Suècia diu que l’oficialitat del català a la UE és massa cara: “He vist els càlculs i són molts diners”

  • Un estudi preliminar de la Comissió Europea calcula que el cost de l’oficialitat de cada idioma nou és d’uns 44 milions d'euros anuals, una xifra que el govern espanyol s'ha ofert a pagar

VilaWeb
Arnau Lleonart
12.12.2023 - 11:43
Actualització: 12.12.2023 - 13:05

Suècia ha trobat un nou argument per a posar traves a l’oficialitat del català arran de l’estudi preliminar de costs de la Comissió Europea que calculava que cada nova llengua oficial costava 44 milions d’euros anuals. La ministra d’Afers estrangers sueca, Jessika Roswall, ha dit en arribar a la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea que la seva visió continua essent la mateixa. Fins ara ha estat un dels governs europeus que més s’ha oposat a l’oficialitat per la por que idiomes autòctons de Suècia també puguin reclamar l’oficialitat.

“Tenim llengües minoritàries pròpies. Fins que no fem estudis legals i financers no podrem prendre cap decisió. Així doncs, no tinc notícies noves”, ha dit. Quan li han demanat directament pel contingut de l’informe financer preliminar, ha dit que no n’hi ha prou per a decidir-se, però que és massa car: “He vist aquests càlculs i crec que són molts diners.”

El govern espanyol va manifestar la seva predisposició a assumir íntegrament el cost que tindria l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, que en total sumarien 132 milions d’euros anuals, segons les estimacions de la Comissió. No solament ho ha expressat oralment, sinó que ho va recollir la darrera proposta de modificació del reglament lingüístic que van enviar als governs europeus. La Comissió Europea ha fet el càlcul a partir del cost que va tenir l’oficialitat de l’irlandès, adaptant-la a les tarifes del 2023, però ha dit que si es decideix d’avançar cap a l’oficialitat en farà un estudi més exhaustiu.

Més països que han expressat públicament recel sobre l’oficialitat del català són Finlàndia i Letònia, que aquesta vegada han estat més mesurats. Anders Adlercreutz, ministre d’Afers Estrangers finlandès, ha dit que havien rebut una “opinió oral del servei legal” i que “hi ha aspectes que han de ser aclarits”. Amb tot, ha manifestat el seu suport a la diversitat lingüística europea: “Veiem la diversitat de les llengües com una cosa bona i crec que s’hi hauria d’avançar. Reconeixem la necessitat dels catalans, però volem saber-ne els detalls i on ens pot portar en el futur.” En aquesta última part de la resposta, s’hi entreveuen els mateixos dubtes de Suècia sobre l’efecte que tindria l’oficialitat de tres nous idiomes en les pretensions de més comunitats lingüístiques.

El ministre d’Afers Estrangers de Letònia, Arturs Krisjanis, tan sols ha dit que està disposat a escoltar i que veurà com avança avui la discussió.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any