26.11.2014 - 06:00
Amadeu Abril
Mas ha demostrat que és un estadista, un líder, com no en tenim gaires o cap. També ha demostrat que és incapaç de desfer-se completament de l’ambigüitat i el ‘ja ens entenem’ (quants cops a fet servir la parula independència? cap?). Em sembla el millor president possible ara mateix. Però preferiria que algú com Junqueras marqués el ritme (Com a Vicepresident per a la Transició Nacional?). Me’l crec mentre me l’escolto, però cinc minuts de reflexió més tard, ja dubto.
A la seva proposta li sobra una cosa (la pretensió que la legitimitat només s’aconsegueix amb una llista única majoritària; jo prefereixo aquesta solució com a millor dins i sobretot fora del país, però el Porcellum a la catalana, és a dir, la solució italiana de llistes diverses amb logo i compromís de govern comuns és més complexa, però no menys legítimadora). I li falta explicar com es fa el Govern dels Divuit Mesos.
Però ho ha deixat clar: és la seva proposta ‘personal’. Des de la societat civil, hem d’acceptar el repte. Podem polir-la i millorar-la, potser. Cal en primer lloc veure com fer el programa: tres grups de treball, oberts, amb partits i mediadors de la societat civil: un sobre Full de Ruta; un sobre altres parts del programa (corrupció/regenerció i desigualtats/benerstar) i un de ‘com’ (llistes, Govern). Cal que tots es partits expliquin públicament en què no són d’acord i perquè, si és el cas. I en què sí (per a llista unitària o llistes diverses més o menys coaligades).
Cal després un sistema de nominacions. No volem que tot això es cogui als despatxos, això tampoc. Volem primàries. Amb diversos comitès de nominacions (partits: 10 cadascun; altres lloc eligibles; selecció de pesonalitats de suport en els llocs no elegibles).
I perquè perdre el temps discutint sobre cap de llista? Perquè un? On diu que el cap de llista per Barcelona hagi de ser el president? (ni cap cap de llista). Jo vull Mas i Junqueras caps de llista per circumscripcions diferents i Carme Forcadell cap de llista per Barcelona (o Tarragona). Que no vol dir candidata a presidenta. I si pot ser David Fernández (a veure, si s’ofereix a la CUP un lloc al govern amb responsabilitat sobre el control de la corrupció passada i les reformes a dur a terme o preferiran tenir 3, 6 o 8 diputats d’oposició? ho podran explicar?) I Arcadi Oliveras. I Àngels Guiteras. I la Carme Forcadell com a presidenta de la comissió de participació ciutadana en el Procés (una Convenció paral·lela al Parlament). I… i…
Siguem ambiciosos. Tenim l’oportunitat de donar un impuls nacional i democràtic (per al social, ens caldrà haver assolit la indpendència, però també el volem). No ens resignem a deixar en mans dels partits, tots sols, el moment clau: ajudem-los a il·lusionar. I a guanyar
Geoffroy Lourdou
Ahir Artur Mas va demostrar una altra vegada que és un gran estrateg. La seva proposta té unes condicions que Oriol Junqueras podria difícilment rebutjar sense passar pel responsable del fracàs de la unitat. Ara entre polítics dels diferents partits i personalitats de la societat civil, la llista no serà fàcil de muntar… Però tenim la seguretat que en Duran i Lleida no hi pintarà res.
Pep Agulló
‘Que la ideologia no passi per sobre dels ideals’. Aquest podria ser el resum del discurs d’en Mas que ha demanat generositat per totes bandes. En conseqüència, ha plantejat una llista mixta societat civil-partits-experts-professionals com un acte de servei al país i per tant els que es presentin no repetiran en les properes eleccions, i també que ell podria ser cap o cua de la llista. Discurs intel·ligent perquè està construït per donar garanties de que no és la ‘llista del president’, és una llista de país, d’unitat, homologable internacionalment i per tant posa difícil argumentar el seu refús. Altrament lliga la data en funció dels acords polítics per això encara que ell sigui qui la de proposar, les demés forces sobiranistes en són còmplices dels temps del procés. El full de ruta està traçat, esperem que les forces polítiques sapiguem estar a l’alçada del moment històric.
Només a tall d’anècdota espero que el descol·locament ostentós, l’actitud de visible nerviosisme d’en Junqueras, la falta de cintura en els aplaudiments, la rigidesa gestual no sigui cap metàfora de la posició política que adoptarà ERC.
Genís Vendrell
La proposta de “consulta definitiva” de Mas em semblaria esplèndida si no fos perquè deixa de banda un element escencial que, de manera interessada o no, s’ha deixat de banda, que és el fet d’aconsguir el màxim de vots possibles a favor de la independència. Si, com ho demana Mas, es mesura el vot independentista segons els vots a una llista a la qual donin suport CDC i ERC, és cent per cent segur que el recompte serà inferior al nombre d’independentistes o possibles votants a favor de la independència que hi ha. Amb centenars de milers de vots menys, si hem d’especular fredament sobre si aquesta llista treurà o no majoria absouta, em sembla que ens valdria tirar una moneda a l’aire a veure si surt cara o creu, així de poc clar està. Em sembla bé que es pugui decidir descartar fórmules que podrien aconseguir més vots, però el que és trist, i ho serà més si surt malament, és que ens hagin posat en una situació d’acceptar la fórmula que se’ns proposa o deixar-ho estar.
Ramon Perera
La característica que destaca més clarament del discurs del president Mas és que ha parlat de coses concretes i substancials. De cap manera ha caigut en aquells defectes que solen guarnir els discursos dels polítics: l’ambigüitat, la inconcreció i les generalitats que posteriorment es poden concretar en qualsevol cosa.
Ha insistit diverses vegades en que parlava única i exclusivament en la seva condició de president de la Generalitat, sense comprometre ningu més: ni el govern, ni el seu partit, ni qui sigui. Em sembla una bona manera de no condicionar la participació de ningú en la independització i també de donar una imatge d’unitat – un dirigent concret es qui guia el procés d’independència -, unitat molt valuosa a l’hora de negociar el nostre reconeixment internacional.
També ha fet una proposta que penso que és bàsica per superar una de les principals dificultats a l’hora d’encarar unes (properes) eleccions que puguin equivaldre a un referèndum amb les millors garanties: la incompatiblitat entre els (legítims) interesos dels diversos partits. Seria la formació d’una candidatura no necesariament única, però sí capaç d’assegurar una majoria clara equivalent al resultat d’un referèndum amb una pregunta de reposta binària. Una candidatura que ha definit com a mixta. Si aquesta candidatura resultés vencedora, el govern resultant hauria d’estar format per professionals capaços de gestionar les corresponents, i difícils, negociacions i de completar les estructures bàsiques d’estat. Aquesta fase tindria una duració màxima de 18 mesos i els participants a la candidatura ja no es podrien presentar a les següents eleccions, Artur Mas inclòs. A continuació hi hauria noves eleccions – ara sí, constituents – en la que els partits recuperarien la plenitut del seu rol polític. Acceptar aquesta combinació és la generositat demanada als partits, combinació pensada per protegir el procés d’independització i també els interessos del propis partits.
Ell mateix ha explicitat la part de generositat que hauria assumir per correspondre a la que demana als altres: podria encapçalar la candidatura mixta dissenyada per guanyar o bé figurar-hi a l’últim lloc.
Una coneguda ja m’ha fet arribar la seva valoració: un 10. Hi estic d’acord.
Josep Usó
Està clar que si per a un experiment es vol obtindre un resultat diferent al que s’ha obtés sempre, cal fer-lo d’una altra manera. Això em sembla la proposta del President Mas. I em criden l’atenció unes poques coses:Els candidats de la futura llista pel sí a la Independència no hauríen de repetir. Això pot fer que algun polític professional arrufe les celles.
Em sembla molt possible que aquesta llista es puga fer i encara més que aconseguesca els resultats esperats. Majoria absoluta. Que, ampliada amb els resultats de les CUP podria ser fins i tot més absoluta que la que ja hi ha. En qualsevol cas, més clara. Per exemple. Duran, avui ja np hi era, però el PSC sí que ha enviat algú.Em sembla important la presència de dos presidents de patronals. Cal esvair la por i la desinformació que encara s’envia des dels aparells de l’Estat Espanyol.Em sembla important que l’objectiu d’aquesta llista que haurà de durar 18 mesos siga únicament aconseguir la independència de Catalunya. Tot a la vegada, segurament no es podrà fer. I, en qualsevol cas, està la certesa d’incloure personalitats relevants no adscrites als partits polítics. Em sembla bé que es canvie el marc de la tria de candidats, fora de les clàssiques llistes tancades que tant mal han fet a la Democràcia a Espanya.Per acabar, he fet una cosa que no solc fer. He mirat alguns diaris d’Espanya per veure què en diuen i em fa l’efecte que ho comencen a tindre coll avall. Segurament, reaccionaran, però de moment sembla que no tenen gran cosa a dir.Crec, vull creure, que el Principat té la Independència a tocar. Espere que tots els qui ara han de participar en les properes passes estiguen a l’alçada. Segur que sí.Ara ja només quedarà un Sí. El definitiu.
Josep Jallé
Poques vegades he quedat prou satisfet del disseny final a un llarg camí, el de la nostra independència, com en escoltar el que ha dit el president Mas i el que han afegit els primers comentaris a la tertúlia de El Punt Avui. En síntesi penso que podrem votar, alhora, als dos únics partits als que he donat el meu vot en aquesta llarga transició: CDC i ERC. Desitjo que tots estiguin a l’alçada dels moment pel que ens espera en aquests aquest propers dos anys.
Xavier Arenas
Resulta obvi que nomes hi ha una sortida: la llista unitària.
I només d’aquest manera podrem gestionar el futur de Catalunya, anant tots a uba, com fins ara. És el moment que ER. i CUP facin un acte de generositAt i sotmetre’s a la voluntat dels ciutadans, deixant a banda el partidisme i tacticismes
Anem a una i guanyarem, dividim-nos i perdrem
David i Oriol, és l’hora de fer història. Sense dubtes.
Joan Goma
Em dóna la sensació de que Mas està disposat a deixar-nos anar cap a la independència amb la condició de que hi anem pel camí més difícil i més llarg.
Penso que hauria tingut moltes més posibilitats de maximitzar el nombre de diputats independentistes al parlament amb llistes on cada partit independentista integrés personalitats afins. Crec que ens convindira molt més unes eleccions on immediatament s’anés a la independència per la via ràpida de la DUI. Estic convençut que Mas s’equivoca si es pensa que fent aquest camí tant llarg i tant difícil tindrà un bri més de facilitats pel reconeixement internacional. Els estats del món es mouen per interessos i aquests interessos són els mateixos si fem una DUI demà mateix que si anem marejant la perdiu durant divuit mesos.
Dit tot això, penso que el que ha de fer ERC i tota la societat civil és agafar-li la paraula, fer aquesta llista i intentar que guanayi per majoria absoluta. Segurament perdrà, perquè, com que serà una llista nova on no hi haurà cap partit que tingui representació parlamentaria, no tindrà dret a espais gratuits de propaganda electoral, la junta electoral espanyola prohibirà que als telenoticies informin dels actes de campanya d’aquesta llista i que surti als debats electorals. La tractaran pitjor que al partit pirata. El debat electoral el centraran els partits “clàsics” i faran una campanya d’acord amb els seus interessos. No es parlarà ni de la independència ni de com ha de ser el nou país….
Però al final aconseguirem la independència molt més ràpid que si no li agafem la paraula i s’entesta a governar en minoria fins al 2016. Hi ha una possiblitat molt remota de que aquesta llista guanyi i ens porti per un calvari abans no siguem lliures. El més probable és que perdi, però que els altres no tinguin cap combinació per formar govern. Llavors no hi haurà més remei que fer unes noves eleccions un cop exhaurits els terminis legals i en aquestes noves eleccions ERC guanyarà per majoria absoluta i podrà proclamar la inependència immediatment.
