Napoleó també desmunta les mentides sobre Catalunya dels bilingüistes

  • Un llibre sobre l'enquesta imperial de les llengües, feta el 1807, demostra de manera contundent que als Països Catalans ni el francès ni el castellà no tenen res de naturals

Vicent Partal
14.03.2023 - 21:40
Actualització: 15.03.2023 - 07:55
VilaWeb

Les Edicions del Trabucaire acaben de publicar un llibre molt interessant escrit per René Merle i que porta per títol Visions de “l’idiome natal” à travers l’enquête impériale sur les patois (1807-1812).

El llibre descriu les conclusions de l’enquesta sobre les llengües ordenada per l’imperi francès l’any 1807. La tardor d’aquell any l’Oficina d’Estatística del Ministeri d’Interior va demanar als prefectes dades per a elaborar una enquesta oficial sobre els límits de la llengua francesa i d’allò que anomenaven despectivament els patois, les llengües altres que el francès, en definitiva. El volum estudia sobretot el tracte donat a l’occità, però aporta dades molt interessants també sobre la nostra llengua i el nostre país.

El mètode de l’enquesta era curiós, però alhora bastant racional, com bona part dels treballs de l’època. Als prefectes els demanaven que redactassen la paràbola de l’infant pròdig de la Bíblia (sant Lluc, XV) en la llengua del país i, al costat d’això, que aportassen tota la informació que considerassen important sobre la relació del francès amb aquesta.

En el cas del català, les respostes del prefecte deixen poc espai als dubtes sobre quina era la situació, car afirma: “El Rosselló, tot i reunit a la França des de fa un segle i mig, és encara gairebé estranger.” Una conclusió que refermarà després, tot afirmant que els catalans “tenen una opinió massa favorable sobre ells mateixos i prevencions injustes contra els francesos […] que els designen sota la denominació de ‘gavatxos’, que ells consideren injuriosa i davant els quals es fan valer afirmant amb una seriositat ridícula: ‘jo sóc català’”. En lògica correspondència amb aquestes constatacions, el prefecte napoleònic no té més remei que informar a París que “a tot l’antic Rosselló, hom parla català”.

Però l’enquesta no es refereix tan sols al nord del país, sinó que fa una curiosa incursió en el sud –que s’explica perquè les autoritats franceses volien incorporar tot el Principat a França, com van acabar fent el 1812, i pensaven que tractar bé la llengua catalana podia ajudar-los en aquest propòsit. Per això es demana a un tal senyor Viot, que era el cònsol de l’imperi francès a Barcelona, que responga un qüestionari de deu preguntes sobre la situació del català al sud de la frontera de l’imperi.

El cònsol respon directament en català i allò que s’hi reflecteix deixa ben clar fins a quin punt és falsa la tesi dels bilingüistes quan diuen que l’espanyol és un idioma “natural” a Catalunya.

Es constata, i ho deixaré en la grafia original, que el català “se enseña en las escolas, se imprimeix y se parla, no sols ente lo baix poble, si que també entre las personas de primera calitat, aixi en tertulias, com en visitas y congressos”. I a la pregunta sobre si és només una llengua familiar o si té usos administratius, el consol afirma que es parla a tot arreu “a excepcio dels tribunals reals” imposats pel decret de Nova Planta.

L’enquesta hi insisteix encara més, i demana al cònsol si la classe alta parla preferentment espanyol o si es manté en el català. I la resposta és que “las personas de primer rang parlan habitualament lo catala, y se precian de parlar lo correctament i si se dedican a la llenga castellana no és per la préferencia que hi conneixen sino per ser la llengua de la cort, que convé saber per la correspondència”. I també, quan li demanen què passa amb els castellans que s’instal·len a Catalunya, el consol respon: “Los que estan domiciliats en Cataluña procuran aprender lo y se alegran de saber lo parlar.”

El testimoni, per tant, és contundent. El 1807 al nord el francès i al sud l’espanyol no eren de cap manera llengües vives, naturals entre la gent, sinó que començaven a penetrar en la societat, però solament a conseqüència de decisions polítiques i militars. I, en qualsevol cas, la vinculació de la personalitat catalana amb la llengua era indiscutible, tant a Perpinyà com a Barcelona.

Alguns de vosaltres potser us pregunteu de què ens serveix constatar aquesta realitat, ara que la situació del català a l’àrea metropolitana de Barcelona, a tota la Catalunya Nord o a la conurbació Alacant-Elx, per posar tres exemples, s’ha tornat tan difícil. Però serveix i serveix de molt.

Serveix perquè hi ha un combat intel·lectual que és en la base de tot i que genera la consciència i les actituds que la gent –els catalanoparlants, els espanyols i els francesos– té sobre la llengua. I aquestes dades noves que explique avui, precisament perquè són tan contundents i, diguem-ho així, imparcials, ens ajuden a menar-lo.

Vivim uns moments en què, lamentablement, hi ha fins i tot independentistes que assumeixen aquella mentida que diu que el castellà o el francès són llengües “naturals” dels Països Catalans, llengües que han aparegut ací com si fossen floretes silvestres. I que neguen, per tant, que si als Països Catalans també es parla l’espanyol i el francès és per culpa de les imposicions polítiques, de l’opressió i de la repressió violenta, durant segles, contra el poble que sí que és natural del territori, el catalanoparlant, el català.

Ser-ne conscient, d’això, o no ser-ne és evident que determina la manera de relacionar-se amb la llengua i les obligacions personals cap a la llengua. I és per aquesta que ells menteixen cada dia i que nosaltres hem de combatre la mentida, cada vegada que, com en aquest cas, en tinguem ocasió.

 

PS1. Val a dir que hi ha una altra resposta del cònsol de l’imperi a Barcelona, interessant quant a la consciència que hi havia en aquell moment sobre la unitat del català. Li demanen on es parla i diu això: “En lo Regno de Valencia, en las islas de Mallorca, Menorca, Ibissa, Sardeña, Corcega y molta part de Sicilia, en la Vall d’Aran i Cerdaña.”

PS2. Ahir precisament la Generalitat de Catalunya va recuperar la Queta del primer tripartit com a símbol de la defensa del català. Amb un matís horrorós: la Queta d’avui diu que ho proves en català i que si no funciona ja veurem què passa –que segurament serà passar-se al castellà. Ot Bou ha fet una crònica irònica de la proposta, que és l’única cosa que es podia fer.

PS3. Us recomane també que llegiu aquest article de Josep Casulleras sobre el judici a la mesa del Parlament de Catalunya del 2017. Perquè explica, mitjançant la peripècia de Ramona Barrufet, de quina manera tan indigna els nostres polítics van renegar del Primer d’Octubre per salvar-se ells. És demolidor.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
14.03.2023  ·  21:57

És tan evident que costa de creure que hi ha persones (hooligans a banda) que no ho entenguin.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
14.03.2023  ·  21:58

Me sembla que el titular és molt equivocat … deu ser el francès i el castellà i heu posat el francès i el català … convé que ho rectifiqueu. Salut

Lluís Mª Bassas
Lluís Mª Bassas
14.03.2023  ·  22:26

CANVIEU EL SOTSTITULAT!!!

Jaume Riu
Jaume Riu
14.03.2023  ·  22:31

Títol canviat
Als Països Catalans ni el francès ni el castellà no tenen res de naturals…
En el títol diu ni el francès ni el català, però és inversemblant i al text s’explica bé.
En qualsevol cas, la vinculació de la personalitat catalana amb la llengua era indiscutible, tant a Perpinyà com a Barcelona i m’agrada l’expressió que relaciona aquestes dues ciutats.

Albert Ventura
Albert Ventura
14.03.2023  ·  22:38

Doncs a Llivia, al menys fa 50 anys, al frances li deien patues. No cal dir res mes

jaume vall
jaume vall
14.03.2023  ·  22:51

Interessantíssim i pedagògic, ni que sigui per a consum propi i per a deixar constància de fets reals.
Al mateix temps, si entenem bé el text, la tesi de que el castellà era aliè a la nostra població, al nostre territori, esdevé encara més demolidora sobre com de millorable s’hagués pogut fer la gestió del català per als nouvinguts. Siguin aquests d’origen espanyol, llatinoamericà, etc.
La repressió borbònica, franquista, ha calat tant, que avui en dia canviem l’idioma als treballadors !!que ens han de vendre un producte, donar servei a nosaltres, usuaris o clients !!, i que pobrets, només coneixen el castellà.
Per tant, els repressors ho han fet prou bé, els reprimits, prou insuficientment.

joan rovira
joan rovira
14.03.2023  ·  22:57

Començo pel final de l’editorial, efectivament, la mentida només arrela si no la combats. I, per descomptat, el poble que sí que és natural del territori parla el català.

Tan cert com els intents dels francesos i espanyols, després dels borbons de repartir-se part de la nació catalana, repeteixen amb ritmes propis el genocidi cultural.

D’aquí que l’estat espanyol, perdut políticament el referèndum del Primer d’octubre, enforteix amb l’ajut del col•laboracionisme intern la guerra cultural contra la llengua catalana.

Ho fa des de tots els àmbits -espoli, judicial, policial, acollida, etc.- amb la col•laboració de tot un seguit de complicitats, però no se’n sortirà, en tant que ho denunciem i actuem.

Fent el que hem fet que és parlant el català amb naturalitat sempre per tal que els que són foraster l’aprenguin, el respectin i que en l’àmbit administratiu sigui la llengua comuna.

Transitem per la (fase 2 de descolonització) de les baules de la corretja colonial i l’estat va al cos a cos per la llengua emprant el que sigui abans que acceptar que s’ha acabat la seva ocupació.

També, advertir a tots els col•laboracionistes amb el format colonial de la seva incapacitat per participar d’un projecte alliberador a escala local planetària. I, per tant, que van en contra del futur que ja és aquí.

Ramon Perera
Ramon Perera
14.03.2023  ·  23:24

PS2. Repeteixo aquí el comentari que he fet a l’article de l’Ot.

La campanya de la Queta és ridícula. Lo que necessita una llengua per fer-se acceptada i popular són accions de prestigi social fetes en la llengua de que es tracti.
Per exemple, un govern que treballi de veritat pel país, que planti cara i que se la jugui per la independència. En català!

Antoni Bardera
Antoni Bardera
14.03.2023  ·  23:33

Crec que aquesta anècdota tanca el debat de manera definitiva:

Mitjans dels anys noranta, a Madrid; trobada de representants de Creu Roja Joventut, un per cada província de l’Estat. Ens agrupen a la cinquantena per comunitats autònomes i ens demanen com a dinàmica de grup que cada comunitat presenti a la resta tres o quatre paraules castellanes pròpies de la seva zona. No recordo què va passar amb els de Galícia i el País Basc, però a Catalunya…no en va sortir ni una!

Quan els hi expliquem que el castellà no és un idioma propi de Catalunya i que, per tant, no podem aportar res perquè en castellà no s’hi ha parit cap terme, ens responen que “no ponemos de nuestra parte y que ya salieron los catalanes”.

Repto a qualsevol que tingui esma a què trobi una sola paraula castellana originada a Catalunya i que s’usi exclusivament a casa nostra. Si se’n troben gaires, potser sí que podrem començar a dir que el castellà és un idioma propi de Catalunya; mentrestant, no.

Carles Serra
Carles Serra
14.03.2023  ·  23:44

Conec bastant bé la Catalunya nord i com ja he fet esment més d’una vegada, allà ja s’ha fet el genocidi del català, com també pràcticament (només cal mirar el % dels que parlen català) a la majoria dels pobles, que els que ens varen venir de les espaÑes el varen batejar el cinturon rojo i la realitat a dia d’avui és el cinturon rojo y gualda, aquest col·lectiu ha juda’t a rematar la feina que des de 1714 amb el Decret de nova planta era el seu objectiu, el genocidi del català.
Ja podent fer teatre però del dolent aquest “polítics” de la gestoria, mal anomenada govern; han demostrat abastament que el català se’ls i rebufa.
Cal seguir recordant aquest gran traïdor i mantider el guia espiritual d’aquest d’ER el mossèn Junqueres, defensant el bilingüisme.
En fi Vicent, no vui posar aigua el vi, però el català li podem començar a cantar les ensoltes, va pel mateix camí que la Catalunya nord.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
15.03.2023  ·  00:04

Tot i la confusió del titular, s’entén que vol dir.

Gràcies per l’editorial, molt informatiu i rebla allò que ja sabem i cal tenir-ho present.

No obstant, i m’agradaria ser ben entesa, els catalans sembla que sempre hagim d’anar buscant justificacions per parlar com parlem i ser com som.

NOSALTRES PARLEM CATALÀ, TAN SI FA 1000 ANYS COM SI FA DOS DIES… i punt.

Jordi Vidal
Jordi Vidal
15.03.2023  ·  00:04

Els meus padrins que avui passarien llargament els 120 anys, no sabien gens de castellà. Eren de Valldarques, i en aquelles terres el castellà encara no hi ha arribat. De natural no en te res una llengua que no es parla s tot el territori.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
15.03.2023  ·  00:49

Aconselle a aquest respecte el llibre impressionant del mestre En Carles Fenollosa i Laguarda (València, 1989), llicenciat en filologia Catalana i mestre de l’Escola La Gavina.

IRREDUCTIBLES

https://llibres-de-la-drassana.myshopify.com/products/irreductibles-una-historia-de-la-llengua-i-la-literatura-dels-valencians

Josep Blesa (València)

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
15.03.2023  ·  01:03

De fet és una qüestió de senzill sentit comú: naturalment la llengua dels Paísos Catalans del nord i del sud és i ha sigut sempre el Català; i el castellà i el francés són una èspècie que han invadit l’habitat de una altre per la força i la imposició, violenta en molts casos . I el demés són històries de la vora del foc… fruit de una ideologia dominant i colonialista, no de cap fet real. Els meus avis no parlaven altre llengua que el català i no n’èscrivien cap altre, si en savien. Excepte la meva àvia materna que era la única persona al poble de Tordera que sabia parlar el castellà, per haver residit uns pocs anys a Argentina amb els seus pares; i fou la única que quan la visita del rei Alfons XIII pogué oferir-li unes flors en castellà…., quan encara era una nena. Ara tindria uns 130 anys.

I aquests són els fets, i no uns altres! Es troben a faltar estudis sociològics profonds i seriosos sobre la relació de llengua, nació, país gogràfic, país climàtic, ètnia, història, etc. Tots ells factors que configuren un tot indivisible amb un gran pes en el passat i en el futur.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
15.03.2023  ·  07:39

Veure la Queta i revoltar- me de vergonya aliena, i ràbia de, una vegada més ,com de ridículs i matussers són aquesta gentussa que han assaltat la Generalitat.
Estan deixant Catalunya en una situació lamentable.
Fins quan hem de patir tanta estupidesa?
CATALUNYA DESPERTA !!!
Bon dia i bona hora.☮️

Carme Perello
Carme Perello
15.03.2023  ·  08:14

A totes les Laura Freixa/s, Anna Grau, que escriuen i viuen per la gent… QUE NO REIVINDIQUI SER CATALÀ/NA.
Els hi dic:
Obviar premeditament (Amagar i mentir) la realitat és el més pervers que una persona, i més, amb cultura….això diu, pot ser.
Poden ser escriptors, premiats, directors de cine, presentadors de televisió…però tenen un odi genètic a tot el que es mou en català, que a més ha etat adoctrinat en el rovell de l’ou del imperi ezpañol

Pot ser molt cult i culta i ser miserablement MALA GENT.

I negar i amagar contínuament lo que està en història i fins i tot en relats de l’època de Napoleó…… és ser MALAGENT, el diem tots…..TENIM MAL FONS.

sempre ha sigut l’ezpañol UN IDIOMA IMPOSAT AMB CALÇADOR a Catalunya

Víctor Torguet
Víctor Torguet
15.03.2023  ·  08:52

Fem bé de tremolar per la nostra llengua i farem molt bé si TOTS els catalanoparlants ens sumem a un activisme ferm i constant per parlar sempre en Català (i mantenir-ho a la conversa amb gent que hauria d’entendre-ho). És el nostre dret i perdre-ho afebliria moltíssim el legítim sentiment nacional i el justificadíssim anhel de Llibertat i Independència.
Jo soc de la Franja, els meus avis parlaven amb molta dificultat el castellà (els era totalment estrany) i la generació dels meus cosins ja pràcticament només parlen castellà. És infinitament trist i lamentable (però la realitat és que espanya, i el progrés tecnològic, estan guanyant la guerra lingüística).
Aquest és el futur del Principat, de les Illes i del País Valencià si no ens sumem TOTS decididament a l’Activisme lingüístic.
SEMPRE EN CATALÀ !!!

(Ahh… i no ens n’oblidem de la Llista Cívica…)

Jaume Melquiades
Jaume Melquiades
15.03.2023  ·  10:09

paraula sortida de catalunya peseta aquesta si que la entenen

Eduard Baró
Eduard Baró
15.03.2023  ·  10:58

L’autèntica normalització lingüística és omplir, tal i com necessita una llengua per viure, els PPCC de gent que desconegui la llengua INVASORA, sigui castellà O francès. Aquesta notícia ens acosta, crec, a la certesa que el bilingüisme és un assassinat, i que L’obligació d’aprendre la llengua INVASORA és un dret de conquesta que s’utilitza per a matar-nos la llengua. Mentrestant però, tenim massa gent que diu estimar la llengua catalana, i que fins i tot diu ser independentista, que se sent cofoia de que als PPCC els catalans,tinguem millor castellà que els extremenys. Ignorants, enganyats del que realment representa el bilingüisme.

Josep Soler
Josep Soler
15.03.2023  ·  11:26

Tots sabem que el Català és la llengua pròpia de Catalunya amb independència de que els imperialistes de torn (quins uns els francesos tambè) els convingui pels seus interessos, d’imposar el que els doni la gana.
Potser sí que a molts de Barcelona i el seu cinturó, ni ho saben ni ho volen saber, per entendre que el Castellà, si be entenen que es la la llengua pròpia de Castella, aquesta perquè així els hi convé, també es la llengua del mon sencer o gairebé del mon sencer..
El que resulta sorprenent i decebedor és que aquests que manen actualment a la Generalitat de Catalunya, els hagi entrat la dèria de posar-ho tot en quarantena, quan s’han passat la vida ficant el dit a l’ull a tots aquells que, també pels seus interessos, havien gosat de posar-ho en dubte.
Lamentable la situació que ens espera, tenint al Govern gent capaç d’introduir a la nostra societat, dubtes d’aquesta naturalesa, segurament per l’únic clar motiu del manteniment dels seus llocs de treball, d’autèntic privilegi.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
15.03.2023  ·  11:36

Maleït timbaler del Bruc…
Si s’hagués ficat les baquetes de l’instrument allà on no toca mai el sol, ara seríem francesos i segur que ens deixarien fer un referèndum, sent tan comprensibles com són amb els patois.
O potser no…?

Mònica Vidal
Mònica Vidal
15.03.2023  ·  12:12

No sé, Vicent. Felip V, amb els decrets de Nova planta, bé que va anar directament contra l’idioma. I més encara, va tancar totes les set universitats catalanes provocant el aque algú a anomenat ‘genocidi cultural’; tan sols va quedar Cervera (ben lluny de Barcelona).

Castella mai decepciona, per molt que més enllà dels Pirineus, i tampoc amb massa alegria, sembla que hi ha vida en el planeta.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
15.03.2023  ·  13:18

En la que està caient al mon des de fa setmanes els editorials de VW s’estan convertint (per a mi) en un escrits irrellevants i ensopits.
disculpi Sr. Partal li comunico perquè era dels que al vespre em quedava esperant l’editorial del dia següent.

Josep Vilà
Josep Vilà
15.03.2023  ·  15:27

Si el castellà ni el francès no són llengües pròpies, ni tampoc són la llengua franca internacional, perquè han de mantenir-se al nostre sistema educatiu i social?
Hem de prendre una decisió de país: substituir el bilingüisme imposat pels nostres veïns colonialistes per un bilingüisme pràctic, amb català predominant i l’anglès per a expatriats i adaptats i universitats que volen fer caixa amb els forasters amb màsters en anglès.
Casualment la recepta de Portugal, Dinamarca, Països Baixos i tants altres Estats lliures.

Josep Navarro
Josep Navarro
15.03.2023  ·  15:38

L’ únic remei és la independència. Si no fem el català junt amb l’ anglès com a idioma Franc, d’ obligat estudi. Un comentarista ja va esmentar fa uns dies, que a Andorra, malgrat que són independents els castellà va guanyant inclòs al francès. Cal una política molt ferma. I de moment amb les Generalitats de fireta que tenim, no hi ha res a fer.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
15.03.2023  ·  16:42

El llatí va acabar substituint l’ibèric. El castellà ho acabarà fent amb la coartada del bilingüisme? És en mans dels catalanoparlants evitar aculturació

Francesc Puertolas
Francesc Puertolas
15.03.2023  ·  19:03

Per començar a canviar les coses, estaria bé moure la data la Diada Nacional de Catalunya, de l’11 de Setembre, en què es commemora una gran derrota, a l’1 d’Octubre, en què es commemora la nostra i molt recent gran victòria. Ho proposarà algun grup? Votarà el 52% independentista del Parlament a favor? Una miqueta de dignitat no ens vindria malament…

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
15.03.2023  ·  20:09

Jo vaig fer fa un munt d’anys aquesta proposta Sr. Puertolas. La vaig fer a change.org i vaig demanar en aquest mateix espai d’en fer publicitat.

Res, niente, doncs, a vegades no és necessari anar a plorimecar a les portes de les seus dels partits nostrats, només cal plorar veient la poca iniciativa del tan glorificat poble del carrer.

Vaig fer en el meu poble una campanya perquè la gent canviés de companya de serveis.

Res, niente o poca cosa. La raó inconfessa? La por per perdre a la butxaca.

Porca miseria!

El problema es troba en el mateix poble. Els partits nostrats no són sinó un reflex de nosaltres mateixos.

Josep Pericas
Josep Pericas
15.03.2023  ·  21:44

Catalunya ha estat un país monolingüe al carrer fins fa uns 80 anys. Als anys 1950-60 va començar la primera onada immigratòria que no es va adaptar de seguit, per la magnitud de nouvinguts, l’escola, la tv i el règim polític.

Això s’hauria d’ensenyar a les escoles, a l’assignatura de català.

Efectivament, la consciència d’aquest fet és cabdal. I també la consciència que la denominació “español” és una arma política. Els règims de Primo de Ribera i de Franco van insistir molt en canviar la denominació “castellano” per “español”. Jo he sentit fills de “pijos” estiuejant a la Cerdanya dient “español es lo que hablamos en Barcelona, castellano es el español de Castilla”.

david graupere
david graupere
15.03.2023  ·  21:44

Agraït Sr Partal, aprofito també per a recordat un llibre excels sobre aquest nostre període sota el domini francès: Els Catalans i El Domini Napoleònic de Maties Ramisa (biblioteca Abat Oliba), sobretot el capítol X (el caràcter català) i XI (l’actitud dels catalans davant de la invasió napoleònica)

Miren Karmele Pastor
Miren Karmele Pastor
15.03.2023  ·  23:06

Es que passa que Catalunya ( i PPCC ) no es al món, sr. Urquizu?(13’18h)
Es irrelevant saber les conclusions d’una enquesta imperial ordenada per Napoleó al 1807 sobre les llengües ( la catalana entre d’altres ) dels territoris que ell ocupava i la situació de la llengua catalana d’aleshores ?
Doncs trobo que a Catalunya ( i PPCC ) també les últimes setmanes i de fa molt i molt, sensa aturador, está caient la sempre grossa d’un curós i de manual plan colonitzador i genocida contra la seva llengua i cultura que malauradament sempre es d’actualitat.
He trobat molt interessant el editorial d’avui per saber més i més cada dia del nivell que arriva a tenir aquest genocidi ;
així, ben agraïda estic de la informació que ens porta avui i moltes gràcies sr. Partal.
I perdoneu-me una anècdota personal per introduir una queixa.
Quan als finals dels 70’s, que era jo vintanyera, vaig viure uns quans mesos a Alemanya, desde la primera setmana de ser-hi vaig poder anar a aprendra alemany i de franc, com a dret de nouvinguda.
I faig pregunta a aquest Gobern Català de fireta que teniu :
Quina porta has de picar quan arrivas a viure a Catalunya ( ara no PPCC, perque hi han més firetes a interpel.lar ) si vols aprendra la seva llengua, la catalana…?
He llegit que els no catalanoparlants nouvinguts, no troban cap facilitat per poder aprendra la llengua del país ; que hi han llargas cuas per apuntar-s-hi i que moltes persones es quedan sensa poder tenir lloc en una classe per falta d’oferta, tan a barris, com a ciutats i pobles. Es així..?
Doncs no semblan tenir el mateix dret de nouvinguts que vaig tenir jo a Alemanya.
I com vaig escriure fa poc de comentari, a un tema d’escoles que feian classes d català també als pares-mares, penso que “poc que hi han deures sensa drets”.
S’están procuran, com país d’acollida, les einas de comunicació en llengua catalana als nouvinguts..?
S’están exigin mesures de catalanització assequibles per nouvinguts a les Institucions…?
I també…s’está de manera solidaria, no cambian de llengua amb qui enten el català, per que ho apregui millor, sensa ” per ser més facil alló de parlar no sé quina llengua de tots” quan hi han moltes més llenguas que la castellana entre els nouvinguts…?
I perdó el llarg comentari…
També jo vaig ser nouvinguda a Catalunya ( i a altres paÏsos ) ja fa molt de temps.

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
16.03.2023  ·  00:53

https://youtu.be/JW3WUssgtC8
En aquesta intervenció en el marc d’unes jornades recents de la Plataforma per la Llengua s’explica amb tot detall. Franquisme i alfabetització han estat les causes de l’expansió del castellà oral entre els catalans.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any