08.10.2010 - 06:00
La casualitat ha fet que aquestes últimes hores hagen coincidit unes quantes anècdotes lingüístiques, la majoria esportives, que posen en relleu fins a quin extrem és impossible que els nostres veïns ens entenguen i ens accepten com som.
Per una banda, aquest sonat incident d’un periodista de TV3 amb Piqué i Sergio Ramos. Per una altra, les crítiques al fet que l’americana NBA empre el català com a idioma oficial a Barcelona i encara el menyspreu públic manifestat pel president Camps per l’adjectiu ‘nacional’ –pronunciat en català.
La casualitat va voler que els incidents anaren allargant-se tot lo dia i que passàrem de l’un a l’altre, aguantant una vegada i una altra les impertinències i el menyspreu, la ignorància infinita d’una part considerable dels ciutadans espanyols. Ni el més mínim respecte, tret d’honroses excepcions personals, ni la més mínima voluntat d’entesa. Amb lliçó inclosa, per cert: no serveix de res fer d’oncle Tom en favor de la selecció espanyola, perquè a la primera de canvi cau la clatellada, i Piqué ha de riure nerviós i empetitir-se com un xiquet d’escola atrapat in fraganti.
Si els espanyols dedicaren a l’aprenentatge d’una miqueta de català la meitat de les forces que dediquen a indignar-se quan hom hi parla, a hores d’ara això de la llengua ja no fóra cap problema –ni el seu país s’encaminaria cap a l’abisme, com s’hi encamina ara.
