Tres grans ciutats que definiran els equilibris de poder la nit del 28

Durant la campanya electoral, Barcelona s’endú la majoria de titulars dels grans mitjans. Però no acapararà tots els focus d’atenció en els quarters nacionals dels partits la nit del 28-M. Girona, Lleida i Tarragona són tres peces essencials en el mapa municipalista que s’acosten a les eleccions amb incerteses sobre qui n’aconseguirà la batllia. Res no sembla segur i, més enllà de la rellevància local, el que hi passi serà important a l’hora d’avaluar els resultats generals de tots els partits. Junts i Guanyem –amb el PSC mirant-s’ho de prop– es disputen encapçalar el futur govern de Girona, mentre que ERC i el PSC s’ho juguen a tot o res a Lleida i Tarragona. Són tres de les ciutats més importants de Catalunya on Junts, a més, ha d’entomar el desgast que li poden causar les candidatures d’Ara Girona, Sí Tarragona i Activem Lleida, on hi ha el PDECat.

A Girona, l’ex-consellera Gemma Geis aspira a succeir en el càrrec l’actual batllessa, Marta Madrenas, que va obtenir nou regidors fa quatre anys i va situar el seu límit en el càrrec en dos mandats. Geis va acceptar ser candidata gironina després de la sortida de Junts del govern de la Generalitat. L’arquitecta Assumpció Puig ja havia renunciat a ser-ho per les “batalles internes” que vivia el partit. Durant aquest mandat, Madrenas ha governat amb ERC, que té 4 regidors, però no és gens clar que s’hagi de repetir aquesta aliança. Guanyem Girona, que torna a presentar-se amb Lluc Salellas com a cap de cartell, creu que té possibilitats de quedar primera força. Fa quatre anys, va quedar segona, amb 6 regidors, i 188 vots més que el PSC. Els socialistes, amb Sílvia Paneque al capdavant, també tenen l’aspiració de tornar a aconseguir la batllia, tot i que d’entrada sembla més complicat. A Girona, per tant, els pactes postelectorals seran la clau.

Geis ha instat Guanyem i ERC a comprometre’s a tancar un acord entre independentistes, però ni Salellas ni el cap de files d’Esquerra, Quim Ayats, s’hi han compromès. En un debat organitzat per l’ACN, Geis va assenyalar que qui guanyés les eleccions hauria de governar, i que el seu partit hi seria si Guanyem quedés primera força. Tanmateix, Salellas ha reconegut que és amb ERC amb qui, d’entrada, té més punts en comú. Tampoc no han traçat línies vermelles per a tancar pactes amb el PSC. La situació és molt diferent de fa quatre anys, quan les municipals van coincidir amb unes eleccions europees molt importants per a l’independentisme –amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de candidats– i el judici contra els dirigents del procés encara era en marxa. Els blocs s’han trencat a tot arreu, començant pel Parlament de Catalunya. Paneque no es tanca a entendre’s amb qui calgui i ERC estaria disposada a arribar a pactes amb els socialistes, després de l’experiència d’haver-hi acordat, per exemple, inversions.

El resultat de l’enfrontament entre ERC i el PSC a Lleida és una de les grans incògnites d’aquestes eleccions. Tots dos s’acosten al 28-M amb les marques en bona forma i les expectatives electorals aparentment favorables. Fa quatre anys, el resultat va ser molt ajustat: van empatar amb 7 regidors i ERC va guanyar per només 81 vots. Miquel Pueyo va arribar a la batllia gràcies a un acord amb Junts (6 regidors) i el Comú de Lleida (2), tot i que aquests darrers van sortir del govern el juliol del 2021 per desavinences, amb el compromís de mantenir l’estabilitat del govern. Pueyo pretén de repetir aquell acord i acabar la seva trajectòria com a batlle després d’un segon mandat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha participat avui en un acte de partit amb Pueyo i la número dos de la llista, Jordina Freixanet, i ha qualificat de “imprescindible” que es pugui consolidar el govern del canvi, com l’ha anomenat. Abans, però, els partits tornaran a calibrar les forces. De fet, el candidat de Junts, Toni Postius, aspira a millorar els resultats de fa quatre anys, fins i tot a guanyar. Però si d’ell depengués, ha prioritzat un acord entre forces independentistes i ha descartat un hipotètic pacte amb el PSC.

En canvi, els socialistes pretenen de recuperar la seva hegemonia històrica a la capital del Segrià. En el seu historial ja hi ha pactes amb el PP i amb Ciutadans, i en aquesta campanya només han descartat un hipotètic acord amb Vox. Per aconseguir-ho, necessiten que antics votants que havien optat per altres candidatures els darrers anys els tornin a fer confiança. Els va demanar que tornin el primer secretari del PSC, Salvador Illa, en un acte de campanya dilluns passat, acompanyat pel seu candidat, Fèlix Larrosa. Una prova de l’aposta que han fet els socialistes per a recuperar Lleida és que el darrer dia de campanya hi faran una passejada amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Sánchez també intervindrà el mateix dia en un acte a Tarragona, abans de tancar la campanya a Barcelona. Tarragona és una altra de les ciutats en què el PSC s’ha proposat fermament de tornar a la batllia. Aquí la batalla electoral sembla centrada en termes dicotòmics: govern independentista o retorn del PSC. Fa quatre anys, ERC, amb Pau Ricomà de cap de files i 7 regidors, va arribar a la batllia amb un pacte de govern amb Junts (3) i la CUP (2), malgrat que el PSC va quedar primera força, també amb 7 regidors i 447 vots més. El socialista Josep Fèlix Ballesteros, que va ser batlle durant dotze anys (2007-2019), és a punt de tancar la seva carrera política municipal. Ara és Rubén Viñuales, ex-portaveu de Ciutadans a l’ajuntament, qui encapçala la candidatura socialista i intenta també esgarrapar vots al seu partit d’origen. Fa quatre anys, Ciutadans va ser tercera força amb 4 regidors, però la seva tendència general a la davallada podria afavorir ara la llista de Viñuales.

Sembla clar que cap partit no podrà governar tot sol a Tarragona, així que els acords ho definiran tot l’endemà de les eleccions. Ricomà aspira a repetir l’actual entesa de govern, però el candidat de Junts, Jordi Sendra, no s’hi ha compromès. En el debat de TV3, Sendra es va limitar a dir que esperava tenir prou majoria per a pactar amb qui volgués i va posar en qüestió la reedició de l’acord. “Per fer la independència, senyor Ricomà, el primer de tots. Però tinc la sensació que el seu partit no està per la feina. I, per tant, em sento amb les mans lliures de no pactar amb vostè”, va dir. A les interpel·lacions de Ricomà sobre si Junts pactaria amb el PSC (també a la Diputació de Tarragona), Sendra va respondre que l’únic partit que tancava pactes amb els socialistes era ERC, tant al Parlament de Catalunya com al congrés espanyol. Quant a la CUP, Eva Miguel va deixar clar que no arribarà a cap entesa amb el PSC ni amb Vox.

Els socialistes donen per impossible un pacte amb ERC perquè creuen que s’han dinamitat molts ponts aquests darrers anys i intenten d’erigir-se en alternativa. A més, per a Illa és clau recuperar la batllia, perquè entoma aquestes eleccions com una primera part de la cursa de fons fins a les catalanes. Precisament, perquè el poder local és la base que ho sosté tot, tant Tarragona com Girona i Lleida tindran moltes coses a dir en la redefinició del mapa electoral que vindrà.