Rufián: el fons i la forma

«Poden indignar-se i esquinçar-se la roba tant com vulguen, però això no canviarà gens el fons de les coses: són ells i només ells els que han traït els seus electors»

Vicent Partal
Vicent Partal
31.10.2016 - 12:18
Actualització: 31.10.2016 - 13:18
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Gabriel Rufián ha encès els ànims del PSOE amb el discurs que va fer dissabte en la sessió d’investidura de Mariano Rajoy. Molt probablement la reacció irada dels diputats socialistes va ser l’única manera que van tenir d’esbravar una mica el fel que devien dur a dins i una bona ocasió de desviar l’atenció sobre els fets substancials. En definitiva, les crítiques a Rufián i al diputat de Bildu van permetre als diputats del PSOE de fer una mica el valent en la sessió parlamentària segurament més vergonyosa de la seua història centenària.

Dit això, vull aclarir que a mi la intervenció de Rufián em va semblar excessiva. Tenia tota la raó en el que deia però pel meu gust personal es va excedir en la forma. No crec que calgués el to d’alguns moments, com també pense que era sobrer aquell ‘no és no’ que va pronunciar a l’hora de votar i que em va fer témer que no provocàs una baralla amb algun exaltat socialista. Amb tot el que ja els havia dit en el discurs, segurament hauria estat molt més elegant de dir que no i prou. Reconec, però, que això només és una opinió personal sense cap importància. Pense que les formes tenen un valor en la vida pública, però també accepte que valorar les formes és un fet absolutament subjectiu. De manera que no hi insistiré.

Ara, sí que vull insistir en el fons, que em sembla molt més important. El discurs de Gabriel Rufián va molestar els diputats socialistes perquè els recordava amb molta duresa què feien i perquè els posava davant un espill que, ja m’ho crec, deu ser molt dur de mirar. Alguns han dit, procurant de fer gros l’escàndol, que el discurs de Rufián desprestigia les institucions. Però no és Rufian qui desprestigia les institucions.

Perquè, tot i entendre que el discurs era dur la veritat és que allò que desprestigia les institucions és que els diputats voten el contrari del que han promès als electors. Rajoy és president gràcies al vot de Ciutadans i a l’abstenció del PSOE, dos partits que en campanya havien promès de totes les maneres possibles que no votarien mai Mariano Rajoy per ser cap de govern. En aquest sentit el PSC i el PSIB han mantingut una actitud digna que cal saludar i reconèixer. Com que algunes altres vegades els he criticats amb duresa, avui no seria just si no n’aplaudís el comportament i vull fer-ho expressament.

Enganyar els electors és la pitjor cosa que es pot fer en una democràcia. I el PSOE, que ho ha fet sens dubte en aquesta votació, en tot cas hauria de callar. Prudentment. Perquè no és tan sols que haja enganyat els electors. És que ha fet president del govern el dirigent del partit més corrupte d’Europa, tan corrupte que fins i tot el partit com a tal és cridat a judici per corrupció. És que ha fet president el personatge que duu les institucions de l’estat a travessar línies intolerables en democràcia per haver perseguit el dret de decidir dels catalans –com es va veure ahir, quan el Constitucional va acceptar les seues ordres, però la vice-presidenta del tribunal va dimitir advertint que allò que els feien fer anava contra la constitució mateix. És que ha fet president el dirigent que aquests darrers anys ha aprovat les lleis més nocives contra els drets civils i socials i que ahir encara es va permetre el luxe de dir que no pensava canviar.

El PSOE ha fet una tria. Podia optar entre governar en coalició amb l’esquerra i el catalanisme, assumir unes terceres eleccions o fer president Rajoy. I ha triat la pitjor opció, amb plena llibertat i forçant fins a extrems de contorsionista expert la democràcia interna del partit. La categoria és aquesta i l’anècdota és el discurs de Rufián. Poden, per tant, indignar-se i esquinçar-se la roba tant com vulguen, però això no canviarà gens el fons de les coses: són ells i només ells els que han traït els seus electors, són ells i només ells que han violentat la democràcia interna, són ells i només ells els culpables que avui Mariano Rajoy, amb tot allò que aquest personatge ha arribat a fer, siga el president del govern d’Espanya.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Araceli
Araceli
31.10.2016  ·  02:31

Totalment d’acord amb l’Oriol. iceta va agafant posicions, no fos que sortís bé això de la independència. El PSC queda com a bó i el PSOE es menja el marró sense canviar el resultat final. La prova de que hem guanyat del tot, el primer signe serà quann Iceta dramatitzi una ruptura amb el PSOE digna de culebron. Aquí sabrem que ja ho tenim perque aquest és un polític de carrera i funcina sota paràmetres de “los juegos del hambre”. I atenció als Podemites que comencen a fer ullets al procés. A Sanchez, sincerament, crec que el remataran com un gos i a les properes eleccions ningú el recordarà.

Josep Maria
Josep Maria
31.10.2016  ·  08:07

A) Algú havia de dir tot el que va dir Rufian.
B) Amb aires de xulo de barri es fa menys via de la que es pot fer amb elegància. Molta menys.

Pep
Pep
31.10.2016  ·  09:04

Les formes d’en Rufian i de l’Iceta. Perquè separar forma de contingut ? Rufian aixeca el vel del que el periodisme actual (quasi tothom) en diu esquerre-dreta i es queda tan ample. Ens mostra el contingut d’aquests mots de forma real amb els episòdics polítics dels dirigents del PSOE. Ell els defineix sense pèls a la llengua i desenmascara els nostres enemics. Aquesta és la feina que han der fer a Madrid, Ja era hora! Iceta, en canvi, guarda les formes votant no, que és l’unic que li queda per sobreviure amagant el contingut: la negació de la llibertat de Catalunya. Li hem d’aplaudir les formes? L’editorial no ha estat lúcida avui perquè dir que les formes són excesives, o són d’aplaudir, és un reduccionisme a una dualitat que analitzem per separat . Jo m’apunto als comentaris d’en Rafa Jimenez, d’en Blesa i altres.

Jordi
Jordi
31.10.2016  ·  09:29

Quan ens pot fer una mica de vergonya veure tensions a un parlament hem de recordar que per això estan. Sense arribar a extrems com el parlament corea o l’ucraïnès, tenim d’altres (de molta més cultura democràtica, com el britànic per exemple) que s’estomaquen dialècticament sense manies. Per tant, Rufián i qui sigui, poden dir el que ells vulguin, sense faltar el respecte.
D’altra banda, imagino que quan un parlamentari prepara un discurs, vol aconseguir un objectiu. Amb aquest discurs, aventuro que Rufián tenia un objectiu extern i un intern. Penso que ha triomfat en ambdós casos: a Espanya s’aura guanyat l’admiració i el respecte de molts, que no han trobat dignitat en les intervencions d’altres partits. I respecte a Catalunya, el tàndem Rufián-Tarda segur que beneficia i molt a ERC i, de retruc, a la causa per la llibertat nacional.

Roser
Roser
31.10.2016  ·  11:14

M’apunto als comentaris de’n Blesa. Va estar encertadíssim. Va dir la veritat. Vells militants socialistes m’han dit …. ” llàstima no hagués estat jo allà davant els diputats ” … En Gabriel Rufian fa bé d’utilitzar el llenguatge tuitero. No té encara experiència. És bo fent tuits i no es posa mai nerviós. I és fill de l’immigració i vol la República Catalana. Això els treu de polleguera.

Mª Teresa
Mª Teresa
31.10.2016  ·  12:44

Les formes no em van agradar, no critico el que va dir sino el com. Pero em pregunto per qui ho va dir, pel PSOE?, pel PSC? que havia votat no i no hi va fer referencia, per Podemos?……no ho acabo de veura, en tot cas el PP crec que content, el Sr. Tarda ha intentat possar-hi una mica de vaselina a les declaracions…

Núria
Núria
31.10.2016  ·  20:20

Jo també comparteixo l’opinió d’en Blesa, sens dubte. (i aplaudeixo el No és No d’en Rufian).
Les formes, en la realitat que vivim no serveixen, cal la veritat descarnada, doncs com diu en Blesa: “Els fem un favor de sentir-les. Els fem adults.”.
La intervenció de Rufian a tots ens fa adults.

Josep M
Josep M
31.10.2016  ·  20:26

Bé, però…en aquesta ocasió, Rufián va perdre els papers…necessaris per a un debat d’aquella magnitud. Estic amb el que comenta Bassas a l’ARA. Ens convé del tot que els nostres polítics passin d’anar donant lliçons amb molta mala llet a construir discurs seriós. És que és senzill: encara que a nosaltres ens sembli mentida, hi ha milers d’espanyols que aquell dia veuen encara per primera vegada Rufián o, fins i tot, un debat d’investidura, i és a ells als que cal explicar com d’escanyada està la democràcia, la nostra llengua, la nostra hissenda, el nostre sistema ferroviari, la nostra economia productiva,….coses que ells puguin veure que no els passen a casa seva, tot i pagar molt menys que nosaltres. Que vegin que se’ns tracta com els jueus a l’Alemanya nazi (salvem distàncies enormes, ep !) i que recordin Brecht. Això vull, jo almenys, dels polítics que em representen. No rialles i ofenses entre entesos. Això ja m’afarta.

Josep M
Josep M
31.10.2016  ·  20:32

Una pregunta al meu tocaio Josep Maria: a la pregunta B)….qui fou el xulo de barri ?

Gràcies.

Antoni
Antoni
01.11.2016  ·  19:56

No puc negar,per les raons exposades, la raò al Sr.Partal. Dit això, quan vaig veure l’ambastida del Sr.Rufiàn em vaig veure a mi matex, dient lo mateix. Es agradable sentir com se’t buida el pap. Petites miseries humanes, que hi farem…

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies