Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El País Valencià ha superat avui els quatre mil morts per la covid-19, una xifra altíssima que no ha parat de créixer d’ençà que va començar l’any. Només aquests primers vint-i-dos dies de gener, s’han registrat 1.062 morts. El primer miler, en canvi, va trigar cinquanta-tres dies a superar-se, el 18 d’abril. Els dos mil morts es van superar el 12 de novembre, i els tres mil el 4 de gener d’enguany. Per tant, un mort per la covid-19 de cada quatre ha estat aquest gener. El contrast amb la primera onada és evident. El pic de casos a les UCI va ser de 386 pacients greus (el 2 abril) i 5.767 casos actius (el 4 d’abril). De fet, el primer de gener hi havia 22.968 casos actius, i en menys d’un mes s’han triplicat (61.422), cosa que es preveu que afecti la pressió hospitalària les setmanes vinents. Ara com ara, hi ha més de quatre mil ingressats i més de mig miler de persones a les UCI, xifres que de ben segur faran créixer encara més el nombre de morts les setmanes vinents. La incidència acumulada és de 1.245,48 casos per cada 100.000 habitants –a Catalunya és de 653 i a les Illes de 689– i, segons que ha pogut saber VilaWeb, ja són vint-i-cinc els casos detectats de la nova variant britànica, que segons les dades preliminars que ha explicat el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, podria ser un 30% més mortal. Per mirar d’aturar l’expansió del virus, el govern enllesteix un decret per a prohibir les reunions i trobades entre persones no convivents.

A Catalunya, s’ha superat novament el centenar de morts en un dia, tot i que la velocitat de transmissió i el risc de rebrot continuen a la baixa. La investigadora de la UPC Clara Prats ha situat el pic d’ocupació a les UCI entre la primera i la segona setmana de febrer i augura una pressió hospitalària altíssima, gairebé al nivell del primer confinament. Veus autoritzades com el president Quim Torra i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, a més d’altres experts sanitaris, han demanat un confinament domiciliari curt per a tallar la transmissió del virus, però de moment el govern ho descarta. Aquesta mesura, a més, hauria de rebre l’aval del govern espanyol per a aplicar-se.

A les Illes, s’han superat els 48.000 contagis d’ençà del començament de la pandèmia, i avui el govern ha decidit de tancar perimetralment Eivissa i endurir les restriccions a Formentera elevant el risc al nivell 4. La consellera de Presidència, Pilar Costa, ha destacat que les Pitiüses potser viuen “el pitjor moment de la pandèmia”. A Catalunya Nord s’han sabut les primeres dades sobre vaccinacions: fins ara s’ha vaccinat un 1,37% dels nord-catalans (6.500), segons l’Agència Regional de Salut.

A l’estat espanyol, avui ha esclatat un nou escàndol relacionat amb l’exèrcit. Alguns membres de la cúpula militar s’han vaccinat d’amagat de la covid-19 i el govern espanyol ha demanat explicacions per mitjà del Ministeri de Defensa. A l’estat francès, el govern ha fixat el requisit de presentar una prova PCR als aeroports feta amb 72 hores d’antelació als ciutadans de la Unió Europea. Per la seva banda, Portugal ha aprovat un ajut directe als pares que hagin d’estar-se a casa i no puguin anar a treballar per tenir cura dels fills, atès que ahir es va decretar el tancament de l’escola durant quinze dies.

Pel que fa a la vaccinació, Pfizer ha anunciat que enviarà als estats europeus menys ampolles del seu vaccí. D’entrada, es calculava que de cada ampolla se’n podien extreure cinc dosis, però ara s’ha descobert que se’n poden extreure sis. La farmacèutica defensa que, reduint la quantitat d’ampolles lliurades, continuarà fent arribar les mateixes dosis que es preveien en el contracte signat amb la Unió Europea.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 742.480 casos, 23.296 morts i hi ha 1.328 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 98.353.744 casos confirmats i 2.106.818 morts. Del total de casos, 70.685.355 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 25.224.630 casos i 420.917 morts;
–L’Índia, amb 10.636.056 i 153.140 morts;
–El Brasil, amb 8.699.814 casos i 214.228 morts;
–Rússia, amb 3.677.352 casos i 68.412 morts;
–Regne Unit, amb 3.583.907 casos i 95.981 morts;
–L’estat francès amb 2.987.965 casos i 71.998 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 2.499.560 casos i 55.441 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: ‘El gener fa una estrena d’any molt poc lluïda’

En la compareixença de premsa posterior a la reunió d’ahir del Consell del Banc Central Europeu (BCE), la presidenta, Christine Lagarde, va dir que la nova onada de la pandèmia ja afectava l’economia, sobretot el sector serveis. Segons que va puntualitzar: “Les darreres dades de què disposem mostren que l’economia de la zona euro entoma un cop important amb aquesta nova onada del virus, per la qual cosa cal mantenir els estímuls monetaris i unes condicions financeres favorables.” Lagarde deia que esperava que l’economia de la zona euro s’hagués contret el quart trimestre del 2020 i que la nova onada de la pandèmia faria perillar l’evolució de l’economia de la regió els tres primers mesos de 2021. “Esperem un rebrot la segona meitat de l’any”, va dir. De fet, contrasta aparentment amb la confiança més gran dels empresaris catalans que comentava a la píndola d’ahir. Però dic aparentment, perquè el creixement de la confiança aquí ja era minvant i perquè la vista era posada més enllà del primer trimestre.

L’avís per a navegants de Lagarde ha fet avui un pas més amb les dades de l’avançament de l’enquesta dels directors de compres (PMI), referida al mes de gener i corresponent a la zona euro. Segons la nota, l’activitat empresarial de la zona euro va caure a un ritme accelerat al gener, perquè les empreses continuen tenint dificultats per la pandèmia persistent i les restriccions relacionades. La taxa de creixement de la producció industrial es va afeblir fins a la seva mínima des del començament de la recuperació i l’activitat del sector serveis va caure al segon ritme més ràpid des del maig de l’any passat.

Potser la dada més destacada, dins les de l’any nou, és que queda clar que aquests darrers tres mesos l’índex PMI s’ha mantingut per sobre del nivell assolit durant els mesos inicials de la pandèmia, a la primavera del 2020, la qual cosa suggereix que l’impacte econòmic de la segona onada del virus fins ara ha estat considerablement menys acusat que el de la primera onada. Ací cal demanar-se com encaixarem finalment la tercera onada, que aquest gener tot just comença a ensenyar les urpes.

Com acostuma a fer en l’avanç, l’informe de la consultora internacional IHS fa una pinzellada sobre Alemanya i França. I assenyala que aquest gener el creixement de l’activitat empresarial total a Alemanya es va reduint fins a arribar al seu ritme més lent des del començament de la reactivació el juliol de 2020, però, malgrat tot, la seva expansió –sostinguda sobretot per les exportacions a la Xina i als EUA– contrasta amb la caiguda de l’activitat total observada a França, on s’ha accelerat el ritme a la baixa. Afegeix que en la resta de la zona euro –vista col·lectivament– s’observa una taxa de contracció encara més pronunciada que a França i que l’activitat total cau per sisè mes consecutiu. De totes maneres, com també passa a França, el declivi és menys intens que el del novembre.

Evidentment, els enquestats vinculen en part la desacceleració del sector manufacturer a un creixement més feble de la demanda, tant de clients corporatius com de consumidors privats, que, al seu torn, s’atribueix en molts casos a la pandèmia. Però en l’enquesta del gener hi ha un ingredient nou: s’ha observat que una incidència més alta de problemes per part de l’oferta ha limitat la producció final. Amb l’excepció de l’abril de l’any passat, quan els tancaments de les fàbriques en diverses parts del món van afectar les cadenes de subministrament, l’allargament dels terminis de lliurament dels proveïdors de gener ha estat el més dilatat de la història d’aquest estudi, que es fa des del 1997.

Respecte de les expectatives per als dotze mesos vinents, s’han deteriorat comparades amb la màxima assolida al desembre (tal com ha passat amb l’enquesta de confiança empresarial de Catalunya, comentada ahir), fet vinculat en gran manera a la preocupació sobre la persistència de l’impacte de la pandèmia en la demanda. Cal destacar que mentre el sentiment respecte de les perspectives futures ha decaigut lleugerament en el sector serveis, la positivitat entre els fabricants millora fins al seu màxim en tres anys.

És interessant l’opinió del director de l’informe, per qui “cada vegada sembla més inevitable que l’economia de la zona euro afronti una recessió de doble caiguda, atès que al gener les restriccions per a combatre la covid-19 causen més estralls en les empreses”. Després d’una de tan freda com és l’anunci d’una possible nova recessió, en passa a una de més calenta i esmenta l’evolució de quatre punts concrets que assenyalen cap a la llum.

El primer rau en l’observació que la desacceleració és menys severa que la de la primavera de l’any passat (sobretot impulsada per la persistent resiliència relativa del sector manufacturer). El segon és que hi ha hagut un augment de la demanda de productes d’exportació. El tercer, la comprovació que les mesures de confinament, en general, són menys intenses que l’any passat. I, per últim, també s’observen alguns indicis que les empreses i els consumidors privats van trobant maneres d’adaptar el comportament a la pandèmia i les restriccions que comporta. D’altra banda, la introducció de la vaccinació ha contribuït a sostenir un grau sòlid de positivitat sobre les perspectives per als dotze mesos vinents, tot i que el recent augment dels casos d’infectats pel virus ha reduït una mica l’optimisme.

En definitiva, el primer avanç sobre què passa aquest gener no és cap crida a l’optimisme, perquè tot indica que començarem l’any amb el llast d’un darrer trimestre en baixada, la qual cosa fa pensar que tindrem un primer trimestre molt complicat. Què vingui després és en mans de la pandèmia i els avanços de tota mena que puguem fer per a minimitzar-ne els efectes sobre l’activitat econòmica.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Robert Güerri: “Som en la gran explosió de la tercera onada”
–Time: L’Àsia va ser un model per a fer front a la covid. Per què es queda enrere en la campanya de vaccinació? (en anglès)
–Le Figaro: Un primer cas de variant brasilera identificat a Alemanya (en francès)
–Bloomberg: Els vaccins es converteixen en geopolítica a la regió més volàtil d’Europa (en anglès)
–Infobae: Europa ajusta els seus vaccins arran de l’impacte de les noves variants de coronavirus (en castellà)
–BBC: Confinament de Wuhan: un any de lluita a la Xina contra la pandèmia de la covid (en anglès)
–Balkan Insight: Turquia, Sèrbia, Bòsnia i Hongria opten pels vaccins xinesos i russos (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El País Valencià incrementa fins a vint-i-cinc el nombre de casos detectats de la variant britànica
Nuria Oliver: “El detonant de l’acceleració van ser el Black Friday i les temperatures baixes”
La cúpula de l’exèrcit espanyol es vaccina d’amagat contra la covid
José Enrique Barbeito: “Posarem catorze llits a la cafeteria de l’hospital. És angoixant veure que s’acaben els espais”
El president Torra demana al govern que valori un nou confinament domiciliari
El govern confina perimetralment Eivissa i endureix les restriccions a Formentera
L’estat francès demanarà una PCR negativa als viatgers europeus per entrar en avió al país
El govern valencià ultima el decret que prohibirà les reunions entre no convivents
Un TSJC dividit manté el 14-F, però acceptant que la pandèmia pot forçar-ne l’ajornament
El magistrat discrepant del TSJC alerta del perill per a la salut pública si es fan les eleccions el 14-F
El govern descarta aplicar un confinament domiciliari a Catalunya


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.