12.06.2012 - 06:00
La Comissió Europea ja ha fet saber que el rescat de la banca espanyola ‘no serà de franc’. Entre les mesures que Espanya haurà d’adoptar, n’hi ha dues que la comissió ja va suggerir fa uns quants dies: augmentar l’IVA i suprimir les deduccions per la compra d’un pis. A més, cal tenir en compte que el rescat farà, segurament, que els bancs comencin a valorar a la baixa l’immens parc d’habitatges desocupat que tenen.
Això té dues possibles sortides, no incompatibles: que el preu dels habitatges baixi i s’estimuli la compra-venda; i que les entitats bancàries, atesa la precària situació econòmica de moltes famílies, optin per reconvertir a règim de lloguer una part d’aquest estoc inicialment destinat a la venda.
Montserrat Pareja, professora del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), dóna per fet que el rescat afectarà directament el mercat immobiliari, perquè, entre les condicions exigides per la Comissió Europea hi ha la supressió de la deducció per la compra d’habitatge. ‘En certa mesura es retiren els ajuts públics directes a l’habitatge en propietat i, per tant, si aquests habitatges es volen vendre, hauran de baixar de preu, perquè no hi haurà el suport a la demanda del sector públic.’
En segon lloc, Pareja indica que el rescat farà que els bancs es recapitalitzin i atorguin el valor real als actius que tenen. ‘Això significa que les hipoteques concedides s’han d’ajustar al valor de l’immoble que les sosté. Fins ara hi havia un desajust entre el valor de les hipoteques i el dels immobles’.
De la propietat al lloguer
‘Potser les exigències d’Europa faran obrir els ulls del govern, que deixarà d’estimular la propietat’, diu Pareja. Si bé manquen dades oficials, hom estima que actualment hi ha uns quatre milions d’habitatges buits o inacabats a l’estat espanyol. D’aquests, no se sap quin percentatge és a mans dels bancs: ‘És difícil de saber, hi ha molt d’hermetisme informatiu.’ Tot fa pensar, tanmateix, que els bancs en tenen la majoria.
Sobre la possibilitat que les entitats financeres posin el seu estoc al mercat de lloguer, Pareja és escèptica. ‘Atesa la necessitat d’habitatge de moltes famílies, potser comença a ser hora de posar d’acord oferta i demanda. Que hi hagi incentius, estímuls… Evidentment, els bancs són entitats privades amb ànim de lucre, no podem esperar que facin accions socials. Seria ideal, però és difícil.’
En canvi, creu que l’estat podria passar a l’acció i obligar a orientar part d’aquest estoc a garantir l’accés a l’habitatge. Segons que diu, la mesura més immediata seria evitar els desnonaments, a base de convertir l’habitatge que no es pot pagar en habitatge de lloguer. Una pràctica que ja hi ha entitats que duen a terme. ‘Que el banc es converteixi d’alguna forma en agent de la propietat immobiliaria. Ara, això és molt complicat, perquè els bancs no tenen aquesta vocació de fer de gestors d’un parc immobiliari. La seva feina es basa en els estalvis i els préstecs.’
Càritas demana un FROB per a rescatar famílies endeutades
Càritas publica avui un comunicat en què demana dues actuacions en relació amb el rescat bancari. En primer lloc, que es constitueixi un petit FROB per a les famílies endeutades amb la hipoteca; és a dir, que una part dels 100.000 milions d’euros es destinin al rescat de famílies amb dificultats de pagament. L’altra demanda és que els habitatges desocupats vagin al parc de lloguer social, a preus molt baixos i amb una durada que doni seguretat a les famílies.
De fet, aquesta darrera demanda és una de les grans reivindicacions de les entitats del tercer sector social de Catalunya des de fa temps. En aquest sentit, Carme Trilla, cap del Servei de Mediació de l’Habitatge de Càritas i ex-secretària d’Habitatge durant els governs tripartits, creu que el rescat hauria de fer reflexionar les entitats financeres. El govern espanyol té, segons ella, legitimitat per a exigir a la banca aquesta reconversió de l’estoc d’habitatges. ‘Entenc que totes les condicions que posin des d’Europa per al rescat aniran en la línia de dinamitzar el parc immobiliari, i hem d’esperar que una possible dinamització es faci a través del lloguer’.
Igual que Pareja, Trilla no descarta que el rescat estimuli novament l’habitatge en propietat per comptes del lloguer, però matisa: ‘Per a poder comprar calen dos requisits: que el preu s’abaixi, però també que les famílies tinguin finançament, cosa que no em sembla gaire fàcil en aquests moments’.
