18.01.2017 - 11:42
MADRID, 18 (EUROPA PRESS)
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha actualitzat les dades sobre la malària, i mostra un descens entre els anys 2010 i 2015 de la incidència de la malaltia a escala mundial d’un 21% i de la mortalitat d’un 29%.
A més, la taxa de mort per malària entre els nens menors de 5 anys, un dels principals grups de risc de contraure aquesta malaltia provocada per la picada de mosquits femella del gènere ‘Anopheles’, s’ha reduït també un 29% a tot el món.
Unes xifres esperançadores que, tot i això, no són suficients per aconseguir l’eradicació de la malaltia. I és que, el 2015 es van registrar 212 milions de casos, 429.000 persones van morir i cada dos minuts va provocar la mort d’un nen menor de cinc anys a tot el món.
L’Àfrica subsahariana segueix sent la zona amb més càrrega mundial de la malària. En concret, el 2015, el 90% dels casos i el 92% de les morts es van registrar en aquesta regió i, d’ells, el 70% eren nens de fins a cinc anys.
Un dels problemes més greus que presenta l’abordatge de la malària, que actualment no té una vacuna autoritzada per prevenir-la, és la dificultat per reconèixer els primers símptomes, els quals es caracteritzen per mal de cap, esgarrifances, vòmits i febre. Tot i això, si no es tracten en les primeres 24 hores es poden agreujar i provocar la mort.
En concret, quan la malaltia s’agreuja en els nens provoca anèmia greu i sofriment respiratori relacionat amb l’acidosi metabòlic o paludisme cerebral, mentre que en els adults acostuma a ser freqüent que origini una afectació multiorgànica.
RESISTÈNCIES ALS ANTIPALÚDICS
En aquest sentit, l’OMS ha destacat la importància que, abans d’administrar el tractament, es confirmi el diagnòstic amb mètodes parasitològics que permeten obtenir els resultats en menys de 30 minuts. “La prescripció d’un tractament basada únicament en la simptomatologia ha de reservar-se per a aquells casos en els quals no sigui possible fer un diagnòstic parasitològic”, ha postil·lat l’organisme.
I és que, s’estan produint molts casos de resistències als antipalúdics, especialment a les regions de Cambodja, Myanmar, República Democràtica Popular Lao, Tailàndia i Vietnam. Tot i això, aquests països, gràcies a una orientació tècnica feta el 2014 pel Comitè Assessor de l’OMS en Polítiques sobre la Malària, han elaborat plans nacionals d’eliminació de la malaltia.
Algunes de les mesures més eficaces per eradicar la malària són la distribució gratuïta de mosquiters impregnats amb insecticides d’acció prolongada; fumigar els interiors de les cases amb insecticides d’acció residual entre 3 i 6 mesos; i prendre medicaments profilàctics que detenen la infecció en fase hemàtica i prevenen la malaltia.
Altres mesures passen per donar a les embarassades teràpia profilàctica intermitent amb sulfadoxina-pirimetamina en cada consulta; administrar tres dosis de tractament profilàctic intermitent amb sulfadoxina-pirimetamina, juntament amb les vacunacions sistemàtiques, als lactants de les zones d’Àfrica; i donar tandes mensuals d’amodiaquina i sulfadoxina-pirimetamina als menors de cinc anys durant l’estació de màxima transmissió.
L’OMS s’ha marcat com a objectiu per al 2020 reduir la incidència de la malària en, com a mínim, un 40%; la mortalitat en un 40%; eliminar la malaltia en uns 10 països; i impedir-ne la reaparició als països en els quals se n’ha certificat l’absència. Els últims anys s’ha confirmat l’eradicació als Emirats Àrabs Units (2007), Marroc (2010), Turkmenistan (2010), Armènia (2011), Maldives (2015), Sri Lanka (2016) i Kirguizistan (2016).
Per arribar a aquestes metes cal que s’asseguri l’accés universal als serveis de prevenció, diagnòstic i tractament del paludisme; agilitar les activitats destinades a l’eliminació i aconseguir la certificació d’absència de malaltia; i aconseguir que la vigilància de la malària es consideri com una “intervenció bàsica”.
