Entitats alerten que el model pedagògic no garanteix l’accés universal

BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)

Un estudi sobre els models actuals d’educació sexual i afectiva a Catalunya ha proposat que s’impulsi una assignatura obligatòria i oficial per evitar el “buit formal” actual que ha detectat, i ha alertat que els models pedagògics actuals no garanteixen l’accés universal a aquesta educació, el que vulnera els drets sexuals i reproductius.

Les autores de la investigació, Mar Companys i Mercè Nebot, han advertit que la falta d’obligatorietat fa que no tingui un paper vertebrador en el currículum escolar i que cada centre ho apliqui de manera diferent, alguns externalitzant-ho, i sovint amb un enfocament sanitari que no preveu aspectes com l’afectivitat i la igualtat de gènere, i sense formar al professorat.

Han presentat els resultats durant l’acte de clausura del projecte Agendes dels drets sexuals i reproductius, impulsat per tres entitats –Creació Positiva, Cooperació i l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Les balears (APFCIB)– al costat de l’Ajuntament de Balcelona, celebrada aquest dimarts amb motiu del Dia internacional per a la despenalització de l’avortament.

CONSENS POLÍTIC I SOCIAL

Les autores i entitats promotores han reclamat un “consens polític” i social perquè s’incorpori l’educació en el currículum escolar, amb un pressupost vinculat i amb continguts específics que incloguin els drets de gènere i l’afectivitat, a més de la prevenció en salut, i que es formi al professorat.

La investigació ‘L’educació afectiva i sexual: un dret, una prioritat’ ha detectat una coordinació deficient entre administracions públiques, amb major dominació de l’enfocament des de la Salut, el que ho vincula a un model preventiu “amb un discurs de por” que vol evitar danys en lloc d’abordar-lo des de la quotidianitat i l’afectivitat.

L’estudi ha proposat com a exemple el model de Dinamarca, on es considera una educació obligatòria des de 1970 i els seus continguts s’actualitzen contínuament per adequar-la a la realitat, a més de formar als docents, a través d’una assignatura que aborda també temes de salut, drogues i igualtat de gènere, i han apuntat que en aquest país s’han reduït els embarassos adolescents -la meitat que a Espanya–.

L’EDUCACIÓ SEXUAL: UN TEMA PENDENT

Aquesta falta d’educació “segresta als cossos”, negant l’afirmació del dret sobre el mateix cos, ha alertat Nebot, al que la directora de Cooperació, Estrella Ramil, ha afegit que aquest tipus d’educació segueix i han estat un tema pendent, del qual no es parla en els mitjans i les llars de manera oberta, tot i ser clau per avançar en societat.

Han alertat que l’última modificació de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), els temes d’afectivitat i sexualitat s’han eliminat del currículum estudiantil, substituint Educació per a la ciutadania per Valors cívics i ètica, i han trobat falta de mecanismes d’implementació de les lleis per a l’eliminació de la violència de genero i la LGBTI fòbia.

Han destacat que l’educació sexual està marcada com una prioritat a l’agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible internacionals, en què ha intentat incidir el projecte Agendes dels drets sexuals i reproductius, que han desenvolupat les entitats des de 2013 amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.

El projecte ha buscat crear un espai de capacitació comuna en les agendes internacionals, a través d’un procés de formació que ha inclòs la participació en agents socials i governamentals, com les comissions de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW 60) i la de Població i Desenvolupament (CIPD) de les Nacions Unides.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]