Capítol 2

Quines institucions noves haurà de crear l’estat català?

VilaWeb rep el 2017 amb una sèrie especial que explica com es procedirà a la proclamació de la república catalana. En aquest capítol segon us expliquem què necessita Catalunya per a ser un estat.

31.12.2016

A Catalunya no hi ha Tribunal Constitucional ni Tribunal Suprem; ni tampoc Consell General del Poder Judicial, Consell d’Estat, Consell Econòmic i Social ni Banc Central; ni les Comissions del Mercat de Valors ni dels Mercats i la Competència. Però sí que hi ha Tribunal Superior de Justícia, Consell de Garanties Estatutàries, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual, Comissió Jurídica Assessora, Agència Tributària, Autoritat Catalana de Protecció de Dades i Autoritat de la Competència, entre més.

Són dues realitats que es barregen i que les institucions del nou estat independent hauran de regular immediatament. La llei de transitorietat hauria de dir quins organismes existents a Catalunya poden substituir els corresponents de l’estat espanyol en les funcions reguladores, fiscalitzadores i sancionadores, és a dir, en l’aplicació del dret d’origen estatal vigent a Catalunya. I quins s’hauran de crear de nou

Tot esperant la constitució

La llei de transitorietat regularà tots aquests canvis, però de manera provisional, tot esperant la constitució que el parlament haurà d’elaborar més endavant. Per exemple, dirà que l’actual cap de l’estat és el rei d’Espanya però que a partir de la promulgació de la llei ho serà el president de la Generalitat. O que l’actual regulador financer és el Banc d’Espanya i ho serà l’Institut Català de Finances, a partir de la promulgació de la llei. La qüestió és no deixar cap forat que origini incertesa jurídica ni en la relació entre particulars, ni en la relació entre particulars i administració ni en la relació entre administracions.

Les institucions que caldrà crear

La Generalitat de Catalunya ja controla la major part de les institucions del país: escoles, hospitals, presons, tribunals… Tanmateix, hi ha un seguit d’institucions que la Unió Europea exigeix a tots els membres i que a Catalunya no hi són. Aquestes institucions, bàsicament de regulació, caldrà crear-les com més aviat millor. Heus ací una llista de les més bàsiques:

  • · Servei de duanes i vigilància de fronteres
  • · Agència catalana de la seguretat social
  • · Correus de Catalunya
  • · Banc Central de Catalunya
  • · Ens català de navegació aèria i aeroports
  • · Autoritat reguladora de l’energia nuclear
  • · Sistema judicial
  • · Ambaixades i consolats
  • · Entitat nacional d’acreditació
  • · Agència catalana de medicaments

Les equivalències, a la llei de transitorietat

Algunes de les institucions que caldrà crear seran, en realitat, adaptacions de les actuals. Les principals seran creades ja amb la llei de transitorietat. Per exemple, aquesta llei sancionarà que el rei d’Espanya deixa de ser el cap de l’estat i que passa a ser-ho el president de la Generalitat. O establirà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà el nou Tribunal Suprem. El canvi, en aquests casos, serà automàtic en el moment que la llei entri plenament en vigor, després del referèndum.

Totes aquestes institucions haurien de començar a actuar tan ràpidament com fos possible i la majoria es podrien activar ampliant els serveis i capacitats d’institucions catalanes ja existents.

N’hi ha, com el servei de correus, que es poden crear de seguida amb els funcionaris de correus actuals –que depenen de l’estat espanyol– convertint-los en funcionaris de la república.

Les noves responsabilitats estatals de la Catalunya independent exigiran un reforç dels requeriments de nou personal. És lògic que una part important d’aquests requeriments sigui coberta amb el personal (funcionaris, interins, laborals, eventuals) que ja prestava serveis a Catalunya per a l’administració espanyola –unes trenta mil persones–, que passarien a integrar-se en l’administració catalana. Aquesta qüestió ha de ser prevista i regulada per la llei de transitorietat jurídica.

La subrogació dels contractes

Una qüestió delicada és la que fa referència als contractes vigents entre l’estat espanyol i entitats terceres, sobretot d’Espanya, que permeten el funcionament de grans àrees de l’economia catalana, com ara l’electricitat o l’aigua.

La successió entre l’administració de l’estat predecessor (l’espanyol) i l’administració de l’estat successor (el català) té una complicació especial en el cas dels contractes formalitzats per la primera per al compliment de les seves funcions: l’aparició en escena d’un tercer subjecte, una persona, física o jurídica, denominada ‘contractista’. El contractista, en virtut d’un negoci jurídic bilateral amb l’administració espanyola, ha contret determinades obligacions, però també és titular de determinats drets i, principalment, del dret de rebre un preu en canvi de les prestacions que ofereix a l’administració, bé de manera directa, a través del pagament per part d’aquesta, bé a través de la percepció de tarifes satisfetes pels particulars.

Segons els informes del CATN, la legislació internacional en aquesta matèria apunta que, si no es disposa altrament i no es preveuen les mesures adequades, ‘l’assumpció de les funcions estatals per part d’una altra administració podria determinar la nul·litat sobrevinguda dels contractes celebrats o determinar la seva extinció o resolució, la qual cosa generaria l’obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis soferts pels contractistes afectats i podria afectar de forma molt negativa el principi de continuïtat dels serveis públics’. Tanmateix, el nou estat català independent podrà evitar tots aquests possibles efectes negatius de la successió de relacions contractuals amb el sistema de subrogació automàtica en els drets i deures de l’administració de l’estat. Això implicaria també reconèixer ‘el dret dels contractistes de participar en la negociació de les condicions concretes d’aquesta subrogació i en l’adopció de les clàusules d’adaptació corresponents, a més del dret de ser indemnitzats pels perjudicis que això els pugui causar, sempre que es puguin acreditar fefaentment, d’acord amb els pactes o compromisos assumits’.

Estats que no tenen constitució

La major part dels estats tenen constitucions, però hi ha excepcions. Per exemple, el Regne Unit, el Canadà, Nova Zelanda, l’Aràbia Saudita i Israel no tenen cap constitució com a tal, escrita i codificada.

Els judicis s’acabaran amb les lleis que s’han començat

Els judicis que en el moment de la independència ja s’hagin començat s’hauran d’acabar, en la Catalunya independent, encara fent servir les lleis espanyoles, per no perjudicar cap de les parts. Seran els únics, car els que comencin després de la independència ja recorreran solament a les lleis catalanes.