Nathalie Torres: “Política Lingüística no donarà el vist-i-plau a mantenir el B2 als alts funcionaris”

La portaveu de Compromís en matèria de política lingüística critica durament el PSOE per haver rebaixat l'esperit de la llei de funció pública

VilaWeb
Esperança Camps Barber
02.05.2022 - 21:50
Actualització: 03.05.2022 - 09:47

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’informe amb què s’ha d’elaborar el reglament per a aplicar el requisit lingüístic als funcionaris valencians va caure com una bomba en la línia de flotació de les relacions entre Compromís i el PSOE. El punt de controvèrsia està en el baix nivell de coneixement de llengua que s’exigiria als funcionaris de més alt nivell de l’administració. És a dir, als cossos A1 i A2, als quals pertanyen els membres de l’advocacia, els metges i els caps de servei, per exemple, se’ls exigirà, únicament, un B2, que és el que s’adquireix automàticament quan s’acaba el batxillerat. Ni tan sols s’arriba al C1, conegut abans per “nivell mitjà”

Els membres de Compromís a la comissió van exigir que apareguessen a l’informe els noms i cognoms dels redactors que hi estaven a favor. És preceptiu que la Direcció General de Política Lingüística faça un informe abans que la conselleria puga redactar el decret, i tal com és ara l’informe, no el farà.

Nathalie Torres, la portaveu d’educació de Compromís a les Corts Valencianes diu en aquesta entrevista que aquest informe va contra la lletra i l’esperit de la llei aprovada per les Corts.

A quines pressions s’ha doblegat el Partit Socialista i la consellera Bravo, per a rebaixar el nivell de competència lingüística exigible a l’alt funcionariat?
—No sé si s’ha doblegat a cap pressió, però no em sorprèn massa que s’haja optat per una exigència tan baixa que pràcticament no és ni exigència.

Hi insistesc. El sector sanitari pot haver pressionat?
—No ho sé. No faré cap afirmació sobre això. Però sí que dic que a la Direcció General de Política Lingüística vam fer una enquesta per a saber les competències lingüístiques i com les acreditaven els treballadors de l’administració de la Generalitat i ens quedàrem gratament sorpresos dels percentatges. A banda la faena que s’ha fet en formació. Per tant, no veig on és l’inconvenient de demanar un C1.

Aquest ha estat l’únic escull durant les negociacions del reglament de la idoneïtat?
—Vaig formar part de la ponència de la llei, i quan vam començar els treballs parlamentaris, l’article 62 ja havia estat redactat, i no hi va haver cap problema. Jo anava tenint notícies de les reunions i sempre anaven en un sentit positiu. Però fa poc vaig saber que quan havien arribat a fixar els nivells per a l’A1 i l’A2 no hi havia acord.

Tal com ha eixit l’informe, s’adequa a l’esperit de la llei?
—En absolut! En absolut! La posició actual del Partit Socialista no està d’acord amb el que diu la llei. La llei parla de proporcionalitat i la consellera Bravo s’ha cansat de dir això en seu parlamentària. Ha dit que el desenvolupament reglamentari seria raonable i proporcional. Doncs, no és ni raonable ni proporcional que als alts funcionaris de la Generalitat no els pugues exigir un nivell de llengua que exigeixes als docents, per exemple. Xoca molt que l’exigència l’apliques als docents, independentment que siguen professors o mestres d’infantil i primària, i que als funcionaris que poden ser A1 o A2, cregues que amb un B2 ho tens arreglat. Qui accedeix a un cos A1 o A2 és una persona amb titulació universitària.

Quin missatge es dóna a la ciutadania quant a la necessitat d’estudiar i saber el català?
—Que la igualtat que alguns pregonen entre les dues llengües oficials no és tal. Així de clar. Si ací ens desgargamellem i diem que els drets de la ciutadania són les obligacions de l’administració, l’administració té l’obligació de respectar tots els ciutadans i ciutadanes, independentment de la llengua amb què s’adrecen a l’administració. Has de tenir un personal preparat lingüísticament. Si dius que les persones que ocuparan el rang administratiu més gran no han de tenir les competències lingüístiques suficients en llengua estàndard, no envies un bon missatge ni prestigies socialment la llengua.

Hi ha hagut cap acostament entre el conseller Marzà i la consellera Bravo?
—Les converses s’han fet amb la màxima discreció. No sé si hi ha hagut cap reunió.

Compromís prendrà cap mesura com a membre del govern del Botànic.
—Això tampoc no t’ho sé dir. Això ha passat avui. Dimecres tenim un ple a les Corts i ens veurem en el grup parlamentari. Jo he fet el que em toca com a portaveu d’educació, que és valorar l’informe i el valore negativament, i em fa molt de mal. Si resulta que el govern del Botànic opta per una exigència lingüística que no arriba ni al nivell que el Partit Popular demana a Galícia, què vols que et diga? Em sembla molt fort. Això no és cap extravagància. Això va en la mateixa línia que s’ha fet en altres llocs. Una extravagància era que ací no hi haguera requisit lingüístic. Érem l’únic territori que no tenia requisit per a l’accés a la funció pública, trenta-cinc després anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

La Direcció General de Política Lingüística farà el dictamen favorable perquè s’aprove el decret?
—La Conselleria de Justícia és l’encarregada de fer el reglament, que és un decret, però necessita l’informe. I Política Lingüística no donarà el vist-i-plau a un projecte de decret que mantinga el B2 a eixe grup de funcionaris. I, així, la consellera no el pot convertir en el projecte de decret perquè l’aprove el consell.

Es retardarà encara més l’aplicació del requisit.
—Sí. Ja hauria d’estar en vigor perquè la llei es va aprovar el mes de març de l’any passat i el reglament havia de ser aprovat un any després.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies