Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La Junta Electoral espanyola ha resolt avui un reguitzell d’incògnites pendents sobre les eleccions de diumenge al Principat. Primer, els suplents de les meses podran ser traslladats a meses pròximes que no s’hagin constituït per manca de membres. Segon, no hi podrà haver voluntaris, però si una mesa no pot constituir-se ni amb suplents d’unes altres meses, la Junta Electoral de Zona designarà alguns electors que siguin al local com a nous membres, i hauran de tenir en compte si el nou membre designat addueix motius com ara l’edat i el risc particular per a la seva salut. I tercer, es podran instal·lar meses a l’aire lliure dins el recinte de votació. Així i tot, avui el director general de Processos Electorals, Ismael Peña-López, ha tornat a insistir que el 99% de les meses tenen prou membres per a constituir-se. Avui mateix la JEC també ha estat notícia per la manera com ordena a la Generalitat que protegeixi els actes de Vox tot i que contravenen els protocols sanitaris. I també ho ha estat el candidat socialista, Salvador Illa, que malgrat la polèmica d’ahir, avui ha tornat a refusar de fer-se una prova de la covid abans del debat de La Sexta.

El Departament de Salut ha explicat el nou pla de flexibilització de restriccions a les residències de gent gran i discapacitats, atès que el 75% dels usuaris i el 60% dels treballadors ja han rebut la segona dosi del vaccí contra la covid. Els qui són en centres verds (sense cap contagi) o carabassa (amb casos controlats) podran sortir del centre per passejar i fer escapades d’un dia o dos amb la família. Les campanyes de proves continuaran per als treballadors, tot i que sense tanta periodicitat, i s’acabaran per als usuaris, que només s’hi hauran de sotmetre si tenen símptomes. D’una altra banda, l’Organització Mundial de la Salut ha alertat que una reobertura massa ràpida a Catalunya podria accelerar la propagació de la covid. I Salut ha anunciat que vol captar 2.000 milions dels fons europeus Next Generations per a projectes innovadors.

Finalment, avui s’ha publicat el decret del Consell per a regular la concessió directa dels divuit milions d’euros en ajuts a professionals i empreses del sector turístic que desenvolupen l’activitat al País Valencià. Però els sectors més afectats continuen considerant insuficients els ajuts. Si ahir es va saber que el Consell allargaria quinze dies més les restriccions contra la covid-19, avui els hotelers valencians han reclamat a cop d’atuell la reobertura dels negocis davant el Palau de la Generalitat. I en la mateixa línia, la patronal de la restauració al Principat ha presentat un recurs al TSJC contra les restriccions.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 915.192 casos, 26.764 morts i hi ha 1.369 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 108.041.214 casos confirmats i 2.369.454 morts. Del total de casos, 80.080.707 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 27.916.004 casos i 483.738 morts;
–L’Índia, amb 10.879.826 i 155.476 morts;
–El Brasil, amb 9.662.305 casos i 234.945 morts;
–Rússia, amb 4.027.748 casos i 78.687 morts;
–Regne Unit, amb 3.985.161 casos i 114.851 morts;
–L’estat francès, amb 3.385.622 casos i 80.443 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.041.454 casos i 64.217 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: ‘Quin efecte tenen les restriccions en el descens de l’activitat?’

Un dels efectes més evidents de la pandèmia en el terreny econòmic és l’asimetria que demostra en termes sectorials i geogràfics. Això passa perquè les mesures de contenció contra la crisi sanitària no han estat les mateixes arreu i tenen efectes molt diferents per sectors, principalment segons el paper que hi exerceix la interacció social. L’impacte és més gran en les activitats en què aquesta interacció és més intensa, com ara l’hoteleria, el transport i la cultura. En canvi, en el sector primari, algunes branques del sector industrial i els serveis d’administracions públiques, sanitat i educació, pràcticament no han retrocedit.

Això té una traducció directa en els ritmes d’evolució dels PIB segons zones de l’estat espanyol. En veient les diferències geogràfiques que es registren entre demarcacions i comunitats de tot l’estat, el Banc d’Espanya ha mirat de fer un pas més i, després de calcular el creixement del PIB provincial, analitza els factors que tenen més influència en aquestes diferències territorials. L’anàlisi és ben feta, les variables ben trobades –cosa que té molt mèrit amb la pobra base estatística de l’estat espanyol– i la manera de calcular-ho és ocurrent, si bé en alguns casos arriba al límit de la línia de la validesa estatística. Amb tot això, arriba a un seguit de conclusions que, si bé no són sempre noves, tenen la virtut de mantenir una base més o menys científica, que sempre és d’agrair.

El primer pas és comprovar que la diversa situació prioritària dels sectors ha derivat en evolucions molt diferents del PIB per províncies a tot l’estat espanyol, amb una mitjana del -11%. Entre els retrocessos més forts, el document destaca els de les Balears (-27%) i les províncies canàries de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife (-21% i -19%). Els segueixen els de Màlaga (-17), Girona (-14%) i Alacant (-13,5%). La característica d’aquestes sis províncies és que el pes del sector turístic en l’activitat –sobretot el que va lligat a la demanda estrangera–, és especialment alt. Per contra, les províncies amb descensos més moderats són les d’Extremadura (amb caigudes del -5,3% tant a Càceres com a Badajoz) i Castella – la Manxa, a més de Zamora i Terol, amb un denominador comú: menys exposició al turisme i més pes dels sectors menys afectats per la covid-19, com ara l’agricultura i el sector públic. A Catalunya, hi tenim la demarcació de Lleida, on la caiguda del PIB ha estat del -8%, molt per sota de les de Barcelona i Tarragona (entre el -11% i el -12%).

Quins són els factors determinants de l’heterogeneïtat en l’evolució de l’activitat provincial? L’informe analitza dues menes de factors: d’una banda, els relacionats amb l’efecte de la pandèmia, en termes de restriccions a la mobilitat i incidència de la malaltia i, d’una altra, els de naturalesa estructural, que es basen en les característiques econòmiques de cada província.

Una de les troballes de l’informe és que la dispersió en l’evolució del PIB provincial ha estat més petita mentre hi ha hagut un model centralitzat –en el context de l’estat d’alarma que començà el 14 març de 2020–, perquè gairebé no hi havia diferències territorials en les restriccions. En canvi, a partir de l’estiu, quan els governs autonòmics van tenir més capacitat d’establir mesures de relaxació i de contenció, segons la incidència del virus a cada territori, les diferències cresqueren. I fou al segon semestre quan la dispersió de dades provincial va augmentar més. La clau és com afecten les restriccions la mobilitat. A més, la pandèmia ha tingut una incidència econòmica molt desigual per territoris d’acord amb les restriccions imposades a cada un. Així mateix, l’estudi examina la mortalitat, que el primer semestre es va concentrar en un grup limitat de províncies, mentre que en el segon es va repartir de manera més homogènia.

Quant a la resta de variables explicatives, que tenen un caràcter més estructural i no van directament relacionades amb la pandèmia, es destaca el cas del turisme, que ja hem vist que resulta important. L’informe considera més factors estructurals, com ara l’ocupació pública, la temporalitat, les pimes i l’entorn rural.

Els resultats de l’anàlisi factorial indiquen que les províncies que van experimentar una caiguda més forta de l’activitat el 2020 van ser les que també van registrar un descens més pronunciat de la mobilitat, les que tenen més pes del turisme (sobretot estranger) i de l’ocupació temporal, conjuntament amb una proporció menor de treballadors del sector públic. Cal assenyalar que, una vegada controlats aquests efectes de comportament i estructura econòmica, tres variables –el pes de les pimes, de la població rural i l’excés de mortalitat– no resulten estatísticament significatives en les diferències d’evolució del PIB per províncies.

En definitiva, la mobilitat és la variable més important, perquè explica un 35% de les diferències en les caigudes dels PIB provincials. Addicionalment, la importància del turisme –sobretot estranger– n’explica, en conjunt, una mica més del 20%, mentre que les contribucions del pes de l’ocupació pública i la temporalitat en l’ocupació assalariada total són d’un 3% i un 1%, aproximadament. La resta de les diferències (és a dir, prop del 40%) són explicades pels efectes fixos trimestrals.

De tot plegat, l’informe conclou que la diferència en l’impacte territorial de la pandèmia el 2020 ha respost més a diferències en l’especialització sectorial i a canvis en les decisions de mobilitat de les persones –siguin voluntaris o imposats per les restriccions– que no a la diversitat de la incidència de la malaltia. Ara que cadascú en tregui les seves conclusions.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Una autòpsia premonitòria: l’home a qui la covid va matar un mes abans de la primera onada
–Aljazeera: Any nou lunar d’enguany: bo per a les fàbriques de la Xina, dolent per als viatges (en anglès)
–Franceinfo: Enfront de les variants, quines són les opcions per a tenir els vaccins sempre actualitzats? (en francès)
–Vox: Quatre raons que expliquen per què ara veiem aquestes preocupants variants del coronavirus (en anglès)
–Público: Fer proves com a Dinamarca? Portugal ho ha de fer bé (i de pressa) (en portuguès)
–Time: Els casos confirmats han començat a disminuir als EUA. Aquest pot ser-ne el motiu (en anglès)
–Deutsche Welle: L’Índia ha aconseguit la immunitat del ramat? (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Deu propostes per a un carnaval pandèmic que no es vol disfressar de dol
Barcelona es prepara per a unes festes de Santa Eulàlia de mínims
L’OMS alerta que una reobertura massa ràpida a Catalunya podria accelerar la propagació de la covid
Salut vol captar 2.000 milions dels fons europeus Next Generation per a projectes innovadors
La patronal de la restauració presenta un recurs al TSJC contra les restriccions
Els hotelers valencians reclamen a cop d’atuell la reobertura dels negocis
Illa també es nega a fer-se una prova de la covid abans del debat de La Sexta


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits