Opinió
Mallorca revoltada
Vicent Partal
24.05.2012
Esperanza Aguirre fa la sèrbia
Vicent Partal
23.05.2012
Fets, senyor Navarro, no paraules.
Vicent Partal
22.05.2012
Per què no ens diuen a qui devem els diners?
Vicent Partal
21.05.2012
Quan Madrid menteix
Vicent Partal
19.05.2012
Colom i Carod
Vicent Partal
18.05.2012
Passar pantalla
Vicent Partal
17.05.2012
Mas té un problema important
Vicent Partal
16.05.2012
Acebes: de l'11-M a Bankia... i més enllà
Vicent Partal
15.05.2012
Però quant val Duran?
Vicent Partal
14.05.2012
Avui fem tots cinquanta anys
Vicent Partal
11.05.2012
Espanya, KO
Vicent Partal
10.05.2012
Europa
Vicent Partal
09.05.2012
1/107>
Vicent Partal
21.12.2009
A la manera d'en Pep
Quan un país necessita dirigents, no sempre els troba en el camp de la política. Sovint apareixen en el de la cultura, de l'economia, de l'esport. I nosaltres en tenim un d'impagable, que es diu Pep Guardiola. Més enllà del futbol, en Pep és un exemple clar de com hauríem de comportar-nos també com a país. Tenim sort, doncs.
La victòria al mundial de clubs ha culminat una temporada que no solament ha fet d'aquest Barça el millor de la història, sinó que també ha fet d'aquest Barça, i sense discussió, el millor equip del món.
Tots som conscients que això que ha fet no té res de senzill i que és probablement irrepetible. Però el secret de l'èxit, és públic: humilitat, pensar més en el col·lectiu que no pas en les individualitats, ambició, estil, elegància, creativitat, consciència de les arrels i no pensar mai en el contrari.
Aquesta darrer punt és particularment interessant. El Barça de Guardiola no canvia d'idea segons amb qui jugue, ni es preocupa gaire de com jugaran els rivals. Es preocupa, i amb quina intensitat!, de si mateix. Quantes vegades hem sentit Guardiola dient: nosaltres a jugar a la nostra, i el rival que jugue com vulga...
I és això que hem començat a fer amb els referèndums. Ells que juguen el partit que vulguen. Que estripen l'estatut, que ens amenacen amb totes les calamitats, que ens envien la Falange o que bramen. Nosaltres, a fer el nostre joc, a jugar el nostre partit amb ambició i amb paciència, amb creativitat i elegància, conscients d'on venim i fent passar, per favor, la col·lectivitat al davant de les individualitats.
Jugant a la manera d'en Pep, ja ho hem vist amb el meravellós futbol del Barça, la victòria no és segura, però sempre és molt més que probable i mereix el respecte i l'admiració de tot el món.
Mail Obert
En defensa d’uns drets irrenunciables
Xavier Montanyà
18.05.2012
'Amb vostès... el gran Sheeeeldon Aaaaadelson!'
Xavier Montanyà
11.05.2012
Estat de setge
Xavier Montanyà
04.05.2012
Despertador
Marta Rojals
28.04.2012
Soraya Maribàrbola, monja i minyona.
Xavier Montanyà
26.04.2012
La pesta borbònica
Xavier Montanyà
20.04.2012
Carn de cuneta
Marta Rojals
16.04.2012
Violents, connivents, i altres feres del convent
Xavier Montanyà
13.04.2012
Catalunya-Guinea, la doble moral
Xavier Montanyà
04.04.2012
No em provoquis, que m’encenc
Marta Rojals
02.04.2012
Nit cultural reivindicativa
Xavier Montanyà
27.03.2012
‘No hay dolor’
Marta Rojals
26.03.2012
Welcome to Ciulandpark!
Xavier Montanyà
23.03.2012
Reflexions des de sota l’aigua (II)
Marta Rojals
19.03.2012
La privatització de la seguretat
Xavier Montanyà
16.03.2012
Reflexions des de sota l’aigua
Marta Rojals
12.03.2012
'Simpathy for the devil'
Xavier Montanyà
09.03.2012
i força al canut?
Marta Rojals
05.03.2012
De Qatar a Las Vegas
Xavier Montanyà
02.03.2012
‘Mande?’
Marta Rojals
27.02.2012
Desapareguts: estat de la qüestió
Xavier Montanyà
24.02.2012
La poció màgica
Marta Rojals
20.02.2012
Unanimitat canina
Xavier Montanyà
17.02.2012
Tu també, Maria Teresa?
Marta Rojals
13.02.2012
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
















