Avui els carrers de Sant Sebastià s’ompliran de gent. En primer lloc, perquè avui comença l’Aste Nagusia, una de les festes més importants de la ciutat. Però també perquè a partir de les cinc de la tarda començarà una manifestació, que, segons que es preveu, serà multitudinària, sota el lema ‘Tot un poble en moviment. Amb Catalunya, amb la democràcia’. EH Bildu pretén que la convocatòria serveixi per a expressar la seva solidaritat amb Catalunya i el procés sobiranista.

Parlem amb la portaveu de la formació de l’esquerra independentista basca Maddalen Iriarte sobre la manifestació d’avui. Iriarte, periodista de professió, va fer el salt a la política institucional en les darreres eleccions parlamentàries al País Basc. Quan encara no fa un any que va estrenar el seu escó com a parlamentària, considera poc creïbles els plantejaments federalistes o de reconeixement de la plurinacionalitat que en les darreres setmanes han surat en el debat polític a l’estat espanyol. També critica els darrers moviments del PNB que, segons que diu, està sent utilitzat pel govern espanyol per a escarmentar el sobiranisme català.

—Per què són necessaris actes com el d’avui?
—És un moment històric en què cal mostrar solidaritat, complicitat i suport a les dones i homes de Catalunya que volen decidir democràticament sobre el seu futur. I no ho podem fer d’una altra manera que reclamant la nostra pròpia sobirania. Amb aquesta manifestació deixem clar que a l’estat espanyol hi ha pobles que volen ser estats, que durant quaranta anys el que han estat venent com una gran transició ha estat, en certa manera, una farsa i que estem en un moment polític en què hem de reclamar el nostre dret democràtic de decidir en un país i a l’altre.

—Diríeu que aquest sentiment de solidaritat amb Catalunya és majoritari a la població basca?
—El sentiment solidari envers Catalunya ha estat molt ampli a Euskal Herria. És cert que cada poble ha tingut el seu recorregut històric i que, en aquest moment, a Euskal Herria hi ha una mena d’abatiment més gran. Però sóc conscient que milions de persones volen per al nostre país la seva pròpia sobirania i miren esbalaïts el que Espanya fa amb Catalunya. El que és segur que els milers de ciutadanes i ciutadans d’Euskal Herria tenen clar és que al segle XXI les persones i els pobles han de tenir el dret de decidir sobre les qüestions que desitgin.

—Teniu previstos més actes de solidaritat amb Catalunya?
—Hem seguit molt de prop tot el que ha passat a Catalunya en els darrers anys i, evidentment, en els darrers mesos. Ens preocupa quan el govern d’Espanya diu que està disposat ‘a tot’ perquè Catalunya no continuï fent les passes que democràticament ha decidit de fer. Estem atents i, sobretot, estem a disposició de les dones i homes de Catalunya, del que ens demaneu i vulgueu de nosaltres, en la mesura que puguem ajudar-vos i estendre-us la mà en aquest moment polític important.

—Com pot afectar al País Basc el fet que Catalunya esdevingui un estat independent?
—Això, d’alguna manera, ja afecta l’estat espanyol. Jo crec que si a Catalunya no s’hi fes aquest procés, no es parlaria a Espanya de la possibilitat d’analitzar un canvi constitucional, no es parlaria de plurinacionalitat o de federalisme. És veritat que de federalisme se n’ha parlat abans i que el partit socialista l’ha utilitzat com un conill per a treure’s del barret una vegada i una altra. Jo crec que, en aquest moment, a Espanya hi ha ciutadanes i ciutadans que s’adonen que no pot ser que s’imposin algunes coses, que el debat es troba en un altre punt. Nosaltres també continuarem treballant perquè la nostra sobirania es pugui pactar de manera democràtica amb l’estat espanyol, com va fer Escòcia. Si no és així, EH Bildu continuarà treballant per a tenir més suport per a començar un camí unilateral. No tenim gens de ganes de fer camins unilaterals, tenim ganes de fer camins democràtics, igual, crec, que milers de dones i homes a Catalunya.

—Considereu creïbles o amb recorregut aquestes propostes que han aparegut en el debat territorial a l’estat espanyol?
—Fins ara mai no han estat creïbles, sinó conills que s’han anat traient del barret per a salvar situacions concretes. Una altra cosa és que ara Catalunya faci unes passes tan importants que fan que potser algú es plantegi més seriosament aquesta situació. En tot cas, jo encara no he sentit cap plantejament seriós. Sánchez, després de parlar de plurinacionalitat, no ha parlat de res més que d’Espanya ‘una, grande y libre‘. I a Podem tampoc no hi veig una actitud gaire clara per a començar a donar passes que siguin exclusivament democràtiques.

—Respecte del dret de decidir, la direcció catalana de Podem té posicions diferents de les de l’executiva estatal. També passa al País Basc?
—Sí. Podem no és una formació política homogènia. Atreu homes i dones de diverses opcions polítiques per a qui la manera de veure el dret de decidir és diferent. Hi ha persones que tenen clar que tant Euskal Herria com Catalunya tenim dret de decidir, però també hi ha persones a qui això no preocupa en absolut. I uns altres pensen que sí, tot i que preferirien continuar sent part de l’estat espanyol. Segons qui és el portaveu del moment, la força amb què s’inclina la balança cap a un costat o cap a l’altre és diferent.

—Fa pocs dies Arnaldo Otegi va dir que volia un lehendakari que plantegés una via concreta per a proclamar la república basca. És factible a curt termini?
—Si EH Bildu guanyés les eleccions, seria factible. No em sembla que amb el PNB al poder sigui factible, no veig el senyor Urkullu plantejant-ho ni de lluny. El PNB és un partit en què no totes les sensibilitats fan la mateixa força en aquest sentit. En tot cas, no veig Íñigo Urkullu plantejant una cosa així, sinó al contrari. Més aviat, la política que duen a terme Urkullu i el PNB en aquest moment, arribant a acords amb el PP, és perillosa en el sentit que Espanya els utilitza com a exemple de com s’han de fer les coses, a diferència de Catalunya. Al final, Urkullu i el PNB donen suport al partit i el govern més corruptes d’Europa, el govern de les retallades, el govern més antidemocràtic que hem tingut en els darrers anys.

—Un procés d’independència al País Basc necessitaria forçosament l’adhesió del PNB, així com l’any 2012 a Catalunya Convergència va decidir de sumar-se al sobiranisme?
—Un procés independentista requereix una majoria de ciutadans i ciutadanes que li donin suport. Si a aquests ciutadans els posem sigles, és clar que EH Bildu i el PNB seran imprescindibles. Però seran imprescindibles els homes i dones que ara mateix voten el PNB i que poden continuar votant-lo i mostrar el seu suport a un procés com aquest. Crec que quan el senyor Mas va veure la Diada de l’any en què ell va començar a fer passes més fermes a favor d’un procés sobiranista, el que va veure van ser els homes i les dones al carrer. I es va adonar que eren aquells homes i aquelles dones els que li reclamaven que fes les passes.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]