18.06.2010 - 14:24
José Saramago (Azinhaga, Portugal 1922) ha mort als 87 anys d’edat a l’illa de Lanzarote on residia. La web de la fundació que porta el seu nom anuncia que s’ha mort a dos quarts d’una del migdia, a causa d’una fallida multiorgànica provocada per una llarga malaltia. Saramago va ser el primer autor portuguès en rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1998. Entre les seves obres destaquen ‘L’any de la mort de Ricardo Reis’ (1984), ‘L’evangeli segons Jesucrist’ (1991), ‘Assaig sobre la ceguesa’ (1995), ‘La caverna’ (2001), ‘L’home duplicat’ (2002), ‘Assaig sobre la lucidesa’ (2004). Edicions 62 ha publicat bona part de l’obra de Saramago en català. També fou un escriptor amb una important dimensió cívica, denunciant reiteradament les injustícies socials.
Al 1985, la publicació de ‘L’any de la mort de Ricardo Reis’, una indagació sentimental de l’univers de Fernando Pessoa, captivà la crítica internacional i el mateix gremi d’escriptors i traductors: obtingué el Premi del Pen Club, el premi de la Crítica de l’associació de crítics portuguesos i el Foreing Fiction Awards. Tanmateix, la seva popularitat internacional es consolidà amb la novel·la ‘L’evangeli segons Jesucrist’, arran de la polèmica que el llibre suscità a Portugal, quan el govern en vetà la presentació al·legant que ‘ofenia els catòlics’. Com a acte de protesta Saramago va deixar Portugal i es va instal·lar a l’illa de Lanzarote, a les Illes Canàries.
Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual. La seva dimensió cívica no va parar de créixer. El seu compromís el va portar arreu per parlar contra la pobresa, la intolerància religiosa, la immigració, la democràcia segrestada… Al 2006 va impartir a Sitges la conferència ‘Llibertat de creació’. El Nobel de Literatura, fidel al seu estil punyent, va dir que ell creia en la possibilitat de canviar el món.
La immigració, la intolerància religiosa i l’abús de poder són les temàtiques dels darrers temps que, segons Saramago, reprodueixen situacions anteriors. Sobre el moviment migratori, Saramago feia uns paral·lelismes entre la immigració dels països africans a Europa en el segle XXI i en l’època dels descobriments dels segles XVI i XVII. En tots dos casos, les persones van haver de marxar per a millorar la seva situació econòmica. Saramago es mostrava molt pessimista sobre l’era de la ciència i la tecnologia. Creia que, malgrat que ajuden a millorar la salut i el benestar, no solucionen els problemes de la distribució desigual de la riquesa ni de l’administració del poder. Sobre aquest aspecte, l’escriptor portuguès posava en dubte la democràcia com a representació del poble.
Més enllà del Nobel de Literatura, José Saramago també va obtenir el Premi Camoes (el més important de les lletres portugueses), i el van fer doctor honoris causa per les universitats de Turí, Sevilla, Manchester, Castilla-La Mancha i Brasília entre d’altres
