Dos gèneres, dues experiències

  • L' educació no formal i l'evolució cap a la igualtat de sexes transmeten als joves els rols en les relacions de parella

VilaWeb
Clara Roig, Noelia Rodríguez
13.11.2012 - 11:05

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En les últimes dècades, la societat ha evolucionat cap a l’alliberació de la dona en matèria sexual. Amb la revolució dels anys 60 es va passar de l’antiga concepció del sexe associada a la reproducció per vincular-la al plaer. No obstant això, segons l’escriptora de literatura eròtica Roser Amills, es va crear una distància entre l’acte físic i les emocions per potenciar la llibertat sexual. Avui en dia creu que estem “recapitulant” i tornant a ajuntar el sexe amb les emocions.

Actualment els rols de l’home i la dona en les relacions sexuals estan “en una efervescència de canvi”, diu el sexòleg Antoni Bolinches. “Amb tres generacions la dona ha passat a ser el sexe fort, i això ha descol·locat a l’home i li ha generat inseguretats”. Elena Crespi, també sexòloga, considera que estem en un “xoc de trens” entre el model tradicional i el nou, en el que “teòricament tant un noi com una noia poden prendre la iniciativa i viure la seva sexualitat com vulguin”. 

Tot i així, la cultura sexista encara és latent, com podem observar en molts aspectes de la societat. Segons Antoni Bolinches, la moral social segueix sent més restrictiva amb la dona, que viu sota més prejudicis. El cas típic de considerar “puta” a una noia que se’n va al llit amb molts homes, mentre que a l’home que actua de la mateixa manera se’l considera un “Don Juan”, n’és una evidència. La dona continua volent ser un objecte sexual desitjat per poder satisfer les seves demandes, i això genera una sexualitat competitiva.

Roser Amills, en canvi, creu que entre els joves els rols estan empatats i que no és una qüestió de sexe sinó de la maduresa pròpia de cada individu. “És cert –diu– que hi ha nois que es posen ‘maxitos’ i violents amb les seves parelles, però això es deu a la inseguretat que es genera quan els papers ja no estan tan clars. Com que no hi ha un rol propi, se l’imposen”, explica.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any