Clam internacional contra la sentència del TC espanyol per vulnerar els drets lingüístics

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

El clam contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que amputa l'estatut continua, també fora de Catalunya. Una cinquantena de lingüistes d'arreu del món s'han adherit fins ara a una declaració promoguda per Linguapax que denuncia les implicacions negatives per a la llengua catalana, en sintonia amb un manifest fet públic ahir per l'Institut d'Estudis Catalans. Sense la consideració de llengua pròpia, afirmen, l'ús del català continuarà retrocedint a favor de la llengua castellana, beneficiada ja per centenars de disposicions jurídiques.

Els signants denuncien la retallada de l’Article 6.1 de l’Estatut de Catalunya, que reconeixia el català com a llengua pròpia de Catalunya i n'assegurava el seu caràcter preferent a l’administració pública i a l’ensenyament. Consideren que  afeblir l’estatus legal del català és una agressió, provocada artificialment, que dificultarà una convivència lingüística que fins ara era una referència a nivell internacional.

L’estat espanyol, afegeixen, passa de ser un exemple de protecció de la diversitat lingüística a formar part del grup d’estats que mantenen una jerarquia entre les llengües i accepten els processos de substitució lingüística a favor de les llengües més protegides.

Els promotors i signants del manifest esperen que aquest error es pugui solucionar amb un aprofundiment del respecte a la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

Entre la cinquantena d'adhesions hi ha Fèlix Martí, president honorari de Linguapax, i destacats filòlegs de casa nostra com M. Carme Junyent, directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), o Isidor Marí i Miquel Strubell, membres de la Càtedra UOC-Linguamón de Multilingüisme; experts de fora el país com el nord-americà Joshua Fishman, professor emèrit de la Yeshiva University, considerat com el pare de la sociolingüística moderna, o bé Nicholas Ostler, de la Foundation for Endangered Languages del Regne Unit, també donen suport a la declaració.