Un requisit lingüístic insuficient i aigualit i a l’horitzó del 2025

  • Les conselleres d'Educació i Administracions Públiques han arribat a un acord de mínims sobre la capacitació lingüística dels funcionaris

Esperança Camps Barber
28.11.2022 - 21:40
Actualització: 29.11.2022 - 16:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Pràcticament en temps de descompte i per sorpresa. Les conselleres Raquel Tamarit i Gabriela Bravo van presentar ahir molt cofoies l’acord sobre el reglament del requisit lingüístic dels funcionaris. Paraules triomfalistes i bombos i platerets per a expressar que, una vegada més, el Botànic se sap posar d’acord quan cal, quan ha de complir els compromisos i quan ha de millorar la vida de les persones, etcètera. “S’ha demostrat que acordar és la política útil”, va dir Raquel Tamarit. És una mena d’acord en diferit, perquè el requisit no serà efectiu fins al 2025. Aquesta és l’estratègia del Botànic quan no hi ha acord, el calendari corre i no poden deixar tasques pendents. I és la que ha emprat per a aprovar la llei de taxa turística, que no serà efectiva fins al 2024.

Sis anys de retard

El primer acord entre els sindicats, entitats cíviques i l’administració valenciana perquè els funcionaris públics estatutaris hagen de demostrar la seua capacitació lingüística en català és del 2016. Va costar moltíssim que el PSOE el signàs. Gabriela Bravo ja era la consellera titular d’Administracions Públiques. A Educació i Cultura hi havia Vicent Marzà.

Han passat més de sis anys. Bravo s’ho ha pres amb molta calma. L’any 2021, el 23 de març, es va brindar amb xampany perquè la llei de la funció pública aprovada per les Corts incloïa el requisit lingüístic. En aquell moment, tothom va dir que es posava fi a una anomalia que feia quaranta anys que durava.

Però l’anomalia va continuar. I avui encara continua, perquè en la redacció d’aquella llei no es fixaven els nivells de català que s’havien d’exigir als funcionaris. La consellera Bravo va dir que encarregaria un reglament. Per tant, ja rebaixava i retardava la importància de la llengua. El català no era prou important perquè formàs part de la llei, i a més, facilitava la tasca a un hipotètic govern diferent del del Botànic al qual no caldria modificar una llei, sinó eliminar un reglament que té un rang molt menor. Però tothom va aplaudir. Si fa no fa com ahir.

El reglament

Per a elaborar el reglament, la consellera va encarregar un document a una comissió d’experts. Com que representaven l’una sensibilitat i l’altra, el resultat va ser, la primavera passada, un informe que en veritat eren dos. Els valencianistes demanaven que els alts funcionaris, els que estan en els nivells A1 i A2, haguessen d’acreditar el nivell C1 per a presentar-se a les oposicions. Els redactors cooptats pels socialistes deien que amb el B1 en tenien prou. És a dir, els treballadors públics que més cobren de l’administració, els més qualificats, les juristes, els economistes, els interventors, que escriuen i fan informes i redacten memoràndums, havien de tenir un nivell de coneixement de la llengua pròpia inferior a molts altres funcionaris mitjans.

Això va obrir un esvoranc que ha costat molt de reblir. Gabriela Bravo es va fer forta a la conselleria defensant l’opció més descafeïnada. I ho va expressar amb unes declaracions taxatives. L’endemà passat d’aquelles declaracions i d’haver-se fet públic aquell informe, l’ex-conseller Vicent Marzà va dir que no s’enfrontaria a cap companya de gabinet. Quaranta-vuit hores després, va dimitir del càrrec. La versió oficial és que es volia centrar en tasques internes de Compromís per a enfortir el partit per a les eleccions del 2023.

Negociacions tenses

Ha passat tot l’estiu i mitja tardor. Les reunions entre totes dues conselleries han estat tenses. S’han filtrat molt poques coses de les propostes que feien uns i altres.

El document que les responsables de la política lingüística i de l’administració valenciana van presentar ahir és un acord de mínims. Mínims tan mínims que, per exemple, hi ha un període transitori que farà que els graus de capacitació no es puguen exigir fins a les ofertes públiques d’ocupació, popularment dites oposicions, que es convoquen l’any 2025.

D’ací al 2025

Finalment, els funcionaris del nivell més alt de l’administració hauran de tenir el C1 per a concórrer a les oposicions. I els dels grups B hauran de tenir el B2. Però d’ara al 2025, quan s’acaba aquest període de carència, qualsevol qui faça oposicions haurà de tenir un B2. Per a acreditar-lo no caldrà presentar-se als exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, per exemple. N’hi haurà prou d’haver aprovat l’assignatura de català en els dos cursos de batxillerat. És, doncs, una homologació automàtica i retroactiva. Els opositors que provinguen de comarques on tenen reconeguda l’exempció lingüística i no s’hagen examinat de català al batxillerat, sí que s’hauran d’examinar.

Els qui vulguen optar a una plaça pública catalogada com a C2, tan sols hauran d’acreditar el B1 de llengua. I tampoc no caldrà que s’examinen si ha aprovat l’assignatura durant els quatre cursos d’ESO.

A partir del 2025

A partir del 2025, els aspirants a alts funcionaris que es presenten a oposicions tampoc no hauran de fer un examen addicional per a demostrar la capacitació lingüística. Per obtenir el C1 que se’ls exigirà n’hi haurà prou d’haver obtingut una mitjana de 7 en les qualificacions de llengua dels dos cursos de batxillerat si han estat escolaritzats en el sistema de plurilingüisme que es va començar a aplicar el curs passat.
Aquells que van anar a l’institut els anys anteriors sí que hauran d’examinar-se per a aconseguir el C1.

Per als nivells més baixos –B i C1 de l’administració–, el nivell de català exigit serà el B2. L’aconseguiran si han aprovat l’assignatura de català en els dos cursos de batxillerat, siga quin siga el pla educatiu que hagen cursat.

Les declaracions de la consellera Gabriela Bravo va voler tranquil·litzar el personal: “No caldrà fer un altre examen per a accedir a l’administració per la petició del requisit lingüístic.” És a dir, no els demanaran cap esforç extra per a aprendre la llengua, per a demostrar que en són competents.

Aquest sistema d’homologar les notes assolides a batxillerat pot esdevenir una nova font de conflicte als centres educatius. Pressions al professorat o, en el cas dels centres privats, notes inflades perquè els expedients acadèmics queden impol·luts i a punt per a presentar-se a una oposició.

La consellera Bravo diu: “Situem el valencià al mateix nivell que el castellà, la qual cosa és lògica en una comunitat bilingüe.” La seua companya de gabinet, Raquel Tamarit, qualificava el dia d’ahir d’històric. “El País Valencià s’iguala a autonomies amb llengua pròpia que disposaven de la competència lingüística, com ara Galícia”, va dir, mirant cap al Finisterre peninsular, en compte de mirar uns quilòmetres al nord o a l’est, cap a les Illes.

Festa a les xarxes

Compromís va celebrar l’acord amb molta festa a les xarxes socials. Acció Cultural del País Valencià també va qualificar el dia d’històric. “Un pas decisiu per a posar fi a la discriminació dels valencianoparlants a l’administració pública valenciana.” Escola Valenciana també se’n va felicitar. La Plataforma per la Llengua, igualment, ho va rebre amb satisfacció, però va recordar que calia que el personal del sistema sanitari públic no fos una excepció, perquè la majoria de queixes de vulneració de drets lingüístics que rep aquesta entitat vénen d’aquest sector.

El personal sanitari té un règim propi

La queixa de la Plataforma per la Llengua és pel fet que el personal adscrit a la conselleria de Sanitat resta fora del requisit. Metges, infermers, auxiliars, zeladors… tot el personal que atén la gent que es troba en situació de debilitat no tenen l’obligació de saber la llengua pròpia dels valencians. Tenir un títol homologat de català puntua com a mèrit en la sanitat valenciana. I així continuarà essent perquè el decret 192/2017 roman intocable.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes