El col·lapse
Amb Rodalia no tenim davant una emergència reparable. Tenim davant el col·lapse d'un sistema ferroviari que ha estat saturat, estirat i explotat més enllà de qualsevol límit raonable durant decennis
Mai no s'havia vist, o jo no ho puc recordar, un personatge tan singularment desposseït del més elemental atribut del poder: la capacitat de dir que s'ha de fer una cosa i que es faça
Quan tu mateix has acceptat ja d'entrada de ser el tercer, no et pots exclamar si arriba el segon i et recorda amb sorna el teu lloc de subordinat
Cremar quatre primers ministres en menys d'un any no és cap accident sinó una estratègia de dilació que, per desgràcia, ajunta Emmanuel Macron amb Carlos Mazón, Pedro Sánchez o Salvador Illa
Per a expressar el meu suport al poble de Gaza, el meu escalf, no cal que estiga d'acord amb qui camina al meu costat sobre com s'ha de resoldre el conflicte a llarg termini. I això, tan important i bàsic, es diu solidaritat
A parer meu, el gran mèrit de la flotilla és exposar de manera monumental un enorme buit monumental: el que hi ha entre allò que la comunitat internacional diu que defensa i allò que realment està disposada a fer
Mazón creu que escrivint "Vixca" parla "valencià", i només –pobre ignorant– parla "català pre-fabrià"
Intuesc que ens queda l’experiència viscuda: la consciència que el poder no té cap límit moral i que la democràcia no ens serà regalada. I l’advertiment que, si no estem disposats a comprometre’ns, la democràcia es redueix a un simple simulacre
No podem confondre els termes del debat: una cosa és defensar el dret democràtic de Junqueras de presentar-se –i això és innegociable– i una altra de ben diferent és analitzar si la seua candidatura és l'opció més encertada
Estic segur que la història no serà gens indulgent amb aquesta generació de dirigents que, arran de l'embat del feixisme modern, trien la conveniència per sobre de la consciència, l’“electoralisme” per sobre de l'ètica, la "viabilitat política" per sobre de la transformació moral del país
Ells eren al meu costat, al meu bàndol i contra els assassins i no és pas problema meu si avui alguns ja no volen recordar una cosa tan elemental o els convé més d'oblidar-ho
És molt important de mantenir la decisió d'anar pel món com a catalans i prou. De primer, perquè això ens basta per a explicar-nos, però també per la importància de la continuïtat històrica, de la tradició que ens ha precedit
La tercera guerra mundial ja ha començat. Simplement, resulta que no és la guerra dels nostres avis, amb trinxeres i fronts clarament delimitats, amb doctrines i catecismes interposats
Tenim davant un sistema polític corromput que ha perdut la capacitat d'elevació, la possibilitat de contemplar els problemes amb la perspectiva de l'interès col·lectiu
Don Corleone ha fet arribar a aquell qui l'hauria d'escoltar el missatge precís, l'amenaça: això t'espera si t'atreveixes a allunyar-te de mi
D’ençà de la seua mort, Kirk ha estat elevat a la categoria de màrtir de la llibertat d'expressió, també gràcies al silenci prudent i discret de la majoria. Però la qüestió és que les coses no són ni de bon tros tan senzilles
La qüestió palestina a Pedro Sánchez se li ha revelat com una oportunitat d'or per a crear tensió en l'espai polític i forçar la dreta espanyola a definir-se en un terreny incòmode
L'acord sobre la llei d'atenció ciutadana en realitat obre la porta a un debat més profund: té trellat voler que el català siga oficial a Europa i no ho siga, alhora, a l'estat espanyol?
Quina és la coherència d'acatar les ordres dels tribunals espanyols, però disfressant l'acatament de rebel·lia?
Entrevista al cap de les joventuts independentistes de Nova Caledònia, pendent de judici a l'estat francès i obligat a no parlar amb els seus companys
Un ex-president polonès va tenir l'audàcia de dir que la nació és també una comunitat de generacions
La Diada d'enguany aporta grans notícies: l'esclat del relleu generacional, la capacitat de la gent d'eixir al carrer sense esperar que els ho diguen els partits polítics i la força, la tossuderia i la capacitat de l'ANC per a fer-ho possible
A parer meu, el millor elogi que es pot fer del nostre país, en definitiva, és ben modest: ací s'ha viscut, durant segles, amb una certa dignitat. S'ha treballat, s'ha construït, s'ha creat, s'ha conservat i s'ha somniat. Sense espectacles, sense drames grandiosos, sense pretensions imperials. Però d'una manera efectiva i fins i tot confortable
Ja és gros que els mateixos que no diuen ni pruna de la festa nacional espanyola, inventada per l'extrema dreta per combatre la democràcia republicana, alhora critiquen la commemoració de tres-cents anys de resistència contra l'absolutisme monàrquic
Les dades demoscòpiques comencen a dibuixar la possibilitat real que Vox supere el PP i arribe a la presidència del govern espanyol
Massa sovint els independentistes ens preguntem de manera altisonant què cal fer i especulem amb grans teories sobre el funcionament de les altures, però hauríem de mirar més a la base
Caram, que som els mateixos nosaltres que vam protagonitzar la revolució democràtica del 2009 al 2019. Els mateixos que vam capgirar el país com un mitjó i vam obligar la classe política a seguir la ruta que els marcàvem al carrer. Els mateixos que vam acorralar Espanya
Ara mateix, la màxima amenaça per a la democràcia al nostre país no ve de fora sinó de dins: dels partits polítics que haurien de ser-ne els guardians però que s'han convertit en els botxins
La mort de Fèlix Martí Ambel ens priva d'un d'aquests lluitadors elegants que han dignificat amb la seua existència el bo i millor de l'esperit català i cosmopolita alhora
A les categories tradicionals de guerra i pau s'afegeix ara un concepte híbrid que ajuda a entendre més bé el format actual de l'enfrontament entre els països: la zona grisa
Illa va a Brussel·les sols a intentar que Junts vote el pressupost de Pedro Sánchez. No hi ha res més que això en la visita i tota la xarrameca sobre la normalització de la vida política és simplement això: xarrameca
Aquest agost s'ha fet evident la deshumanització extrema de la nostra societat, la implosió del sentit moral que implica aplaudir obertament l'anihilació d'un poble, d'un col·lectiu de persones, d'una ideologia i tot
Tots dos estats viuen una situació insostenible que té el primer gran detonant dilluns de la setmana vinent a París
Una obra demolidora de l'historiador bretó Jean-Jacques Monnier explica fins a quin punt ha estat cruel i violenta la construcció dels estats centralitzats europeus
Reconèixer la nació no equival a encabir-la sencera en un sol estat. En canvi, dubtar de la nació, ser un nacionalista que no sap ben bé quins són els límits de la seua pàtria, sol facilitar l'autonomisme i la rendició
La suspensió dels premis Octubre enguany hauria de ser un toc d'alerta. Cada espai de trobada que perdem ens allunya del projecte de nació i del futur compartit
Les llengües minoritzades no se salven amb política simbòlica, se salven, sobretot, reforçant els bastions on es parlen de veritat i on tenen una gran densitat
Què passa, però, quan Donald Trump fa públic que recol·loca dos submarins nuclears en les millors posicions per a atacar Rússia? Per què ho fa això?
La confirmació oficial que tot allò del concert econòmic era un engany ens posa davant la constatació que tot era un espectacle grotesc en què l'única cosa que importava era el repartiment nu i cru del poder
És xocant que en una mateixa samarreta convisquen un anunci de l'agència de l'ONU per als refugiats amb un anunci d'un estat que segons aquesta mateixa agència enguany ja ha obligat 150.000 ciutadans a cercar refugi als estats veïns
Impressiona, encara que no sorprèn, la naturalitat amb què tots els actors implicats han assumit que les institucions de justícia espanyoles formen part del joc polític ordinari