Closcadelletra (LIX): Un món infinitament misteriós i calm

«Vull romandre calm per poder fruir i sofrir aquest present on moltes de coses ressonen d’una forma cridanera, especialment aquests essers humans impotents i enrabiats per la guillotina de la història»

Closcalletra (LVIII): El vent del món

Closcadelletra (LVII): Cal ser donadors

«Calen donadors en temps d'indiferència dels uns amb els altres, temps d'abandó dels anònims, dels desconeguts, dels estrangers, dels desheretats, dels miserables, dels estranys, dels refugiats i dels no refugiats, dels forasters, dels externs»

Closcadelletra (LVI): Els miralls no dormen mai

«La colonització dels cervells està és marxa? Sí, però els contraverins es produeixen dins la fosca, dins la clandestinitat»

Closcadelletra (LV): El combat humanal

«L’escriptura és aquesta veu que jutja la vida des d’una consciència sempre present de la mort»

Closcadelletra (LIV): El pols del ritme

«Vull cantar els mots amarats de l’energia de viure i els mots que ens ajuden a viure, ai las!»

Closcadelletra (LIII): Eau de joie

«Mir el lledoner, que només conserva a les branques nues algunes fullineues grogoses que encara no s’han desprès de l’arbre»

Closcadelletra (LII): Viure la fragilitat dels instants

«El fet de meditar, de pensar, de representar amb constància la mort, m’ha fet donar un màxim preu a cada instant de la meva vida»

La veu de la Bonet

«No aclarireu mai com arriben i des d'on vénen els sons de la veu de Maria del Mar Bonet, que eixamora com un encanteri»

Closcadelletra (LI): 'Acaronem els detalls'

«Acaron amb el pensament detalls d’un no-res que esdevenen els instants d’una vida que s’escapa per les escletxes del temps»

Closcadelletra (L): Tot comença i acaba quan fas el caragolí

«No vulguis aturar les hores i els crepuscles»

Closcadelletra (XLIX): 'Frapats' d'efímer i de lleugeresa

«Voldria aprendre a observar: l’ull, l’orella, els reflexos, el sentit de l’olfacte, la lluita»

Closcadelletra (XLVIII): Superposicions d'instants

«La revelació del passat és un record del present»

A favor d'Asli Erdogan, escriptora empresonada

Closcadelletra XLVII, de Biel Mesquida

Closcadelletra (XLXVI): Dia històric

«Cal organitzar una resistència de poesia, de ciència, de música, d’informació, d’art, de bellesa, a cada instant i no importa on, un refugi en un món desfigurat, arruïnat, mercantil, bàrbar»

Closcadelletra (XLV): Cant natural

«El vaig veure: un ropit, un pit roig, que semblava caigut dins la mort des d’un vers de la Dickinson»

Closcadelletra (XLIV): Friable tempesta d'aram

«Com són les llengües de les coses? Mudes?»

Closcadelletra (XLIV): Ser mortal és una condició de l'art

«L’essencial passa per un dit i una boca, un fal·lus i una ferida oberta»

Closcadelletra (XLIII): Pensar, escriure sense accessoris

«Ser un agent secret que no fa coses més que per compte propi, sense sou de partit, de nació, d’estat o d’ideologia, qualsevol»

Closcadelletra (XLII): Fer vergues de llamp

«No vull cap plany, sinó la joia permanent»

Closcadelletra (XLI): Deixants

«L’acceptació dels meus límits, una compassió major cap als altres, una atenció més alta a les necessitats dels que m’envolten»

Closcadelletra (XL): Llegesc

«He vist una fotografia de Jeff Wall titulada 'Destroyed Room'. La compraria. I, a més a més, m'ha donat un títol»

Closcadelletra XXXIX: Escrit damunt la mar antiga

Biel Mesquida ens ofereix un nou capítol de Closcadelletra · Fotografia de Jean-Marie del Moral

Closcadelletra XXXVII: Elogi de les notes

Biel Mesquida ens ofereix un nou capítol de Closcadelletra · Fotografia de Jean-Marie del Moral

Closcadelletra XXXVI: Records del present

Biel Mesquida ens ofereix el capítol XXXVI de Closcadelletra · Fotografia de Jean-Marie del Moral