“Provem-ho”: la Queta torna timideta

Torna la Queta. L’entranyable Queta, en paraules de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La nova campanya de foment del català de la Generalitat vol recuperar l’esperit alegre i jovial de les velles campanyes del tripartit, en què el català encara es podia celebrar com si no hi hagués conflicte. El clima sembla avinent. Ha tornat la sequera, ha tornat el conseller Nadal, hi ha hagut el primer pacte important entre ERC, el PSC i els hereus d’Iniciativa. Garriga ho ha anunciat en un acte molt amable –per dir-ho a la manera nunyista– al Palau Robert de Barcelona, presentat per l’actriu Natalia Sánchez, “madrilenya fins al moll de l’os” i, tot i això, amb un català impecable que ha après d’ençà que viu aquí. 

La Queta era la dentadura que, entre el 2005 i el 2007, travessant els mandats de Pasqual Maragall i José Montilla, ens deia que donéssim corda al català. “Parlo sense vergonya, parlo en llibertat. I, si m’equivoco, torno a començar”, refilava entre rialles. A la darreria del segon tripartit hi va haver una campanya semblant, “Encomana el català”, però encara un punt més coreogràfica i apoteòsica, en què l’actor afrocatalà Òscar Kapoya feia un número com de musical de Broadway amb un forner. Era aquella melodia que tant s’enganxava. “Li parles en català?”, demanava una noia. “És clar, així el puc practicar!”, responia ell, cridant de joia. “A la feina, al carrer, al cafè de l’amic Joan!”

“Encomana el català” va ser una campanya xamosa, però desprenia aquell punt de vergonyeta que fan les campanyes òbvies, com les que s’adrecen als qui no s’han adonat que hi ha catalans negres que parlen català. D’això, n’hi ha un deix en la nova Queta, que no serà una de sola –la consellera Garriga diu que potser arribarem al centenar de Quetes– sinó moltes i variades, amb petits ornaments diferents “per a representar tothom, totes les veus, tots els accents que hi ha en la societat catalana d’avui dia”. La geniva vermella i les dents blanques no representen tothom. La sensació és de reciclatge, amb quatre retocs estètics, perquè una cosa és recuperar Ernest Maragall a Barcelona i una altra copiar-ho tot.

Avui l’objectiu és “associar el català amb valors positius” com la tolerància. El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que ha estat convocat a l’escenari “perquè ens ajudi a destapar la Queta”, ha dit que la situació era molt complexa i que el govern se n’ocupava i s’havia de preocupar, però ha posat l’èmfasi en aquest vici racista d’avantposar el castellà per a la gent que no ens sembla d’aquí. “Els catalans hem interioritzat una manera de fer, un comportament, que fa que en situacions no previstes, davant de coneguts que sospitem o que intuïm que potser no saben parlar català, els parlem en castellà.” Error, com ha dit Vila, perquè “les llengües s’aprenen sobretot amb la interacció cara a cara, amb les persones”. I una mica de puces fora: “Això no es pot fer des de dalt, s’ha de fer des de baix.”

L’eslògan, el tret principal de la campanya, revela –mal que sigui inconscientment– que no es pot tornar al 2005, per més que es miri de reproduir-ne les formes. “Provem-ho en català”: és una declaració d’intencions una mica més encorreguda que no pas “Encomana el català” o “La primera paraula, en català”. Després de “provem-ho en català”, el teclat predictiu sembla que hagi de dir “i si no, ja ho farem en castellà”. Li ha passat al cantant Oriol de Ramon, de The Tyets, un dels grups que han participat en l’espot, quan ha parlat: “Si la cosa es complica ja veurem què fem, però de moment provem-ho en català.” Amb aquell “i si m’equivoco, torno a començar” hi havia una pauta. Ara hi ha una excusa preventiva.

El govern s’ha compromès a passar revista cada tres mesos de les cent mesures per a promoure el català que va anunciar a final de novembre, però avui la portaveu, Patrícia Plaja, s’ha limitat a assegurar que la meitat de les mesures anunciades ja s’apliquen. La resta, ha dit, es troben “en diferents estadis de realització”, cosa que amb la lògica semàntica a la mà, diguem-ne, significa pel cap baix que encara no es fan, perquè si “l’estadi de realització” d’una cosa no és que “es fan” en contraposició amb una altra que sí que es fa, fóra raonable de creure que no es fa. Plaja també ha posat un grapat d’exemples de mesures que s’aplicaran a partir d’ara, com la reformulació de cursos de formació per a personal sanitari. 

La campanya que recupera l’entranyable Queta és una de les mesures que va explicar el president Aragonès. La consellera Laura Vilagrà, que ha fet la intervenció final a l’acte de la tarda, ha dit que si ho provem en català “segur que ens en sortirem perquè és evident que el català té molts aliats”. I ha lloat el vídeo de la campanya amb una frase profètica: “Bueno, superxulo, eh?” Després hi ha hagut unes ballarugues.