Ahir era el dia clau i ahir Rajoy va veure com s’esvaïa la seua darrera esperança. El president del Banc Central Europeu va dir que faria mans i mànigues perquè l’euro fóra fort, però que de primer els estats havien de fer la feina que els tocava. I ho vam entendre tots: Espanya ha de demanar formalment el rescat. Això que Rajoy somniava evitar.

El president del govern espanyol no volia passar a la història com el president rescatat, però tan solament un miracle podria salvar-lo de ser-ho. El discurs de Draghi a Londres i la coincidència de la visita de Monti a Madrid havien fet concebre esperances que hi hauria una mena de situació pont que evitaria el formalisme del rescat. Esperances vanes. Alemanya ha estat més forta que no el front meridional i Rajoy ha perdut la partida --i Monti també, .

Ara és cosa de fer càlculs: avui hi ha consell de ministres espanyol i la setmana entrant tots els alts càrrecs tenen l’ordre de no deixar Madrid. És la primera data en vermell del calendari. La segona pot ser el 12 de setembre, després de les eleccions neerlandeses i de la decisió del constitucional alemany sobre la constitucionalitat del Mecanisme Europeu d’Estabilitat. I ningú no pensa en cap tercera data. Simplement perquè Espanya ja no té temps.

director@vilaweb.cat

El president del govern espanyol no volia passar a la història com el president rescatat, però tan solament un miracle podria salvar-lo de ser-ho.