Perquè, davant del caos, l'única resposta, ja se sap i tant com ho repeteixen, és la seguretat. I la seguretat no són veïns ni bombers ni sanitaris, sinó la que atorga la força autoritària, la policia, els militars
No fotre'ls una tabarra (des del seu punt de vista) unidireccional, benintencionadíssima però molt probablement percebuda com un sermó: escoltar-los
No vull dir que els llibres ens salvaran el món, però en el fons sí que va una mica per aquí. Perquè el nostre cervell s'emmotlla als estímuls que li oferim
"Notes perfectament que els molesta moltíssim que siguis català i, sobretot, que siguis catalana”, va explicitar en aquella conferència de premsa
I aquí, ves quines coses que tan clarament ens mostra la vida, s'hi han trobat, agafadets de la maneta per a ballar la contradansa, PSOE i PP, Salvador Illa i María José Català
És la rialleta altiva de Cospedal dient que no recorda res i que la seva veu no és seva i que ja està. És l'exabrupte colèric de Sánchez-Camacho desviant l'acusació a queixalades
La veterinària de seguida li va veure la infecció. Que és molt molesta. Que pot empitjorar. Que sé com fer-ho però no la puc tractar. Perquè no m'ho deixen fer
Que la definició d'això que som, amalgama i somni també, història i cataclismes i possibilitats, ens hagi quedat fixada per la contalla grega m'ha semblat sempre una mala passada digna d'anàlisi
Aquest amor de llengua expressat així, estimant paraules encara que se sentin poc, o perquè se senten poc, però estimant-les; aquestes ganes de sentir-les pronunciar, de parlar-ne, de compartir-les. Jo m'estimo 'àpit', 'trumfa', 'nyas'
No vull ara fer aquí la llista dels horrors, la tristesa i la soledat i la depressió, tant de dolor i la pregunta que crema com una brasa: per què ho acceptem com si fos indefectible?
El detall que constessin 1.980 votants i que dins de les urnes hi hagués 2.065 paperetes va ser considerat això, un detall sense importància, i evidentment no va alterar res
"Sóc ací i ha eixit el teu nom." Ací, on? I amb qui parlava Mazón, que esmentessin el batlle de Cullera? I per què? I aquell to? Aquell to precisament aquell dia? Aquell 29 d'octubre a aquella hora?
Realment m'importa un rave, la copa. Però resulta que també hi han jugat els nostres equips masculins, allà. Que hi han jugat i que hi han jugat i que hi han jugat i que no han dit ni piu
No és còpia ni seguiment, sinó això altre: reconeixement. D'anada i tornada i des de tots dos. Sense prejudicis generacionals
Això com un antídot contra el pansiment o la tristesa o la tendència a veure'ns ínfims que de vegades ens dominen
On calgui i a tot arreu, tal com raja i malgrat l'estupefacció que aquest acte pugui generar, aplaudir Carlos Mazón. Victimitzar-lo (a ell!) i aplaudir-lo
No és que la història es repeteixi, però de vegades les coses que ja hem après ens serveixen d'exemple o explicació o metàfora. I avui, com sovint em passa, ves, penso en romans
Sí senyora, aquesta sou vós malgrat el mal terrible, el mal insuportable, inimaginable, que us han fet: oui madame, aquesta sou vós amb un dels vostres fills
Aquest camp per a l'experimentació que es veu que és l'ensenyament, oi? Aquesta frivolitat tan greu amb les coses serioses, les que ho haurien de ser més: la formació del nostre jovent
Les institucions que havien de respondre a les necessitats urgents de les persones que se suposa que governen, i donar-los la seguretat i la protecció que aquestes estructures prometen, no ho van fer. Van desaparèixer
Hi ha aquesta mena de paràlisi estranya, qui torna a fumar, qui no pot llegir, qui no pot dormir, qui no en pot parlar
Han deixat la gent a la intempèrie, els cotxes fent muntanyes de ferralla, els garatges plens de fang i aigua estancada, les escoles contaminades de tot
Finalment enviaran professionals a consolidar estructures, a netejar, a desinfectar? Perquè el fet és que l'escola continua tenint, massa a prop, un abocador de fang i de deixalles, una muntanya de cotxes trinxats
I desfà, amb aquest aplom i aquesta força i aquest aquí ens teniu encara que no ens mireu, tant de tòpic com ens la presenta esbalandrada i perduda per sempre
Des del govern callen, no actualitzen el nombre de morts, aquesta incertesa sinistra. Sense adonar-te'n, vas fent sumes amb les històries concretes i, al mateix temps, no vols que les persones et quedin reduïdes a una xifra que creix i que no té cap cara
Si voleu ajudar les zones afectades del País Valencià ací hi ha la llista de material necessari i els telèfons de contacte per a organitzar la recepció de material
Dimarts, mentre el món se'ns acabava, Carlos Mazón, l'home que ocupa la presidència de la Generalitat, feia la seva vida normal de musiquetes i propaganda
I ha arribat la tardor i tot ha anat bé, i Arlen i Puri (Purixi, en la genealogia de colors que la mare li va brodar) han acabat de confegir, sense pretendre-ho, aquest delicadíssim, aquest poderós manifest per l'esperança
Escampar la cultura de la conversa, o recuperar-la, o adaptar-la, podria ser un bon antídot contra això altre que ens contamina ara a cop d'algorisme, aquest embordeïment del crit que es tanca en banda i ni veu ni escolta ni entén
Aquesta barreja d'ira, i de desconcert, i de temor també, troba canal d'expressió en el creixent (però no inevitable) populisme d'extrema dreta
Anomenar-la llei de persecució educativa, o llei de vergonya educativa, o "ley de los servidores de Madrid" hauria estat, potser, massa directe
De vegades em sembla que menystenim o infravalorem, o no sé quin seria aquí el terme exacte, la nostra història; i que ens ho hauríem de fer mirar
Se'n van fer nou edicions, més les de butxaca. Piles de llibres exposats que s'exhaurien en un no res. Amb aquell títol. Patam! Directíssim. Un atreviment. I, alhora, una alegria
És la necessitat que l'educació ocupi un espai central en el pensament i en la discussió i en l'exigència cívica
El iot els va escometre a tota velocitat. Els va arrencar el motor de la barqueta. I l'assaltant no es va aturar. Cal tornar-ho a escriure perquè és insuportable: el iot no es va aturar. Un pescador va sentir els crits d'auxili i els va ajudar. Guillem ja era mort
A això hem quedat reduïts, a aquesta ridícula servitud: una marca de roba dicta què es pot fer i què no es pot fer a Barcelona. Qui pot fer què. I qui res
Era (és) homenot de cap a peus: en corpulència i en allò altre que ens recull el diccionari, la condició d'home significat per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica
Una part important de l'èxit recent del moviment independentista ha estat, precisament, poder presentar una alternativa al llot on fa pastetes la política espanyola
Amb aquest règim de semiesclavatge, d'una bossa pretesament superacurada i superdissenyada i superexclusiva i supermirafiori que quan és a la botiga ven per 2.600 euros, Dior n'ha pagat 53 euros.
Ja podem disfressar-ho com ens sembli: aquestes nostres divertilàndies són hòrrides presons per a animals conscients, espais de tortura sense cap més finalitat que el ridícul entreteniment dels humans
