Avui fa tres-cents anys de la capitulació de Palma

  • La Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 commemora amb un acte a les Voltes la caiguda de l'últim nucli de resistència austriacista al país

VilaWeb
Redacció
11.07.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’11 de setembre de 1714 va representar la caiguda de Barcelona després d’un any llarg de setge borbònic. La capital del Principat no va ser, amb tot, l’últim focus de resistència austriacista: el Castell de Cardona va capitular a l’exèrcit de Felip d’Anjou al cap d’una setmana. Però les caigudes de Barcelona i Cardona tampoc no van marcar la fi de la guerra al nostre país, atès que l’illa de Mallorca va mantenir-se fidel a Carles d’Àustria fins l’11 de juliol de 1715, avui fa tres segles.

Avui fa tres segles, el comandant de les tropes borbòniques, el cavaller François Bidal d’Asfeld, va rebre les claus de Palma. Malgrat les ordres de Felip V i que ell mateix havia protagonitzat la crema de Xàtiva i més poblacions valencianes just després de la batalla d’Almansa, la primavera del 1707, l’entrada a la capital mallorquina no va comportar-ne la destrucció, gràcies sobretot a l’estratègia conjunta del comandant militar anglo-irlandès de Menorca, George Forbes, i de l’últim virrei austriacista, Josep Antoni de Rubí.

En les capitulacions, signades l’1 de juliol anterior, els representants de les institucions mallorquines havien demanat als ocupants la confirmació de l’ordre constitucional que havia regit la vida del Regne de Mallorca fins aleshores. Ben lluny d’això, la resposta de Felip de Borbó i els seus ministres fou l’aplicació d’un Decret de Nova Planta, el 28 de novembre de 1715, amb què per dret de conquesta es van abolir les institucions pròpies i es van imposar les lleis i institucions del Regne de Castella, basades en l’absolutisme monàrquic.

A partir d’aleshores s’imposaren també a les Illes (tret de Menorca, sota sobirania britànica pràcticament tot el segle XVIII) la militarització, la centralització i castellanització, la destrucció dels símbols d’identitat i l’aculturació, a més de l’espoliació.

Per a recordar la capitulació de fa tres-cents anys i denunciar que les Illes continuen sotmeses a ‘l’Espanya castellana que nega el dret de ser i de decidir’, la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 és al darrere d’un acte commemoratiu avui a les Voltes de Palma (20.00) amb lectures dramatitzades, parlaments, cançoners, xeremiers, glossadors i un concert de cloenda.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any