Pla de Museus de Catalunya, un pla postnoucentista

El conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras va presentar ahir el Pla de Museus de Catalunya a la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en un acte informatiu i solemne, davant uns dos-cents directors de museus i tècnics. El pla preveu la reordenació i articulació dels museus al territori; la inversió de 28 milions d’euros durant els tres anys vinents i la constitució de quatre museus nacionals.Dels quatre museus nacionals, ja n’hi ha dos: el MNAC i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica; i se’n proposen dos de nous (encara amb noms provisionals): el Museu Nacional de les Ciències Naturals i el Museu Nacional de les Ciències Socials.

Un pla postnoucentista

Joan Manuel Tresserras va fer un discurs polític solemne. Va dir: ‘Països com el nostre tenen sovint dificultat per a practicar i articular polítiques culturals. De vegades es diu que el país té un excés de contaminació política en la cultura. Però nosaltres atribuïm a la nostra cultura un rang equivalent a les altres cultures.’ I ha continuat: ‘Aquest és un pla postnoucentista. Es podria dir postmodern, si no fos que aquest terme s’associa a la perplexitat i a la desorientació. I amb aquest pla volem que hi hagi orientació.’

El conseller va resumir el Pla de Museus de Catalunya en cinc grans línies: planificar i organitzar els museus ja existents; ajudar a professionalitzar i modernitzar més les instal·lacions; homologar els museus internacionalment; equilibrar més territorialment, desplaçant l’accent de les prioritats als museus de fora de Barcelona; estrènyer els vincles amb la recerca d’universitats i de centres d’estudi, amb el turisme, amb els mitjans de comunicació, amb la formació de masses i amb els altres departaments i àmbits de l’administració.

Tresserras també es va referir a l’augment del pressupost general de Cultura: ‘Cal trencar la dinàmica pressupostària i entendre la cultura com una qüestió social primordial. El patrimoni és una qüestió fonamental. I l’atenció pressupostària ha d’anar d’acord amb aquest criteri.’

Les xarxes i els SAM

L’exposició del nou Pla de Museus de Catalunya va anar a càrrec del Director General de Patrimoni, Josep M. Carreté, que va exposar la voluntat de fer competitius els museus del país amb els del món, amb criteris d’excel·lència.

Va explicar que calia articular els museus al territori, i equilibrar la realitat dels museus nacionals i dels museus locals en inversions i polítiques nacionals. El Pla, doncs, preveu la formació de xarxes territorials de museus (les primeres seran la xarxa de museus d’etnologia i la xarxa de museus d’arqueologia), i també l’activació dels Serveis d’Atenció Museística (SAM), el primer dels quals serà el del Museu de Lleida, que centralitzarà serveis de restauració, documentació, etc. a les comarques occidentals. Els SAM previstos són, pel cap baix, set: un per vegueria.

El Departament de Cultura dotarà el Pla de Museus amb 28 milions d’euros durant els tres anys vinents: un augment del 79,74%, destinats, sobretot, als museus no nacionals. A més, s’oferiran noves subvencions: per remodelació, documentació i incorporació de les noves tecnologies, col·laboració entre museus… A Catalunya hi ha més de quatre-cents museus i col·leccions, però solament un centenar de registrats. Cal aconseguir que els museus millorin les condicions per a complir els requisits i poder entrar al registre.

Josep M. Carreté també va anunciar la preparació d’un estudi del patrimoni català, a presentar l’octubre d’enguany. El Pla de Museus s’incorporarà al Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya.

Els nous museus nacionals

El Museu Nacional de les Ciències Naturals incorporarà el museu de zoologia, el museu de geologia, el Jardí botànic i l’Institut botànic (tots depenen avui de l’Ajuntament de Barcelona). A aquest museu, també s’hi vincularan museus adscrits a una futura xarxa de museus repartits pel territori sobre la matèria. Aquest futur museu nacional podria anar a parar a l’edifici Fòrum. Els responsables del departament creuen que és un espai idoni, perquè també s’hi instal·larà el zoo marí. L’Ajuntament de Barcelona s’hi avé, però ara els tècnics han d’avaluar si l’edifici Fòrum és adequat per al museu.

El Museu Nacional de les Ciències Socials és un projecte més embrionari, complex i ambiciós. Anant bé, no s’aconseguirà fins al 2014. Englobarà el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la xarxa de museus d’etnografia (que s’ha de constituir aquest febrer). Però segons el conseller, aquest museu nacional anirà més enllà, perquè no sol ha d’interpretar el passat, sinó també el present i el futur. Segons el conseller: ‘Ha de resoldre la dispersió que hi ha avui de museus d’aquest àmbit, i ha de ser un museu molt ambiciós, que tracti sobre la memòria de les societats, sobre la memòria històrica, però també ha de pensar en la societat del present i del futur; equipat amb noves tecnologies, ha de ser un centre de referència internacional, un museu de l’era de la globalització’. S’emplaçarà a Barcelona, però encara no se sap on. Internament l’equip del Departament de Cultura anomena aquest futur equipament, Museu Catalònia.

M. S.

Enllaços
Webs relacionades dins Nosaltres.cat: Museus.