La ridícula teoria de les vuit nacions ‘espanyoles’

«El cas era no respondre a la pregunta per mantenir l'ambigüitat i sobretot no singularitzar el problema nacional català»

Vicent Partal
09.12.2019 - 06:23
Actualització: 09.12.2019 - 07:23
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En una entrevista ahir al diari La Razón, Miquel Iceta afirmava que a l’estat espanyol hi havia vuit nacions i que ell les havia comptades. La frase és una parany intel·lectualment bastant indigne, però d’ell ja me n’estranyen poques coses, a hores d’ara. Els periodistes li demanaven si Catalunya era una nació i ell, per no respondre, diluïa la pregunta en el vell cafè per a tothom, simplement abusant de la definició. Dir que a l’estat espanyol hi ha disset nacions fins i tot ell és conscient que seria fer massa el ridícul, de manera que ho deixa en vuit.

El cas era no respondre a la pregunta per mantenir l’ambigüitat i sobretot no singularitzar el problema nacional català. Sobretot això. Segons Iceta, com que hi ha vuit estatuts d’autonomia que fan alguna referència a ser o haver estat nacionalitat, això converteix aquests territoris automàticament en nacions –com si una nació nasqués quan és dictada per un text legal. Nacions, a més, que serien dins una ‘nació de nacions’ que seria Espanya. Vuit ‘nacions’ a les quals caldria afegir Navarra, segons que diu ell mateix, tot i que no sap com encaixar-ho, perquè l’estatut navarrès ho diu al preàmbul i no a l’articulat. Una teoria tan sorprenent, si és que arriba a tenir-ne la categoria, és alhora un reflex de l’obsessió legalista del PSOE –com més va, més gran–, però també de la indigència intel·lectual de la nostra classe política, capaç de fer jocs de mans improvisats amb les coses més serioses, precisament per no encarar-se amb la realitat.

Quan es va aprovar la constitució espanyola postfranquista es va fer un exercici, que jo estaria disposat a discutir si en aquell moment tenia cap sentit, però que ara és una enorme font de problemes. Com que allò era un pacte entre el feble franquisme tardà i la feble oposició democràtica, enfront d’un dels problemes centrals i cabdals, el de la plurinacionalitat de l’estat i com organitzar-la, es va optar per encalar la pilota, deixar-la en un punt inaccessible. Uns i altres van decidir de no parlar clar, d’inventar-se el subterfugi de parlar de ‘nacionalitats i regions’, no esmentar quines eren cada cosa –això sobretot, perquè ací hi havia la part substanciosa i útil del parany– i esperar a veure si mentrestant venien temps millors.

Durant anys va semblar que aquella referència obria la porta a un cert reconeixement de la diferència nacional esborrada pel franquisme, però, com que l’ambigüitat va sempre en doble via, ara ens trobem que gent com Iceta pot fer-ho servir per a tot el contrari d’allò que els mateixos socialistes catalans sempre ens havien dit que servia. Són coses que passen si no es resolen els problemes quan cal, però sobretot són coses que passen si se sacralitzen els errors i es pretén que siguen perennes. Pasqual Maragall, l’últim catalanista espanyolista sincer, obert i honrat, va voler resoldre-ho, conscient que aquesta ambigüitat, després del renaixement nacional aznarista, ja originava més problemes que no pas aportava solucions. El temps li ha donat la raó i demostra fins a quin punt era perillós per a Espanya i per als altres de continuar com si res, fent cas d’aquell artifici i apuntalant la mentida per a no haver de gestionar la realitat.

I com que els problemes si no es resolen sempre empitjoren, ara resulta que el parany conceptual de la ‘nació de nacions’ es complica més amb les aportacions teòriques noves i sorprenents del nacionalisme espanyol. L’invent aquest segons el qual no hi ha Catalunya sinó diverses coses –deixem-ho així– que ara són Catalunya, porta Iceta a defensar una posició delirant. En la mateixa entrevista, arriba a afirmar sense despentinar-se que ‘Espanya és una nació de nacions i les nacions que viuen en Espanya són plurals’. I frena just al darrer segon, perquè pareix que siga a punt de dir: ‘Espanya és una nació de nacions i les nacions que viuen en Espanya són nacions de nacions també’, però ell i tot veu que farà el ridícul. Ara, no patiu, perquè aquesta frase l’arribarem a sentir algun dia, segur. Simplement perquè és el corol·lari lògic de la suma de l’estupidesa aquesta de la ‘nació de nacions’ amb la invenció segons la qual les diferències polítiques que hi ha a Catalunya fan que Catalunya no puga parlar com un tot, a diferència de qualsevol fracció d’Espanya.

I la cosa, quan arribe, farà riure molt: si Espanya és una nació de nacions i el País Valencià, per exemple, és una nació plural, que vol dir també una nació de nacions dins la nació de nacions, acabarem amb la ciutat de València feta una nació de nacions i Marxalenes convertida vulgues que no també en una nació de nacions. Sense continuar més avall de Marxalenes, però, sense arribar a l’impenetrable domini quàntic, la broma ja seria monumental. Perquè seguint la lògica de l’argument hauríem d’afirmar que un paio de Marxalenes seria un nacional d’alguna de les nacions de la plural Marxalenes, posat dins una de les nacions de la plural nació de nacions que seria la ciutat de València, que formaria part d’una de les nacions del País Valencià convertit en nació de nacions, totes constitutives alhora de la nació d’Espanya. Argument, ja ho veieu prou, que és indefensable perquè fins i tot un xiquet de bolquers és capaç d’entendre que és una pallassada.

Pallassada, sí, però no una pallassada innocent. Perquè resulta –oh, sorpresa!– que entre les vuit nacions d’Espanya no hi ha… Espanya! Miracle que aconsegueix que en vuit territoris hi haja una nació i la resta no en tinga cap. O no existesca. O vés a saber. Però, això sí, d’Espanya, aquesta nació que no és cap de les vuit nacions espanyoles, en amunt ja no hi ha més nacions de nacions. Espanya és on s’acaba la matrioixca. Europa ja no ho és. Europa és la suma d’estats, però a condició que cada nació siga ben recognoscible. I ací, a Europa, ja no caben les bromes de Marxalenes, València, Catalunya o el País Basc. De fronteres enfora, al final, el topall nacional amb què tothom es troba és l’espanyol. Dividit a efectes estrictament interns tant com calga, en autonomies, en províncies, en governacions, en tribus o en el sursumcorda. Però Espanya. Ells això sí que ho tenen clar.

I acabe dient que, en vista d’això i en tot cas, els qui ens ho hauríem de fer mirar bé som nosaltres. Perquè ells en definitiva tenen ben clar què volen i ho defensen, fent trampes si cal i passant pel ridícul que calga si els convé. Però i nosaltres? Per avui la cosa ja és massa llarga, de manera que permeteu-me que continue demà, si cap urgència no ho impedeix. Us proposaré de parlar dels límits de la catalanitat…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Núria Florensa
Núria Florensa
08.12.2019  ·  22:26

Com cada vespre i com vaig poder dir-li en persona. Els seus articles/editorials m’il. luminen i no pensi q soc persona fàcil. Les historiadores lliures som això lliurepensadores. Moltes gràcies.

Josep Usó
Josep Usó
08.12.2019  ·  22:34

Això d’Iceta em recorda allò de la “comunidad valenciana’ d’Emilio Attard. Tot valia per tal d¡aturar l’independentisme valencià dels anys setanta. Ara també. I han d’estar desesperats, per a havier de fer tals ridículs. Que quede clar també que entre els polítics catalans també hi ha posicions indefensables. Des de Tardà demanant la investidura per a continuar negociant (i cobrant un bon sou mentrestant) fins a Rufian i les seues fotografies deixant-se abraçar per un feixista i somrient. I començar a deixar clar que català pot ser tot aquell que ho vulga ser, per exemple.

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
08.12.2019  ·  22:39

Imagineu si ets de Santa Eulàlia de Vilapicina, Noubarris. Barcelona…. Quantes nacions!
Déu-n’hi-do si se’n poden dir de foteses!

Gerard Codina
Gerard Codina
08.12.2019  ·  22:42

Home, és difícil que l’Iceta es despentini. Podries buscar, Vicent, una altra imatge

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
08.12.2019  ·  23:14

Mo sé perquè doneu tanta importància a les declaracions d’aquest pallasso

Encarnació Parets
Encarnació Parets
08.12.2019  ·  23:16

Sabeu si l’Izeta cobra un extra per cada parida que amolla? Podria ser que veu el desnonament que s’acosta? Deu ser decebedor no cabre per la porta giratòria, pobre home!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
08.12.2019  ·  23:53

Tot un merder, això és lo que volen i sempre troben un ximple, un idiota integral com ara l’Iceta, que tot per mantenir el seu modus vivendi, viure sense fer res productiu, diu ximpleries.
Els austries juraven els furs i lleis de tots els territoris, els bourbons NO, i de qui ve el mal, de RESPECTAR la gent i els seus territoris i costums o no fer-ho.
Iceta, a estudiar i si no serveixes a ballar, capdefava.

Gemma R.
Gemma R.
09.12.2019  ·  00:23

No, no ho tenim gens clar. I mira que em pensava que com a mínim l’ independentisme ho tenía clar. Que no era molt, perquè Catalunya no es mereix menys que el reconeixament del que és, per tothom que hi viu i que en coneix la història i el seu sentiment nacional de sempre,, defensat amb dents i ungles pels nostres avantpassats. Però tenia la il.lusió que com a mínim érem la meitat q teniem clar el llegat encara ben viu. Però el discurs d’ ER, volent aconseguir vots com sigui ha contribuït a diluir la nació, fins i tot a negar-la, demonitzant el concepte ” nacionalista”. I és clar, ara tenim a tota l’ esquerra catalana que es baralla pels mateixos vots com boltors, jugant a veure qui s’ aparta més del sentiment nacional català, i qüestionant la inmersió lingüística encara que sigui de manera disfressada. I estic molt preocupada per aquest tema. Perquè com molt bé diu el Vicent, i jo sempre he tingut clar, aquest és el quit de la qüestió. Quina diferència amb els bascs!. Aitor Esteban a la Sexta, que no és ni independentista, és sobiranista, dient ben alt i clar que ell és nacionalista basc, i que només se sent basc. Que encara creu que hi pot haver un encaix a Espanya per les nacions històriques, però no renega del que és, ni sent cap complexe per a ser-ho. Mentrestant al seu costat Rufián dient tot el contràri i tornant al seu preferit i ridícul discurs de que ell no és nacionalista perquè no vol renunciar a Machado o a Sabina!! I jo amagada sota la taula del menjador, demanant explicacions a Deu o a l’ univers, de perquè m’ havia tocat néixer en una minoría cultural, una nació sense estat, ón els que suposadament m’ havien de defendre m’ avergonyien cada día més. És com haver de pagar un impost emocional per algún pecat no comès. Una tragèdia de les grosses.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
09.12.2019  ·  00:31

Això si que és una autèntica història interminable.

L’historia inventada de la a a la z del Miquel Izeta.

El que no acabo d’entendre és com un partit pot mantenir com a cap visible un personatge com aquest que les diu com l’alçada d’un campanar.

Be de fet això demostra la serietat dels dirigents i es compren que hagin perdut tants votants.

Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
09.12.2019  ·  00:49

… “en vista d’això i en tot cas, els qui ens ho hauríem de fer mirar bé som nosaltres. Perquè ells en definitiva tenen ben clar què volen i ho defensen, fent trampes si cal i passant pel ridícul que calga si els convé. Però i nosaltres?”

Aquí està el moll del òs: que tot el temps que dediquem a parlar de com de malament estem a Ñ i de com de dolents son a Ñ i de com de desastre pinta el futur dins de Ñ, es temps que MALBARATEM per a parlar i fer que arribem d’una punyetera vegada a veure activa la Repúblia que varem votar tenir.

Un minut dedicat a intentar aconseguir que Ñ és un minut que endarrerim l’arribada de la RCAT.

Carles Serra
Carles Serra
09.12.2019  ·  06:58

Tenim això de les comunidades gràcies el PSO€, per no reconèixer les nacions reals com Galícia, País Basc i Catalunya, el famós cafè para todos.
Alçades d’ara, parlar d’aquest element sense valors i escrúpols com l’Iceta, la reina entre los grans reines del cinisme; Però segur que el dirigent històrics del PSO€ de Catalunya Obiols, dira que li varen fer una encerrona

Albert Miret
Albert Miret
09.12.2019  ·  07:36

Em penso que el pallasso de l’Iceta no diria això si no estigués desesperat. És pallasso sí, però és el pallasso de la paperina al cap, cara blanca i sabatetes de ballarina sí, aquell que fa por als nens perquè se li nota una alta dosi de mala llet amagada fent xorrades que no ens han fet mai gràcia perquè pertanyen a un altre humor, el de cal veí. Es pensa que és llest, però en realitat s’ha quedat ancorat en el passat, tancat entre quatre parets inamovibles. L’Iceta de petit volia ser una persona important, culta i intel·ligent, i es va especialitzar a fer discursos d’una certa coherència “pour épate les bourgeois” dient coses pensades per a semblar transcendentals, però que mai ho van arribar a ser. Ara, amb el temps i la necessitat, ja ha arribat al despiporre “intel·lectual”. No és tan curt com per no veure com són els nostres enemics i les animalades que són capaços de fer, però sap que la parcel·leta del seu petit poder li paguen allà, i per a mantenir-la ha hagut de destruir el seu anterior personatge intentant sempre semblar català però defensant als castellans, una mica com deu ser tota la seva vida: no podent amagar el que en realitat ets, però sempre figurant que no ho ets, i això porta indefectiblement al caos mental i a defensar incoherències que t’acaben fent inservible fins i tot per aquell que defensaves només per necessitat però intel·lectualment, en el fons et va repugnar sempre. Voldria ser un Cardenal Richelieu però fent de ballet clàssic, i això és molt més difícil que el que ell pot fer.

jaume alcacer
jaume alcacer
09.12.2019  ·  07:51

Albert Miret.
Molt bona definicio.

Victor Serra
Victor Serra
09.12.2019  ·  08:14

Amb Iceta i Eva Granados, aquest PSC serà una mena de mala còpia de Ciudadanos. Si finalment no hi ha més remei que tenir un govern PSOE-Podemos, haurem de vigilar cada dia a veure quina una en fan.
De fet ja s’han manifestat junt amb VOX vàries vegades i ningú els demana explicacions.

Jordi Torres
Jordi Torres
09.12.2019  ·  08:23

Tores aquestes fotesses de n’Iceta són de consum intern, com que té cert enginy i és un demagog experimentat, els amos el deixen fer i se’l deuen mirar amb una barreja de paternalisme i rialles, quan surt amb una nova teoria per fer encaixar l’autoritarisme dins el raonament democràtic. Però als amos això se’ls hi en fot, arribat el moment en que caiguin per terra tots els pseudo-arguments del ballarí, sortiran amb allò del “porque lo digo yo, y a calllar”, que és el que de veritat tenen més ganes de dir-nos.

jordi moncosí
jordi moncosí
09.12.2019  ·  08:42

Companys, el estigmes no deixen pensar. El sr. Iceta no és sant de la meva devoció però les coses no són tan senzilles i la realitat és complexa. Àustria és una nació? Andorra? Flandes? Itàlia? Serdenya?

Oriol Ribera
Oriol Ribera
09.12.2019  ·  08:53

I pensar que hi ha gent que opina que el FacistIceta es intel·ligent , en fi

Pep Agulló
Pep Agulló
09.12.2019  ·  08:59

PUNTUALITZACIÓ

A la indigència intel·lectual d’aquests polítics, dues línies.

El tercer i quart paràgraf de l’editorial que passa de pressa (no ve al cas) pel que va ser la transició del franquisme a un franquisme en format “democràtic” i hi ha una afirmació que, a contracorrent ja ho sé, no comparteixo…

Quan els catalanistes històrics del PSC ja havien sigut eliminats de l’escena política, a la figura d’en Pasqual Maragall dirigent del PSC, no li podem dir : “l’últim catalanista espanyolista sincer, obert i honrat” quan era un espanyolista amb cognom i vernís catalanista. Políticament va participar en l’arquitectura perversa d’aïllar la migració castellana en guetos a fi d’espanyolitzar el catalanisme i treure’n vots a Convergència, a la glòria d’Espanya. Era un bon home…

LLIBERTAT I AUTODETERMINACIÓ

PS. Espero la segona part on es parlarà dels límits del catalanisme. Entre les bones intencions i la política ?

jaume vall
jaume vall
09.12.2019  ·  09:17

Cal seguir el joc de les bajanades que pugui dir una persona que es comporta miserablement?

Josep Salart
Josep Salart
09.12.2019  ·  09:27

Comparteixo el comentari d’en Pep Agulló. Ho deixa claríssim.

I del tema nostre què? Si des de Waterloo pensen ajudar a que hi hagi govern a espanya, anar a veure el rei i tot això, em comença a cansar, a desesperar i entristir. Els dirigents d’ERC, ja els hem vist les ganes de manar, tenir poder i remanar les engrunes a una comunitat autónoma i no pararan fins a ruixar de valium tot el país.

Estic preocupat, sense feina, sense instruccions i em passo la mala llet com puc.

Carles Lladó
Carles Lladó
09.12.2019  ·  09:31

–Molt d’acord. I a més, això. Tota persona ridícula per naturalesa hauria de procurar no estar demostrant cada dia que encara ho és més del que sembla.
I potser pot ser que Espanya sigui una nació de nacions? Algú ha vist mai un nas de nassos?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
09.12.2019  ·  09:37

La clau: “ells si que ho tenen clar”. I ho defensen, encara que sigui fent el ridícul, mentint, enganyant, robant, reprimint, saltant-se la seva pròpia llei, i tots units amb un objectiu comú. Siguin de la nació PP, PSOE, CS, PODEMOS, VOX.

Piero Galilea
Piero Galilea
09.12.2019  ·  09:39

Ikea ha fet molt mal en alguns enteniments

Pere Grau
Pere Grau
09.12.2019  ·  09:49

Una frase de l’article mereix ser escrita amb lletres lluminoses: “La indigència intel·lectual de la nostra clase política”. Sortosament hi ha excepcions, però els que es mereixen ser qualificats d’indigents intel·lectuals són, malauradament, masses. Si no fos així, l’independentisme oferiria ja un bloc compacte i unit. No en el pensament i amb les idees de futur, és clar, sinó en la manera d’afrontar el perillós present. I això és la única cosa que ara hauria de comptar.

Jaume Gras
Jaume Gras
09.12.2019  ·  10:04

De tota manera, tan se val si són dues o dotze. El nostre convenciment és alliberar la nostra. El problema deu ser e lls si en tenen tantes reintgudes, no per naltres.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
09.12.2019  ·  10:13

Ridícula. Si fa no fa com la teoria de “Tabàrnia”.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
09.12.2019  ·  10:28

Jo trobo que parlem molt dels d’allà i poc del d’aquí. Perquè donem tanta canxa als PPSOE, V💀X, i CIUDANOS i deixem de vigilar als d’aquí que també ens la fotran a poc que en descuidem ?

Jaume Bonet
Jaume Bonet
09.12.2019  ·  10:43

Crec que lo que importa no es quantes nacions hi ha, ans si es vol anar o no es vol anar a sota de la nacio dominant a l-estat. Lo mal es que molts que foren els primers en dir, encertadament des del meu punt de vista, que no eren nacionalistes ans independentistes, ara sembla que ja no son independentistes. Com que manegen els massa media els enemics de la independencia de Catalunya, el temps juga a favor seu, perque tenen mes temps per mentir i per embuiar fil i per fer funcionar ses clavegueres pagant mercenaris, sobornant tot lo que sia sobornable i atemorint els qui no es deixin sobornar.

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
09.12.2019  ·  10:56

Com certament diu en Piero Galilea, IKEA ja fa temps que ho anunciava: “La República de casa meva”

Salvador Aregall
Salvador Aregall
09.12.2019  ·  11:23

Jo crec que les manifestacions d’Iceta no es mereixen una resposta des d’aquest editorial. Iceta se’n fot del nostre país i de tots nosaltres. El seu cinisme arriba a ser sarcasme i, com el seu company Obiols, és un llepaculs acrític del partit, perquè no sap fer res més, perquè no sap altra manera de guanyar-se les garrofes. El tsunami de la revolució catalana va desembussant clavegueres i s’endurà tota aquesta merda.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
09.12.2019  ·  11:57

Els espanyols no compartiran ni una pedra de la seua finca, és a dir, no permetran mai –amb policies, g.c., militars, jutges, etc.– que es pose en dubte
que hi són els amos. Tenen un pensament hermèticament tancat. Més que un pensament, un estómac insondable. Allò que no sabria endevinar jo és quants dies resistirien
els amos sense poder omplir l’estómac, en aquest cas presa la paraula en el sentit més literal.

Delfí Sabartés
Delfí Sabartés
09.12.2019  ·  15:30

No serà que espanyol Iceta (Psoe) ja s’avança a futures campanyes electorals per captar el vot dels ciutadans de Catalunya que se senten d’altres territoris de l’estat? Sí, ciutadans sempre espanyols i mai catalans, a espera que algun partit els aixoplugui a canvi de fum ara que han quedat ordres de Ciudafanos. El que calgui per recollir vots i desbancar independentisme.
No ho sé, però del recargolats i maquiavelic Iceta i dels transvestisme PSOE, tot és pot esperar.
En qualsevol cas, no siguem en la trampa d’un nou “Cafè per a tots”. Que del prenguin ells solets!

Isidre Zaballa
Isidre Zaballa
09.12.2019  ·  15:39

Davant el raonament estructurat del sr.del PSC, considero que hauria de disculpar.se de l.estupidesa dita en l.entrevista, passat: ha ser considerat ninotaire amb un grau molt elevat d.estupidesa que l.hauria d.incapacitar per exercir càrrecs de responsabilitat

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
09.12.2019  ·  16:41

Durante décadas, muchas décadas, cuando en España alguien pronunciaba la palabra “nacionalista” automáticamente venía a la mente «vascos y catalanes» y, además, el término tenía una connotación cuasi despectiva. “Esos nacionalistas”, como si fueran, en primer lugar, pocos, en segundo lugar, desconectados de las autopistas por las que avanzaba indefectiblemente el devenir de una gran Europa Unida, estúpidamente enzarzados en cuitas y discusiones que no van más allá del campanario del villorrio en el que viven, hablando entre ellos un dialecto que proviene del español y, en el caso de los vascos, un idioma que está abocado a morir «Convencidos los más de mis paisanos de que el vascuence se pierde, creen que esta pérdida se debe a causas extrínsecas, a la presión oficial, al abandono de los que lo hablan, al desarrollo del comercio, y yo estoy convencido de que la principal causa es de origen intrínseco y se basa en la ineptitud del eusquera para convertirse en lengua de cultura» (dixit Unamuno que no era sino un resentido por no haber podido ganar la oposición a la primera cátedra de euskera, convocada por la Diputación de Bizkaia en 1888, a la que se presentaron entre otros seis, R.M. Azkue, Sabino Arana Goiri y el que optó, en lo que al euskera se refiere, por bailar el baile del resentido, del despechado, Don Miguel de Unamuno. La oposicion la ganó Azkue).

Vaya, que por activa y por pasiva, «los nacionalistas» eran unos auténticos pueblerinos de tres al cuarto cuando los españoles, ellos, eran la quintaesencia del progresismo y de la visión de futuro.

Afortunadamente, y gracias a los catalanes, las tornas han cambiado. Hoy en día los términos, independencia, independentista, soberanía, «derecho a decidir», «referéndum soberanista», términos tabús durante el franquismo y el periodo democrático de lavado de cara del franquismo, hacen parte ahora del lenguaje periodístico de incluso el ABC, La Razón y El Español. Éste es un gran logro porque como decía Victor Kemplerer, el lenguaje es siempre una avanzadilla del mundo que se nos echa encima.

Y lo más importante. Los catalanes independentistas han conseguido introducir en el espectro mediático el concepto de que para nacionalistas, los españoles. Ahí es ná. Resulta que ahora se descubre y se habla de lo que ya existía desde los Reyes Católicos: “El Nacionalismo Español”.

Sr. Partal, si me lo permite y con todos los respetos debidos, hay que cambiar de marco mental. Hay que dejar de comentar, opinar, analizar a la defensiva. Catalunya no necesita defenderse de nada, la Catalunya independentista, no necesita “argumentar” su derecho a independizarse de España. Es su derecho y punto. El sr. Iceta, como buen Unamuno, tratará de lamerse las heridas y tratará de argumentar para salvarse la cara pero, a nosotros, a estas alturas de la historia, nos importa un bledo.

Cambiemos de marco mental. No demos de comer a la pobre, mezquina e insulsa bestia cada vez más patética en su argumentario digno del consultorio de Elena Francis.

En la nación de Catalunya abundan los Xirinacs y tantos otros que siempre lo han tenido claro: “No es nada personal, es simplemente que yo soy catalán”.

P.S. Una pena no poder haber escrito este comentario en catalán pero bueno, todo se andará.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
09.12.2019  ·  17:25

Si no fos tan bèstia tot el què està passant, l’acudit es podria prendre per una pallassada. El cas és que no és una broma ,intenta ser una justificació del ” café para todos” que es van treure de la màniga i anar injectant sense dir-ho la mentida de que volem un status especial quan tots som iguals i tots junts formem espanya. Aquest és el seu argument per impedir-nos els drets que tenim i no volen de cap manera que puguem exercir. I continuaran inventant el què els calgui ( encara que sigui amb bestieses com aquesta) per convencer a tanta gent com puguin de que no tenim raó….. però la tenim! Continuem!

Josep M Armengou
Josep M Armengou
09.12.2019  ·  17:40

Hi ha una misèria intel.lectual i moral colossal.
Hem de retrobar la decència i el discurs.

ernest ramos
ernest ramos
09.12.2019  ·  18:42

Sr. Victor Serra : Iceta, Granados i ILLA !

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
09.12.2019  ·  19:16

Sr. Partal, jo vigilaria amb gastar segons quines bromes, perquè de la mateixa manera que el Casado va reconèixer la Tabàrnia del pallasso dels Joglars, a veure si això de la nació de Marxalenes també li fa gràcia i d’aquí dos dies a saber el que dirà….

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
09.12.2019  ·  19:57

Iceta hauria de saber distingir política i cultura, estat i nació, nacionalitat (qualitat de nació) i ciutadania (pertinença a un estat) i que el principi de les nacionalitats que recorria l’Europa del XIX (Cada nació té dret a un estat propi) té un sentit i ell no el sap apreciar. EspaÑa no és una nació de nacions, hauria de ser un estat plural, confederal i respectuós amb tots per igual, on dir l’espaÑol, parlant d’idiomes, fora tan ridícul com dir el suís o el britànic. Mentre només siga l’aparell de domini supremacista castaÑol -“Castilla es EspaÑa y lo demás tierra conquistada”- la qüestió no té remei. Sóc de la nació del ‘Bon dia, mare’ i el ‘Bona nit, germans’, políticament multipolar des de Jaume I. També hi ha el concepte revolucionari francès d’estat-nació, l’estat que vol ser nació front al rei absolut per discutir-li la sobirania. No sé Iceta que n’hi pensa quan compta amb els dits.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes