17.11.2008 - 06:00
‘El coltan, aquest mineral que teniu al telèfon, als ordinadors i a les màquines de fer fotos, es troba ací, al Congo. Aquesta guerra no és pas d’interessos africans, sinó multinacionals, per prendre’ns el coltan i els altres minerals que els interessen.’ Això explica la inestabilitat gairebé permanent de la República Democràtica del Congo, segons que diu el dirigent camperol i activista, Víctor Nzuzi, que les exposa en aquesta entrevista.
‘Què fa la missió de les Nacions Unides al Congo? Per què, si hi és des del 1999, la guerra encara no s’ha acabat?’, es demana. I és que la missió que les Nacions Unides tenen a la RD del Congo, formada per 17.000 soldats, no va saber impedir que, el mes d’agost passat, la guerra recrués en aquell país.
A l’agost, en efecte, el dirigent rebel tutsi, Laurent Nkunda, va començar una ofensiva a les províncies més orientals, limítrofes amb Rwanda, amb l’argument de protegir la minoria tutsi congolesa dels rebels hutus que, segons diu, tenen el suport del govern de Kinshasa. El president congolès, Joseph Kabila, nega l’acusació i retreu a Nkunda que, sota el paraigües del govern rwandès, vulgui controlar les mines de cobalt i coltan de la regió. Aquests minerals s’empren per fabricar càmeres de fotos, telèfons mòbils, ordinadors i aparells similars.
És precisament el control d’aquestes primeres matèries la causa de les últimes guerres del Congo, segons Víctor Nzuzi. ‘Hi ha una complicitat internacional, afavorida per les empreses multinacionals, que necessiten coltan, or, petroli i gas, per a desestabilitzar el territori. L’autèntic mal de la guerra són les riqueses que ens volen prendre, no pas que ens agradi matar-nos.’
