Quan Fukuyama veu Catalunya mentre repensa el valor del nacionalisme

  • En un article a Foreign Affairs reconeix el valor del nacionalisme i avisa que les democràcies liberals no poden “cedir la nació als seus oponents”

Vicent Partal
20.06.2022 - 21:40
Actualització: 20.06.2022 - 21:43
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El professor Francis Fukuyama, un dels intel·lectuals més escoltats per les elits mundials, m’ha sorprès amb un article que publica en el darrer número de Foreign Affairs, la prestigiosa revista del Council on Foreign Relations d’ençà del 1922. El text és, segons que indica la publicació, una mena d’avançament del seu nou llibre i cal dir que conté una evolució molt interessant a partir de les idees incloses en el seu volum anterior, Identity.

En aquell text Fukuyama s’acostava encuriosit a la força mostrada per les identitats, pel nacionalisme mateix, sempre des de la seua consistent posició liberal –no ho reduïu a allò que no és: liberal en el sentit intel·lectual, ampli i americà del terme. I en aquest sembla que fa un pas més. Perquè, en vista de la guerra d’Ucraïna, Fukuyama no sols reconeix obertament el valor que té el  nacionalisme, sinó que avisa de manera molt rotunda que el món liberal, és a dir, el món democràtic que creu en la tolerància envers la diferència, el respecte als drets humans i l’imperi de la llei, no pot “cedir la nació als seus oponents”.

A primers del 2020 vaig entrevistar Francis Fukuyama al seu despatx de Stanford, sota l’atenta mirada del professor Resina, precisament a partir de la publicació del seu llibre Identity. La conversa va ser extremadament agradable i educada, però a mi se’m va fer molt evident, i ell ho va reconèixer, que estava clarament incòmode a l’hora de parlar sobre el fet català, fins i tot a l’hora de parlar amb un periodista català –podeu rellegir-la ací per a comprovar-ho.

En aquell llibre Fukuyama, malgrat l’aproximació que ja començava a fer, encara advertia unes quantes vegades que les “polítiques d’identitat” són una amenaça per a les democràcies liberals. Ho feia matisadament i treballadament, com ho fa tot. Però ara, tot llegint l’article de Foreign Affairs, la veritat és que se’m fa molt difícil de no remarcar allò que veig com un canvi de to, com una evolució, del seu discurs: no tan sols en termes generals, pel que fa al nacionalisme, al poder mobilitzador i constructor que té, al rol cohesionador de les societats, sinó fins i tot pel que fa a Catalunya.

Fukuyama escriu en aquest article: “Catalunya, el Quebec i Escòcia són regions amb tradicions culturals i històriques pròpies on hi ha nacionalistes partidaris de separar-se completament del país al qual ara estan vinculats. I no hi ha cap dubte que aquestes regions continuarien essent societats liberals que respectarien els drets humans si aconseguissen de separar-se’n…” Que no és dir poca cosa venint d’on ve i publicant-se on es publica.

I encara, immediatament després, escriu: “Les identitats nacionals representen un perill obvi, però són també una oportunitat. Són una construcció social i poden servir per a donar suport als valors liberals, i no per a soscavar-los.

Aquesta generalització favorable a alguns models de nacionalisme, Fukuyama la justifica dient que l’universalisme de les idees liberals no és incompatible amb el concepte de nació, però alhora reconeixent que la “natura agnòstica” del pensament liberal crea un “buit espiritual” que molts ciutadans omplen d’identitat. D’ací, en conclou: “El liberalisme tindrà problemes si la gent el veu tan sols com un mecanisme per a manejar de manera pacífica la diversitat, sense un sentit més ampli de propòsit nacional.”


La crítica, per això, aquesta vegada es gira cap a allò que es podria entendre com a obsessió per l’universalisme buit que ha caracteritzat el món liberal i cap a les conseqüències d’aquest fet. I ho torna a reblar parlant de Catalunya quan escriu: “No hi ha, per exemple, una clara teoria liberal sobre com redibuixar les fronteres nacionals, un dèficit que ja ha conduït a conflictes intraliberals sobre el separatisme en regions com ara Catalunya, Quebec o Escòcia.”

És evident la inexistència, ara per ara, d’un format democràtic mundialment acceptat que es puga fer servir per redibuixar les fronteres. Però també és ben clar que cada dia hi ha més veus que, o bé la reclamen –d’alguna manera, Fukuyama ho fa–, o bé posen fil a l’agulla per provar de construir-la, com ha fet, per exemple, Timothy William Waters –llegiu ací una entrevista amb ell d’Andreu Barnils.

I, atenció, que el fet que aquest debat es vaja obrint pas d’una manera tan clara entre la intel·lectualitat global més influent és una cosa que, particularment, els catalans hauríem d’apreciar i de tenir molt en compte. Sobretot en un moment com l’actual, quan el debat intel·lectual dins el sobiranisme català és d’un perfil lamentablement infantil i quan l’espanyolisme més provincià i il·liberal pretén fer-nos creure que els rars som nosaltres –que precisament som els qui centrem l’atenció global– i no pas ells.

 

PS. El govern català ja ha donat per fet que no hi haurà Jocs Olímpics d’Hivern el 2030. Però, incomprensiblement, diuen que continuaran lluitant per fer els jocs tots sols –com si no haguessen après res de tot això que ha passat, de l’oposició popular i de la manera com Espanya els ha humiliat i els ha posats en ridícul. En fi, jo ja vaig dir tot allò que n’havia de dir en aquest editorial i no crec que calga repetir-ho.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors. És gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent, com ho hem fet amb la nova maqueta i el nou concepte de diari. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
20.06.2022  ·  22:16

Bona notícia, que des de la mateixa font del pensament liberal es canvie d’opinió envers nosaltres. Però ens hem de desfer d’un bon llast. A aquestes alçades, parlar de jocs olímpics o la barbaritat de la votació sobre Israel, demostra la completa inutilitat i fins i tot perillositat de molts dels polítics d’ací. I ja va fent-se tard.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
20.06.2022  ·  22:48

Dues bones notícies:
Sobre l’evolució del discurs de Fukuyama, podem dir allò de “eppur si muove”.
En relació a allò dels jocs olímpis d”hivern, subscric fil per randa l’editorial. Això dels jocs ha estat, per una banda, un intent de fotre una bona queixalada al país; per l’altra, una cortina de fum que, al capdavall, tampoc no els ha servit per tapar-se les vergonyes.

Josep Gualló
Josep Gualló
20.06.2022  ·  23:23

EL PROBLEMA DEL SENYOR FUKUYAMA ÉS QUE FA LES SEVES TEORIES A PARTIR DE MACROCOMUNITATS

Les seves idées sobre el naixament de les nacionalitats son totalment erronies.

Segurament aquest és el motiu per el qual no vol parlar dels problemes entre catalunya i espanya. És perque no lenten i això li trenca els esquemes.

Josep Jallé
Josep Jallé
21.06.2022  ·  00:12

La raresa dels governs espanyols és que no s’han mogut un bri del seu “sostenella y no enmendalla” malgrat tot els que s’aprecia en l’ordre de les idees, en sentit ampli.
Un altre cas és aquesta bocamolleria de l’actual desgovern català que, també amb la síndrome del colonitzat, imita al seu colonitzador – vers els fracàs d’intentar els Jocs d’hivern pel 2030 amb el mateix estil dient de continuar lluitant per a fer els jocs tots sols … és a dir, el “sostenella y no enmendalla”. No paga la pena seguir dient-los-hi, al desgovern català, que deixin de fer el “besamanos” amb els seus botxins. Salut!.

Jaume Riu
Jaume Riu
21.06.2022  ·  00:25

LA SITUACIÓ ÉS COMPLEXA I NO POT TENIR RESPOSTES SENZILLES
Avui l’editorial vol explicar el nou punt de vista de Fukuyama publicat a Foreign Affairs i ens confirma que el Procés català és un exemple d’extrema complexitat amb variables que evolucionen.
Sembla que fins i tot Fukuyama ha hagut de repensar el punt de vista sobre idees bàsiques com el nacionalisme i les democràcies liberals.
Francis Fukuyama ha evolucionat per a descobrir el poder mobilitzador i constructor que té el nacionalisme, fins i tot com a rol cohesionador de les societats com Catalunya, el Quebec i Escòcia. No m’esperava aquesta aportació al debat independentista, i la conclusió és que la situació és complexa i no pot tenir respostes senzilles.
Només per arribar a aquesta conclusió ja es justifica l’editorial d’avui.
Pel que fa als JJOO d’Hivern que des del govern no volen esborrar de les agendes de llarg termini, vull recordar què deia el meu pare combatent al front de l’Ebre, deia que no et pots fiar dels comandaments que prenen decisions per força, que no poden decidir una altra cosa.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
21.06.2022  ·  00:28

El liberalisme ve de – i va amb- la il·lustració i la modernitat de cultura occidental que sempre s’ha cregut superior i encarregada de traslladar la bona nova – l’únic Déu- a tot el món.
Amb aquest enfoc, és evident que la modernitat és incapaç de processar i gestionar la diversitat que hi ha – o la que resta- al planeta.
La idees de: nació, poble, comunitat, tribu, cantó, etc. no encaixen en la teoria general d’un planeta occidentalitzat i reduït a un pensament únic generat a les universitats dels EEUU o d’Anglaterra.
És d’apreciar el gir del pensador. Però ja fa anys que alguns antropòlegs van descriure la teoria dels recalcitrants que inclou a comunitats tant diferents com els mormons i els pastors del Sahel.
El problema és que al model de pensament únic li costa molt acceptar la diversitat. Principalment perquè costa més d’entendre, acceptar, gestionar i governar.
Però els efectes devastadors d’aquest model de pensament únic sobre el planeta, a la vista estan.
Potser per això Fukuyama té algun “penediment” (en el sentit dels “pentimenti” dels pintors). Benvingut sia!.
Al primer quart del segle XXI ja toca.

Carles Blas
Carles Blas
21.06.2022  ·  06:05

Delenda Carthago est. Si després d’això el govern encara diu que vols els jocs, és una manera lamentable de no reconèixer que l’havien bessat de plè. Per sort ja no hi seran al govern perquè no els votarà ni sa tia.

Reconec la meva ignorància de no haver llegit Fukuyama, però si tot el que té a dir és això, em treu totes les ganes de fer-ho. Em sembla més un tertulià que s’atreveix a opinar de tot, enlloc de dir “ho sento, no en sé prou per parlar-ne”.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
21.06.2022  ·  07:41

El que en Fukuyama anomena “democràcies liberals” no son res més que Imperis. I les nacionalitats son els autèntics pobles i nacions de la terra.
Li recomanaria al senyor Fukuyama de llegir al gran sabi Alexandre Deulofeu.

Nicolau Sagrera
Nicolau Sagrera
21.06.2022  ·  07:43

_Aquesta generalització favorable a alguns models de nacionalisme, Fukuyama la justifica dient que l’universalisme de les idees liberals no és incompatible amb el concepte de nació, però alhora reconeixent que la “natura agnòstica” del pensament liberal crea un “buit espiritual” que molts ciutadans omplen d’identitat._

La diferència entre nació i estat: la identitat pròpia.
I m’ha fet pensar de nou amb què un dels problemes actuals a Espanyistan és que no solament no s’ha fet seva la “identitat catalana” sinó que, ans al contrari, simplement, li va en contra i la destrueix i aniquila com a dret de conquesta sense fer cap intent per adoptar-la (ni tampoc, adaptar-la).

Per això, l’Espanyistan…

Pep Agulló
Pep Agulló
21.06.2022  ·  08:34

EM QUEDO AMB LA FRASE:

“la “natura agnòstica” del pensament liberal crea un “buit espiritual” que molts ciutadans omplen d’identitat.” D’alguna manera pel que sembla Fukuyama posa l’accent a l’hora de valorar els nacionalismes en els valors que el configuren.

Podríem veure el futur d’una Catalunya independent i preguntar-nos de quins valors la farcirem: d’un sistema neoliberal, un fracàs absolut, o un antisistema que seria l’altra cara del sistema.

Aquesta buidor humana i espiritual del capitalisme (les meves paraules s’han de valorar des de l’ateisme), hauria de buscar un contrapunt al pensament racionalista en el pensament mític i simbolista bevent de les fonts de la tradició de la història. En aquest univers potser hauríem de buscar-li el sentit no tant en la dimensió material sinó en la sacralitat d’uns valors que elevin la nostra dignitat per damunt de les millores purament materials i d’un individualisme rampant.

PS. A qui estigui lliure de prejudicis i que no s’espanti en sentir a parlar de conceptes religiosos des del punt de vista antropològic no pas institucional, amb la lectura de “Tradició i Llibertat” “Antics fonaments per una nova Catalunya”, podrà sortir dels actuals paradigmes i fer volar la imaginació a unes idees a tenir en compte.

Pau Batlle
Pau Batlle
21.06.2022  ·  08:37

De vegades em sorprèn que intel·lectuals de la talla d’en Fukuyama tinguin limitacions tan elementals. El liberalisme i el nacionalisme no són excluients. Són els prejudicis dels qui pensen que els fan incompatibles.

Joan López
Joan López
21.06.2022  ·  10:23

Al mentider e illusionista P.Sànchez, no mès li creu ERC i la seva taula de fusta corcada. Tot lo que ofereix, ja sap que no es farà,ampliación aeroport,jocs d’hivern,etc,etc. I alló que tindría que fer tampoc o fà(inversions infraestructuras,rodalìes,AP7,etc,etc) Doncs que fà aquet gran Mentider? doncs res, de res, jo no tinc por al PP, tinc por al PSOE, que amb las sevas mentidas fan forat dins del independentisme, el PP no enganya, si guanyes al estat, a catalunya mai o farà i en cambi, crec que vindran amb ganas de fotra canya, asì que tindrem que espabilar i tornar a fer pinya, per cert, el infaust sergi sol, aixó ja se olisqueja i ja fà per el diari “la razon” aportacions, aviat buscarà feina a Madrit.
De fukuyama res a dir.

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
21.06.2022  ·  10:36

Per explicar el “fenomen” del nacionalisme avui en dia ens fa falta la opinió d’un antropoleg. La Antropòloga és la ciencia que més ha avançat en la comprensió de la nostra evolució social. Ens explica el passat i la evolució, pero no fa volar coloms respecte al futur.
A mí tot aquest conjunt de politolegs,economistes i analistes no em diuen gaire res creïble sobre el futur.
Estic d’acord amb el comentari d’en Pep Agulló. Bons textes recomenats.
Necessitem un bon antropoleg a VW.
I també una mica mes de finestreta per poder escriure més comodament….

Ferran Martínez
Ferran Martínez
21.06.2022  ·  11:43

Quan Fukuyama escriu que “les identitas nacionals representen un perill obvi [pels valors liberals]” potser està ancorat en el tòpic creat a conseqüència de la via pròpia per la que van optar el pangermanisme i feixisme italià en els anys 20 de fa un segle. Això és tan poc rigorós com girar l’afirmació i dir que “els valors liberals són un perill obvi per a les identitats nacionals” que és el que van sustentar les dictadures europees del s. XX i particularment el franquisme.
Els valors liberals són uns principis ideològics però sobre tot, eines molt valuoses que corresponen a un periode històric de l’evolució de les societats d’occident; les identitats nacionals venen definides per trets com la llengua, la història i les tradicions pròpies d’un territori. Una cosa és la fusta per fer una porta i una altra la clau que l’obre.
Res més nociu que dir als membres de les “identitats nacionals” que els valors liberals són un perill. Aquest error ja es va cometre i va expulsar a aquelles “identitats” cap a regions ideològiques brumoses i fèrtils per a concepcions religioses de la política i dels cultes a líders i demagogs: el feixisme i l’estalinisme.
Això sembla que és el que s’està fent avui dia a Espanya i a Catalunya

Oscar Bernades
Oscar Bernades
21.06.2022  ·  12:03

Cert discurs liberal sobre les nacions i el nacionalisme parteix d’una omissió greu. Primer el conjunt mai és buit, sempre és pertany a alguna nació i segon, sempre que es posa en dubte la nació o s’atribueix tots els mals al nacionalisme, es fa des d’una posició de nació i identitat dominant. Per tant és un debat fals i falsificat, malgrat el Sr. Fukuyama tingui un merescut prestigi.

Josep Soler
Josep Soler
21.06.2022  ·  12:13

Combrego poc amb aquests intel·lectuals que -més enllà de que les seves idees poden ser més o menys agradables- se’ls hi dóna un reconeixement, no tant per ser com són i dir el que pensen, sinó per enquadrar-los dins dels paràmetres d’una proximitat cultural molt més entenedora, creïble o encertada.
He de dir, que a mi se m’en fot si aquest Sr. s’acosta avui més que ahir, a les nostres preocupacions com a poble, sotmès o no.
Segur que ell té resolt el seu problema, vivint com viu, dins una comunitat -en definitiva un imperi com tants altres- que difícilment li permetrà entendre mai del tot, els problemes específics de les nacions sense estat -o sotmeses a altres estats- com passa a Catalunya. Ell, per més que si esforci, des de la seva privilegiada torre d’Ivori, difícilment podrà entendre mai, en tota la seva especial complexitat .
El que em sembli sobrer -i una forma clara d’acomplexament nostra- es aquesta necessitat de buscar amics que no ens entendrien mai, llevat que patissin situacions d’opressió molt semblants a les nostres.
Potser els necessitem per sentir-nos més carregats de raó -no ho se- cosa que es consideraria útil i indispensable per ser, fer i aixecar-se, amb més decisió de la prostració en què estem ficats tots junts, en aquests moments?
Diria que tant de bo que Déu ens salvi de tenir mai a cap cap de capçalera (Heidegger ho va ser) que ens hagi de donar permís per obtenir allò que ens pertany i que ens és perfectament legítim de tenir.

Albert Ventura
Albert Ventura
21.06.2022  ·  12:50

Vaja que s’havia quedat a un pas de suggerir que al Benjamin Franklin i al George Washington els haurien d’haver penjat a la forca. Curios per ser un ianqui.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
21.06.2022  ·  12:56

Seria molt convenient fer un un esforç global per arribar a fer una definició del liberalisme, una definició unívoca, diàfana i que pugui ser acceptada de forma universal. Ho dic perquè el liberalisme és bo o dolent, en funció d’una sèrie de pensaments que es contradiuen. I, cal pensar que el liberalisme no té de ser, per se, bo o dolent´
En Fukuyama, com a pensador, exposa unes raons que els catalans hauriem d’agrair, però només en el sentit difusor del nostre procés, no en la interpretació que en fa qualitativament. Gosa dir coses i jutjar-les quan, al parer de molts catalans, el seu coneixement de Catalunya no abasta tota la realitat. Estic d’acord amb l’acarament que en fa sobre Escòcia i el Quebec, amb les corresponents matisacions, que no fa. Si en Fukuyama, en lloc de viure a Stanford visqués a Sabadell, el coneixement real del nostre país seria més pregon, i els seus raonaments s’ajustarien més a la veritat.
De totes maneres, deixeu-me ser agraït amb aquest senyor. Només pel fet de parlar de Catalunya i difondre la nostra causa, mereix el nostre reconeixement.

Marta de
Marta de
21.06.2022  ·  13:14

El nostre gran inconvenient són els nostres polítics. No estan a l’alçada del que demana el poble català, ni del que necessita Catalunya per prosperar.

Carme Sanglas
Carme Sanglas
21.06.2022  ·  14:46

Substituint “regions amb tradicions culturals i històriques pròpies” per “nacions que han perdut les seves guerres, sotmeses per la força a una nació agressiva, improductiva i apropiadora” la cosa es veu d’una altra manera, crec més ajustada a la realitat. Tothom entendria millor aquest fenomen, tan incòmode d’explicar.

Carles Serra
Carles Serra
21.06.2022  ·  16:59

Quanta raó Sr. Josep Jalle, quanta raó 00:12

joaquin gutierrez
joaquin gutierrez
21.06.2022  ·  18:35

Sembla que els subscriptors ens vestim de diumenge per comentar les editorials, perquè és un plaer, no només llegir els comentaris, sinó veure la pluralitat ideològica.

Fukuyama va escriure un article (1) que tenia guardat del que extrec aquest paràgraf:
“I, no obstant això, totes aquestes persones perceben vagament que hi ha un procés major en marxa, un procés que dona coherència i ordre als titulars dels diaris. El segle XX va veure com el món desenvolupat descendia a un paroxisme de violència ideològica quan el liberalisme es va enfrontar primer a les restes de l’absolutisme, després al bolxevisme i al feixisme, i finalment a un marxisme actualitzat que amenaçava amb portar a l’apocalipsi final de la guerra nuclear. Però el segle que va començar ple de confiança en el triomf definitiu de la democràcia liberal occidental sembla estar tancant el cercle i tornant al punt de partida: no a un “fi de la ideologia” o a una convergència entre capitalisme i socialisme, com es va predir anteriorment, sinó a una victòria del liberalisme econòmic i polític.” (machine translator»

Llavors feia futurologia a partir d’un fet (el col·lapse de l’URSS) mal interpretat, doncs com a mínim el final dels «30 gloriosos» era ja un fet evident. Avui camina en el sentit contrari per justificar teòricament i mirar de controlar un fet inevitable, la crisi de l’Estat-nació. Naturalment, no poso en qüestió el valor diplomàtic que pot tenir per Catalunya l’actualització del pensament estratègic en el cau universitari d’una potència hegemònica global, que, encara que en declivi, les seves decisions ens afecten com acabem de veure al Sàhara.

(1) «The End of History?» The National Interest, Summer 1989

Susanna Herce
Susanna Herce
21.06.2022  ·  18:42

Molt d’acord amb tots els comentaris i poc es pot afegir, atès que cal sintetitzar.
Sr. Marrase, ja existeix la definició de “liberalisme”, el problema és que els polítics la fan servir segons els interessa.
Pel que fa a “nacionalisme”, exactament el mateix. S’han apropiat de la paraula i han aconseguit que la gent s’espanti només sentir-la, ja que l’associen, sobretot, a l’esclat de les dues Guerres Mundials.
Han aconseguit que els nacionalismes semblin de dretes, excloents, racistes, encara que es tracti de pobles pacífics, amb pocs mitjans que intenten Mentre, les nacions (si, també són nacions) que en tenir més armes o més mala llet o millor estratègia, han conquerit les petites i febles, vés per on, no són “nacionalistes” dolents,no: ells són universalistes, ciutadans del món (avui dia fa lleig reconèixer que són imperialistes)
Miri qualsevol manual que parli de la Primera Guerra Mundial i, entre les causes, veurà com es parla del “polvorí dels nacionalismes Balcànics”
Poca gent aprofundeix i veu que els imperis otomà (especialment) i Austríac, havien ocupat, dominat, expoliat i maltractat aquells pobles durant segles.
Fer servir el concepte “nacionalisme” tant per parlar de la lluita dels grecs per fugir de l’opressió turca, com per referir-se al somni de Hitler de crear un imperi a Europa, és una bestiesa. Però ja veieu que bé els funciona. De fet, tan bé manipulen les paraules, que la lluita dels espanyols contra la invasió francesa va ser un acte d’heroisme patriòtic, mentre que la lluita dels catalans per a defensar la llengua i la cultura és pur racisme. Així ho venen (“ells” tenen els micros) i així ho creu la gent.

Ricard Giro
Ricard Giro
21.06.2022  ·  21:47

Sr. Partal, ja que el seu article d’opinió sobre el projecte dels futurs JJOO no permet més comentaris, en aquest voldria afegir “un” punt d’especial importància per mi que vosté passa per alt: NO será que al Sr. Lamban i els actuals demócrates que governen a Madrid TENEN POR del resultat de la consulta al territori que el Govern catalá va Decretar? En l’autarquia que vivim, qué passaria si presenten la candidatura i després els ciutadans catalans del territori voten en contra?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes