21.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 22.12.2022 - 08:49
Ahir Gabriel Rufián va fer una intervenció al parlament espanyol en què primer va dir tot allò que ell ja havia avisat que després dels catalans els tocaria rebre als socialistes i ho rematà afirmant davant Pedro Sánchez que, a diferència d’allò que els socialistes havien fet amb Catalunya, ells ara no els deixarien pas a l’estacada.
Evidentment, no puc dir que em sorprenga aquesta posició, ni que em vinga de nou. I la veritat és que no tenia ganes ni de respondre-hi, ja. Però la casualitat ha volgut que un bon amic em recordàs un text del gran periodista Eugeni Xammar, de manera que he pensat que la refutació de les paraules de Rufián sempre seria de més altura i digerible si en compte de fer-la jo la feia servint-me d’un dels més grans periodistes catalans de tots els temps, d’un autèntic far intel·lectual, que encara avui ens enlluerna amb els seus texts.
Xammar escriu això –i vosaltres mateixos ja fareu els paral·lelismes:
“Com més hi pensava més naturalment i fàcilment arribava a la conclusió que Espanya amb la proclamació de la República entrava en un llarg període de dificultats que anirien essent més greus amb els dies, els mesos i els anys. El període d’eufòria –republicanització dels estancs, bandes militars tocant l’Himno de Riego i Els Segadors, etcètera seria entretingut però curt. No passaria gaire temps sense que les dificultats d’Espanya comencessin. I la pregunta que jo em feia era aquesta: ‘¿Les dificultats d’Espanya serien l’oportunitat de Catalunya?’
Ho podien ésser, sense cap mena de dubte, però a condició que els catalans en tinguéssim consciència. Altrament, les dificultats d’Espanya serien per a Catalunya unes dificultats encara molt més grosses. Prendre per un acte polític una bafarada d’entusiasme popular, creure que a Espanya la República era un règim viable, pensar que Espanya donaria de bon grat, sense recança i sense protesta, un Estatut d’autonomia a Catalunya, era senzillament beure a galet. La feina dels catalans havia d’ésser, doncs, la de preparar les coses per a poder aprofitar les dificultats d’Espanya i convertir-les en oportunitats per a Catalunya. […] Dels meus contactes amb Irlanda i els irlandesos durant la Primera Guerra Mundial n’havia quedat indeleblement impresa al meu cervell una fórmula sentida mil vegades: ‘England’s difficulty is Ireland’s opportunity’.”
Això és tot per avui, au. Bona nit als subscriptors i bon dia als altres lectors.
PS1. El text de Xammar és extret del llibre Seixanta anys d’anar pel món (Quaderns Crema). Si voleu saber-ne més us recomane també Periodisme? Permetin! (Símbol Editors), una biografia escrita pel president Quim Torra abans de ser president, de la qual parla també en aquesta entrevista de VilaWeb del 2013.
PS2. L’any 1916 els irlandesos van aprofitar la feblesa creada a l’imperi britànic per la guerra i van proclamar la República d’Irlanda, amb què començaren la rebel·lió. Els britànics van acusar els independentistes irlandesos de ser agents d’Alemanya, que efectivament va intentar d’ajudar els irlandesos, però els irlandesos no es van deixar intimidar mai per això. Acabada la guerra mundial, els independentistes irlandesos van guanyar les eleccions del 1918 i van haver de lluitar en una guerra contra els britànics. Durant la Segona Guerra Mundial, Irlanda era un estat associat a l’imperi britànic i es va mantenir neutral durant el conflicte, sense oblidar mai que “England’s difficulty is Ireland’s opportunity” i sense impressionar-se pel fet que alguns polítics britànics els acusassen de facilitar les coses a Hitler. El procés d’independència d’Irlanda encara no s’ha acabat, perquè una part de l’illa continua sota domini britànic, però hi ha un estat irlandès independent i reconegut internacionalment del 1948 ençà.
PS. Els fons europeus no arriben, però en aquest cas el problema no està tot a Espanya, com explica Blai Avià en aquest reportatge.
A VilaWeb us demostrem cada dia la nostra independència i la nostra capacitat crítica, el rigor a parlar de les coses. És la nostra feina i la fem de gust. Però necessitem el vostre suport per a continuar existint i treballant. Necessitem que ens ajudeu fent-vos subscriptors del diari, en aquesta pàgina. Gràcies.
