16.10.2010 - 00:00
L’acció canvia dels suburbis d’Estocolom a Los Alamos, Nou Mèxic (USA).
En l’an 2008 la pel·lícula de Tomas Alfredson Let the right on in va ser una de les millors sorpreses del Festival. Com era de preveure, la indústria americana ha decidit fer un remake del citat film.
La veritat és que la còpia s’apropa moltíssim a l’original. No estem davant una nova relectura personal del primer film, sinó davant una versió que la plagia, de vegades, plànol a plànol. Tan sols s’ha variat alguna cosa de l’ordre temporal dels esdeveniments, sense que això afecti per res a la comprensió del film, ni tal plantejament aporta res a la història.
Tal vegada Let Me In té un ritme una mica més intens que la pel·lícula sueca, amb plànols una mica més curts en la seva durada, però poc més. Per què llavors el citat remake? No sabem; imaginem que són decisions de la indústria ianqui, que fa ja molts anys que es decideix per fer seves pel·lícules estrangeres que han tingut el beneplàcit del públic.
Just és a dir que els dos nens protagonistes de la versió americana no tenen gens que envejar als seus homòlegs suecs. Tant Chloë Grace Moretz (Kick-Ass:Llest per picar) i Kodi Smit-McPhee (La carretera) transmeten a la perfecció els sentiments que creixen entre ells. El difícil pas a l’adolescència és el gran tema del film i, a més, Matt Reeves ho situa en l’ambient ultraconservador dels anys 80 en USA, amb Ronald Reagan com a president.
Com valoraríem aquest film si no tinguéssim com a referència el seu antecedent? És difícil de dir, ja que tal com és no podem deixar de pensar en ell. Si no han vist la pel·lícula sueca no ho deixin escapar, però ja saben: sempre millor un original que una còpia.
Enllaços
Array
