No és venjança i prou: és opressió

«No és una cosa de reis o repúbliques, ni de progressistes contra conservadors: és Catalunya contra Espanya. O l'arbitrarietat permanent i l'agressió constant i sense límits, aquesta que ahir va fer tornar els presos a la presó»

Vicent Partal
28.07.2020 - 19:51
Actualització: 28.07.2020 - 21:44
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La retirada del tercer grau als presos polítics ha causat una impressió profunda. Davant aquest nou episodi, crec que sobren els arguments i ja no sé ni tan sols si cal remarcar algunes obvietats. La primera, que cap d’aquestes persones no hauria de ser a la presó. Però també que el tercer grau és un dret penitenciari que tenen tots els presos, no és cap benefici ni encara menys cap concessió. I que és un escàndol la comparativa entre el tracte als presos polítics catalans i el que rebien ahir mateix els guàrdies civils que van matar quinze persones al Tarajal i el dels ultres nacionalistes espanyols de fa pocs dies a Blanquerna.

Insistir en tot plegat és una pèrdua de temps, perquè apel·lar amb arguments morals amb qui actua com a opressor, s’ha vist al llarg de la història que és inútil. La clau de tot plegat no és al seu costat sinó al nostre.

En aquest sentit, és rellevant i molt clarificador el fet que siga la fiscalia, no pas un jutge, qui força la decisió del retorn dels presos polítics a les cel·les. Perquè la fiscalia depèn orgànicament del govern espanyol i la fiscal general és membre del PSOE i ministra del govern que ERC i el PDECat van propiciar amb el seu vot durant la moció de censura a Mariano Rajoy.

Aquell dia, el 30 de maig de 2018, vaig escriure en aquesta columna editorial que no podia entendre de cap manera per quina raó, a canvi de res, els partits independentistes posaven en el govern Pedro Sánchez, en compte de dedicar-se a sembrar el caos a Espanya. Vaig tenir una gran sensació de solitud, però també vaig pensar que el temps, que sempre m’ha semblat que és un gran motor polític, acabaria imposant la lògica d’una situació que és evident i que molts aleshores no veien i avui potser es veu més bé, cada vegada per més gent.

I què és això que per a mi és evident? Que els catalans vivim una situació d’opressió nacional. Sense subterfugis ni mitges tintes. I que només des del reconeixement que això és així podrem sortir-nos-en, eventualment, podrem posar-hi remei.

Potser el fet que m’ha donat aquesta perspectiva és haver tingut la sort de viure, treballant com a periodista, diversos processos d’alliberament nacional al llarg dels anys. Mantinc el contacte amb bons amics en algun d’aquests països que avui són membres indiscutits de la Unió Europea, alguns d’ells, personalitats polítiques que van tenir un paper clau els dies de la seua pròpia independència. Són gent que, per això mateix, veuen amb molta il·lusió el nostre procés d’alliberament. I són, per tant, un contrast excel·lent per a cada cosa que fem nosaltres. Recorde una conversa amb un d’ells, que em va telefonar desconcertat havent vist que una part del govern que havia proclamat la independència es lliurava voluntàriament a la justícia espanyola. ‘Però vosaltres sou una nació o una província?’, em va dir, abans de posar-se ell mateix com a exemple: ‘T’imagines on seríem avui si jo m’hagués lliurat, després d’haver proclamat la independència?’

Des d’aquell 27 d’octubre de 2017, els polítics independentistes catalans, sotmesos a un actiu règim de terror, ha comès molts errors, de tots els quals posar Pedro Sánchez en el govern espanyol és un dels més greus, des del meu punt de vista. Bàsicament, perquè només ha servit perquè Europa es relaxe i es pense que el problema català ja s’ha resolt. Però jo només sóc un periodista, un analista si ho voleu dir així, i per tant, allò que dic ho dic sempre amb respecte envers els qui fan la política. Sé que en aquell moment la seua visió era diferent de la meua, perquè ells estaven segurs que un govern progressista espanyol encararia el problema català d’una manera diferent de com ho feia un govern conservador espanyol. Però supose que ara ja en deuen estar ben poc convençuts o gens, que això serà així. I, per tant, espere i demane canvis.

Perquè la gent, el carrer, ha aguantat a la perfecció situacions poc comprensibles i ha demostrat una fortalesa única, que és la garantia de poder guanyar, i continua preparada i tensada. I potser, finalment, ha arribat l’hora que la classe política deixe de guiar-se per teories de dubtosa coherència intel·lectual i mire la realitat cara a cara: nosaltres som una nació, és perquè som una nació que patim una opressió nacional i, com a tot arreu del món, per a això no hi ha cap més eixida que l’enfrontament, la confrontació, amb la nació que ens oprimeix. I aconseguir la independència. No és una cosa de reis o repúbliques, ni de progressistes contra conservadors: és Catalunya, els Països Catalans, contra Espanya. O l’arbitrarietat permanent i l’agressió constant i sense límits, aquesta que ahir va fer tornar els presos a la presó.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
28.07.2020  ·  22:19

De moment, els partidaris de la negociació i de l’estima profunda envers els seus enemics, tornen a la presó. Segurament per a molts anys. Això és un fet. Allò d’esperar que els altres baixen del burro, no deixa de ser una excusa per a continuar passant i fent veure que fan alguna cosa quan no fan res. Lliurar-se a l’enemic i voler seguir sent el general no és creïble. No ho ha segut mai.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
28.07.2020  ·  22:22

Gràcies, Vicent, com sempre, per un editorial desesperadament colpidor. Sempre he pensat que ets el periodista més honest del país.
Bé, potser és que ets, senzillament, un periodista. I, per tant, has de ser honest.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
28.07.2020  ·  22:23

Els nostres polítics tenen una alta capacitat de sorprendre’ns. Espero que sigui en la direcció correcta. Decisió que porten posposant des de la declaració d’independència. Que no és cap altra que tirar pel dret.

Alfons Tur
Alfons Tur
28.07.2020  ·  22:28

Totalment d’acord, ara és evident que fer president en Farsanchez fou un error garrafal, una mena de premi de consolació que ens està explotant a la cara.La crisi econòmica en què estem entrant, que a Espanya serà especialment dramàtica hauria de ser una nova finestra d’oportunitat que caldrà aprofitar sense hesitasions i amb una actuació decidida.

Oriol Roig
Oriol Roig
28.07.2020  ·  22:32

Als escacs la prioritat és acorralar el rei contrari i protegir el teu. L’estat espanyol juga als escacs amb Catalunya, però amb el reglament del rugby. No dubtarà a apartar tantes fitxes com calgui, o sacrificar el propi rei i canviar el reglament pel dels toros si convé amb tal de guanyar. L’objectiu d’aquest joc d’escacs és el de quedar-se el taulell i les peces.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
28.07.2020  ·  22:33

Totalment d’acord amb l’editorial. El PSanchez ja va donar prou mostres de quin peu calça (el de la dreta, evidentment) per no haver facilitat la seva investidura. I qui es creu que comuns-podemites podien aportar un bri de canvi? Ja s’està veient… Algú encara es pensa que la taula de diàleg serveix per res? Ni pressupostos ni res de res amb aquesta gent.
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Pepi Borrego
Pepi Borrego
28.07.2020  ·  22:46

No puc estar més d’acord en la teva anàlisi Vicent però tenim un govern incompetent i al igual que no escolta gent de prestigi com l’Oriol Mitjà i l’Àlex Arenas tampoc te’n escoltaran a tu. El 21 de desembre no els van votar per fer el que han fet aquests tres anys, per tant tampoc ens han escoltat a nosaltres. El poble vol l’independència, els nostres dirigents no. Hauríem d’oblidar-nos que tenim pressos polítics i centrar-nos a defensar l’independència, ens hauríem d’oblidar de les performances de l’onze de setembre i posar la mirada a Europa. En fi… i no parlaré de la nefasta gestió que està fent el departament de Salut amb la gestió de la pandemia, aquí sí s’ha posat el focus per a que internacionalment ens mirin i vegin que ho podem fer igual o pitjor que el govern español, felicitats consellera i al MHP per mantenir-la .

Jordi Planas
Jordi Planas
28.07.2020  ·  22:46

Totalment d’acord, Vicent.

Quan dius: “No és una cosa de reis o repúbliques, ni de progressistes contra conservadors: és Catalunya, els Països Catalans, contra Espanya.”

Totalment d’acord.

Ens volen esborrar. Ens volen veure morir com a poble.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
28.07.2020  ·  23:11

Sap greu que tornen a la presó. Era de calaix quan van acceptar el judici farsa, però. Són els guanys del pragmatisme de l’esclau i la manca de rigor intel.lectual.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
28.07.2020  ·  23:14

Completament d’acord. És revenja, és opressió, és escarment…. estan actuant com fills fisiològics i ideològics que són i de qui són. Es va donar un cop d’estat en tota regla baix les ordres i amb el placet, abans del pare, ara del fill borbó. Han demostrat en altres països que ja no calen els militars per fer-ho. Ara es pot fer més polit i sense sang. Però al cap i a la fi, va ser i és un cop d’estat. Davant això, la suposada esquerra espanyola calla i sura amb la merda. Els polítics catalans, uns i altres pactant amb l’opressor, per unes molles del pessebre. Uns i altres, amb membres del seu propi partit patint la repressió, però fent bona i validant la política del repressor. Posant l’altra galta perquè el donen altra bufetada, i en van…???
Podem, poden seguir fins que la repressió els/ens aniqule. Seguim?

Carles Barcons
Carles Barcons
28.07.2020  ·  23:26

És escandalosa la manca d’amor propi que tenim… projectat pels nostres líders! Potser calen canvis…

joan rovira
joan rovira
28.07.2020  ·  23:39

Quan una persona de mentalitat catalana, anglesa o, alemanya diu que no entén bé una cosa és perquè no percep el sentit d’aquella cosa. Perquè tant la llengua catalana, l’anglesa com l’alemanya distingeixen bé entre conèixer, entendre, aprendre i comprendre. Cosa que no passa de cap manera amb el castellà que utilitzen les mateixes paraules però, on cada una, conté accepcions de les altres. Indicatiu que l’aprenentatge d’una persona de mentalitat castellana diferirà considerablement d’un català, anglès o alemany. I, per descomptat les seves accions, comportaments i responsabilitats.

Per tant; sobta, no només al director sinó a una gran majoria de catalans, que no s’adonessin els nostres representants del gran parany que suposa rebre els missatges de l’estat castellà, anomenat espanyol, sense descodificar què volen dir. Quan la història interrompuda de la Nació catalana està plena de cicatrius tant als pobles i ciutats com de confusió i mentides a la societat. Són durícies a la pell i el cervell que desconcerta que els nostres representants oblidessin. Com si els versos de “És quan dormo que hi veig clar” de JV Foix, no fossin un avís.

PD.
1.No m’extranya que els castellans tinguin tants problemes perquè els entenguin no només a la Nació catalana sinó a Europa perquè si miren el Diccionario de la lengua española (RAE), el procés mental castellà resulta, pels que no ho són, confús i arbitrari:
Conocer: 2 entender/3 percibir.
Entender: 2 saber/ 3 conocer
Comprender: 3 entender

2. Som molts els ciutadans catalans i espanyols de mentalitat democràtica que sí que entenem el que va passar i està passant com es posa en relleu en els comentaris de VilaWeb i, encara tants polítics catalans no entenen, per desconeixement, interès o ambdues coses, que la societat espanyola i catalana confronten dos països amb mentalitats i projectes diferents. He d’afegir, tal com saben a molts llocs d’Europa i, per descomptat, a les seves cancelleries després de 1714, 1936, 1976 i 2017.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
29.07.2020  ·  00:47

Si no diem PROU, si no marxem passem a ser còmplices d’aquest estat.
No hi ha rès més a dir.

Robert Mora
Robert Mora
29.07.2020  ·  01:07

‘Campanades a mort…’ amb el govern més progressistes i d’esquerres ESPANYOL de la història. I si a això és al màxim que s’hi pot arribar ja no queden dubtes excuses ni raons pel diàleg… Cap!
En realitat mai hi ha hagut cap raó, ni per entregar-se a la venjança (la seua ‘justicia’ li diuen) de l’enemic ni per cap tipus de diàleg.
Els errors que s’han comès ja no es poden tapar de cap de les maneres.

Gemma R.
Gemma R.
29.07.2020  ·  01:18

Estic preocupada, he vist a Twitter q hi ha catalans q aquest mes no han cobrat la pensió ( no us espanteu, podría ser un simple error, però sería bo saber-ho). SI això és cert, vol dir que Espanya ja no té un duro, i que les ajudes europees arribarán tard. I no veig què podem fer nosaltres en plena pandèmia. Sembla que estiguin martiritzant als presos polítics perquè tornem a revoltar-nos i puguin culpar l’ independentisme de expandir el virus, i això sería fatal pel moviment. Però què fem??? Quina alternativa tenim si no reventar-ho tot d’ una vegada i per totes??

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
29.07.2020  ·  02:36

Carles Barcons
És escandalosa la manca d’amor propi que tenim… projectat pels nostres líders! Potser calen canvis…

Cada vegada que el diari va ple de rebequeries, demostra que NO valen res els nostres dirigents. CALEN CANVIS

I l’únic que puc fer jo es donar.me de baixa del Consell per la República(per inoperant)..Em sap Molt de greu, però m’ho pensaré

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
29.07.2020  ·  04:47

Si, no es venganza… La venganza es una acción en respuesta a otra acción ilegítima y presupone que una culpa por parte de quienes están sometidos a la venganza.

Hablar de venganza es aceptar de ser culpables y no hay ninguna culpa en buscar, además en modo pacífico y civilizado la Libertad.

Lo de esta magistratura española tan repugnante se llama sádismo que es inferir con saña sobre seres inocentes y indefensos… Una magistratura sádica y claramente inferma a nivel psiquiátrico como es expresión de enfermedad psiquiátrica toda violencia de todo régimen autoritario

Una magistratura criminal y enferma psiquicamente institución de un Estado español criminal a la vez expresión de una sociedad española empapada de violencia

Ya es hora de dar los nombres correctos a las cosas

Cierto es que la demente brutalidad de España es más allá que ser expresión del mismo fascismo de los nazis y de todo régimen acto a cumplir crímenes espantosos contra la humanidad.

Hay que levantar la voz para que Europa y los países del mundo que lucharon y derrotaron en el siglo pasado la plaga funesta del nazi-fascismo sepan con claridad el monstruo que es esta España ignorante y bestial en su brutal persecución del pueblo de Catalunya en derecho de conseguir la Libertad que le pertenece

Estamos en guerra contra una España que hay que derrotar si no queremos acabar cual masa de siervos indecentes

Viva la lucha de liberación contra el monstruo de una España espantosa

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
29.07.2020  ·  06:00

No esperi canvis, Sr. Partal.

Hanne Arendt explica a “Eichmann a Jerusalem” quelcom pel qual va ser molt criticada, però que malauradament la historiografia posterior va confirmar: un dels principals col·laboradors en l’extermini del poble jueu varen ser els mateixos jueus que, situats en una posició d’opressió extrema, col·laboraven amb les autoritats nazis pensant que així se’n sortirien millor, o creient que uns eren millors que altres i convenia obtenir una mica de poder o privilegis. Alguns- explica Eichmann- fins i tot se li adreçaven personalment per demanar-li favors, un milllor tracte, etc. Coses a les quals ell solia dir que sí i que, fins i tot puntualment, passaven.

Però en el fons acabaren tots igual.

Als ghettos, les autoritats que vigilaven els compatriotes eren jueves, la policia, jueva, i l’organització jueva. Ho feien els jueus per maldat o per desídia ? No, en realitat era simplement perquè eren “bons ciutadans” i intentaven apaivagar la seva situació. I també per una qüestió d’acaparar el poc poder de decisió que els deixaven per mirar de sortir-se’n.

No pretenc comparar el tracte als catalans ni la situació política amb l’extermini per part dels nazis, sinó posar de relleu que sovint les situacions extremes no porten més que a l’acceptació i a la lluita pel poc poder que et donen. Que sovint els principals col·laboradors en les desgràcies són els mateixos afectats. L’extermini nazi és un cas extrem, però que il·lustra- desgraciadament molt bé- les contradiccions de l’ànima humana.

A Catalunya hi ha hagut sempre una sorda lluita pel poder polític. Pel poc poder polític que tenim. Generalment entre els “autonomistes” de dreta i els “independentistes” d’esquerra. Fixeu-vos que hi poso cometes perquè evidentment la denominació dista molt de ser certa, però diguem-li així.

Mentre els “autonomistes” varen ser majoritaris, els “independentistes” eren menyspreats, perquè els “autonomistes” feien de frontissa, o s’acostaven a l’espanyolisme més o menys camuflat de gent com el PP, el PSOE o la UCD, a canvi d’obtenir una mica de poder. I se’n sortien, tot i que els humiliaven contínuament (recordeu les “xapes” de les matrícules) o directament se’n reien. Els “autonomistes”, al mateix temps menyspreaven i feien tot el possible per diluir i anorrear els “independentistes” (recordeu- els que tingueu edat- els n-sims pactes de CiU, l'”español del año d’en Pujol”, etc).

Per la seva banda els “independentistes” sentien cada cop una rancúnia més gran envers els “autonomistes”, tot i alinear-se amb gent que tenia tant d’independentista com jo de cardenal. I així podem recordar coses com aran els tripartits, o les eternes discusions sobre l’eix social, etc. Els “independentistes” sempre havien considerat que havien de tocar el poder polític i que ells sí que eren autèntics. 30 anys així creen una crivella difícil de tancar, un odi visceral que impedeix la col·laboració i un encegament absolutament impossible de solucionar.

Quan el procés es va trastocar tot, entre altres coses perquè els “autonomistes” es varen anar tornant “independentistes”, i amb el pas dels anys eren menys de dretes. I també perquè la societat s’ha anat tornant realment independentista. I perquè els “independentistes” cada cop es tornaven menys minoritaris i la societat esdevenia més d’esquerres. I això els va obligar a col·laborar- a contracor, evidentment. Això fins la fallida DUI. Posteriorment ha estat campi qui pugui perquè tenen clar que la independència, després de l’autofracàs de l’octubre, queda molt lluny, digui el que digui el MHP Puigdemont, i per tant es tracta- segons ells- d’acaparar poder polític i crear situacions menys desfavorables a Espanya.

El problema és que els dirigents segueixen essent els mateixos, amb el mateix esquema mental que, fonamentalment, és aconseguir el poc poder que poden arribar a tenir i odiar el competidor polític del costat, sense adonar-se que la lluita- com en el cas dels pobres jueus- només condueix a la nostra pròpia destrucció i li fa la gara-gara al poder que ens vol sotmesos. I per cert, això inclou els simpàtics outsiders de la CUP, que parafrasejant l’esquerra caviar, podríem qualificar d’antisistema de sofà.

No canviaran. No si no hi ha un ampli moviment social com en el cas del procés els faci moure.

Però ara, sincerament, pel cansament, la desorientació, la repressió i les diverses iniciatives desmobilitzadores que s’han portat a terme, com el Tsunami, no li veig. O si no hi ha un recanvi generacional dels dirigents, cosa dificultada pel sistema de partits, on qui arriba a la cúpula sol ser el que és acrític, afí al dirigent de torn o directament el més intrigant (el repàs de la trajectòria de personatges com Iceta o Montilla és una autèntica joia)

Em sap greu ser pessimista, però he dit mantes vegades que necessitem un relleu generacional (que no vol dir una generació: igual amb pocs anys en tenim prou i és gent de 70 anys) i polítics i activistes que tinguin les coses clares i que no tinguin por. I que els partits independentistes necessiten un molt seriós correctiu per part de la ciutadania. Fins que hom no veu que el que fa el condueix a la ruïna, no canvia. Algú creu, per exemple, que ERC variarà una coma de la seva política si resulta que són primers a les enquestes ? O que en Puigdemont plantejarà alguna cosa concreta si la seva promesa d’independència demà passat sense dir com ni de quina manera, li fa ser sistemàticament segon o fins i tot arrabassar la primera posició a ERC ?

Jo no desitjo que el meu país el governi ni el PP ni el PSOE o C’s. I evidentment tampoc els comuns. Seria la mort nacional definitiva. No només política, sinó cultural i social, però sincerament, no veig gaire alternativa a l’actual estat de coses. Crec que seguirà molt de temps. I em sap greu amargar-li l’esmorzar a molta gent (per això durant un temps he deixat de fer comentaris, però quan veig que el cofoïsme o l’èpica es desborden, hi torno).

PAU BOLDU
PAU BOLDU
29.07.2020  ·  06:19

Erc ajudant als fills de puta espanyols, regalant.els.hi un GOBIERNO FRANQUISTA DE IZQUIERDAS, Una fiscalia franquista psoe.podemos, han realitzat el pas necessari per conyopinuar el GENOCIDI CATALÀ. Junqueras, no en tens prou de fer tan mal als catalans i a Catalunya. La teva innocencia esquerranista o la teva deficient capacitat per entendre els criminals espanyols es la seva gran victòria per destrossar.nos i destruir.nos.

Carme Perello
Carme Perello
29.07.2020  ·  06:48

DESOBEDIÈNCIA¡¡

Albert Miret
Albert Miret
29.07.2020  ·  07:29

Demencial el fet que un país renunciï a la seva pròpia legislació -ja feta durant segles amb l’objectiu d’anorrear-nos- per a continuar la bacanal de la secta castellana. En dic secta perquè estic segur que si féssim una enquesta a espanya sobre quins objectius tenen els espanyols com a nació, a banda de “la unidad”, sortiria que ningú en te cap, excepte la “venganza” contra els catalans, però sense saber explicar per què. És simplement una cosa tan primitiva i simple com el conflicte entre els Utus i els Tutsis, o els Turcs i els Kurts, i se’n diu odi ètnic. Pot un país que se les dóna de democràtic utilitzar la venjança i la crueltat prescindint de lleis, contra les idees polítiques dels seus ciutadans? La Unió Europea ho tolera. Potser és que la democràcia europea era una pura pantomima? Potser ja ha arribat l’hora de cercar aliances amb pobles que respectin la democràcia i els drets dels pobles?

Jordi Torres
Jordi Torres
29.07.2020  ·  07:30

Si no fem res acabarem en camps de reeducació, com els Uigurs a Xina, o pitjor, perquè la maldat espanyola sembla no tenir límits.

Lo més lògic seria començar per trencar tots els pactes amb els botxins: de govern, diputacions, etc… Tots. Això és el que faria una nació amb dignitat. Però això sembla que és demanar massa als nostres representants, que cada cop ens representen menys.

A nivell particular hem de fer tot el que poguem. Encara que la covid19 es comporti com una aliada de l’unionisme i ens tanqui a casa, podem fer consum estratègic i activisme digital.

Salut!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
29.07.2020  ·  08:17

Ben certa la dita que cada poble té els dirigents que mereix. El que l´estat espanyol fa amb el poble català és per aixecar-nos indefinidament. Què fem? Dialogar! i ells continuent rient i foten. Revolta o submissió, no hi ha un altre camí.

Pep Agulló
Pep Agulló
29.07.2020  ·  08:20

SERIA MOLT TRÀGIC VEURE-HO PENSANT QUE ELS PARTITS ENS HAN D’ALLIBERAR…

En Perer Martí encara parla candidament d’incompliment i d’incompetència de Sánchez. Deixem de parlar dels repressors, cadascú amb el seu paper en l’agressió sistemàtica contra l’independentisme…

Parlem doncs de qui obstinadament ens tracta de vendre la rendició, o el que és el mateix, negociar i pactar en una taula amb qui t’està (ens està) reprimint immisericordiament sense cap posició de força.

Posar ciris a l’Altíssim o preparar la confrontació?

LLIBERTAT I AMNISTIA!

PS. Vicent: “Potser el fet que m’ha donat aquesta perspectiva és haver tingut la sort de viure, treballant com a periodista, diversos processos d’alliberament nacional al llarg dels anys…”

Tan rars som els que pensem com tu, sabent que som una nació i que patim una opressió nacional? O són els altres els delirants amb mala fe….

Francesc Planas
Francesc Planas
29.07.2020  ·  08:28

Gràcies per l’editorial.

Algú diu trencar pactes amb els botxins. Em sembla molt bé. Al Congreso, a les diputacions, als ajuntaments, als consells comarcals. Crec que s’hauria de fer, o si més no, nosaltres com a ciutadants ho podríem exigir.

Algú altre diu desobediència. I tant que sí. Jo crec que, per exemple, el MHP Torra hauria de no acatar la injustícia española en el tema de la pancarta. Jo li donaria suport. I crec que molts de vosaltres també.

PS: Sr. Jordi Pigrau, dieu de donar-vos de baixa del Consell per la República. Permeteu-me que us digui que ho dubto, perquè de fet dubto que en sigueu membre. I us diré perquè: no recordo cap comentari vostre que no sigui tirar gerres d’aigua freda a tot allò que es diu. No li he llegit mai cap comentari que no fos negatiu. Està molt bé que siguem lúcids i que no ens enganyem. Ara bé, crec que també cal mirar d’aportar solucions, alternatives. I jo no li he llegit mai cap comentari en el qual fes una proposta en positiu.

Carles Blas
Carles Blas
29.07.2020  ·  08:35

Molt d’acord amb l’editorial, però també amb moltes opinions (messellatge davant l’opressió, lluita política per les miques, Europa idealitzada que no correspon a la realitat). Com a ciutadà només puc utilitzar els partits polítics perque l’acció pública vagi en una direcció. Que Òmnium tingui més socis que militants la majoria de partits polítics europeus, sembla no tenir cap utilitat ni visibilitat. El problema és el sistema. Estem atrapats en això. No sé com es canvia, però és el que hem de canviar.

Bernabe Molina
Bernabe Molina
29.07.2020  ·  08:43

Totalment d’acord, després del comprensible “s’ha de fer fora Rajoy”, i vist que no va fer l’efecte desitjat, ara han aplicat el parany podemos, el qual ha estat eficaç per a entabanar alguns, “el gobierno mas progresista de la historia” no ha fet ni fara res per a una solució política del conflicte, entre moltes raons perquè formen part de l’engranatge socio-polític objectiu del qual es mantenir l’statu quo que es va instal·lar ja fa 81 anys i es va reestructurar fa 41 per tal de poder entrar-hi al club d’estats que es l’UE.
Es evident que la nostra lluita cabdal es per l’alliberament nacional de fet aquest alliberament es la base per a poder encetar la resta d’alliberaments necessaris, sino, només ens espera la miseria, en el sentit literal del terme.

Rosa MONTSERRAT
Rosa MONTSERRAT
29.07.2020  ·  08:53

Mentres hi hagi reis, dixit rucs i otras hierbas sempre n’hi hauran que aniran a cavall. Sempre ha sigut així. Si no es fa neteixa els dissabtes les cases es malmeten, donç en política passa el mateix.
Bon dia tot-hom.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
29.07.2020  ·  09:03

Totalment d’acord. No és venjaça i prou. És molt més que això: es Opressió. Per fí algú que ho diu. Gràcies Sr. Partal.

I com diu vostè,

“no hi ha cap més eixida que l’enfrontament, la confrontació, amb la nació que ens oprimeix.”

” I aconseguir la independència. No és una cosa de reis o repúbliques, ni de progressistes contra conservadors: és Catalunya, els Països Catalans, contra Espanya…”

Francesc Fortian
Francesc Fortian
29.07.2020  ·  09:07

Una vegada més la pretesa solidaritat amb els presos polítics no permet veure el fet d’una capitulació més, d’un acarnissament, d’una humiliació i una opressió.
Ahir, cap pres polític hagués de tornar a la presó, i cap càrrec polític català, sigui quin sigui, hagués tingut d’acceptar mes directrius dels espanyols, ahir la Assemblea de Càrrecs Electes hagués de activar la DUI. Però ahir res d’això va passar, cap cot i de genolls devant del neó feixisme espanyol.
Si com a poble no sabem respondre, com volem ser independents?

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
29.07.2020  ·  09:12

N’estic molt tipa de falsos predicadors i ploramiques…

A qui votem doncs? Als mateixos que ens portaran a la defenestació… en aquest sentit l’aborregament és similar com el dels que voten a partits que els donen pel sac per allò tan castellà com la dita “sarna con gusto no pica” clar… però mortifica. I aquestos partits tenen l’estrategia de canviar el discurs per continuar mantenint-ne els seus votants aborregats…
Jo em demano si som capaços de veure més enllà dels discursos perque efectivament, els canvis hi son i els fem la gent… per tant el futur depen de nosaltres, está a les nostres mans.
Que estem disposats a sacrificar-ne quan vivim acomodats en la por?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
29.07.2020  ·  09:51

L’independentisme des de fa tres anys -no vull banalitzar- es en un camp d’extermini. Sembla que no hi ha cap pla ni cap forat per on escapar. Sembla que les víctimes anirem debilitant-nos i assumint la nostra desaparició seguint el pla cruel de l’estat espanyol. Abans maldàvem per la unitat dels líders independentistes, ara, amb la merda de la COVID-19, sense moure’ns de casa -que bé els hi ha anat el coronavirus!- només podem assistir, narcotitzats, als bonics i poètics discursos dels nostres presos que ja no ens diuen res de nou, gràcies per ser-hi, ens tanquen perquè ens tenen por, no canviaran les nostres conviccions, de la presó se surt (?). La pel·lícula va passant sense interrupció, no s’acaba mai perquè, com un bucle, al final torna al principi. És aquesta sensació, que va impregnant el cervell de tots els deportats, de no hi ha res a fer. Ja no és el mal que fan als que entren a la presó, que tenen el recolzament de milers o milions de catalans -ells ho saben i ho reben- és el mal que fan als que es queden a fora. L’estat ho sap molt bé que tancant uns quants a la presó, ens tancat a milions a fora. El poc alè que ens queda … Vicent, saps qui pot dirigir l’enfrontament?.

Rossend Escolà
Rossend Escolà
29.07.2020  ·  09:55

Confiave’m amb els “nostres” politics, ara no hi confie(m). Cal tornar
a la casella 0…i, no fer “bucle”.
Nosaltres som lo problema…cal tornar…idem

Eduard Samarra
Eduard Samarra
29.07.2020  ·  09:58

Doncs seguim-los votant i així segur que canviaran les coses. Això que denuncia Sr. Partal obeeix a un mecanisme auto-castrador de la societat catalana, típic d’una ment sotmesa i abusada, que queda perfectament reflectit al seu braç polític. ERC i PDECat van donar els seus vots a canvi de res com a part de la seva redempció. És l’únic que saben fer i sempre faran. Així no es pot aconseguir una independència. I això no canviarà fins que una part significativa de la societat no faci el clic i s’alliberi d’aquestes barreres mentals.

Per a resumir-ho d’una forma simplista, haver fet el clic o no haver-lo fet seria la diferència entre recolzar la batalla d’Urquinaona o no. Qui més o menys la va acceptar com a fet circumstancial però no li va semblar bé i voldria evitar que es tornés a produir és que no ha fet el clic. I els nostres polítics això ho saben perfectament, perquè tot i ser catalans com nosaltres i compartir el nostre imaginari genuflector, treballen per l’amo directament i per tant han de fer tot el possible per manipular-nos i no perdre així els seus privilegis El Tsunami va ser la prova que necessitaven per comprovar que poden controlar a la perfecció els tempos de la mobilització ciutadana i la veritat és que els va sortir de conya.

És això que em fa pensar que encara hi ha molta feina a fer a nivell d’alliberament mental, perquè en realitat si ens aturem a pensar-ho per un moment, hi ha força condicionants externs que ens anirien a favor. És cert que Espanya és ara mateix molt vulnerable i que no és gens descabellat que la UE acceptés desmembrar-la per a atenuar la patacada històrica que ja a dia d’avui s’està produint. Però de què serveix tot això si a l’hora de la veritat som nosaltres que ens contenim? Aquí és on jo insisteixo en el concepte de responsabilitat col·lectiva que no tenim, que alguns interpreten a la seva manera. El dia que tinguem aquest sentit col·lectiu de responsabilitat pròpia, aquesta noció que es pot guanyar o es pot perdre, però que sempre tenim l’opció de tirar pel dret i que és una decisió que podem prendre a cada moment, aquell dia els polítics que liderin el moviment ho reflectiran.

Per acabar, una pregunta: què passaria si hi hagués un Pla de Salvació Nacional, evidentment vinculat la crisi de la covid-19 i provinent de la societat civil i al marge dels polítics, i els diaris de la corda en parlessin a diari en comptes d’estar donant voltes i voltes a les mateixes lamentacions des de fa tres anys?

jma vialis
jma vialis
29.07.2020  ·  10:23

Desde 1714 una colonia ,la relació es de metropoli i colonia.
Nosaltres hem de tenir una relacio basada en la realitat i mirar de sobreviure ,no barallarnos perque tenim tactiques diferents la demografia i la perdua de moral i ètica afebleix el conjunt . De fora com no sigui una tramesa de flassades a l’hivern per passarmenys fred no esperem res.
Tothom però tindrà grans problemes i no se si la petita u.e. es podra permetre tenir molts territoris ofegats ,com ho es el nostre Rosselló.

Xavier Marcet
Xavier Marcet
29.07.2020  ·  10:24

Benvolgut Vicent, estic d’acord amb el 99´9% dels teus editorials, la prova és que els reprodueixo manta vegades en un Blog que porto des de fa anys ** http://unicatsabadell.blogspot.com/**. Procuro seguir les teves intervencions televisives, debats i conferències, on sempre tens paraules d’ànim per la tropa disciplinada. Dit això, si parlem de l’editorial d’avui, hi ha una frase cap al final on dius: “… per a això no hi ha cap més eixida que l’enfrontament, la confrontació, amb la nació que ens oprimeix.” Tens tota la raó; aquesta gentussa que ens domina i oprimeix no entén cap més raonament que la força i d’aquí sorgeix la meva pregunta: com hem d’enfrontar-nos a l’enemic, sense exèrcit? Ja sé que em direu que existeixen altres formes d’enfrontaments: la desobediència, la resistència passiva, la lluita pacífica (si això fos possible) al carrer… etc. inclús n’hi afegiria d’altres: el boicot econòmic, la vaga general indefinida i fins i tot el “tancament de caixes” com van fer els nostres besavis. Però tot això s’hauria de fer amb un percentatge molt alt de gent del poble i aquí arriba la darrera i definitiva pregunta: existeix aquest percentatge? Perquè no es tracta de dipositar un vot a l’urna, que això no costa gaire de fer quan toca, sinó de sortir al carrer, parar les fàbriques, treure els diners dels bancs, etc. etc. Aquesta és la ‘mare dels ous’. No fem volar més coloms, la realitat és la que és i no la que ens agradaria que fos. Els fets de d’octubre del 17 ens ho van deixar ben clar. Tant de bo tinguéssim una força com la que té l’estat opressor, però per ara desgraciadament crec que no la tenim.Si tu mateix Vicent, o qualsevol altre dels subscriptors s’atreveix a contestar les preguntes que he llençat en aquest comentari, si us plau que ho faci.

Josep Roca
Josep Roca
29.07.2020  ·  10:51

Algú creu que el govern central farà passes per resoldre el nostre problema? Que no s’ho pensi sempre ens han sotmès com esclaus mirant de treu-re el màxim de suc de nosaltres a canvi de res. Després de 300 anys de submissió el que cregui que deixaran anar la mamella està completament equivocat. Penseu que són dolents per naturalesa, mala gent. Per tant tots els sacrificis que fan els presos i altres no serveixen ni serviran per res. En Rufián i Cia. estan fent el paperot i també saben que no servirà per res. Bé amics no us vull encomanar el meu pessimisme, val més viure amb l’esperança que un dia serem lliures. Salut

Josep Salart
Josep Salart
29.07.2020  ·  10:51

Ho resumiré curt, doncs si t’allargues molt peses figues fins al somni alfa.

– Si tornen a la presó, bona part de la culpa es nostre. Ens ho mirem badocs, és a dir mirem però no intervenim.

– L’altre part de la culpa és d’ERC per pactar amb el botxi i fer veure a Europa que no n’hi havia per tant.

– Quina mana a la finca d’ells és l’IBEX utilitzant la monarquia ( no es culpa del porc, sinó de qui l’alimenta) per tant parlar d’en Pedro o d’en Pablo, del Sant Pare de Roma o de la fiscalía, no te cap sentit. Tots treballen per ells amb remuneracions diferents.

-Si no entenem el moviment que ens preparen des de l’exili (on haurem d’actuar i deixar de ser badocs), moviment actiu, modern i carregat d’intencions per fer caure españa i acabar d’obrir els ulls a la UE, val més que anem a jaure. Si, a jaure com els animals, amb perdó d’ells que sempre treballen.

– No ens hem de treure del cap que NOSALTRES SOM ELS PRESOS¡¡. i, si us plau, prou de criticar negativament el govern català. Ho dic perquè potser es pot fer millor amb 16MM més i decisions des de l’estat català.
– President Canadell, afineu més, contrariament passareu desapercebut.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
29.07.2020  ·  11:02

Gràcies, Vicent, per les teus tan lúcides análisis de sempre. Digne deixeble ( sucesor?) del nostre estimat Joan Fuster. En honor a ell i al teu article de huí: “No hi ha res més igual a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”: Mendicants d’almoines del pa que ens sostrauen. Fets de renúncies d’autoestima.

PERE SIO
PERE SIO
29.07.2020  ·  11:28

I mentre segueix la venjança, sense límits, del Govern espanyol per intentar liquidar l’independentisme, Mossen Oriol Junqueres, i ERC ens segueixen venent el gran èxit d’haver aconseguit una taula de diàleg.
Ara, ERC per completar els seus despropòsits polítics hauria de recolzar, de forma gratuita, els pressupostos del Govern espanyol i seguir aplaudint als seus botxins.

Núria Nadal
Núria Nadal
29.07.2020  ·  11:30

Ja no sé què mes han de fer-nos els governs de espagna perque reaccionem!
Tampoc entenc la mansitut d’alguns dirigents politics catalans….els hi han promés algo a canvi??
Hem de deixar de votar tota aquesta gent que fent la viu-viu no s’enfronta amb la questió real de la nostra independència.
Nosaltres,el poble,hem demostrat que hi som.!!!!

Joan Royo
Joan Royo
29.07.2020  ·  11:44

Quantes humiliacions més caldrà, perquè els diputats independentistes que calfen les poltrones d’aquell niu de feixistes que es diu congreso de diputados, es dediquen a sembrar el caos a Espanya, tal com diu l’editorial? Pot ser ha arribat l’hora de dir prou, ERC?

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
29.07.2020  ·  12:31

Ben retornat Miquel Gilibert: amb tota raó ens proclameu perdedors. Ho som, però encara no som morts. Ja no falta gaire, per tal que la victòria (parcial) de Ciudadanos el desembre de 2017 es vegi apuntalada pel pactisme dels partidaris del diàleg. Quan la suma de vots dels pactistes i els comuns ho permeti, veurem que fins i tot Miquel Iceta s’hi afegeix (com Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona), malgrat les promeses del mossèn de mai no pactar-hi (altra cosa és acceptar-ne els vots).
PROU PARTITS DE FIRETA. Ens cal acció directa i decidida. I no n’hem d’esperar res d’Europa: sempre li serà més còmode tractar amb un únic estat espanyol sobre el deute que amb un nombre indeterminat d’hereus poc o mal avinguts sobre qui paga què. Això sí, Europa sempre acceptarà els faits accomplis.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
29.07.2020  ·  12:35

He anat als jutjats aquest matí, però trista i ja sense ganes…i encara…no diré pel desgavell dels partits polítics que no vull entendre
sinó per les entitats que ens representen i que no estan fent unitat a una proposta ferma i decisiva.
On és la taula permanent de les nostres entitats fen propostes unitàries?…
hores d’ara a la meva localitat hi ha tantes convocatòries que ja no sé a quina anar…
per a mi això és desànim de veres…
on són les veus d’unitat? i els encausats a aguantar…vergonya…

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
29.07.2020  ·  13:26

Tenim la punta de llança, President, fiquem- nos darrere i avansem. No mireu les vores.

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
29.07.2020  ·  13:40

A veure si ara ho tenim tots ben clar! El mateix Pedro Sanchez ho va dir- y de quien depende la fiscalia?…Pues eso -. Volen diàleg? Hipòcrites!!! diuen una cosa i en fan una altra. Els polítics catalans haurien de fer VAGA deixant els seus escons buits a Madrid.

esteve vilanova
esteve vilanova
29.07.2020  ·  13:56

Hem d’estar en mans dels mateixos que no van saber solucionar ETA? però si no saben ni de què es tracta! Només saben reprimir!!
Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
29.07.2020  ·  15:17

Totalment d’acord amb els que proposen que s’han de trencar els pactes amb els partits que tenen representació al gobierno:PSC i Comuns.

Pressionem les entitats i els partits independentistes xque pactin entre ells on es puguin mantenir les majories. Pressionem als ajuntaments, consells comarcals, les diputacions!. Si els partits no ho fan que es retratin i passem-los factura a les eleccions.

Què els partits no siguin capaços de defensar els nostres drets i els dels seus, que estàn a la presó, si no els seus sous, i segueixin donant suport al gobierno espanyol, és una presa de pèl als que els han votat.

Roser Caminals
Roser Caminals
29.07.2020  ·  15:58

Segons els resultats a les properes eleccions, ERC es mantindrà còmodament a la posició d’autonomisme rebaixat o es veurà obligada a canviar de rumb. Aquest fet és essencial, perquè en cas d’una davallada considerable, l’exili i la societat civil tindràn força per avançar unilateralment. Arribat el moment i arribats els veredictes, suposadament favorables, d’Estrasburg, Catalunya haurà de trencar motllos històtics. No hi ha referent pel cas català. La nació matriu és membre de la UE, no de l’antic bloc comunista, i el conflicte entre govern i gobierno no és armat sinó judicial. Amb estratègies legals i civils intel.ligents, és possible forçar el conflicte fins a la resolució. Si ERC, PdCat, PSC i Comuns monopolitzen el panorama polític, tot l’edifici cau des de la base.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
29.07.2020  ·  16:08

Ho he dit tantes vegades, que ja imagino que em faig un plom, i per altres un torracollons, intentaré no dir-ho més.

Ara ho diré ras i curt,….per qui no sap que fer,….ens cal una organització disciplinada, fidel de caire militar……fins que no tinguem això anirem fent tombarelles i ens aniran escapçant…..

Si no podem exercir una defensa simètrica, no cal gastar-hi més forces, si no entenen per complexes que es primer, anirem sempre perduts……

Josep Gualló
Josep Gualló
29.07.2020  ·  16:59

PART DELS QUE VAN COMETRE L’ERROR D’INVESTIR SANCHEZ HAN VIST LA LLUM

Els que l’han vist, l’han vist clara i diàfana i ara lluiten en una altre camp de batalla. Els que no la volen veure és perquè l’orgull i l’enveja els ha trastocat. S’enfonsaran sense remei junt amb l’estat.

No amagaré que soc puidemontista i crec que desprès del fracàs dels partits s’ha de presentar una llista on no hi hagi ningú amb doble afiliació. Si ara aquest punt el deixa obert, espero que sigui per estratègia. Si al final ho accepta, baixarà molt el meu grau de puigdemontisme.

Convertir-nos en estat és el pas lògic si som una nació. Aquesta és una estratègia guanyadora. No va més o menys per aquí desconegut i admirat senyor Joan Ballester i Canals?

Montse Milian
Montse Milian
29.07.2020  ·  18:11

Fa més de vint o trenta anys que vaig tenir una discussió amb el meu germà sobre si era millor que hi haguessin socialistes o conservadors a Madrid. Jo pensava que era millor un govern socialista (encara no era independentista); ell, independentista de tota la vida va dir que, com a catalans ens era igual el color del govern central.

Ben aviat vaig comprovar que aquesta frase era certa, del tot certa. I ho he anat comprovant al llarg dels anys. Per això no vaig entendre per què regalar-li a Sánchex la presidència i vaig comprendre què s’esqueixava dins meu i dins de tants independentistes.

També des aleshores trobo meravellós que molts continuem actius, en lluita, que votem encara partits independentistes.

Em sembla molt lamentable que això passi orfes de polítics. M’enorgulleix que tinguem enormes líders civils i que la resta continuem sent de pedra picada.

ramon Feixas
ramon Feixas
29.07.2020  ·  18:25

Tot plegat té prou matisos com per jugar gaire amb els -istes, alguns dels quals per un fet es fan o deixen de ser -istes. En realitat no som independentistes perquè així ens ha fet la natura, sinó que veiem la urgència de la independència perquè així ens ho imposa el caciquisme franquista venjatiu que manega les institucions claus de l’estat espanyol. Així si ens diem independentistes no és una essència, sinó una circumstància. Si l’estatut refrendat no hagués estat mutilat i destruit, segurament no estaríem en aquesta circumstància. El sentiment de la cúpula judicial espanyola en té tota la responsabilitat. La base cultural que ha guiat la decadència de l’imperio ha estat la taurina: 1-provocar 2- Enganyar a fi de que es tussi la capa. 3-Entrar a matar amb les corresponents ovacions aporellistas. Mentre la cultura espanyola tingui la desgràcia de tenir una base cultural tant destructiva en tots els sentits, els poders fàctics podran fer la por suficient com per permetre’s treure el sadisme com ho fan amb els presos polítics. La base cultural és la cèl·lula mare d’aquests tipus de conflictes. Com trencar aquesta màquina de deteriorament social? Si es malversen milionades tan públiques com hi inverteix l’IBEX en l’abús i l’adoctrinament en aquest sentit d’una forma tan exagerada que només se’n salva la música clàssica , la llosa ho aixafa tot, És tant exagerat que inclús es veuen comentaris que no són de la banda franquista que diuen que qui s’ha abstingut ha investit. La degeneració interpretativa de la democràcia que demostra és ben visible i demostra que s’ha caigut en la trampa del discurs franquista per asfixiar Catalunya. Com deia……”antes se romperá Cataluña”. Si els hi acceptem els termes es una mica més de força que tenen.La defensa d’una nació no és bo que accepti el llenguatge de provocació (punt 1) d’un imperi acostumat a arrasar territoris i pobles. És cert que l’eina dels catalans és la cohesió social, però cal tenir en compte que aquesta cohesió ha ser honesta, solidària, diversa i consructiva. O sigui: la base ha de ser cultural com és cultural la venjança dels jutges franquistes, però amb uns valors més evolucionats en el sentit d’espècie.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
29.07.2020  ·  21:43

Ningú vol reconéixer que el sistema de partits i les eleccións només serveixen per enganyar, estafar, dividir i enfrontar el moviment entre Sí, x no anar enlloc

El procés es va plantejar per fer creure a la gent una cosa, que s’estava treballant units, mentre es feia una altra, punyalada trapera x l’esquena

S’ha impedit el progrés del moviment x dalt i x baix d totes les formes possibles, però NINGÚ VOL RECONÉIXER-HO

I així van passant els anys….

Als partits no els agrada veure’s desbordats per la força de la gent, i en quant han tingut ocasió l’han frenat, però ningú ho vol reconéixer perque hiha molts interessos en joc

La independéncia és possible perque molts altres pobles l’han aconseguida abans que nosaltres… però primer cal queens diem la veritat

Tots/es som necessaris i no calen partits x guanyar aquesta guerra x l’alliberament nacional

No sé si ens cal una taula de negociació amb Un mediador reconegut perque está clar queels partits s’odien tant que no farem res amb ells o simplement representen, sense dir-ho, interessos oposats a la independéncia, mentre diuen ser els més indepes…

Per tant, i en resum crec que les nostres “estimades” forces polítiques JUGUEN a simular que aquest partit el podem guanyar amb les regles de joc autonomistes de tota la vida, que lo han intentao i els votants com jo no volem participar d’aquesta ESTAFA, d’aquesta burla, d’aquest menyspreu…

Ps: estic segur que hiha polítics/ques de Gran válua, politólegs/gues i periodistes, i poetes/es, i filósofes… etc… al marge dels grans aparells polítics que tenen paralitzat el moviment… doncs Ara és l’hora de dir el que pensen, sense embuts, perque l’elefant indepe no pot esperar eternament. Que cerquin, si poden sinergias, queens diguin la veritat i les possibles solucions a tot plegat

Josep Soler
Josep Soler
29.07.2020  ·  22:18

Veig molta gent emprenyada – i no n’hi ha per menys – però que esperàvem de la forma que ens estem comportant ?
El Mossèn, màxim dirigent del partit que ens havia de portar a la independència, cercant l’amistat de l’enemic i perdonant-lo de tots els mals, a canvi, vinga a abominar dels companys de viatge, tant indispensables per arribar a algun lloc i de passada, fer front a l’atac despietat l’enemic.
A fora de perdonar-los i cantar als quatre vents, lo bona persona que es , i que tothom ho diu i que encara mes, torna a aparèixer la paraula màgica, mare de totes les solucions; Taula de negociació, taula de negociació, taula de negociació…..
Els del tinglado de l’Estat espanyol (entre ells naturalment el mateix Sànchez) apart dels farts de riure que es deuen fer, deuen dir: “Jamás creimos que nos lo pusieran tan facil, pero con que contaban estos…. para cargarse España. Pero por favor…. I extra, extra.
Si senyor Llorenç Marques. No n’hi ha d’altre.

Pere Planella
Pere Planella
30.07.2020  ·  00:10

Senyor/es, és ta facil, s ha de votar el partit ho partits que tinguin més clar la DUI, s ha acavat la discusió. Ah hi els Espanyolls del carrer ens donarant les gràcies per alliverals de la podridura del seu estat, per qué ells no s ha atreviran mai a prantar cara.

Antoni Morell
Antoni Morell
30.07.2020  ·  01:00

L’idea apuntada en la Postada d’en Francesc Contreras, segurament és la via més plausible. Però aquestes iniciatives, fins ara, han començat de dalt a baix. Darrerament cada opció política que, com a bolets, han anat apareixent, estava lligada a un nom propi.
La d’abans d’ahir era el Partit de la Marta Pascal. Dels anteriors només cal fer un lleuger repàs a l’hemeroteca per confirmar aquesta apreciació.
A la ultima que vaig dedicar-me (2013) a observar i seguir de prop, fou la de Teresa Forcades i Albert Oliveras. El títol del “programa” Procés per la Catalunya del 99% (consideraven que els potentats eren l’1%) i res més… On són avui? Què se’n sap dels “propietaris” (així figuraven els dos esmentats en l’esborrany d’organització) i de l’eixam de personatges llavors desconeguts/des que els envoltava?
Només recordant alguns dels més radioactius, es pot deduir quin ha estat el recorregut dels que, sota l’ombra de noms (famosets) feien feina de sapa: Pisarello, Doménech… i molts més que puc relacionar ja que guardo tota la documentació que generaven… avui només paper higiènic.
Per fer aquesta aposta cal tenir-ho molt clar. Evitant repetir la sensació de frustració de molts que segurament també han passat per la mateixa sendera. És un bosc on abunden llops vestits de caputxeta, esperant trobar l’ocasió per fer-se amb una “cistella” que duri fins la jubilació.
Malgrat tot, d’haver-hi una forma on els llops quedin detectats de seguida, no voldria perdre’m l’oportunitat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes