Les perles: Un músic gal·lès presenta una cançó en suport del procés independentista i Los Angeles canvia les celebracions del 12 d’octubre pel Dia dels Pobles Indígenes

  • Us oferim també les principals notícies del dia i alguna recomanació que no podeu passar per alt

VilaWeb
Redacció
05.09.2017 - 21:27
Actualització: 05.09.2017 - 22:37

El músic gal·lès Geraint Rhys presenta la cançó ‘Visca la Terra’ en suport del procés independentista. El músic gal·lès Geraint Rhys ha estrenat la cançó ‘Visca la Terra’, composta en anglès, amb l’objectiu de donar suport al procés polític de Catalunya i defensar el dret d’autodeterminació del poble català. Al vídeo de la cançó hi apareixen imatges de les manifestacions catalanes d’aquests últims anys. Segons Rhys, és una manera de combinar la música amb la reivindicació d’una causa justa. Oimés ara que falten pocs dies per a la Diada i per al referèndum de l’1 d’octubre. El vídeo és obra del realitzador gironí Marc Planas. Ho podeu veure ací.

Los Angeles elimina les celebracions del 12 d’octubre i estableix el Dia dels Pobles Indígenes. La ciutat de Los Angeles ja no celebrarà més el 12 d’octubre en honor de Cristòfol Colom i els altres conqueridors d’Amèrica. El consistori d’aquesta ciutat de l’estat de Califòrnia va decidir dimecres passat d’eliminar del calendari el Dia de Colom. Tanmateix, la ciutat no perdrà cap dia festiu. D’ara endavant s’anomenarà el Dia dels Pobles Indígenes i servirà per a homenatjar els pobles que van ser víctimes de genocidi amb l’arribada dels europeus al continent americà. Se celebrarà cada segon dilluns d’octubre. Segons que explica Los Angeles Times, la data festiva alternativa es va establir, entre més raons, a causa de les protestes de la comunitat italoamericana.

Les notícies del dia

CSPQ, disposats a votar dividits sobre la llei del referèndum. El portaveu del grup de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha comparegut davant la premsa cap a les cinc de la tarda per comunicar que el seu grup encara no havia arribat a cap acord conjunt sobre la votació de la llei de referèndum d’autodeterminació i la resta de possibles votacions que s’hagin de prendre al ple que comença demà. El grup es troba dividit, especialment en la qüestió de la llei de referèndum, i ara obre la porta oficialment a votar de manera diferenciada. ‘Si ho fan grups com Junts pel Sí i la CUP, també ho podem fer nosaltres’, ha dit Coscubiela, que ha insistit que aquesta situació s’havia de viure amb la màxima normalitat. Amb tot, no ha volgut avançar què votaria el grup. Ho podeu veure ací.

La fiscalia espanyola ja pensa a actuar contra el govern per l’espot sobre el dret de decidir. La fiscalia espanyola està estudiant d’emprendre accions contra el govern arran de l’espot televisiu emès a partir del dilluns al vespre en què es fa referència a la capacitat de decidir dels ciutadans. Tanmateix, en cap moment no es fa referència directa al referèndum de l’1-O. Fonts de la fiscalia reconeixen que actuaran si es determina que és un acte preparatori del referèndum i que es va finançar amb diners públics. Ho podeu veure ací.

Pedro J. Ramírez diu que Jorge Moragas és qui mou els fils dels  mitjans i de la policia per a fer mal al separatisme. El director d’El Español, Pedro J. Ramírez, va dir ahir que la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, eren els responsables de moure els fils dels mitjans i de la policia per intentar presentar els fets de manera que fessin mal al separatisme. Ramírez –que en va parlar a la tertúlia d’ahir a EsRadio amb Federico Jiménez Losantos i Herman Tertsch– es referia als atemptats de Barcelona i Cambrils i les conseqüències polítiques que se n’havien derivat. Ho podeu veure ací.

Es repeteix el xoc amb Ciutadans i PSC a la mesa del parlament, hores abans del ple decisiu. A les deu del matí, com cada dimarts abans d’un ple, la mesa del Parlament de Catalunya s’ha reunit per ordenar la sessió que començarà demà i que es preveu que serà ben calenta. Com era previsible, la majoria formada per diputats de Junts pel Sí, amb Carme Forcadell al capdavant, ha desestimat la petició de dos dels grups de l’oposició amb representació a la mesa, Ciutadans i PSC, que volien que s’admetessin a tràmit les lleis de desconnexió (la del referèndum i la de transitorietat). En sortint de la reunió, el vice-president segon de la cambra, José María Espejo-Saavedra (Ciutadans), ha dit que els independentistes feien un ús partidista de la mesa del parlament. Segons ell, la demanda d’admissió a tràmit de les lleis es fa perquè els diputats tinguin temps per al debat. Ho podeu veure ací.

CUP: ‘Només podran impedir el ple si la Guàrdia Civil ve i ens arrenca dels escons’. Els deu diputats de la CUP han comparegut al parlament aquesta tarda per a fer una crida a la mobilització de la població per defensar el referèndum després del ple d’aquesta setmana. Arran de les amenaces que ha fet l’estat espanyol contra el ple que ha d’aprovar la llei de referèndum, Mireia Boya ha dit que tan sols podran impedir el ple si la Guàrdia Civil es presenta al parlament i els arrenca dels escons. A la vegada, ha demanat a Carme Forcadell i la mesa que actuïn també d’aquesta manera si algú pretén de suspendre el ple. Ho podeu veure ací.

Junts pel Sí avisa: ‘També tenim recursos legals per a defensar la democràcia’. Arran del reguitzell d’amenaces contra el ple que es farà demà, en què és previst d’aprovar la llei del referèndum d’autodeterminació, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha explicat que havien estudiat a fons la legislació que els permetia de recórrer als tribunals i a la legislació internacional per a defensar la democràcia a Catalunya. ‘Farem tant com calgui per a defensar el dret de vot dels ciutadans’, ha dit. Rovira ha recordat els tractats internacionals que el Regne d’Espanya havia signat i que l’obligaven també jurídicament. Ha assenyalat, per exemple, la Carta Europea dels Drets Fonamentals, que és molt clara pel que fa a la defensa dels drets dels ciutadans de la Unió Europea. Ho podeu veure ací.

Pisarello fa una crida als comuns a votar ‘un sí crític’ en el referèndum de l’1-O. El primer tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, és partidari d’anar a votar sí en el referèndum de l’1-O. Ho ha dit així en un article al diari Crític: ‘Un vot pel sí fins i tot tindria sentit des de la discrepància amb el full de ruta governamental. Primer, com una forma de rebel·lió contra el centralisme i l’autoritarisme. I segon, perquè també seria una manera d’avançar cap a la proposta de fons majoritària entre els “comuns” i arrelada en una tradició que va de Pi i Margall a Lluís Companys: un acord plurinacional, respectuós i entre iguals, que posi en qüestió el projecte oligàrquic i elitista de “conllevancia”.’ Ho podeu veure ací.

Com és que, de sobte, els coets nuclears nord-coreans funcionen bé? El programa nuclear de Corea del Nord ha fet un tomb inexplicable. De sobte, els míssils nord-coreans volen bé i cauen on han de caure. I, de sobte també, l’explosió d’una possible bomba d’hidrogen té una capacitat de destrucció, pel cap baix, cinc vegades superior a la que tenia. Dins Corea del Nord, s’hi manté el secretisme habitual, però a fora hi ha una intriga enorme: què ha canviat? Com és que, tot d’una, un programa que resultava tan poc creïble –amb tants errors– comença a rutllar? Ho podeu veure ací.

Les recomanacions d’avui

Avui us recomanem l’article de Pere Cardús que duu per títol ‘Els moviments que determinaran la batalla decisiva pel referèndum‘.

També us recomanem l’entrevista d’Assumpció Maresma al president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. ‘No es podrà continuar fent medicina d’excel·lència si es mantenen la precarietat i els sous indignes’, defensa Padrós.

Podeu llegir el Mail Obert de Martí Estruch Axmacher. Es titula ‘Paradoxes d’una visita a la presó Model’.

Finalment, també us recomanem l’anàlisi de Josep Casulleras, intitulada ‘La por de la fi d’un estat: Alarma i preocupació per l’1-O en mitjans de Madrid’, de la sèrie ‘Tancs de paper’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any