Si Rufián hagués llegit Xammar: “Spain’s difficulty is Catalonia’s opportunity”

  • Un text del gran periodista català desmunta aquesta cosa de fer costat als socialistes quan Espanya té les més grans dificultats

Vicent Partal
21.12.2022 - 21:40
Actualització: 22.12.2022 - 08:49
VilaWeb
Gabriel Rufián, ahir al congrés espanyol (fotografia: Juan Carlos Hidalgo).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir Gabriel Rufián va fer una intervenció al parlament espanyol en què primer va dir tot allò que ell ja havia avisat que després dels catalans els tocaria rebre als socialistes i ho rematà afirmant davant Pedro Sánchez que, a diferència d’allò que els socialistes havien fet amb Catalunya, ells ara no els deixarien pas a l’estacada.

Evidentment, no puc dir que em sorprenga aquesta posició, ni que em vinga de nou. I la veritat és que no tenia ganes ni de respondre-hi, ja. Però la casualitat ha volgut que un bon amic em recordàs un text del gran periodista Eugeni Xammar, de manera que he pensat que la refutació de les paraules de Rufián sempre seria de més altura i digerible si en compte de fer-la jo la feia servint-me d’un dels més grans periodistes catalans de tots els temps, d’un autèntic far intel·lectual, que encara avui ens enlluerna amb els seus texts.

Xammar escriu això –i vosaltres mateixos ja fareu els paral·lelismes:

“Com més hi pensava més naturalment i fàcilment arribava a la conclusió que Espanya amb la proclamació de la República entrava en un llarg període de dificultats que anirien essent més greus amb els dies, els mesos i els anys. El període d’eufòria –republicanització dels estancs, bandes militars tocant l’Himno de Riego i Els Segadors, etcètera seria entretingut però curt. No passaria gaire temps sense que les dificultats d’Espanya comencessin. I la pregunta que jo em feia era aquesta: ‘¿Les dificultats d’Espanya serien l’oportunitat de Catalunya?’

Ho podien ésser, sense cap mena de dubte, però a condició que els catalans en tinguéssim consciència. Altrament, les dificultats d’Espanya serien per a Catalunya unes dificultats encara molt més grosses. Prendre per un acte polític una bafarada d’entusiasme popular, creure que a Espanya la República era un règim viable, pensar que Espanya donaria de bon grat, sense recança i sense protesta, un Estatut d’autonomia a Catalunya, era senzillament beure a galet. La feina dels catalans havia d’ésser, doncs, la de preparar les coses per a poder aprofitar les dificultats d’Espanya i convertir-les en oportunitats per a Catalunya. […] Dels meus contactes amb Irlanda i els irlandesos durant la Primera Guerra Mundial n’havia quedat indeleblement impresa al meu cervell una fórmula sentida mil vegades: ‘England’s difficulty is Ireland’s opportunity’.”

Això és tot per avui, au. Bona nit als subscriptors i bon dia als altres lectors.

 

PS1. El text de Xammar és extret del llibre Seixanta anys d’anar pel món (Quaderns Crema). Si voleu saber-ne més us recomane també Periodisme? Permetin! (Símbol Editors), una biografia escrita pel president Quim Torra abans de ser president, de la qual parla també en aquesta entrevista de VilaWeb del 2013.

PS2. L’any 1916 els irlandesos van aprofitar la feblesa creada a l’imperi britànic per la guerra i van proclamar la República d’Irlanda, amb què començaren la rebel·lió. Els britànics van acusar els independentistes irlandesos de ser agents d’Alemanya, que efectivament va intentar d’ajudar els irlandesos, però els irlandesos no es van deixar intimidar mai per això. Acabada la guerra mundial, els independentistes irlandesos van guanyar les eleccions del 1918 i van haver de lluitar en una guerra contra els britànics. Durant la Segona Guerra Mundial, Irlanda era un estat associat a l’imperi britànic i es va mantenir neutral durant el conflicte, sense oblidar mai que “England’s difficulty is Ireland’s opportunity” i sense impressionar-se pel fet que alguns polítics britànics els acusassen de facilitar les coses a Hitler. El procés d’independència d’Irlanda encara no s’ha acabat, perquè una part de l’illa continua sota domini britànic, però hi ha un estat irlandès independent i reconegut internacionalment del 1948 ençà.

PS. Els fons europeus no arriben, però en aquest cas el problema no està tot a Espanya, com explica Blai Avià en aquest reportatge.

A VilaWeb us demostrem cada dia la nostra independència i la nostra capacitat crítica, el rigor a parlar de les coses. És la nostra feina i la fem de gust. Però necessitem el vostre suport per a continuar existint i treballant. Necessitem que ens ajudeu fent-vos subscriptors del diari, en aquesta pàgina. Gràcies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Aleix Corral
Aleix Corral
21.12.2022  ·  22:14

Si espereu que Rufián llegeixi Xammar, més val que us asseieu que us podríeu cansar.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
21.12.2022  ·  22:14

Allò que fa en Rufián és per pròpia iniciativa o és allò que els seus líders li encarreguen de fer?
D’altra banda, i en relació al títol de l’editorial, em fa la impresió que el problema del personatge no és no haver llegit en Xammar; és no haver llegit.

Núria Coma
Núria Coma
21.12.2022  ·  22:18

Doncs sí fa molta basarda i angúnia respondre a l’estupidesa de Rufián.
Gràcies pel text tan adient de Xammar.
No cal afegir res, seria donar-li un valor que no té el discurs d’ERC

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
21.12.2022  ·  22:23

Prendre la potestad de posar-se per damunt del poder legislatiu té un nom. Està tipificat i castigat legalment, encara que, més tard, reculi qui ho hagi intentat. Donar-hi suport, també.

El llenguatge és l’eina humana que serveix per descriure i comunicar-se; el poder legislatiu l’utilitza per definir les lleis.

Amb el que està passant, queda clar que la ciutadania està més ocupada en el nou MESSIes, i que la religió del present és el Futbol. La resta no importa.

Maria Teresa Vernet
Maria Teresa Vernet
21.12.2022  ·  22:25

El dia que vaig conèixer la dita “Qui no aprèn dels seus errors està condemnat a repetir-los”, vaig tenir la sensació que era la clau que desxifra tots els enigmes. Els passats i els per venir. Una i altra vegada la veig complir-se, immutable, exacta, com els minuts i les hores que es perden donant-li voltes intentant no es compleixi.

Llegir història es esfereïdor perquè, a aigua passada, es veu quant fàcil hauria estat fer allò…o no fer res… i hauria estat tot fet.

També he sentit allò de que “la història no es repeteix, però rima”. Apart de mala memòria, també tenim mala oïda musical.

I així ens va.

Joan Rius
Joan Rius
21.12.2022  ·  22:26

Espanya, se’n sortirà i reforçada. Els partits catalans, bascos i gallecs en seran còmplices necessaris. D’aquest a col·laboració en depèn la seva supervivència.

Josep Usó
Josep Usó
21.12.2022  ·  22:28

Les diferències entre Xammar i Rufián són dues, al meu parer: la intel·ligència, per descomptat. L’altra és que Xammar es guanyava bé la vida amb la seva feina, mentre que Rufián, sense el sou de la mamella, seria un indigent.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
21.12.2022  ·  22:33

L’útima cosa que va llegir en Rufián va ser Roberto Alzázar y Pedrin.

Quim Calvo
Quim Calvo
21.12.2022  ·  22:35

Al titular li sobren les sis darreres paraules.

Joan Benet
Joan Benet
21.12.2022  ·  22:38

Si Rufián hagués llegit…

Josep Carreras
Josep Carreras
21.12.2022  ·  22:46

Hi els votants d’ER que hi diuen?. Són sords?. Muts!!

Rosa M.M.S.
Rosa M.M.S.
21.12.2022  ·  23:06

Rufián no té ni l’alçada intel•lectual ni la profunditat de pensament per comprendre el raonament de Xammar ni tampoc penso que li interessi la independència de Catalunya. Això sí, ells i els seus tenen prou força per aturar Catalunya, la força que els han donat a ells els seus votants. Potser no serem independents perquè la meitat dels que pensàven que eren independentistes en realitat no ho són.

Carles Serra
Carles Serra
21.12.2022  ·  23:12

Comentar alçades d’ara aquest vividor de xerrameca búlgar com aquest Rufián que vols que et digui alçades Vicent; aquest immoral em recorda tant en Bono.
Però el gran drama són els seus votants, sobretot els que no viuen del partit/sistema i a més es defineixen independentistes; de veritat Vicent, que vagin a fer la mà.

Joan Benavent
Joan Benavent
21.12.2022  ·  23:17

Si fos tan sols ell, el problema no fóra tan greu. El paio va ben acompanyat. No només no tenen cap estratègia de res, aquests, sinó que es dediquen a perdre el temps com un pallús i a fer-nos-el perdre a tots nosaltres, al país sencer. Els de l’altra banda, els castellans, a aquesta colla d’inútils (sobretot d’aquesta, però també a les altres dues) la fan ballar al ritme que els rota. El futur de Catalunya, de la nació, penja d’un fil, i aquests irresponsables no saben ni a què juguen, ni amb qui se la juguen, ni què hi ha en joc. Ara, a final de mes el bon sou que no falti. Quin nivellàs!

Ed Garrido
Ed Garrido
21.12.2022  ·  23:21

Excel.lent editorial del Sr Partal.

joan rovira
joan rovira
21.12.2022  ·  23:33

Mentre la història oficial és (repeteix), amb diferents intèrprets, una altra generació del poble (continua) alliberant-se.

Per tant, quin interès té pels suposadament alliberats, sense descodificar-la de manera concreta i precisa, reproduir-la?

PS. Per qui tingui interès adjunto, detallant les feines imprescindibles, simultànies, a la dels ciutadans per, entre altres, els periodistes i les capçaleres informatives, descodificar el (format colonial), aquest comentari 20.02.2022 | 23:11
https://www.vilaweb.cat/noticies/a-espanya-els-testicles-prenen-el-lloc-del-cervell/

Ramon Perera
Ramon Perera
21.12.2022  ·  23:55

Aquesta cita tan encertada d’Eugeni Xammar, caldria complementar-la amb una altra cita també d’Eugeni Xammar i, si no m’erro, procedent també del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món’. Cita que ens interpel·la a tots:
“Quan es tracta de les coses de Catalunya mai prenc precaucions.”

Jaume Riu
Jaume Riu
22.12.2022  ·  00:26

POTSER CULMINARÀ L’ERRADA
Retrobar avui Eugeni Xammar, el periodista cosmopolita i revolucionari, ho trobo encertat perquè és un estímul per reflexionar amb un canvi de punt de vista.
Xammar, quan es pregunta ¿Les dificultats d’Espanya serien l’oportunitat de Catalunya? em fa pensar que per guanyar en les competicions esportives per equips, gairebé sempre són més determinants els errors del contrincant que no pas els encerts propis. Els britànics inventors del futbol, diuen que si els dos equips juguen molt bé, el resultat serà 0 – 0, i només es guanya si l’altre ho fa malament i comet errades.
El regne d’Espanya juga amb tots els mecanismes constitucionals i totes les influències jurídiques a favor, però comet errades descomunals i, diguin el que diguin Rufián o Sánchez, la competició ja és al final.
PS. No m’imagino què dirà el rei la setmana que ve, però potser culminarà l’errada.

Salvador Molins
Salvador Molins
22.12.2022  ·  06:45

He arribat tard als comentaris d’ahir, però tan se val, jo ja sóc fora d’aquesta m …. de Ñ, no en vull saber res, ni d’ella ni dels que li fan costat, ER, rufians i demés obtusos servents de l’estat imperialista invasor i ocupant de Catalunya.
Pensem en futur, centrem-nos en el nostre camí:

Independència constant.

Ningú ens la donarà, ningú la farà si no ho fem nosaltres:

Comencem i continuem en viure la Independència, centrem-nos en la nostra autodeterminació i en la nostra descolonització, reforcem llengua i nació, el fet i el concepte, que vam votar i guanyar!

No demanem permís ni esperem ordres. Visquem i edifiquem el millor país lliure, el nostre Mandat, lleials a l’1-O, la ja incipient República Catalana Independent.

Organitzem-nos i apoderem-nos per dir “Prou” i completar la DUI.

Consell de la República, ANC, Debat Constituent, Consells Locals, CDR, … Llistes Cíviques, Conferència Nacional de l’independentisme, …

Si som, siguem!

Cap ajuda, ni cap suport a qui no ens respecte i malda sempre per subjugar-nos i destruir-nos.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
22.12.2022  ·  06:46

Erc es va posar a la guerra civil del 36 per esquerranistes españols que son, i no aprofitant per independitzarnos dels cafres españols, d’esquerres o dretes. Companys amb el genocidi de la Quinta del Biberó, 16.000 nens de 16 anys assassins, nomes per donar temps a l’exili del GOBIERNO DE ESPAÑA. ERC es ESPAÑA

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
22.12.2022  ·  07:28

De vegades em fa l’efecte que ERC abans que botiflers són rucs.

Amb afirmacions com aquesta el que aconsegueixen és beneficiar al PP a Espanya i perjudicar-se a ells mateixos a Catalunya.

Albert Ventura
Albert Ventura
22.12.2022  ·  07:36

Aquest llegeix el “Marca” i encara gracies.

DAVID ELDRIDGE
DAVID ELDRIDGE
22.12.2022  ·  07:40

Un altre exemple d’un país aprofitant-se de les dificultats de l’estat dominant seria Islàndia que va rompre els llaços amb Dinamarca (ja era independent, però seguia amb el rei danès com a monarca) i va declarar la república en 1944, quan Dinamarca estava ocupat pels nazis.

Ricard Palomar
Ricard Palomar
22.12.2022  ·  07:58

La pregunta es molt simple, i la resposta molt óbvia:
Molts dels polítics que s’omplen la boca parlant d’independència i de dret a decidir, com ténen més benefici personal? Seguint com ara, o aconseguint l’independència…?

Albert Miret
Albert Miret
22.12.2022  ·  08:18

Diccionari de sinònims i antònims. Rufià: Alcavot, mitjancer.
Diccionari de la Llengua Catalana. Rufià: Alcavot. Persona perversa, sense honor.
Diccionario Ideológico de la lengua española. Julio Casares : “Rufián: El que comercia con la prostitución de las mujeres. Hombre despreciable”.
Diccionario Enciclopedico Espasa. Rufián: Traficante de mujeres públicas. Hombre despreciable. Chulo.
De vegades els diccionaris es contradiuen o es poden equivocar amb el significat dels noms, però aquest nom, tots el defineixen igual. Sense cap dubte. Ja sé que el nom no fa la cosa, però en aquest cas, és la cosa la que fa el nom.

pep gaya
pep gaya
22.12.2022  ·  08:19

Resulta esfereïdor veure qui parla per nosaltres al Congreso. Aquest paio és del mateix partit que la Dolors Bassa? No entenc res, senyor Junqueras, a veure si posa un mínim d’ordre en el partit.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
22.12.2022  ·  08:29

El Rufián potser no, però a ERC algú ha llegit Xammar. Allà hi ha ideòlegs, periodistes….
Un dels retrets més importants que Esquerra fa als que critiquen la taula de diàleg tal com la tenen muntada, és això de que volem que “cuanto peor mejor” (ho diuen en castellà). Per a ells, acusar-te de que vols que Espanya vagi malament és el pitjor que et poden dir. Ho repeteixen com si fos un sortil.legi.
Li he sentit fer aquest retret, a l’Eduard Voltas, a la tertúlia del Xavier Graset.
Ell diu que “cuanto mejor, mejor”.
També ho repeteixen com un “mantra” gent del meu barri d’ERC.

Francesc Planas
Francesc Planas
22.12.2022  ·  08:29

Sense acritud: els comentaris d’alguns polítics d’ERC, Junts i la CUP, potser són més fàcils d’entendre si imaginem que aquests polítics són i se senten espanyols. Perquè sentir-se català i ajudar aquell qui maltracta el català i tot allò que representa, és incomprensible per a mi.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
22.12.2022  ·  08:32

I anar comentant rufians i d´altres vividors dels sistema. I d´aquí quatre dies sortirà la sentència, tindrem el nostre MHP Puigdemont aquí i…, com sempre ens agafarà amb calces. Preparem-nos! i passem dels venuts.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
22.12.2022  ·  08:37

L’indult ens ha sortit molt car.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
22.12.2022  ·  09:26

Benvolgut Vicent i companys comentaristes, el camí que alguns catalans han triat per arribar a la independència és el mateix camí que la gent del PSOE ha triat per arribar al socialisme. Que tingueu tots un bon Nadal.

Joan Montagut
Joan Montagut
22.12.2022  ·  09:56

Joan Cuscó: justa

Jordi Jutglar
Jordi Jutglar
22.12.2022  ·  10:50

Que esperàveu que faria ERC, ajudar a Espanya. Així ens va

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
22.12.2022  ·  10:51

A veure, contestar Rufian em sembla excessiu. El personatge no s’ho mereix. La seva talla humana és de nivell Tele5, una vergonya, vergonya que exemplifica el que és ERC avui en dia, i, de rebot, el que és Catalunya.
Tot fa molta pena.

Jordi Alou
Jordi Alou
22.12.2022  ·  11:03

La debilitat de l´Imperi Residual Castellà ha arribat fins aquí i els catalans no han sabut aprofitar las continuades davallades del seu Imperi. Es impossible confiar amb un estat en que una important base de la seva població te el segell de (a por ellos). Avui per avui l´Estat la aprofita per no canviar. Ja li va molt be. No es pot confiar en aquest Estat i només ens queda estar atens per que les estratègies funcionin

Aleix Gaus
Aleix Gaus
22.12.2022  ·  11:16

Rufian és un ninot del partit i reflexions com aquest periodista tinc els meus dubtes que les exposi
Ara que espanya fa aigues pot ser el moment per caminar i pogue ser

Tomas Pérez
Tomas Pérez
22.12.2022  ·  11:34

Coincideixo amb el director en l’evidència de què res del que digui o faci aquest personatge sorprengui. Tampoc el discurs parlamentari mostrat ahir, ni amb la rapidesa en què ho fer. Ja res és ve de nou, la xerrameca rufianesca digital punt zero, només ens duu a la indigència intel·lectual i a dur-nos a la rendició incondicional. Si ahir apel·làvem a Rovira i Virgili recordant-nos que no ens comportem com una nació, que l’independentisme català ha estat un moviment intel·lectual pràcticament inexistent i que la feblesa dels catalans està en el pensament. I avui recordem a Xammar dient-nos que si els catalans en tinguéssim consciència altrament la situació seria diferent. I que la feina dels catalans havia d’ésser, doncs, la de preparar les coses per a poder aprofitar les dificultats d’Espanya i convertir-les en oportunitats per a Catalunya.
Penseu que mentre no hi posem aquests personatges i els partits que els sustenten a la paperera de la història, no hi farem camí.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
22.12.2022  ·  12:02

Viceeeeeent
AI! la que acabes de dir …
però si el rufi només llegeix el “Marca”
vaja, com la majoria dels erkis

Valentí Ferran
Valentí Ferran
22.12.2022  ·  12:36

erc és la crossa del règim borbònic espanyol, i rufian el seu escolanet en cap.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
22.12.2022  ·  12:40

Les frases brillants estan bé però no sempre serveixen.
Soc de l’opinió que, com en l’art o la literatura, val més que les oportunitats et trobin preparat i treballant.

Antoni Gamas
Antoni Gamas
22.12.2022  ·  12:52

Cada dia que passa se’m fa més clar el vassallatge i genuflexió d’aquests personatges (i n’hi ha uns quants), com en G. Rufian.

Jordi Torres
Jordi Torres
22.12.2022  ·  12:55

A Esquerra miren de fer veure que encara tenen el control de la situació, però normalment acaben fent un paper d’estrassa. El discurs, per anomenar-lo d’alguna manera, del Sr. Rufian és un intent d’embolcallar d’èpica la irrellevància actual del seu partit. El problema és que el Sr. Rufián no és Churchill, i ni la seva agudesa mental ni el seu bagatge cultural i polític són els del britànic (“ni millors ni pitjors, diferents”, com es diu ara). Si li afegim el batibull mental lògic de qui vol ser alhora: verd, feminista, republicà, espanyol, català, independentista i mascle alfa; és normal que, en comptes d’un discurs, li hagi sortit una mena de fil de tuits rematats amb una frase digna de “Salvem el soldat Ryan”, versió inclusiva: “Nosotros y nosotras no les dejaremos tirados”.

La realitat, però, és que Esquerra ja no pinta res a Espanya i fa costat al PSOE perquè és l’única cosa que pot fer. ER s’ha tancat totes les portes i fa implosió, lentament i irremissible, fruit de les seves decisions: De la traïció a l’independentisme i de la seva aposta per l’espanyolisme. Així els hi va, que ofereixen ajuda i a canvi són humiliats. A hores d’ara ja haurien de saber que, per l’espanyolisme, estossinar un partit català té un extra de motivació, ja que satisfà la seva vena sàdica i catalanòfoba, alhora.

Victor Serra
Victor Serra
22.12.2022  ·  12:59

El catalans ens hem de deixar de actuacions i frases grandilocuents. De salvar aquest o l’altre , i molt menys Espanya, i actuar pel nostre propi interès. Jo crec que ens convé fer fora els més fatxes del TC i el CGPJ. Si això va bé a Sánchez o no, és el menys important. Si demà ens convé fer-lo caure, ja ho farem. Hem de parlar menys i fer molt més, cada dia. Tant si cau el règim com si es reforça, les nostres actuacions s’han de guiar pel nostre interès.

Berta Carulla
Berta Carulla
22.12.2022  ·  15:10

Com podeu perdre un editorial parlant d’aquest impresentable, de debò, director..

ER no és una mòmia sinó un zombie, el que fan ho faria amb més solvència el PSC. Per l’únic que serveix aquest partit és per mantenir la seva menjadora. De quanta gent parlem?

No tenen futur.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
22.12.2022  ·  15:23

La traïdoria és de tal nivell, que ara, “correm-hi tots”, a ajudar als còmplices de la Taula de Diàleg i tota la pesca; “si ells peten, nosaltres ja podem plegar”.

Joan Royo
Joan Royo
22.12.2022  ·  17:27

No deixaran caure Sanxes. A veure si ens aclarim, ERC malgrat la “C” és un partit espanyol d’esquerres i faran tot el possible per mantenir els socialistes al poder, és un altre Podemos, Comuns, abans Iniciativa, abans el PSUC i en aquesta patuleia, “són dels nostres” trobem ERC.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
22.12.2022  ·  17:43

Senyor Camprubí (12:40),
Estic d’acord amb vostè en què hem de ser actius mentre ens arriba la inspiració, o ens agafaria amb els pixats al ventre. Crec que tothom ho veu així.
La diferència entre uns i altres que ho hi veiem és que uns diuen estar fent alguna cosa pràctica i altres diem que ningú no fa res de bo, que la cosa pràctica dels uns és a fi de bé d’ells mateixos i no de l’independentisme (ni de Catalunya independent)
Si les frases boniques no serveixen, les al•lusions velades a uns que fan, tenen un pla, es mullen, s’embruten fent coses… mentre els altres no fan (fem) altra cosa que queixar-se, comentar les notícies amb el mòbil del sofà estant i no reconéixer la tasca útil dels uns, tampoc no serveixen, si no és per amagar la realitat rere un teló que suggereixi haver-hi un escenari i uns actors.
Als que no veiem ni intuïm la bona actuació dels nostres polítics per enlloc, li agrairíem que ens expliqués la funció que veu representar-hi, pobres cecs de nosaltres. Expliqui’ns el tarannà dels actors, el paper de cadascú, els objectius per projectes i l’objectiu final, tot obeint a una estratègia que tampoc no veiem ni entenem.

Sort que el senyor Torres (12:55) ja ens ho explica amb l’acostumada claredat. Però si els que no veiem bé o som cecs estem equivocats, faci’ns la caritat i les eleccions premiaran la seva visió amb algun vot extra.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
22.12.2022  ·  18:01

Sí, estem apanyats!

Amb Gabriel Rufián i Xavier Trias.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
22.12.2022  ·  18:27

siguem realistes Vicent. Si Rufián “hagués llegit” o “llegís” Xammar, pensaria que en Xammar és un periodista de “dretes” o alguna cosa per l’estil. I amb això en faria prou. És el marc mental de molta gent del país, catalans de deu generacions inclosos, que quan senten a parlar d’en Josep Pla i Casadevall tanquen la carpeta dient que era “franquista”. Aquest marc mental és el que serveix per a prosperar i fer la viu-viu en el fangar espanyol, inclòs el de la nostra colonitzada terra i conquerit país.

Lluis Molist
Lluis Molist
22.12.2022  ·  20:12

Que voleu que digui aquest tipus ( bufo de ER i de la cort de Madrid )
Un tipus sense ofici ni benefici. El seu bagatxe una caradura de formigó.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
22.12.2022  ·  20:44

Tal com ha comentat altre subscriptor, l’inútil d’en Gabriel Rufian, de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, seria incapaç de guanyar-se la vida en el món real, no com ara que viu d’una mala votació que van fer alguns catalans.

Pel que fa a la ER de Junqueras, sembla voler repetir la nefasta decisió d’ERC durant la guerra civil de sacrificar milers de joves a la batalla de l’Ebre, per a facilitar la fugida del “gobierno” republicà espanyol. Per comptes d’haver intentat la independència des del primer moment, car pitjor no hagués anat.

Els hereus d’aquest “gobierno” republicà, Podemites, Socialistes espanyols, etc., en mostra de “reconeixement”, són part del col·lectiu “a por ellos” espanyolista, que nega drets a Catalunya, i col·labora amb els hereus del franquisme en l’expoli i la repressió, com a del 155.

De debò hi ha encara algun independentista honest, que no estigui vivint de la menjadora, que vulgui votar la ER de Junqueras?
Seria ésser babau.

Josep Soler
Josep Soler
22.12.2022  ·  22:03

No puc estar més d’acord amb el que diu la Berta Carulla i l’Albert Miret qu ho acaba rematant definicions del personatge, en molts diccionaris.
Amb tot, el que més preocupa és que aquest senyor que fins i tot patina quan està assentat, sigui un dels puntals (al costat de dos o tres mes), d’un dirigent anomenat Junqueras, pel qual forçosament has de pensar que aquest equip que te, que fins i tot preten governar Catalunya amb 33 diputats en un Parlament de 135, de cap manera s’en surti de moment, i molt menys pensar -amb la marxa que porten- que s’en puguin sortir millor mes endevant.

Pauli Morer
Pauli Morer
22.12.2022  ·  22:08

El problema real es que la degradació nacional de la societat catalana es encara mes gran que fa 90 anys, en que ni es va intentar aprofitar la crisi de l’estat per alliberar-se.

Enric Campderrich
Enric Campderrich
22.12.2022  ·  22:11

Sembla ser que Gabriel Rufian té més interès en entrevistar a Jorge Javier Vázquez a la televisió del grup Godó que ha llegir Xammar.
O només m’ho sembla a mi?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes