Opinió

 

1/73>

Rafael Pous

13.04.2014

Un estudi 'borrós' contra el procés sobiranista

Ha aparegut fa poc un estudi intitulat 'Lógica Borrosa: consecuencias económicas de la secesión catalana', publicat per un col·lectiu anomenat Europa Liberal. L'estudi, de 687 pàgines, es publica en tres idiomes i hom pretén de vendre'l per un preu de 1.990 euros. Tanmateix, curiosament, se n'ofereix gratuïtament una versió abreujada (73 pàgines), que és la que hem analitzat per escriure aquest article.

L'estudi proposa d'utilitzar la teoria de la lògica borrosa per a estudiar les conseqüències de la independència en les empreses. La lògica borrosa, de vegades anomenada 'lògica difusa' --en anglès, 'fuzzy logic'--, és essencialment una teoria desenvolupada als anys seixanta pel doctor Lofti Zadeh, professor de la Universitat de Berkeley, basada en valors no binaris i relatius. S'ha emprat en molts camps, especialment per desenvolupar sistemes de control com a alternativa a la teoria de control tradicional.

El director de l'estudi és un autodenominat 'expert': Richard Onsés, doctor en economia per la Universitat de Barcelona el 1994. A part la tesi doctoral, la seva única publicació sobre lògica difusa va ser en una conferència a Valladolid l'any 2004. Ni ell ni cap article seu no apareixen ni a la Web of Science ni a Google Scholar, és a dir, que per a la comunitat acadèmica no existeix.


Les primeres cinquanta pàgines de l'estudi ni tan sols mencionen la lògica borrosa, sinó que són un recull d'asseveracions subjectives: les opinions de l'autor i un recull d'opinions de tercers, incloent-hi les de Miquel Roca, Juan Carlos Girauta o Mario Conde.


A continuació, dedica divuit pàgines a la suposada 'lògica borrosa', però en realitat tan solament descriu una enquesta a un grup de 52 suposats experts, dels quals 31 són anònims, i la resta inclou Mario Conde, José Montilla, Enric Millo i Alejo Vidal-Quadras. En canvi, no inclou cap dels molts acadèmics reconeguts internacionalment que han pres posició a favor de la independència de Catalunya. També diu haver entrevistat 367 empreses, però no diu quines.


Sense més explicacions, salta a dues pàgines de conclusions on es permet dir que tan sols amb el creixement del moviment sobiranista Catalunya fóra víctima d'una greu desindustrialització, acusa la UE de fer el ridícul, pronostica una fugida d'empreses en massa, critica el sistema educatiu català i acaba apel·lant als sentiments i a la història comuna per a defensar la unitat d'Espanya.


Hem consultat el doctor Ramon López de Mántaras, catedràtic del CSIC i de la Universitat Tecnològica de Sidney, director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial i participant --com a membre del grup de recerca del doctor Zadeh-- en el desenvolupament inicial de la teoria de la lògica borrosa. El doctor López de Màntaras qualifica l'estudi de 'pseudo-ciència', afirma que es basa en 'opinions completament subjectives', i ens fa notar que utilitza probabilitats quantificades (40% de probabilitat de secessió mitjançant una declaració unilateral d'independència), just al contrari d'allò que proposa la lògica borrosa. Conclou que 'abusen del terme lògica borrosa per a vestir de seriositat científica un estudi tendenciós, subjectiu, polític i gens científic'.


Un altre eminent catedràtic català, el doctor Josep Amat, expert en robòtica i teoria de control, fa temps que, basant-se en la teoria clàssica de control, ha arribat a la conclusió que la independència no únicament és necessària, sinó que és urgent. 


A més ens hem de preguntar com és que Xavier Sala i Martín (Columbia), Carles Boix (Princeton), Clara Ponsatí (Georgetown), Pol Antràs (Harvard), Andreu Mas-Colell (Harvard), Gerard Padró (London School of Economics), Jaume Ventura (Universitat Pompeu Fabra), Jordi Galí (Universitat Pompeu Fabra) i molts altres economistes de prestigi internacional reconegut defensen unànimement que la independència tindria beneficis econòmics per a Catalunya, i com és que no hi ha defensors de la posició contrària de la mateixa talla acadèmica.

En definitiva, l'estudi presentat per Europa Liberal no deixa de ser una opinió més, sense mèrit acadèmic, escrita per uns autors sense reconeixement, que no podrà ser publicada en cap revista de prestigi. Una opinió legítima, això sí, però d'un rigor científic més que 'borrós'.


Rafel Pous, enginyer, professor de la UPF i emprenedor. Membre del comitè executiu del Cercle Català de Negocis.

Editorial