Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  10.03.2010  12:11

El parlament aprova la llei de consultes populars amb l'únic suport del tripartit

CiU i PP hi han votat en contra · Caldrà l'autorització de l'estat per convocar-ne

Men?ame
 

El ple del Parlament (en directe i seguiment per twitter) ha aprovat aquest migdia el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, amb l'únic suport dels tres socis de govern, PSC, ERC i ICV. Els diputats de CiU i PP hi han votat en contra. En el cas de CiU, perquè considera la llei poc ambiciosa, ja que requereix l'autorització de l'estat espanyol. La llei regula les consultes populars sobre qüestions d'interès especial per a Catalunya, però també les consultes d'àmbit municipal, sempre que tinguin el permís de l'estat.

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha parlat de 'dia important per a la democràcia del país', tot dient que la llei 'vol donar resposta a qualsevol pretensió de realització del principi democràtic del dret a decidir'. Ausàs ha assegurat que es tracta d'una llei 'radicalment democràtica' i 'ambiciosa', ja que s'aprofita 'al màxim' l'espai de sobirania que permet l'estatut i la constitució. A més, ha defensat que s'ha elaborat la llei amb la 'pulcritud jurídica necessària'.

La parlamentària de CiU Dolors Batalla ha carregat durament intervenció contra la normativa i també contra ERC. Ha manifestat que 'és una contradicció que ERC impulsi les consultes sobiranistes al territori i es negui a regular-les en aquest Parlament'. 'Hem de dir que aquestes consultes per aquesta llei no es poden regular', ha afegit. En aquest context, ha dit que si un es fixa 'en el balanç pel que fa a l'avenç nacional s'hauria d'haver avançat' i ha remarcat que el seu balanç és negatiu. Batalla ha criticat que ERC 'no ha utilitzat la seva condició de ser una força decisiva al tripartit i no ha utilitzat la seva influència per forçar que hi hagués una postura més ferma i exigent cap al govern espanyol'. Encara ha anat més enllà quan ha dit que s'ha tingut 'una actitud de seguidisme vers la política socialista'.

Qui també s'hi ha oposat, però en un sentit ben diferent, han estat el PP l Grup Mixt, però ho han fet en un sentit ben diferent que CiU. La parlamentària del PPC María Àngels Olano ha afirmat que 'aquesta llei no és fruit de la casualitat, sinó obeeix a un pla sobiranista i a la crònica d'un estat propi'.

El parlamentari d'ICV-EUiA Lluís Postigo ha defensat la normativa, tot i que ha manifestat que hi ha 'mancances'. 'Compartim que es disposarà d'una bona eina, però es podria haver anat més enllà en els referèndums municipals i això fa que la llei ens deixa un cert regust perquè s'hagués pogut aconseguit una magnífica llei encara millor', ha remarcat.

La llei regula les consultes des del parlament i des dels municipis

Segons la llei, de referèndums sobre qüestions polítiques de transcendència especial, se'n podran fer de promoguts pel president de la Generalitat; pel parlament, a proposta d’una cinquena part dels diputats o de dos grups parlamentaris; per un 10% dels municipis del Principat, que han de representar no pas menys de mig milió d’habitants; per iniciativa popular amb el suport del 3% de la població. Totes aquestes consultes requereixen un acord per majoria absoluta del ple del parlament i l’autorització de l’estat.

La llei també regula els referèndums d’àmbit municipal sobre afers de la competència pròpia del municipi, a iniciativa del batlle, d’una tercera part dels regidors o amb l’aval de signatures de ciutadans empadronats. En aquest cas, el ple de l’ajuntament ha d'acordar el referèndum per majoria absoluta dels regidors, però sempre amb el permís de l’estat.

El PP va demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que la setmana passada va avalar la constitucionalitat de la llei, llevat de cinc articles concrets, i tots els grups hi han presentat noves esmenes per a resoldre'ls.

Aquest projecte de llei arriba al ple amb 449 esmenes, 357 de les quals de CiU, 58 del PP, 24 del grup mixt i 10 dels grups que donen suport al govern.

ERC i CiU es fan retrets

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, defensa la llei de consultes populars perquè és una eina 'indispensable' quan la gent es desentén de la política. Segons ell, la llei servirà 'perquè aquest país pugui ser un estat'. ERC ha atacat CiU perquè rebutja la llei amb l'excusa que dóna a l'estat l'última paraula a l'hora de convocar referèndums, i en canvi 'el pacte Mas-Zapatero va fer incloure a l'estatut el permís de l'estat'. 'Sempre dependrem de si l'estat l'autoritza o no, però serà una qüestió política, no jurídica.'

Convergència i Unió (CiU) ja va explicar per què no acceptava la llei a final de gener. I Dolors Batalla, diputada de CiU, ho va reiterar al parlament: la llei és poc ambiciosa, va dir; serà font de frustració perquè permet consultes com la d'Arenys de Munt i les altres sobre la independència, però solament si les autoritza l'estat espanyol. CiU volia una llei sobre consultes sense autorització estatal, amb un registre que es basés en l'IDESCAT, no pas en el cens, justament per evitar aquest permís estatal. En fi, segons Batalla, ERC 'confon la gent i dóna suport a un text incomplet i enganyós per raons electoralistes'.

Men?ame