El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Closcadelletra
Arxiu
02.09.2023
Closcadelletra (CCCLXXXIII): T’envestesc perquè em sentis de totes formes
Escriure, vertaderament és estimar, i estimar, vertaderament, no és gaudir, és cremar
08.07.2023
Closcadelletra (CCCLXXIX): L'arrel de l'aigua són paraules
"I tendràs la boca permanentment tancada sense llengua i sense saliva, sense moviment i sense cordes vocals, sense capacitat de pronunciar un mot"
01.07.2023
Closcadelletra: (CCCLXXVIII): Tenc l’infinit a la palma de la mà
No em suquis. No em treguis les espines. No em prenguis per un enfollit
24.06.2023
Closcadelletra (CCCLXXVII): Acumul per a aquest temps de gana
Brod un llençol de fil amb paraules alades: tot el que és pensat i sentit no és res més que l’aparició de l’invisible
17.06.2023
Closcadelletra (CCCLXXVI): Tan lluny de tot i tan a prop de mi
Per què ador l’inefable, l’impalpable, la tenuïtat de l’instant, aquest moment amarat d’evanescència en el centre de la temporalitat?
10.06.2023
Closcadelletra (CCCLXXV): Ditades a la fosca
Em pos a perdre capes, a perdre tremps, a perdre històries: som una pelleringa dins la polseguera
03.06.2023
Closcadelletra (CCCLXXIV): Pols tendra
M’agradaria que algú digués: aquest text m’agrada perquè està pastat de vacil·lacions
27.05.2023
Closcadelletra (CCCLXXIII): Regenerar els alens fa visquera
Obr la finestra i em trob un joiós pessimista
20.05.2023
Closcadelletra (CCCLXXII): Niu de butzetes
He après que totes les coses efímeres ens concerneixen eminentment a nosaltres, més efímers que res
13.05.2023
Closcadelletra (CCCLXXI): Només hi ha dues castes d’escrits: els que són vius i els que són morts
Tot, en aquesta societat necrocapitalista, ens obliga a sofrir les idees dominants, a pintar amb els colors dominants, a moure’ns entre grans mots dominants
06.05.2023
Closcadelletra (CCCLXX): Llegir tots els horitzons
M’és igual si caic en recurrències, si m’ofeg en repeticions, si malson en cacofonies, si cal·ligrafii gargots, si m’embull una cosa de no-dir
29.04.2023
Closcadelletra (CCCLXIX): Descobrir els essers vius no humans
Quan un mot en troba un altre per primera vegada hi ha un esclat poètic, no ho sabies? / La vida entre dos és la cosa més fràgil del món
22.04.2023
Closcadelletra (CCCLXVIII): Armes de tendror
Quan pas per devora un camp de blat, molt verd, sent només l’alè del vent a les espigues, tan suau com una carícia a frec de pell
15.04.2023
Closcadelletra (CCCLXVII): Intensitat del murmuri
Aquests no-resos dels rumors ens conten amb una paraula muda, amenaçada i ben precària com un foc covat davall les cendres, reserves de tendresa, detritus de joia, residus tremolosos de calidesa
08.04.2023
Closcadelletra (CCCLXVI): En el principi fou l’emoció
La solidaritat i la fraternitat, són antídots contra la manipulació de les emocions?
01.04.2023
Closcadelletra (CCCLXV): Com entrenar la percepció?
Cada dia hem de practicar un nou meravellament: la recerca de la gràcia, la tensió de tot l’ésser sencer cap a ella
18.03.2023
Closcadelletra (CCCLXIII): Inventor d’instants
Sent la ploma, la tinta, el paper, la mà que escriu, els seus avenços, les seves reculades, els seus subterfugis, la seva energia, els seus bloqueigs, el seu tempo, la seva música
11.03.2023
Closcadelletra (CCCLXII): ‘Dead line’: lletra encara fresca
Vaig cap a la gènesi, vaig cap a l’origen, vaig cap a l’original, no ho sabies?
04.03.2023
Closcadelletra (CCCLXI): Caçar la neu: aventures de la fragilitat
L’amor a la natura no és inofensiu. Cap amor no és inofensiu, no ho sabies? L’amor compromet tota l’existència, tota la vida
25.02.2023
Closcadelletra (CCCLX): Mir el refilar de les aranyes
I no queda res travat, no hi ha cap paret mestra, ni cap traç segur, tot s’esfilagassa i s’esclarissa, tot és fragmentari i ple de buits, d’escletxes
18.02.2023
Closcadelletra (CCCLIX): Dins la boira
Actuar vol dir preveure, però d’una manera que no deixi de banda estimar l’imprevist, saber-lo acollir
11.02.2023
Closcadelletra (CCCLVIII): Com un calfred nou
Caminam damunt el foc, és la nostra vida, no ho sabies?
04.02.2023
Closcadelletra (CCCLVII): Cambra d’ecos infinits
Qui em demana, un altre cop, què és la literatura? Per què?
28.01.2023
Closcadelletra (CCCLVI): I tot és ara, i res
L’acte d’amor de recordar un mort és l’acte d’amor més desinteressat, lliure i fidel
21.01.2023
Closcadelletra (CCCLV): Gaudir contra posseir
És per l’ínfim que podré trobar l’infinit, per aquesta mirada serena damunt el groc de la vinagrella que pinta el meu paisatge
14.01.2023
Closcadelletra (CCCLIV): Cada lector és responsable del seu avorriment
Llegim per sentir-nos vius. Escrivim per sentir-nos vius. Vivim on ens sentim vius. Estimam per ser vius
07.01.2023
Closcadelletra (CCCLIII): Escric a mà
Escric a mà perquè tenc ganes de lleugeresa contra aquest temps feixuc
31.12.2022
Closcadelletra (CCCLII): Esclats de llengua
Cal repetir-se que hem d’anar aviat perquè la vida és curta i hem de fer moltes de coses?
24.12.2022
Closcadelletra (CCCLI): Fàbrica d’emocions
Reveure no és retornar enrere sinó veure amb una pell nova, analitzar, revaluar, sedassar
10.12.2022
Closcadelletra (CCCXLIX): A les palpentes
Per què em sembla que l’allunyament és la meva forma de resplendir?
26.11.2022
Closcadelletra (CCCXLVII): Tots som fills de tots
La monetització de la vida és la pesta que ataca d’amagat, la pandèmia que no volem veure. La que estira tots els fils i s’amaga darrere cada explicació
19.11.2022
Closcadelletra (CCCXLVI): Cap a l’absència de dolor
Hem de fer armes ben pensades, cercar antídots ben potents, no amollar
12.11.2022
Closcadelletra (CCCXLV): Apreneu a veure-hi de tots els costats alhora
El món s’ha convertit en un immens festival mercantil de la vulgaritat
05.11.2022
Closcadelletra (CCCXLIV): Pensa-ho!
Cal despertar les traces dels seus esqueixos, de les seves catàstrofes i dels nostres propis esclats i encegaments?
29.10.2022
Closcadelletra (CCCXLIII): Mots: portes, claus i panys alhora
Per damunt la sequera del sementer hi ha l’alba vinosa i el crepuscle hemorràgic, la broma de l’horabaixa i la serena del vespre
22.10.2022
Closcadelletra (CCCXLII): Cal anar aviat al fons de les coses!
Vull descriure un gerro de vidre transparent on una mà posa una margalida groga i que d’aquí neixi una bellesa còsmica
15.10.2022
Closcadelletra (CCCXLI): Allò que escric no basta mai
Les coses ens atrapen, ens captiven, en fan viatjar entre el temps i l’eternitat. / Les coses són dòcils, les coses són calmes. Les coses acompanyen en un silenci llarg
08.10.2022
Closcadelletra (CCCXL): Vivacitat descarnada
Els enemics són el fals, l’infame, l’esperit d’inèrcia, de fotgeria, de retard, de mandra, d’indiferència, d’èmfasi buit, de fanatisme
01.10.2022
Closcadelletra (CCCXXXIX): Saps que no saps que saps
Dic: el teixit sonor de les teves llàgrimes m’eixorda
24.09.2022
Closcadelletra (CCCXXXVIII): Voculari
L’espai s’amplifica, s’eixampla de cada vegada més, el temps esdevé infinitament elàstic, tota mesura és abolida
