11.07.2020 - 11:51
|
Actualització: 12.07.2020 - 17:55
Actualització, 12 de juliol del 2020 a les 17.30: El govern de la Generalitat ha anunciat el confinament domiciliari de Lleida i dels municipis d’Alcarràs, Soses, Seròs, Aitona, La Granja d’Escarp, Massalcoreig i Torres de Segre i les entitats municipals de Sucs i Raimats. La consellera Alba Vergès ha fet públic que entre el 5 i l’11 de juliol es van fer quatre mil proves PCR a la regió sanitària de Lleida.
___________________________________________________________________
‘Distància, mans, màscara’ és la consigna que no para de repetir el govern de la Generalitat per conscienciar la població de Catalunya de la necessitat de prendre mesures que evitin més contagis de la covid-19 i la propagació del virus. És un missatge que interpel·la la responsabilitat individual. Però quines mesures ha pres i pren el govern per a impedir que hi hagi rebrots com el del Segrià, que fa setmanes i mesos que es preveien per l’arribada de milers de temporers que necessiten treballar i que viuen en unes condicions que dificulten l’aplicació de mesures de prevenció? I què es fa ara al Segrià per controlar els nombrosos brots? Amb les dades a la mà, la situació es descontrola, tot i que els responsables de Salut ho neguen. I alguns experts en el seguiment de l’epidèmia, com el físic Àlex Arenas i el metge Oriol Mitjà, demanen que es facin urgentment proves PCR a gran escala a la població de la comarca o, si més no, a tots els indrets on s’han detectat els brots.
Però per a això calen desenes de milers de proves PCR cada dia només al Segrià, i els laboratoris dels hospitals del Principat ara en poden fer vint mil diàries a tot estirar. Tanmateix, no hi ha pas la previsió d’augmentar-ne la capacitat, perquè Salut la considera suficient, ni de reactivar el programa Orfeu de col·laboració amb els centres de recerca que permetria de fer cada dia unes cinc mil PCR diàries més, que podrien acostar-se a les deu mil proves més cada dia si s’hi impliquessin també les universitats, tal com preveia la segona fase del programa, que es va aturar a final del mes de juny. Però el programa Orfeu no es reactivarà, almenys de moment, segons que ha explicat a VilaWeb el director general de recerca en salut, Robert Fabregat.
Amb l’augment alarmant de casos de covid-19 que es notifiquen cada dia al Segrià, quantes proves PCR s’hi fan cada dia? Salut no ha facilitat encara aquesta dada a VilaWeb, però sí que ha dit que aquest dijous passat, 9 de juliol –cinc dies després del confinament perimetral del Segrià– a tot Catalunya es van fer 2.181 proves PCR. Àlex Arenas deia el dia abans en el seu compte de Twitter: ‘Per evitar un confinament domiciliari al Segrià, necessitaríem fer en els pròxims cinc dies 140.000 PCR, i així poder aïllar els infectats asimptomàtics. Cal activar el protocol de PCR multitudinàries.’ Veu amb preocupació com passen els dies i no es canvia l’estratègia per a aturar els brots del Segrià.
PCR multitudinàries a tot el Segrià?
Com s’hauria d’actuar, segons Arenas? Ho explica en declaracions a VilaWeb: ‘La qüestió és que amb les PCR que es fan ara no n’hi ha prou per a controlar-ho, perquè s’aplica un protocol que no s’orienta al focus, sinó a tot Catalunya quan els casos que teníem eren pocs. Però aquest brot requereix un altre nivell, cal una gran intensitat en PCR, de manera que si, per exemple, tens un focus important al centre històric de Lleida, cal anar-hi amb unitats mòbils, avisar la gent que passaran unes furgonetes en uns llocs determinats, que hi vagin tots els veïns per fer-se la prova PCR, que els la facin i se’n tornin a casa, i al cap de dos dies els diran si estan contagiats i, si és així, que tots els seus contactes estiguin en quarantena. Amb aquesta acció de xoc potser es podria evitar que circulessin uns tres mil infectats, que seria molt significatiu. I això evitaria d’aplicar una acció més contundent com el confinament domiciliari de tota la comarca.’
La manera com s’actua ara al Segrià no és pas aquesta. Fabregat diu que, efectivament, els nous brots del Segrià no es limiten als temporers i als treballadors dels escorxadors, sinó que hi ha una transmissió comunitària. ‘Per això incidim en les bones pràctiques’, diu. És a dir, distància, mans, màscara. La responsabilitat de cadascú. Però què hi fa el govern? ‘En el cas dels temporers, com que són persones que necessiten treballar i viuen molts junts en un mateix domicili, fem una comunicació molt concreta amb tots ells i amb les empreses agrícoles per poder fer PCR a tothom i controlar-ho. I quan hi ha un nou cas es fa un cribratge a tota l’empresa, com per exemple en un escorxador. Però això és la pauta general que es faria en qualsevol lloc. En principi es fa amb casos que presenten símptomes, i es va prendre una especial atenció en el cas de tots els temporers que arribaven, de fer-los les PCR en un inici, i ara es fan els cribratges quan s’identifica un brot.’
Uns casos concrets d’aquesta manera d’actuar els explicava el departament de Salut aquest divendres, quan deia que s’estudiaven quaranta-set empreses hortofructícoles, i que en dues d’aquestes hi havien detectat nous brots. Deia Salut, segons que recollia l’agència ACN, que havien fet unes tres mil proves als treballadors d’aquestes empreses i que n’esperaven els resultats. Això mateix s’ha fet en una trentena de residències de la comarca, en dues de les quals han detectat casos de covid-19.
El problema és el descontrol de l’epidèmia, que no hi hagi cap manera de controlar els casos i tots els contactes. És per això que Àlex Arenas demana un pla de xoc de proves PCR a gran escala. Però som en aquesta situació de descontrol? Robert Fabregat diu que no, que al conjunt de Catalunya no hi ha una transmissió comunitària descontrolada: ‘No som en una situació de descontrol del contagi del virus sinó que encara es fa el seguiment de quins són els contagis i els contactes.’ I al Segrià també? ‘Sí, fins ara sí. I no puc posar la mà al foc que d’aquí a una setmana no es descontroli. La mesura que hem pres és preventiva, precisament per a evitar el descontrol. Fins ara hi ha força traçabilitat del seguiment dels contactes, que s’identifiquen. També hi ha el risc que si continua aquesta tendència, d’aquí a una setmana o dues estigui descontrolat i s’hagi de tancar i demanar a la gent que es tanqui uns dies a casa una altra vegada.’
Però Arenas diu que ja som en aquesta situació. ‘Els punts de la seqüència dels casos que tenim són a l’exponencial lliure, que és l’exponencial que segueix aquest virus quan no és sota control. Et diria que hi ha una part de control si veiés que els punts no segueixen aquesta exponencial. Però no és el cas. Vol dir que hi ha transmissió comunitària que no controles. La traçabilitat la tens controlada quan surt un brot, per exemple en una càrnia, i hi ha vint casos i al cap de set dies n’hi ha vint-i-tres, després d’haver confinat seixanta persones dels familiars d’aquesta gent. Però quan passes de vint, a trenta-cinc, a seixanta-vuit l’endemà, i després a cent vint-i-quatre… ets en ple creixement exponencial que et durà al desastre. Sort que hi ha el confinament perimetral, perquè ara parlaríem del mateix creixement exponencial a totes les comarques veïnes del Segrià. I en una setmana, a tot Catalunya. Així funciona el virus.’
Unes dades preocupants
Vegem-ho en dades. Les que aporta diàriament i de manera retrospectiva el departament de Salut en relació amb als brots del Segrià s’han disparat encara més aquesta setmana. Fou poc abans de Sant Joan que els casos de nous contagis de covid-19 al Segrià van fer un salt, passant dels 11 contagis del dia 22 de juny als 48 del dia 28 de juny i als 98 de l’1 de juliol. El dia 3 de juliol, just el dia abans de l’anunci de confinament perimetral del Segrià, quan Salut i Vice-presidència s’hi oposaven en la reunió telemàtica d’urgència amb el president Quim Torra, aquell dia, es comptaven més d’un centenar de contagis nous a la comarca. La progressió ha continuat aquesta setmana. El dimarts s’informava de 17 casos nous. Però cada dia que passa n’hi ha de nous, perquè la informació va amb un cert retard; els 17 casos l’endemà es van transformar en 27 i dijous els casos del dimarts ja eren 141. El mateix passa amb els casos d’aquest dimecres, que en un principi eren 18 i l’endemà ja se n’havien comptat 169. La progressió és preocupant.
I així ho expressava del delegat del govern a Lleida, Ramon Farré, que alertava d’un ‘augment insostenible’ de casos de coronavirus entre joves de 15 i 29 anys al Segrià, i els demanava que tinguessin ‘una altíssima responsabilitat’. Ja hi ha casos detectats en empreses fruiteres, un nou brot al CAP de Rambla Ferran i fins i tot un altre a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Lleida. ‘L’evolució de nous contagis és la que es preveia’, deia Farré, que descartava tanmateix de confinar la població a casa una altra vegada.
No ho veu de la mateixa manera el físic Àlex Arenas. ‘Hauríem de fer PCR des de fa dos dies a tota màquina. Que avui diguin que en fan vuit mil i que demà en faran deu mil més. Si fos així, podríem preveure un futur immediat en el qual potser d’aquí a cinc dies començaria a baixar la incidència, perquè hauríem pogut aïllar moltíssima gent asimptomàtica, i ens estalviaríem un confinament domiciliari de tothom. Però com que no s’ha fet, i això avança, i és qüestió d’hores. Què ens passarà? Doncs que a mitjan de la setmana que ve hi haurà la necessitat imperiosa de fer un confinament domiciliari. Perquè els casos no s’aturen i perquè l’assistència sanitària està desbordada a l’àrea del Segrià. No tinc una bola de vidre ni faig màgia, és tan sols que ens diu l’epidèmia, que sabem com funciona. Tenim el coneixement per anar davant de la pandèmia, tenim unes eines que són les que són, utilitzem-les. No es pot dir que es fan les PCR del Segrià com a la resta de Catalunya. És equivocar-se d’estratègia, és no veure la gravetat de la situació del Segrià.’
I si ho veu així de clar, si ja va fer un crit d’alerta, que fou atès, sobre la necessitat de fer un confinament perimetral del Segrià, què fa ara el govern no comparteix l’estratègia sobre les proves a gran escala? El govern no ha contactat amb ell? ‘A mi m’ha consultat Presidència de la Generalitat moltes vegades. Salut, cap ni una, mai no m’ha demanat res. Si el govern em reclama, hi seré’, diu. I rebla: ‘El principal problema ha estat concentrar-nos en què passaria a la tardor com si tinguéssim un parèntesi a l’estiu que no existeix, i que no entrava en el cap de cap epidemiòleg que pogués existir.’
L’Orfeu, abandonat
El programa Orfeu permetria d’augmentar la capacitat de fer proves PCR cada dia, però ara per ara la Generalitat no el troba necessari. Diu que amb la capacitat que tenen actualment els laboratoris dels hospitals de l’ICS ja n’hi ha prou. La capacitat màxima és d’unes vint mil proves al dia, però aquesta setmana se n’utilitzava només un 10%, segons les dades que Salut ha fet arribar a VilaWeb. L’Orfeu es va anunciar durant el pic de la pandèmia, amb una previsió de fer 179.000 proves PCR en sis setmanes amb la col·laboració dels centres de recerca catalans.
Va trigar un mes a posar-se en marxa, i a mig gas, per problemes logístics i d’obtenció dels reactius necessaris per a fer les proves, segons Salut. Mentrestant, els laboratoris dels hospitals estaven desbordats, maldant per a multiplicar la capacitat de realització de PCR, i la Generalitat demanava la col·laboració de laboratoris privats per manca de capacitat. No hi havia prou capacitat de fer PCR, es van prioritzar els col·lectius vulnerables i professionals de risc, i les proves no arribaven a tothom qui les necessitava. L’Orfeu es va activar tard, i encara amb l’anunci de fer-ne una segona fase, en què haurien col·laborat les universitats, per a poder fer 109.000 proves més, però que ja no es va arribar a posar en marxa. La corba de l’epidèmia va anar davallant, i amb la reducció de casos diaris les PCR també es van reduir. De les 309.000 proves que preveia l’Orfeu, se’n van fer unes 50.000, i a final de juny es va aturar el programa.
Ara Àlex Arenas demana que el programa es reactivi per poder disposar d’un recurs més per a augmentar la capacitat de fer PCR. Però l’estratègia que planteja el físic difereix de la que duu a terme Salut. Robert Fabregat diu: ‘L’Orfeu ara mateix no cal perquè les capacitats són molt més altes, però si algun dia ens calgués, l’avantatge seria que els centres ja estarien en disposició, i seria més ràpid de fer-ho.’