30.06.2011 - 06:00
El president del CoNCA, Francesc Guardans, acompanyat dels nou membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), va presentar ahir l’«Informe Anual» a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, en presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. La confecció del dossier és una de les obligacions que l’organisme té per llei. Però avui el CoNCA es troba en entredit, com sigui que l’avantprojecte de la ‘llei òmnibus’ preveu la derogació de la llei del 2008 que va instituir-lo. D’aquí ve que, per damunt de les indicacions i les recomanacions del dictamen anual, s’hagi fet sentir el futur incert del CoNCA.
El CoNCA es defensa
Guardans, després de lliurar l’«Informe Anual» al Parlament, va presentar-lo davant dels sectors cultural i encara després ho va fer amb els mitjans de comunicació. Però la delicada situació de la institució va prendre el protagonisme: es va parlar poc de l’informe i molt del CoNCA. Preguntat sobre quins passos farà per salvaguardar la institució, el president va recordar que el 10 de juny el CoNCA ja va redactar un estudi preceptiu sobre l’avantprojecte de la ‘llei òmnibus’ en matèria de cultura, on deixava clara la seva posició. Va ser el primer cop d’efecte, de pressió, sobre el Departament de Cultura. I ara, quan ha començat el tràmit parlamentari, els membres del CoNCA s’han afanyat a parlar amb tots els partits polítics representats al Parlament de Catalunya, perquè no avalin la derogació de la llei que va instituir el CoNCA. Segons que han comentat alguns membres, cap partit de l’oposició no abona, ara com ara, aquesta derogació. Si l’actitud es mantenia, CiU no tindria el suport parlamentari necessari per a abolir la llei. Però això pot canviar i Guardans va dir que acceptarien allò que el parlament votés.
També va recordar que el CoNCA representa avui només el 3,6% del pressupost total del Departament de Cultura, i que calia deixar fer, perquè aquest organisme és molt jove: tot just té dos anys. Enguany el CoNCA compta amb un pressupost d’onze milions d’euros, dels quals nou milions es destinen a suport cultural via subvencions, segons Guardans.
I ha puntualitzat: ‘No volem ser fiscalitzadors ni auditors, volem ser escoltadors i observadors i decisoris, executius, en la distribució dels recursos al creador. El sector de la cultura s’ha de despolititzar: aquesta és la raó fonamental del CoNCA.’ En canvi, opina, la nova proposta del departament de Cultura menarà a un model centralitzat, sense garanties de gestió neutral.
‘Informe Anual’
Aquest dictamen sobre l’estat de la cultura i de les arts del 2010 conté 271 pàgines, i conté una primera part de reflexió sobre dos temes cabdals: els continguts culturals i artístics del sistema educatiu, i el desenvolupament del turisme cultural com a generador de riquesa. Tot seguit, analitza la situació per sectors de la cultura l’any 2010.
El preàmbul declara: ‘Pel que fa a la presència de la cultura i de les arts en l’àmbit de l’ensenyament, cal fer una revisió total del currículum escolar, que permeti de diagnosticar-ne les mancances evidents d’ensenyaments artístics i culturals, que es van agreujant amb el pas del temps. Un estudi detallat i exhaustiu, en primer lloc, sobre l’estat de la formació en els àmbits de la cultura i de les arts en l’ensenyament obligatori i, en segon lloc, sobre el seu estat en l’educació superior universitària, ens ha de permetre de disposar d’una cartografia completa de l’educació de la cultura i de les arts a Catalunya. La cultura ha d’assolir un lloc de relleu i vertebrador en tot el procés d’aprenentatge de qualsevol dels nostres ciutadans, i aquesta anàlisi ens pot ajudar a reflexionar-hi i a cercar-hi solucions.’
‘Així mateix, la relació de Catalunya amb el turisme és llarga i viu un moment històric. Com a país, tenim un gran potencial turístic i cultural, però en el primer sentit cal assenyalar cap a un model que superi el de sol i platja, ja esgotat. La cultura pot ser, per tant, la peça clau per a redreçar-lo, i un motor econòmic i de prestigi del país.’
La conclusió, que signa el plenari del CoNCA, fa: ‘Ha estat un any dur i complicat per a tothom, però potser ho ha estat especialment per a les dones i els homes que, a través de la cultura, dediquen la millor part d’ells mateixos a fer que Catalunya sigui una terra més solidària, més integradora i més oberta i creativa, és a dir, més culta.’
