Tenim un problema amb la policia?

  • «La manifestació d'ahir no era gens innocent ni cal menystenir l'estratègia que amagava. El control de la policia, sobretot de la policia de la Generalitat, serà un dels episodis clau en cas d'enfrontament entre els governs de Catalunya i Espanya»

Vicent Partal
17.01.2017 - 22:00
Actualització: 18.01.2017 - 02:33
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La manifestació d’ahir a Barcelona ha fet arrufar el nas a molta gent i ha originat una pregunta que ressonava en les xarxes socials: ‘Tenim un problema amb la policia?’ La manifestació la convocaven grups sindicals minoritaris dels Mossos d’Esquadra i el sindicat majoritari de la guàrdia urbana de Barcelona, acompanyats de grups de policies espanyols i la Guàrdia Civil, més el suport entusiasta i ben poc dissimulat de l’extrema dreta.

Certament la cosa feia impressió. No pas pel nombre d’assistents, sinó per les formes que exhibien. I molt especialment per les formes que exhibien, tenint en compte que són funcionaris públics, els qui es manifestaven. Tanmateix, els sindicats majoritaris dels mossos se’n van desmarcar d’una manera molt clara i contundent, i van advertir que era una ‘manifestació política’, cosa que crec que no pot discutir ningú. Perquè això és el que era: una manifestació política, d’un sector minoritari de la policia, ideològicament identificat amb l’autoritarisme, amb l’espanyolisme o amb totes dues coses alhora però que te l’abast que té i representa qui representa.

Des d’aquesta òptica, i tenint en compte allò que es va veure ahir, a mi em sembla exagerat de dir que tenim un problema amb la policia. És veritat que a la guàrdia urbana de Barcelona la situació no és tan clara com als Mossos. Ni les administracions socialistes, ni Trias ni Colau no s’han dedicat a fons a reestructurar aquest cos policíac. Per això ahir el gruix de la manifestació provenia d’aquest cos i per això la xiulada a l’ajuntament va ser la més contundent.

Pel que fa als Mossos, però, no tenim cap dada que avale la tesi que les posicions autoritàries i espanyolistes són ni tan sols importants dins el cos. Una altra cosa és si l’actuació, en alguns casos desproporcionada, d’algunes unitats o d’alguna comissaria fa mal a la imatge col·lectiva del cos i pot arribar a ser contradictòria i tot amb el model que es pretén tenir. Jo crec que en efecte és així i que és possible que alguns dels qui integren aquestes unitats estigueren precisament entre els manifestants d’ahir.

Dit tot això, la manifestació no era gens innocent ni cal menystenir l’estratègia que amagava. El control de la policia, sobretot de la policia de la Generalitat, serà un dels episodis clau en cas d’enfrontament entre els governs de Catalunya i Espanya. I els organitzadors pretenien associar un concepte difús de ‘dignitat’ amb espanyolitat, anatemitzant d’entrada la CUP, però darrere seu tot l’independentisme i també el govern.

La maniobra és molt barroera, però la incomoditat –si no hostilitat– amb què l’independentisme s’encara amb aquestes qüestions pot afegir també confusió entre alguns policies. És més que possible que el govern de l’estat, en algun moment dels mesos vinents, proclame que té el control sobre la policia i el reclame. I aquest serà un moment delicat perquè quan emergesca la nova legalitat catalana la policia haurà de complir la llei, la nova llei. Però, per fer-ho des d’una legitimitat indiscutible, ara no pot incomplir, d’una manera flagrant, la llei actual. I crec que tots estarem d’acord que no és gens fàcil, en aquestes circumstàncies, transitar pel fil tan prim que separa l’encert de l’error.

Amb actes com el d’ahir, els convocants pretenen sobretot escampar la brama que l’independentisme ni està preparat per a gestionar una policia integral ni n’és capaç. I ho fan perquè, quan arribe el moment, alguns efectius dubten de la legitimitat de les institucions que han de servir. És una jugada molt a la desesperada que l’independentisme faria bé de mirar-se amb calma, però també amb intel·ligència. Fins i tot procurant d’evitar, tant com siga possible, situacions que en definitiva puguen afavorir el discurs dels convocants de la marxa d’ahir.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.01.2017  ·  00:46

Vistosa, la manifestació d’ahir. I encara més pel suport de l’extrema dreta. Pot ser ells no en son conscients, però anar de bracet amb els feixistes no ajuda a ningú que hi vaja. Han d’estar desesperats, per promoure iniciatives com la d’ahir. En el cas de la Guàrdia Urbana, sé del cert que hi ha una certa tradició, perquè ja fa molts anys, un familiar meu en va ser sots-cap. I havia arribat al grau de coronel d’infanteria de l’exèrcit franquista. I, pel que sembla, no ha canviat gaire, la situació en aquest cos. El que segurament és més convenient és no caure en provocacions barroeres. I també deixar ben clar de qui depèn la policia de la Generalitat. Sense cridar, però sense matisos. Estem entrant en una fase molt intensa; i l’adversari, veient que no deixa de perdre terreny, va usant tot allò que se li acut. Però anem bé. El dimarts, el President, el Conseller d’Afers Exteriors i alguns eurodiputats, explicaran el referèndum al Parlament Europeu. Us sembla poc? És normal que els altres intenten qualsevol cosa. Però no sembla que se’n vagen a sortir, tampoc.

Ramon Perera
Ramon Perera
18.01.2017  ·  00:47

Que la policia faci una manifestació contra un partit polític té un aire veritablement surrealista. Efectivament, s’intueix una maniobra unionista per procurar entrebancar el procés per la independència. I més que n’esperem en els mesos que tenim al davant.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.01.2017  ·  00:47

Sabem de les ganes que tenen molts militars de l’exèrcit d’entrar a escena a Catalunya. Amb aquesta manifestació han donat un pas ensenyant credencials (la guardia civil és un cos militar). A banda del que diu l’editorial, és també una manifestació per atemorir a la ciutadania arribat el moment de que s’activi la legalitat catalana i també és un avís als Mossos. Un comandament havia fet declaracions referint-se a que ells obeirien la llei de Catalunya. La policia espanyola en aquest cas actuaria com a força disuasiva contra les lleis catalanes. Això indica que el mur judicial de contenció del procés ja no té un consens tan clar i que alguns individus més exaltats dins l’exèrcit podrien començar a incontrolar-se. Cal que el govern actui amb intel·ligència per treure’n profit. No serà fàcil.

Quic Picas
Quic Picas
18.01.2017  ·  00:48

espero que sigui tal com dius, però moltes coses ens les podíem haver estalviat si haguéssim fet els deures en el seu moment. Aquest tema de la policia i especialment la Guàrdia Urbana de Barcelona i suposo que d’altres poblacions també, l’havíem d’haver arreglat independentment del procés; no es pot tolerar una policia que ratlla el feixisme en paisos que volen ser democràtics.
Potser algunes actuacions de les CUP, discutibles en altres aspectes han tingut la virtut de destapar aquesta merda.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
18.01.2017  ·  00:49

El paper que ha de jugar els diversos cossos de policies a Catalunya serà transcendental de cara a la desconnexió amb l’estat i amb l’aplicació de la nova normativa jurídica catalana. Hem de tenir present que el govern espanyol ja ha fet una directiva que en casos greus d’inseguretat -que decidiran ells- totes les forces de seguretat de tot l’estat estarien sota el seu control i això és altament perillós.Què podria passar si aprovem la norma de transitorietat jurídica per fer el referèndum i una part de la policia es dedica a retirar les urnes posades pels ajuntaments? Què pot passar entre aquestes forces i els policies locals? Quin paper jugaria la guàrdia urbana de Barcelona? I si es guanya el referèndum i es fa una DUI, és segur que tota la policia dels mossos s’avindran a anar a la frontera -i als ports, aeroports, estacions de tren i els serveis crítics com l’electricitat, el gas i les telecomunicacions- per posar un control català tenint en compte que encara hi pot haver la policia espanyola? Quan hauran de marxar les forces de seguretat espanyoles (policia i guàrdia civil) del territori català? S’ha pensat en com pot actuar en circumstàncies adverses la societat civil sobiranista (ANC i Òmnium)?
Totes aquestes preguntes, i d’altres que poden sorgir, han d’estar previstes pel govern i tenir una protocol establert i clar en cada situació possible. Altrament, és anar amb el lliri a la mà i això el nostre poble no s’ho pot permetre. No caldria explicar-ho públicament però sí que seria imprescindible que tot plegat estigués decidit i a punt. La seguretat en una nació és més que important i cal tenir pensades i acordades consensuadament totes les estratègies que puguin sorgir per anar tothom a la una.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
18.01.2017  ·  02:30

M’imagino que l’únic que hauran aconseguit és que la gent els vegi com uns marcians apart. De la intenció política no me’n queda cap dubte. Amb el que s’han disparat al peu. Una manifestació no política no s’hagués desenvolupat com ho ha fet aquesta. Per sort hi ha policies, especialment Mossos, força més lúcids.

Àlvar
Àlvar
18.01.2017  ·  08:24

Doncs s’ha fet visible un problema que existeix i que es sabia, però no hi hagut mai prou implicació i actitud per fer rés, per resoldre l’herència del franquisme de la Guàrdia Urbana, esperant que el temps ho arregles sol. Com s’ha vist, estan organitzats i tenen capacitat d’arribar als altres cossos i expandir el seu control i potser prebendes. Això no és resoldrà sol. S’ha d’actuar i eliminar d’una vegada aquesta xacra autoritària que desprèn sabors rancis d’altres temps i tallar les seves vies d’immunitat política i social. I quan arribi el dia, tenir-los controlats, els primer de tot…perquè la democràcia només els interessa quan els hi convé i mantenen els seus privilegis. Hi haurà gresca de segur, arribat el moment. Que ningú vagi amb un lliri a la ma, ens ho han dit amb claredat sortint al carrer.

Josep
Josep
18.01.2017  ·  08:59

Completament d’acord amb el comentari d’en Joan Rubiralta. La població civil estarà molt pendent de l’actitud de les forces de l’ordre, sobre tot dels Mossos, que ha de garantir el nou marc legal i el control del territori. Qualsevol indici que faci entendre que els cossos de seguretat obeiran només la legalitat espanyola, farà recular per temor a molta gent. Al mateix temps, és la mateixa població que ha de demostrat al carrer la voluntat de ser defensada en les seves aspiracions legítimes, enviant d’aquesta manera un missatge clar als qui, en teoria, els ha de protegir.

Jaume
Jaume
18.01.2017  ·  10:47

Només volen intimidar, és evident que és una acció promoguda pels partits unionistes principalment el PP i C’s, hem d’estar atents a les provocacions però no hi hem de caure, el que volen es crear un clima de pre-violència per justificar l’ús de la força bruta i la repressió.
Apart dubto que tots siguin policies, que es tapin la cara, de què tenen por si son policies?

Joan
Joan
18.01.2017  ·  17:40

treuen pit,
aquests d’autoritat no en tenen res, volen atemorir, com els que els hi donen suport una colla de fatxes autoritaris.

Martí
Martí
18.01.2017  ·  19:16

Veig molt alarmisme en alguns comentaris. La policia s’adaptarà al nou marc legal, com la resta de funcionaris.

Suposem que alguns policies són molt espanyolistes (com n’hi ha també molts a qualsevol professió, pública o privada, del nostre país); el que podem assegurar és que una immensa majoria no són imbècils i que no s’arriscaran a perdre la feina. També podem assegurar —com assenyala el Vicent— que, si n’hi ha alguns, en cap cas arriben a la massa crítica suficient per convertir el conjunt dels mossos en una força de xoc contra la llibertat del nostre poble, ni molt menys.

Els mossos són un cos arrelat al país (són la nostra germana, el nostre veí, etc.) i en senten les pulsions com la resta de ciutadans. La gent s’ha d’anar traient del cap determinades estigmatitzacions referents a la policia: els mossos duen una tasca bàsicament assistencial (com totes les policies democràtiques) i connotar-los ideològicament és absurd i un error. Diria més: carregar contínuament contra la tasca ordinària de la policia des del desconeixement i els clixés genera una reacció en molts policies contrària als interessos que suposadament hom defensa, con en Vicent adverteix en la darrera part del seu editorial.

Una cosa és clara: o l’independentisme estima i es fa seva la policia del país o ho faran uns altres, contra els interessos de tots.

Martí
Martí
18.01.2017  ·  20:11

Encara voldria introduir algunes reflexions més:

– Hem valorat prou bé la importància de tenir una policia d’obediència catalana i arrelada al país en el moment d’encarar la construcció de la República? Tenim un tresor que molt pocs (o potser ningú) ha tingut abans.

– Algú realment creu que la composició ideològica dels Mossos d’Esquadra difereix molt de la societat de la qual neix? En efecte, el percentatge d’independentistes i unionistes té molta relació amb el que hi ha al conjunt del país. Amb una diferència: TOTS els mossos han fet un acte voluntari de compromís amb les institucions del país, i això també es nota.

– I no, no és cert que els agents procedents de cossos espanyols sigui significatiu. En aquest article del diari Crític (http://www.elcritic.cat/actualitat/cinc-coses-que-no-saps-dels-mossos-desquadra-i-potser-et-sorprendran-9034) quantificaven en 275 els mossos procedents de la Guàrdia Civil (la majoria treballen a Trànsit, perquè va ser la primera competència que es va exercir), 32 de la policia espanyola i 18 de l’Exèrcit espanyol. Aquestes xifres són insignificants en relació amb els 18.000 mossos.

– Permeteu-me un paral·lelisme un pèl frívol però il·lustratiu: si l’independentisme fes esforços ingents per demostrar que els aficionats de l’Espanyol són molt espanyolistes i contraris a la independència, aconseguiríem que la massa social de l’Espanyol fos més o menys independentista?

– Tot aquest problema se soluciona amb un únic ingredient: patriotisme. La nostra policia és la nostra policia. Això no vol dir deixar que la policia actuï al marge de qualsevol control. Vol dir estimar-la com el que és i demostren totes les dades: els mossos són una policia d’una qualitat extraordinària (que no vol dir perfecte) que és capaç de protegir la seguretat ciutadana al conjunt del territori.

– Això darrer és el que els fa un objectiu de l’estat espanyol: que la Generalitat sigui capaç, a ulls de tot el món, d’afrontar els fenòmens no només més quotidians, sinó també els més complexos de la criminalitat actual (inclòs el crim organitzat i el terrorisme) és demolidor per als interessos espanyols. Pensem que una de les variables que farà decantar el reconeixement internacional és precisament aquest: quina solvència tenen els catalans per a autogovernar-se? Saben garantir la seguretat del seu país i, per tant, dels països del seu entorn?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes