Moviment d’Esquerres: xarnera i punt de trobada

Magda Casamitjana
09.07.2015 - 17:12
Actualització: 16.09.2015 - 14:19
VilaWeb

Hi ha una paraula que surt molt, moltíssim, en moltes de les converses i debats que tinc amb els companys de MES Moviment d’Esquerres, un mot que per nosaltres ja és clau: ‘xarnera’. Xarnera és sinònim de frontissa: dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, cosa que permet la inclinació de l’una respecte a l’altra. Podríem dir-ne també punt de trobada.

Sigui com sigui, maneres diferents de fer referència, metafòricament, a la que és la vocació del socialisme sobiranista articulat al voltant de MES Moviment d’Esquerres.

Som socialistes, i ens reivindiquem com a tals, perquè volem una societat més igualitària i més justa, ara especialment, quan constatem diàriament que estem arribant a uns nivells de desigualtat social moralment insuportables. Alhora, però, som sobiranistes, perquè estem convençuts que Catalunya és una nació, que té vocació i dret d’estat i que els seus ciutadans tenen tot el dret de decidir quin ha de ser l’estatus polític del seu, del nostre país.

Aquesta doble definició –socialistes i sobiranistes– té un clar sentit ideològic: ‘Socialistes i catalanistes per les mateixes raons’, deia Reventós. Serà l’estat propi l’eina que ens permetrà de tenir més possibilitat d’aconseguir una societat més justa; una societat més justa ha de ser l’objectiu primordial que ha de perseguir el nou estat.

Ens presentarem a les eleccions del 27-S cercant aliances que permetin de crear una majoria progressista i sobiranista.

Volem que el nostre país sigui un país que vagi més enllà, lliure de condicionants i de condicions. Lliure per a reivindicar-se en el món amb el rol que li pertoca sobretot a la Mediterrània, però també més enllà. L’estat per l’estat, o l’estat com a simple salvaguarda de la nació, tal com postula el nacionalisme conservador, no ens interessa. Ambdós postulats –socialisme i sobiranisme– són per nosaltres indestriables.

Socialistes i sobiranistes, doncs, amb un sentit ideològic, però també pràctic. Amb tota la humilitat del món, MES Moviment d’Esquerres vol sumar tot el sobiranisme per assolir posicions socials que el legitimin i el converteixin en majoritari, alhora que vol que el posicionament de les noves esquerres en relació amb el procés sobiranista sigui, com a mínim, allunyat de tota hostilitat.

Aquest és i ha de ser el nostre paper de xarnera, de frontissa… que creiem imprescindible en l’actual mapa de la política catalana. És un rol que ens permet de parlar amb els uns i amb els altres per tal d’aconseguir aquest doble objectiu irrenunciable: una societat més justa en el marc d’un país que vol autogovernar-se.

Ara, després d’uns bons resultats electorals a les eleccions municipals, MES Moviment d’Esquerres encara les properes convocatòries electorals i ho fa amb l’objectiu d’eixamplar el sobiranisme amb un accent inevitablement progressista i d’esquerres.

Ens presentarem a les eleccions del 27-S buscant aliances que permetin de crear una majoria progressista i sobiranista amb aquelles organitzacions que comparteixin i coincideixin en els següents criteris, sense renunciar a cap:

—reconèixer el caràcter plebiscitari i constituent de les eleccions, que marcaran l’inici d’un procés de construcció vers la Catalunya estat i la celebració d’un referèndum,

—acabar el cicle d’austeritat econòmica, prioritzant l’equitat i la justícia social com a objectius bàsics,

—treballar per la regeneració i la radicalitat democràtica, el bon govern i l’ètica pública.

El nostre programa social i democràtic i la nostra proposta de full de ruta, pel que fa a la qüestió nacional, seran els criteris de negociació i acords.

Comencem fent una crida a tots els socialistes sobiranistes orfes avui d’un referent clar i a tots els joves que volen una esquerra valenta i innovadora, i per tant renovadora, de vegades rupturista, que mira cap a Europa per ser-hi, sumar i avançar cap a un futur ple d’oportunitats per a tothom.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any