Els serveis jurídics del Consell de la UE no veuen jurídicament sòlida la darrera proposta d’Espanya per a fer oficial el català

  • Un informe preliminar de la Comissió Europea xifra en 44 milions d'euros anuals el cost que tindria l’oficialitat del català

VilaWeb
Arnau Lleonart
08.12.2023 - 16:24
Actualització: 10.12.2023 - 22:19
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Els governs europeus tornaran a tractar dimarts l’oficialitat del català a la Unió Europea. Aquesta vegada, el punt es presenta en l’ordre dia de la reunió del Consell d’Afers Generals amb la previsió de prendre una decisió al respecte, però el més probable és que es constati que no hi ha unanimitat per a aprovar la reforma del reglament lingüístic i es torni a deixar per a més endavant.

En les reunions preparatòries de la reunió s’ha constatat que la qüestió encara és verda. Fonts pròximes a les converses expliquen a VilaWeb que el grup Antici, l’espai informal que prepara la reunió del Coreper II –que, al seu torn, prepara la reunió del Consell d’Afers Generals–, ja ha discutit la nova proposta per a modificar del reglament lingüístic que el govern espanyol va presentar a l’anterior reunió. El document fixa sis condicions per evitar que unes altres llengües minoritzades facin servir el cas de les llengües cooficials a l’estat espanyol per a demanar també l’oficialitat, atès que, a la pràctica, només les compleixen el català, l’èuscar i el gallec.

El resultat del debat del grup Antici no va ser positiu per als interessos del català. El servei jurídic del Consell de la Unió Europea va intervenir i va dir que el text no era jurídicament sòlid i que els governs no podien basar-s’hi per explorar la proposta d’oficialitat. D’aleshores ençà, el govern espanyol no ha enviat cap versió nova de la proposta de reforma.

Tenint en compte el compromís adquirit pel govern espanyol que assumiria íntegrament el cost de l’oficialitat, el debat gira en gran part al voltant del debat jurídic. Aquesta setmana, la Plataforma per la Llengua va enviar al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol i a les delegacions dels altres governs europeus un informe jurídic encarregat a Karen McAuliffe, professora de dret i llengua a la Universitat de Birmingham, i Takis Tridimas, professor de dret europeu al King’s College de Londres i codirector del Centre de Dret Europeu en aquesta institució. Els acadèmics conclouen que la decisió del 2004, quan el Consell de la Unió Europea es va oposar a la petició de semioficialitat plantejada pel govern espanyol, no s’ajustava al dret europeu i que va ser causada per motius polítics, però que com que ningú no la va impugnar –tampoc el govern espanyol– és la que es va acabar imposant. A més, no solament donen arguments a favor de la possibilitat que el català, l’èuscar i el gallec puguin ser llengües oficials, sinó també motius jurídics pels quals ho haurien de ser per l’obligatorietat de seguir el principi d’igualtat entre els estats membres i de respectar la diversitat lingüística.

L’objectiu de la Plataforma per la Llengua és que el govern espanyol es faci seus aquests arguments per contraatacar els serveis jurídics del Consell de la Unió Europea si hi posen traves.

Els governs ja saben quant pot costar l’oficialitat

A banda, els governs europeus ja poden fer-se una idea del cost que tindria l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la Unió Europea. L’executiu espanyol va encarregar el 17 d’octubre un informe financer a la Comissió Europea del cost que implicaria per a les institucions europees d’incloure tots tres idiomes, i dimecres la Comissió ja va enviar als estats membres una estimació preliminar dels costs. Segons que ha avançat El País i ha confirmat VilaWeb, aquest cost seria de 132 milions d’euros anuals, 44 milions per a cada idioma. El document recull que l’estimació es basa en els càlculs fets per l’irlandès l’any 2015 i inclou la contractació de personal de traducció, interpretació, revisió legal i publicació per a les institucions i les agències de la UE, a més del cost d’organitzar els processos de concurs i selecció.

Aquest informe no és el definitiu, i la Comissió espera que el Consell hagi pres una decisió sobre l’oficialitat per a desenvolupar una anàlisi financera exhaustiva.  “Quan el Consell tingui una posició formal sobre aquesta qüestió i les autoritats espanyoles hagin indicat el seu enfocament d’una sèrie de qüestions, com ara un règim transitori, la Comissió podria proporcionar una declaració financera completa en un procés interinstitucional formal”, diuen a VilaWeb fonts de la Comissió Europea.

El document diu que el cost depèn de les bases de dades terminològiques existents, i de les bases de dades “necessàries per a alimentar la maquinària de traducció”. “Si no existeixen (…), es necessitarà inversió per generar memòries de traducció i tecnologia i equipament tècnic per desenvolupar-ho”, diu el text.

També remarca que pot haver-hi un procés transitori cap a la implementació de l’oficialitat, i diu que mitigaria alguns dels costos mentre duri aquest procés. A l’agost, el govern espanyol va proposar que, en cas que hi hagués inconvenients en aquest sentit, es prioritzaria la implementació del català, que té més recursos per a fer les traduccions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any