Per això el procés el volien jutjar a Madrid

«Dissortadament, a Madrid d'ençà del primer minut han vist clar que això no és una qüestió de justícia sinó d'aniquilar l'enemic»

Vicent Partal
05.09.2019 - 19:51
Actualització: 05.09.2019 - 20:56
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir l’audiència provincial de Barcelona va decidir de processar els vuit inspectors de la policia espanyola responsables de les actuacions violentes contra la població del primer d’octubre de 2017. El jutge que investiga les lesions contra més de dos-cents ciutadans en unes nombroses escoles ja havia interrogat quatre caps de l’operació, però ara ha decidit que tots han de ser investigats i interrogats per determinar qui va ser el responsable d’aquella operació, qui va dissenyar la brutalitat policíaca que va provar sense èxit d’aturar el referèndum d’autodeterminació. Ara mateix hi ha uns quants jutjats catalans que investiguen en diversos graus l’actuació de 77 policies i guàrdies civils dels que van participar en la repressió d’aquell dia. Evidentment, fora del Principat això no ho investiga cap jutjat.

Veurem com acaba tot plegat, especialment quan puge, si hi ha sentència, cap amunt. És més que raonable de pensar que si hi ha condemnes contra els policies seran impugnades i que a Madrid les instàncies superiors les anul·laran. Però, siga com siga, així i tot, aquesta decisió de l’audiència provincial torna a constatar que la justícia no veu les coses de la mateixa manera a Barcelona i a Madrid. I per això l’estat va fer mans i mànegues per impedir que els tribunals naturals, els que correspondrien, jutjassen els fets de què s’acusa el govern, la presidenta del parlament i els dirigents socials.

Han passat tantes coses que potser s’ha oblidat i tot, però avui és un bon dia per a recordar que la primera batalla jurídica fou sobre la barbaritat de les acusacions i precisament sobre quin era el tribunal que havia de jutjar. I ja es va perdre allí, al primer minut. Totes les defenses van denunciar aleshores que els òrgans superiors de la justícia espanyola doblegaven les normes fins a extrems de contorsionisme per aconseguir que els acusats fossen jutjats a Madrid. I per què ho feien? Doncs perquè a Madrid es podia fer un judici contra l’enemic mentre que a Barcelona això molt més difícil.

I la prova la tornem a tenir al davant. Els mateixos policies i responsables policíacs a qui es demanen explicacions i aclariments als tribunals catalans varen passar per la sala del Suprem agombolats amb cotó-en-pèl i tractats amb una delicadesa i una complicitat indignes de qualsevol tribunal. La decisió de Marchena d’impedir que es contrastassen amb vídeos les declaracions –moltes de les quals evidentment falses– dels guàrdies civils i policies va ser un escàndol monumental i un atemptat gravíssim als drets de la defensa. Però és que és per a això, per a actuar d’aquesta manera, que es van voler endur el judici a Madrid. Marchena no ha volgut mai analitzar els fets perquè no li importen. Té la missió de condemnar amb la pena més alta possible els dirigents catalans i això farà.

Per això cal insistir que el judici del procés és un dels casos de guerra judicial (lawfare) més nítids del món, és a dir, la llei i els tribunals es fan servir com a arma de guerra i no com a instrument de la justícia. I cal recordar també que tant en el warfare (la guerra militar) com en el lawfare (la guerra judicial) hi ha un element absolutament cabdal, que és la geografia. En la guerra armada, en un conflicte militar, definir el camp de batalla és la decisió més determinant. En la guerra judicial això es fa decidint la jurisdicció, qui jutja i qui no. I la prova, una més, està en la decisió d’ahir de l’Audiència de Barcelona.

Dissortadament, a Madrid d’ençà del primer minut han vist clar que això no és una qüestió de justícia sinó d’aniquilar l’enemic, mentre que ací els acusats i les defenses, o els uns i els altres, han volgut pensar o creure’s que sí que era una qüestió de justícia. Ha estat un error monumental. Un error que, per desgràcia, acabarem pagant tots molt car.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.09.2019  ·  22:06

Sempre s’està a temps d’esmenar un error. Rectificar és de savis. Mai ha segut justícia, sinó arma de guerra.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
05.09.2019  ·  22:20

El judici s’hagués hagut d’aturar a la primera mostra de parcialitat i de manipulació. I no es va fer, per por dels uns i dels altres, suposo, a quedar encara més desemparats. Però vistos els resultats, prestant-se al judici ha estat un gran error i han “blanquejat” la revenja de la justícia espanyola davant dels espanyols i molts extrangers.
Espero que el MH President Torra ni tant sols hi vagi. Té feina més important al Parlament i la sentència, com a Madrid, ja la tenen escrita.

Marià Puig
Marià Puig
05.09.2019  ·  22:44

Tots sabem que es cert el que diu el Sr. Partal però, més clar i català, no es pot explicar. Moltes gràcies Sr. Partal.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
05.09.2019  ·  22:55

una cosa que sabia tot el mon i els interessats no coneixien?
també podien tenir un acord per sortir ràpid i que Madrid no ha complert…
o ves a saber quina altre cosa.

però no crec que seguir la beta del fals judici amb arguments legals, quan es veia de lluny que els tribunals ignoraven la seva pròpia llei els passes per alt als “fabulosos” advocats de la defensa.

El que està clar és que entre pitos i flautes han aconseguit desactivar el moviment social que hi havia, i això ho han fet els “nostres” i ningú mes. Els que s’omplenen la boca de independentisme, unitat, hegemonia i altres paraules grandiloquents.

Gemma R.
Gemma R.
05.09.2019  ·  22:59

Que moltíssima gent demanés si us plau, que no anéssin a judici i marxéssin amb la resta, perquè ja sabiem que els condemnarien en un judici farsa per mantenir-los hostatges, i ni ells ni els advocats no ho veiéssin, és quelcom que sempre em va sorprendre. La reacció policial, judicial i del cap d’ Estat, dés del 20 de setembre fins el 3 octubre, no deixàven lloc a dubte. L’ únic que va poder passar és que algú prometès que si guanyava faria que l’ advocacia de l’ Estat només acusés per malversació, donant un clar missatge a fiscalía. Però també era òbvi de pensar, que aquell mateix que prometía coses, era el que estava recolzant que s’ apliqués el 155 fet a mida per Catalunya.

Res em va fer més feliç que saber que Anna Gabriel i Marta Rovira no quèien al parany, i marxàven. Efectivament, un error el dels presos polítics que voluntariàment van entregar-se quan ja s’ havien quedat als Jordis, que paguem i pagarem caríssim. Ara bé, si els tornen a Catalunya, suposo que no cal dir què s’ ha de fer, no? És obligació democràtica no acatar una sentència injusta. Perquè no és contra unes persones per uns fets. És contra un poble per les seves idees.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
05.09.2019  ·  23:07

Jo continúo sense entendre com l’advocat Melero, l’ultim dia del judici va agrair al Marchena i als seus sheriffs el bon tracta rebut. Se per gent que van ser a la sala del suprem, en quines condicions havien de menjar, per exemple, els presos. No va haber-hi una estratègia comú per part de les defenses que, al meu parer i sense entendre un borral de lleis, crec que habien d’haver denunciat i fer constar en acte les ilegalitats que s’estaven cometen, ja des d’el primer dia amb els presos jutjant-los a Madrid i tenint-los en presó preventiva. No se si tots aquests errors es poden esmenar quan anem a Estrasburg. Qui ens creurà quan llegeixin que els mateixos advocats defensors agraeixen al tribunal?

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
05.09.2019  ·  23:18

Una manera de combatre tantes errades i injustícies és obrir les presons i tothom cap a casa. No n’hi ha prou amb fer proclames de desobediència sinó que s’han de demostrar. Tenir raó sense justícia no serveix de res.

JORDI MATA
JORDI MATA
05.09.2019  ·  23:27

Ja l’estem pagant.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
06.09.2019  ·  00:48

Tots sabem qui es l’enemic i les moltes trampes que esta fent. resulta trist escoltar al Melero, i altres advocats perdent-se en arguments tècnics quant el problema no es la justicia el problema es la venjança al 1-O i als qui el vam fer.

Albert Dasí
Albert Dasí
06.09.2019  ·  00:53

Abans que dicten sentència, si no és que ho han fet; per tant, abans que vulguen fer-la pública oficialment, cal obrir les presons (això sí que seria una barrancada per la llibertat).

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
06.09.2019  ·  02:12

Si no podem discutir, imaginar suposicions sense dades, esbroncar els contrincants amb cridòries i donar tota la culpa a Franco, pensant que si ell no hagués existit España no hauria sigut violada pel totalitarisme, no aconseguirem dormir tranquils. I ni així: Només hi dormirem quan anem per feina i fem el necessari per rescatar la identitat i la llibertat; tenint (els ciutadans) molt clar el que volem i al preu que sigui.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
06.09.2019  ·  04:05

¡Lógico! España se defiende y se defenderá como gato panza arriba. Yo, de ser España, también haría lo mismo porque en ello me va el condumio. Esto es algo que muchos catalanes de a pie no acaban de entender. Los del Establishment pseudo-independentista catalán, los que cortan el bacalao político, lo entienden perfectamente, de ahí que cambalachean. Lo mismo les da proclamar una República que vaciarla de su contenido al minuto siguiente y empezar entonces a divagar por los pantanales de tener que ensanchar aguas o tender puentes de diálogo con aquellos que no tienen más remedio que defenderse como gatos panza arriba porque en ello les va el condumio. España se defiende porque sin Catalunya no come.

Los catalanes independentistas de a pie no han entendido que los que tienen la sartén por el mango son ellos.

Lo curioso de esta historia es que los actuales partidos políticos pseudo-independentistas catalanes trabajan, y lo hacen muy bien, para seguir escondiendo a los catalanes de a pie (los votantes) que el mango de la sartén lo tienen ellos.

Y lo más curioso de todo es que los catalanes de a pie siguen votando a estos quintacolumnistas de libro.

Nada nuevo bajo el sol.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.09.2019  ·  05:14

La justicia a españa forma part de l’exercit constitucional. La constitucio la va fer l’exercit i jutges de Franco, junt amb la monarquia creada pel Franco. La violencia d’españa es constitucional. No entenc com els politics catalans son tant innocents

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
06.09.2019  ·  06:25

Prou que ho sabiem Director, simplement perquè soc vell i per les meves venes flueix la “mala llet espanyola” i com diu molt corrosivament el Sr. Alegria, Catalunya la consideren seva per dret de conquesta i la defensen amb totes les seves armes. Tant costava organitzar una “Gran evasión” sense Steve Mcqueen?. Salut.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
06.09.2019  ·  06:49

Només un parell de coses:

* A Madrid és evident que es practica la justícia de l’enemic, però jo no n’estaria tan segur que a Barcelona no es faci. Mirem què li està passant al president Torra, què li va passar al president Mas, o què els està passant a altra gent com en Jordi Pesarrodona, o la Marta Torrecillas. Quants policies hi ha condemnats per la seva actuació l’1O, per exemple ? I ja fa dos anys !!

* Aquesta batalla no és judicial. Ens hem de ficar al cap que un procés d’independència trenca la legalitat del país del qual t’independitzes. No hi ha altra. I aquest país es defensa, com sigui. No podem pretendre dur a terme una cosa que ells creuen una il·legalitat, per molt democràtica que sigui, i després quedar-nos igual qual a darrera hora fem marxa enrera. Si tot el govern i les cúpules dels partits varen arribar fins allí (la gent ja hi estava disposada), o acabaven o es podien esperar conseqüències serioses, especialment venint d’un estat tradicionalment tan poc democràtic com l’espanyol i a sobre governat per un partit directament franquista (encara que els altres ja hem vist que gaire diferents no són). Creure que si tornaves enrere et perdonarien o ho deixarien en renyar-te una mica és irresponsable i ingenu. Com ho és pensar que si els apaivaguem (tipus Rufian) seran més bons amb els presoners: igual que la independència és política, el càstic és polític i busca l’escarment (com a Sudàfrica amb en Nelson Mandela). Crec, fermament, que si el judici s’hagués fet a Barcelona, hauria acabat igual. No em sembla a mi que en Jesús Maria Barrientos & Co, siguin gaire moderats.

I sobre el que molta gent diu: desobeir seria obrir les presons, si. Certament. Però si ho fem hem de muntar desobediència en tot. Hem d’obrir les presons, muntar vagues generals, tallar carreteres… Cosa que si és per la Generalitat no farem: avui ja hi havia unes declaracions de la consellera Chacón dient que perjudicaria l’economia (i jo afegiria: és clar !! D’això es tracta !!). I també per desobeir, els presoners polítics haurien de fugir quan els deixéssim anar: no crec que ho fessin, perquè uns són presoners del martirilogi (Junqueras) i altres encara pensen que hi pot haver una solució via indults o amnistia (una nova ingenuïtat, diria)

joan rovira
joan rovira
06.09.2019  ·  07:08

La no compareixença de Junqueras, Mundó i Romeva el matí del dimarts 31 d’octubre de 2017 a Brussel•les ha marcat la materialització de la bifurcació de l’independentisme fins avui.

Aquella decisió política justificada per un component jurídic era refrendada, sens dubte, per un entorn d’interessos més ampli al redós de les sigles del partit ERC.

Decisió que es trasllada, al meu entendre, en fals per la premsa a la població en donar-li un caire de dret a la defensa personal quan en realitat amagava una trajectòria política diferenciada que, des dels partits, esquerdava la unitat del govern i de retruc la unitat de l’independentisme de base del poble.

Malauradament, Junqueras i el seu entorn repetien el que ja havien fet després de la Consulta del 9-N de 2014, però en un context d’alliberament més avançat i, per tant, les conseqüències polítiques d’aquella decisió de defensa jurídica individualitzada, uns entregant-se a l’estat i els altres a l’exili, són completament diferents i de repercussions majors.

Mentre que el “masisme” es va resoldre amb el pas al costat del President Mas, el “junquerisme” pretén continuar avalat per un entorn intel•lectual, mediàtic i d’interessos cada cop més estereotipats i confusos amb l’autonomisme d’arrel espanyola.

Cap partit polític posseix la representació en exclusiva ni de l’independentisme, ni del republicanisme català; però amb una diferencia molt important, pels que no tenim cap partit, que els procedents del “masisme” s’han posat a la feina mentre el “junquerisme” amb el seu entorn d’interessos, no; pretenen, encara, el poder per damunt de l’alliberament del poble.

CONCLUSIONS
1/ L’independentisme català, ni és processista ni és màgic, té interessos transversals. Per començar l’alliberament colonial.
2/ Les cúpules dels partits polítics catalans veuen amenaçats els seus privilegis, heretats del model de la transacció espanyola i, per això, estan en ple procés de canvi. Estan més avançats PDeCAT, JxCat i la Crida, encara que no ho sembli, que ERC, PSC, ICV-comuns; en el procés de democratitzar-se en el sentit republicà de sotmetre’s a la voluntat del poble.
3/ La premsa democràtica catalana ha d’ajudar a desvetllar, com ho està fent VilaWeb, la mentalitat catalana en la confiança; que consisteix a acceptar la confrontació dels altres cap a tu per tal de construir la realitat del país. La confiança de mentalitat catalana es crea posant-te a prova.
4/ Els valors de la República catalana són dels ciutadans i estan per a desenvolupar com a propis, la igualtat, la justícia i la llibertat. Els que més ho han practicat més en són ja de republicans catalans; per això, aquest moviment de base no té ni control, ni aturador, fins a la implementació.

Juan Antonio Grau
Juan Antonio Grau
06.09.2019  ·  07:22

Explicar-ho millor impossible.

Albert Miret
Albert Miret
06.09.2019  ·  07:27

Tots els poders i totes les responsabilitats polítiques pròpies d’un estat, en no poder comprendre què és la democràcia ni poder acceptar-la pel profund feixisme en el qual s’ha acostumat a viure tot un poble, han estat traspassats al poder judicial. De fet, no és pas un invent modern, l’assassí Franco ja ho feia. És per això que el que en diem poder judicial, en realitat actua com a poder extraoficial. Quan un governant no és capaç de governar, la solució és utilitzar el poder judicial per a matar legalment el problema. Per això tampoc poden assumir la independència dels poders que exigeix una democràcia. Quan les lleis que han estat preparant des de temps immemorial no són lleis per a servir al poble ni mai han pretès ser justes, sinó que estan pensades per cometre les il·legalitats que el poder polític no s’atreveix a realitzar, la dictadura és completa. El polític no pot fer segons què perquè de tant en tant s’ha de sotmetre a això que els incomoda tant, com són les eleccions. En canvi als Jutges no els cal fer aquesta cosa tan populatxera. Ells són els “sumo sacerdots”, i fan i desfan el que els dóna la gana tergiversant les seves pròpies lleis, que per això són tan interpretables, i que ja es van fer així per a poder fer en cada cas el que al poder l’interessi. Però no sempre els surt bé. Quan la justícia d’un país ja deixa de ser reconeixible pel poble i s’utilitza només per a cometre maldats i abusar dels ciutadans, aquest país dura poc i deixa d’existir com a tal, sobretot quan pretén passar per demòcrata. Tempus fugit, i la impossible Espanya només fa que emmerdar-se cada vegada més.

Josep Maria Saurí
Josep Maria Saurí
06.09.2019  ·  08:13

Potser era necessari que el govern es dividís i uns s’exiliessin i altres es deixessin jutjar. Els primers per treballar en el marc internacional i els segons per posar en evidència que a Espanya la justícia tan sols en manlleva el nom.
Ara toca a la societat civil, partits i institucions, amb unitat de criteri i acció, intel·ligència, fermesa i constància actuar per obligar-los a revertir la situació i tornar les coses al seu punt d’inici, o sia, a la consecució del referèndum d’independència, internacionalment homologable.
Llavors constatarem que el sacrifici d’uns i altres, haurà valgut la pena.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
06.09.2019  ·  08:53

Una altra raó per marxar….

Josep Salart
Josep Salart
06.09.2019  ·  09:28

Les familíes i les seves empreses que controlen aquesta finca que es espanya, tenen molt clar que, al no poder afussellar, estar a l’Otan, endeutats als bancs alemans i quedant-los unicament el poder judicial, només els queda estacar fort la vaca i anar-la munynt. Si cal, bastonejar-la tant com es pugui. Tot sempre supervisat per l’amo perquè te molt clar que si això falla, ha d’anarse’n a Suissa.
Al meu entendre, del presos, uns els varen prometre i s’ho varen creu-re, que els treurien aviat i com a recompensa tindrien poltrona catalana. Els altres, no varen estar prou ben aconsellats i la mandra de deixar-ho tot durant uns anys, els va fer auto-convènçer.

Qui no te perdó sóm nosaltres. Individualment molt valents, colectivament no tant, més aviat poc. Incapaços de fer rés pels presos fora d’encendre una espelma.
I continuem sense fer rés per desobeïr, malmetrel’s-hi l’economia i esfondrar-los tant com es pugui fins el punt d’aniquilar-los. Al contrari, els volem ajudar a fer govern a canvi d’un val per un pollastre a l’ast.
Quina mena de virus tenim escampat, que encara ens hagim de identificar en un partit o en un altre, tenim presos, espanya està al límit de la subsistència, no tenen ni diners ni futur i en poc temps es mataran entre ells, i nosaltres no ho rematamem¡¡¡ cal confrontació, acció i, si cal, guerra. Com a Hong Kong.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.09.2019  ·  09:30

ELS AUTÒCTONS NO SÓN DE REFIAR

De sempre, en exercici colonial de la repressió, quan el poder castiga a una part del territori ho fa amb jutges i policies forans (de la metròpoli), no pas autòctons, fet que evidència que els funcionaris que viuen o són del territori, per més adoctrinats que estiguin, no poden deixar d’estar influenciats pel tarannà diari, per la relació amb la gent. Això els fa, a ulls dels repressors, més poc fiables. Recordeu les declaracions justificatòries del Suprem respecte a tribunals catalans…

Malgrat tot plegat, no deixa de ser un joc per guardar les formes, d’una justícia professional, democràtica, separada del poder polític, allò del poli bo poli dolent. Al final tot serà impugnat i les medalles per als comandaments policials els arribaran…

PS. Ara no és moment per tornar a discutir (hi ha molts factors) l’enorme error polític de fer una defensa jurídica i no política dels acusats. Aquest judici hauria d’haver sigut una olla de pressió sobre que aquella farsa era un acte de venjança, i que el jutge els acabés expulsant a tots de la sala, com feien els presoners bascos. Però ja està fet i en paguem les conseqüències…

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
06.09.2019  ·  09:35

Gràcies Vicent,
He tingut experiències judicials a Catalunya i tot i l’excessiva duració dels processos, la meva opinió és força favorable. Per això he quedat molt impressionant per la fantochada perpetrada a Madrid. Esperem acabi parlant la Justícia.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.09.2019  ·  09:50

El procés ens ha ensenyat moltes coses, és com un “màster en independència de país predemocràtic”. Moltes coses que han passat es podia pensar que ja les sabíem, perquè, en teoria, ja coneixem molt aquest estat. Els antecedents històrics, des del segle disset fins ara mateix són una enciclopèdia pesada que li cal una biblioteca de la categoria de la de Harry Potter per contenir-la. Sembla, però, que en aquest país la gent llegeix poc i es per això que ara ens toca anar a repàs. Repassant ens adonem que l’estat ens fa la guerra, com sempre, que el Sr. Sánchez ens fa la pirula i que el Sr. Junqueras , historiador!, tant bo com és, ha preferit ser un ostatge tancat i callat que un home lliure amb capacitat de moure’s pel món lliure i fer front a la repressió. El “llirisme” ens defineix als catalans, també ho podem veure en aquesta biblioteca de la història catalana. I ara què?, doncs anar rebent i anar aprenent. Serà llarg i si som aplicats potser arribarà el dia que ens sabrem la lliçó i decidirem anar junts, amén.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
06.09.2019  ·  10:10

Com gairebé sempre, molt encertat, Vicent, però és una obvietat: un imperi mai no es comporta democràticament amb les colònies. Els gats esgarrapen i els gossos mosseguen. El tema, la qüestió candent és quina opció triem:
– la d’anar fent, anar-hi anant dins l’autonomisme fins que un dia l’imperi esdevingui democràtic.
– o la d’agafar el toro per les banyes i demostrar que davant d’un referèndum sobre independència sí o no som molts més del 50%., molts més. No sé si som el 80%, com diu el Jordi Cuixart, o el 55, o el 60, o el que sigui, però si no hi tornem, ja sabem el que ens queda durant dècades i dècades: autonomisme, lluita dels partits per l’hegemonia electoral, decepció, desmoralització…, i mostres d’unió uns dies abans de l’11S.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
06.09.2019  ·  10:20

La Magistratura y las fuerzas policiales españolas nunca han dejado de ser las expresiones mas características del franquismo … Hoy en el mismo modo que a los tiempos de Franco están al servicio de la criminalidad de un estado y de su opresión sobre la gente del país que se quiere sierva y sumisa, sin ninguna autónoma capacidad de juicio … En estas condiciones que se hable de España como un país democrático es sencillamente grotesco … Los ritos democráticos de las votaciones son solo una farsa, un sucio engaño añadido que solo sirven a someter con mas facilidad unos súbditos aborregados sin ninguna dignidad.

Ferran Revilla
Ferran Revilla
06.09.2019  ·  10:47

Resulta evident que, almenys part dels presos polítics, van anar a declarar a Madrid pensant que “serien raonables i no els tindrien empresonats més que uns pocs dies”.
Tot i que ja estava clar en aquell moment, que l’estat espanyol no tenia cap intenció demantenir l’aparença de ser democràtic o de dret, pot ser raonable pensar que, entre mentides intencionades i el què els anglesos en diuen “wishful thinking” es deixessin enredar per anar a legitimar el sistema judicial espanyol …el què costa molt, molt, molt d’entendre és que encara ara, gairebé 2 anys de presó després d’aquelles mentides, encara hi hagi alguns dels presos que confie en què dient o fent segons què, els deixaran sortir de la presó.
…això no tindria més importància si les conseqüències de les seves accions quedessin limitades al séu cas personal, però quan segueixen sent (o volent ser) al capdavant del moviment col.lectiu, els seus errors d’anàlisi els paguem tots …i a quin preu.
Crec que parlo per molta gent quan dic que agraïria moltíssim un exercici d’honestedat en què els presos ens diguessin que es van equivocar acceptant les regles del joc de l’enemic. I ningú deixaria de fer res del què fem per alliberar-los, però ens permetria també començar a caminar altre cop, decididament, cap a la república …que és l’únic que té possibilitats reals d’alliberar els presos.

A Madrid ho van entendre correctament des del primer minut: això és una guerra. No es lluita amb tancs i bombes, però l’únic objectiu és el mateix: eliminar l’enemic. És una guerra …i ells es comporten com a tal. I en tota guerra, si un bàndol aconsegueix capturar hostatges els mantindrà tant de temps com sigui benefiós mantenir-los (cap justícia té res a veure en tot això). L’estat espanyol mantindrà els hostatges empresonats mentre el benefici de tenir-los sigui major que el cost …i mentre no passem de fer manifestacions i sopars pels presos, el cost és pràcticament nul (ningú mourà un dit si no som un problema) i el benefici altíssim (mentre estiguin a la presó no fem res per avançar cap a la independència). Tot polític que no entengui això és altament mediocre i no pot tenir cap responsabilitat política en moments com aquest.

Josep Sierra
Josep Sierra
06.09.2019  ·  11:23

D’aixó és tracta, de DESTRUIR… una guerra cada 10 anys de mitjana (els últims 300); i ara, a destruir la Democràcia, És a dir, destruir el Diàleg i el Respecte a tots aquells que no pensIn com ells…

Federico Ruiz
Federico Ruiz
06.09.2019  ·  11:31

Molt interessant, Vicent, l’esment del lawfare. Deixant de banda a Melero i qui el va contractar, crec que, encara que és normal que els altres advocats encaixessin les seves estratègies de defensa, la política del comú denominador va ser molt equivocada. Feia pena veure Salellas mossegant-se els llavis. Al final, la farsa va quedar legitimada pels mateixos acusats i els seus advocats. Conseqüències: legals, cap (els posaran la pena no pel que es veu en el judici, sinó per raons d’oportunitat política); polítiques: nefastes, desmobilitzadores.
Espero que l’MHP Torra prengui nota i actue de manera molt diferent en el judici-lawfare que li han muntat a finals de mes.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
06.09.2019  ·  12:09

Alguns comentaristes opinen de soltar els presos que romanen al Principat. Té facultats la Generalitat per poder-ho fer? Si a Madrid fan el que fan…., per què no respondre així, contundentment, pacíficament, amb el risc de ser tots empresonats? I després a tu, ami, a tot el poble. Ens obliguen a la confrontació. Espanya no dialogarà ni pactarà mai a les bones la posibilitat de nostra eixida. Qui opina el contrar? BeneÏts o beneits? Jesús, que va convidar a posar l’altra galta, quan li van pegar, ben bé que esva defensar: “Si he parlat malament o t’he ofés, dis-me en què ho he fet , i si no, per què em pegues? Davant Pilat, no valen arguments.
Ho tenen tot decidit.

Ricard Pintado
Ricard Pintado
06.09.2019  ·  12:31

El fet d’estar, encara ara, repetint els mateixos errors posa de relleu que la idiosincràsia catalana fa el joc als interesos de l’Estat espanyol. Castella, històricament tan colonialista i usurpadora, té perfectament presa la mida al victimisme català, ha après a tolerar-lo perquè sap que té poc recorregut, tal i com han demostrat tants anys d’autonomisme servil, mentre que sempre que li cal treu la rojigualda de l’armari, tot i el tuf franquista, i funciona perquè a la perifèria peninsular no li cap altre orgull ni identificació possible. I els nostres dirigents no ho acaben d’aprendre, segueixen abaixant el cap mentre clamen unútilment perquè es faci justícia i després de la massacre judicial, com a molt, seguirem estant al mateix punt de partida, sino pitjor. Error rere error, potser és que no podem deixar de ser com som mentre perdem el temps justificant-nos inútilment i amb la por de decebre als inevitables discordants, en comptes d’actuar decididament. Tot molt decebedor si no fos pel creixement exponencial de l’independentisme els darrers 15 anys.
Pregunto: 1- n’aprendrem algún dia? potser quan siguem una majoria encara més àmplia? 2- potser llavors sentirem la legitimitat i anirem per feina? 3-és per això que ERC crida a eixamplar la base?
La 3ª sí que m’atreveixo a respondre-la: ERC s’equivoca perquè lo d’eixamplar la base inclou la submissió amb el teu carceller (ells en diuen negociació) i el conseqüent desànim de l’independentisme. El resultat: més autonomisme, el frau dels darrers 40 anys, en el millor dels casos, o un neocentralisme que per al cas no deixaria de ser la mateixa merda però amb menys farciment.

Pau Josep Saracho
Pau Josep Saracho
06.09.2019  ·  12:47

Es parla d’obrir les presons… Qui les obrirà? Els companys dels qui es van entregar voluntàriament a un judici-farsa? És posarien d’acord per fer-ho o es perdrien en debats eterns de si fora millor obrir la porta amb la clau o contractar un serraller degudament autoritzat o, potser, forçar una finestra (d’oportunitat, esclar) I els Mossos? Què farien els Mossos?
Voleu dir, en tot cas, que els presoners voldrien sortir?
Els únics que poden alliberar els presoners són la gent.

Roger Porredon
Roger Porredon
06.09.2019  ·  13:23

Ja ho va dir l’advocat Aamer Anwar el passat 11S que havíem de fer alguna cosa abans del “judici”, però no ho vam fer… GRAN ERROR

A veure si ara sí que ens mobilitzem d’una vegada i per totes. Hem de ser la pedra a la sabata d’Espanya i d’Europa. Hem de molestar!!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.09.2019  ·  14:30

Abans de la sentencis encara som a temps de denunciar la constitució borbònica dir que és il·lícita pel haver estat dictada pels militars a uns “Padres de la patria” amics de Juan Carlos.

El plantejament jurídic del judici, excepte el de Jordi Cuixart, va ser un retrocés colossal perquè
representava acceptar ser súbdits d’Espanya uns quants anys més.

Roser Caminals
Roser Caminals
06.09.2019  ·  15:25

Estic d’acord amb alguns punts amb Miquel Gilibert, però aquest concepte em sembla discutible:

“Aquesta batalla no és judicial. Ens hem de ficar al cap que un procés d’independència trenca la legalitat del país del qual t’independitzes. No hi ha altra. I aquest país es defensa, com sigui. No podem pretendre dur a terme una cosa que ells creuen una il·legalitat, per molt democràtica que sigui, i després quedar-nos igual qual a darrera hora fem marxa enrera.”

Espanya titlla de il.legalitat el procès d’independència perquè li convé, no per criteris totalment objectius. I no tots els paísos es defensen “com sigui.” N’hi ha que ho fan democràticament, com Anglaterra o el Canadà. Espanya ho fa autocràticament. Hi ha una gran diferència.

jordi Rovira
jordi Rovira
06.09.2019  ·  15:27

Quan V.Partal escriu que: “Per això cal insistir que el judici del procés és un dels casos de guerra judicial (lawfare) més nítids del món, és a dir, la llei i els tribunals es fan servir com a arma de guerra i no com a instrument de la justícia.” marca un fet cabdal tant pel nostre passat recent, com pel nostre futur immediat. I d’això n’hem d’entendre que la guerra està tant oberta com la reacció del “Gobierno de España” comunica avui mateix per boca de la seva portaveu I.Celaá. Què vol dir sinó que el veredicte judicial és d’obligat acatament? I de quin veredicte judicial parlen? Bona pregunta quan van apareixen veus díscoles amb la interpretació dels fets de l’1-O que fa el TS; tant a nivell de l’estat Espanyol, com a nivell internacional. A mi em sembla que perquè una guerra sigui declarable, cal que els seus contendents hi entrin de ple. I em sembla també que això mateix és el que tenim mercès a l’esforç d’aquells que serveixen d’esquer per fer que sigui possible. Un fet que em fa reflexionar sobre la diferència entre la lluita d’alliberament que porten el poble basc i el català i les seves diferències estratègiques. Ahir mateix hi havia una noticia al respecte. La persecució judicial contra el moviment independentista basc segueix sense ETA, però sempre sota l’escut del “tot és ETA. Sembla doncs que la convergència en l’estratègia de l’estat dóna mostra de fins a quin punt les preocupacions a l’estat són ben vives. Suposo que en tenen motius: no en va van reconeixent la transcendència del BREXIT. Un fet que suposa la revisió de les fronteres nacionals, així com les fronteres de blocs d’influència supranacionals. Un problema polític per un cas que és sobretot polític. Veurem doncs com l’estat nació España, davalla en aquest moment on a la pregunta sobre la identitat de la UE es fa tant acuciant. En fi, cal que l’independentisme posi més llenya al foc, ara que el conflicte està tant escampat que fins i tot mareja.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
06.09.2019  ·  18:21

Obrir les presons seria un bon pas , ara cal saber si els de dins fugirien
Nosaltres Per la diada tots al carrer per la Republica

JAUME TERRIBAS
JAUME TERRIBAS
06.09.2019  ·  19:50

Malgrat agraïr l’Editorial d’avui sobre el tema, i tot el meu assentiment, crec convenient deixar constancia dels meus dubtes, encara avui, sobre la conveniencia d’inssistir en el tema del “procés” la seva inmoralitat i el miserable espectable ofert a la ciutadania per TV.
Qui tingui vergonya ja opinarà, no cal patir més. El Suprem farà el que volgui d’acord amb el Rei i els polítics.
Considero que totes les energies del Poble de Catalunya hauriem de destinar-les a construir la República que ha demostrat desitjar i que el 11-S d’enguany tornarà de demostrar, superant les indescriptibles maniobres dels polítics retribuits o aspirants. El moviment propular orientat tant pel 130 MHP com pel 131, a redòs de l’ANC i OC, aconseguiran l’objectiu sense soroll mediàtic manipulat.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
06.09.2019  ·  21:21

Val… jo em pregunto que haguès passat si a l’hora del juidici, no més al començament quan varen tenir la paraula (castellana) haguessin renunciat dient-ne que després d’estar empresonats tants messos preventivament, no poder expressar-se en seve llengua per imperi i.legal i que veient-ne que sobre la taula ja hi tenen escrita la sentencia, renunciem a les defenses per aquest judici farsa… tot això devant les càmeres, la primera sessió… i que ho haguès sabut tothom que vol dir FARSA en català…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes