La pantomima de Collboni com a exemple dels mals de la democràcia

  • Aquest sistema que fa que tu votes un dia i durant quatre anys els polítics fan del teu vot allò que volen erosiona la democràcia

Vicent Partal
23.01.2023 - 21:40
Actualització: 24.01.2023 - 01:44
VilaWeb
Fotografia: Quique Garcia.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El primer tinent de batlle de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar ahir que deixava el càrrec per dedicar-se completament a la campanya de les eleccions municipals. “Vull liderar el canvi que la ciutadania ens demana”, va dir. Tot i la dimissió, el PSC continuarà formant part del govern municipal que encapçala Ada Colau, com si no passàs res. La pantomima és, per tant, ben descarada.

Perquè el cas és que Colau ja fa dos mandats que és batllessa i el seu aliat principal ha estat Collboni. En la primera ja va pactar amb els socialistes després d’intentar durant uns quants mesos de governar sense ningú més, tot i que després del suport del PSC al 155 va trencar el pacte. Però en el segon mandat Collboni i Colau han governat junts d’ençà del primer minut fins ahir. Pretendre, doncs, en aquestes condicions encapçalar el canvi (evident) que reclamen els ciutadans de Barcelona és un exercici de funambulisme polític certament descarat.

Tanmateix, no és un cas únic, tot i ser el més cridaner de tots. Fa setmanes que hi ha un degoteig de notícies en ciutats, grans i menudes, sobre moviments de polítics que, pocs mesos abans de les eleccions i de pressa i corrents, canvien sobtadament d’actitud i miren d’esborrar allò que han fet fins ara; o de prometre coses que tothom veu que són incompatibles amb les que ells mateixos han fet fins ara. I canviant de partit i tot, si cal.

I tot plegat és terrible per a la vida pública. Perquè aquest sistema tancat que consisteix que tu un dia votes i els polítics, del teu vot, en fan allò que volen durant quatre anys, sense possibilitat de reclamació, erosiona les democràcies d’una manera evident. Passa a tot arreu, però a l’estat espanyol la cosa és exagerada, perquè és la cirereta que s’afegeix a les limitacions ja conegudes que fan tan inútil el sistema: llistes tancades, poder dels secretaris generals, sistema electoral que afavoreix la dreta rural, etc.

Hi ha països on, conscients del mal que causa aquesta actitud, si més no s’han intentat d’articular fórmules d’intervenció electoral que miren de suavitzar la discrecionalitat dels polítics en relació amb el sistema tradicional. És el cas de tots aquells on es trien les institucions per meitats –cada dos anys es renova la meitat, posem per cas, del parlament o l’ajuntament, de manera que els electors poden castigar els governs a mitjan legislatura, si cal, sense causar cap daltabaix complet. Però a mi encara em semblen més interessants els sistemes de desvotar.

La possibilitat de desvotar o de revocar un mandat abans no s’acabe existeix i és viva en algunes democràcies, tot i que en poques. En alguns casos funciona a partir d’una recollida de signatures per a convocar referèndums que poden fer caure alguns nivells de govern –com ara Alemanya, els Estats Units i l’Argentina. A Letònia, amb les signatures d’una desena part del cens es pot proposar un referèndum per a dissoldre el parlament en qualsevol moment de la legislatura, tret dels primers deu mesos. A Estònia es fan experiments molt interessants amb vot electrònic per tal de fer plegar regidors o batlles d’una manera fàcil en qualsevol moment del període de govern. I, com hom pot suposar, a Suïssa també en tenim exemples notables: sis cantons de la Confederació Helvètica tenen lleis que estableixen els mecanismes de revocació de mandat. Hi ha encara un cas especial i ben curiós, el del Regne Unit, on és el parlament mateix que engega el procediment si un membre de la cambra no es comporta com cal. En aquest cas, si un 10% dels electors de la circumscripció on va ser triat el diputat signa una petició de revocació, és destituït i s’hi convoquen eleccions. El 2019 Fiona Oluyinka, una diputada per Peterborough, va ser la darrera a ser desposseïda del càrrec per aquest mecanisme, després de saber-se que havia mentit sobre una multa de trànsit.

Tot això són iniciatives que, al capdavall, miren de corregir els efectes més perversos d’uns sistemes democràtics, els nostres, molt limitats, perquè deixen els electors desvalguts davant els electes, una volta hem dipositat el vot a l’urna. I per això n’hem de parlar i hem de reclamar canvis.


És veritat que ni amb això no en tenim –no en tindríem– prou quan el polític és capaç de fer coses com aquesta que ha fet ara Collboni. Però acceptar resignadament el sistema electoral que tenim i la manera vigent de relacionar-nos amb els electes, sense qüestionar-la, callar, no tan sols és irresponsable sinó també perillós. Que n’hi ha prou de fer un colp d’ull a Europa, en efecte, per a veure com la desconfiança envers la classe política corca la societat, país rere país.

PS. L’extrema dreta espanyola, tant la política com la mediàtica, s’ha abocat a una guerra interna brutal, que és molt interessant de seguir de prop. Oriol Babler ho explica avui en aquest article: “La guerra de l’odi de l’extrema dreta deriva en una batalla campal entre Losantos i Vox”.

 

La nostra feina és ajudar els lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
23.01.2023  ·  22:10

A tot arreu es busquen, amb menys fortuna que més, mecanismes que dificulten l’estafa a la democràcia que suposen maniobres com la de Collboni. Menys allà on la democràcia és exemplar, perfecta, immillorable i espanyola. Marxem o ens enfonsarem amb ells.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
23.01.2023  ·  22:27

Jo no tornarà a votar a cap elecció mentre duri el actual sistema electoral.Ja n’hi ha prou de fer-nos passar per imbècils.

Joan Llacuna
Joan Llacuna
23.01.2023  ·  22:32

Vicent, el que expliques que passa arreu, revocació de mandat, només té lloc a aquells estats on és la gent la que escull el diputat, no el partit.
Demana un sistema electoral majoritari, si us plau, com a França o Anglaterra. Això disminueix força el poder dels partits, i ens el dona a la gent.

Marcel Estadella
Marcel Estadella
23.01.2023  ·  22:37

Per mi que les coses van mes a l’estil del que va passar amb Rajoy la primera vegada que es va presentar, el posen embolcallat amb coto-fluix: si surts del govern no te n’esquitxa res del que pugui passar des d’ara i fins a les eleccions.
Sigui una o sigui l’altra, un o altre exercici de funambulisme democràtic demana que tots plegats ens ho fem mirar.

Joan Benet
Joan Benet
23.01.2023  ·  22:54

El problema és que sense sou públic no és queden.
Ja els recoloquen a un lloc discret on seguir amorrats a la mamella.
Però qualsevol sistema de filtre és poc per mantenir aquesta plaga de vividors a ratlla

Mònica Vidal
Mònica Vidal
23.01.2023  ·  22:55

La veritat és que quan he llegit la notícia no m’ho creia. El cas és que aquests polítics nostres es pensen que som imbècils i que combreguem amb rodes de molí. No tenen vergonya. Ja m’hi ha prou de tanta presa de pèl

Joan Guasch
Joan Guasch
23.01.2023  ·  22:56

Fa uns quants anys es va provar de fer un canvi en el sistema electoral català, encara recordo un reportatge que va fer TV3 en el qual els experts que havien treballat el tema exposaven les diferents possibilitats que hi hauria. Els partits del Parlament, però, devien fer números i van veure que se’ls podia acabar poder xuclar de la mamella a cor que vols i, més greu encara, segurament van veure que s’haurien de posar a treballar i posar al capdavant elegibles amb una mica de cara i ulls. Ens hem espanyolitzat tant que el podrimer ja és el mateix i, com que no els castiguem, se’n foten a la cara i se n’aprofiten. I mentrestant, el feixisme va treballant per ocupar tot l’espai lliure que crea el desencís.

Joan Guasch

Joan Margarit
Joan Margarit
23.01.2023  ·  23:00

Molt interessant la visió del què és possible a d’altres països.
Jo em pregunto: ara que els certificats digitals identifiquen electrònicament a cadascun dels votants, per què, a més de poder votar electrònicament cada 4 anys a algú que ens representi durant aquest període, no ens haurien de permetre votar a qualsevol proposta de llei, esmena o acte parlamentari en el que tinguéssim una desavinença amb la intenció política de la força política que va rebre el nostre vot electoral mesos abans?
Els avantatges d’això se m’acudeixen múltiples, afectant al poder dels lobbies, afeblit per l’atomització dels centres de poder, democratitzant encara més el poder legislatiu, que s’acostaria al que el poble realment vol i, com no, afectant a la dedicació dels polítics a satisfer les necessitats dels seus votants, no només en el període proper a les noves eleccions sino durant toooota la legislatura.

Victor Serra
Victor Serra
23.01.2023  ·  23:21

A Catalunya hem sigut incapaços de fer una llei electoral en 40 anys. I això no és culpa d’Espanya, per una vegada. Caldria un sistema de llistes obertes, com a mínim. Ara , per ser pràctics, caldria castigar Collboni, però tenint e compte que l’abstenció no serveix per a res i ells se’n foten. Votar llistes alternatives o el que sigui és més efectiu.

Marià Armengol
Marià Armengol
23.01.2023  ·  23:29

Aquests països amb mecanismes suficients per revocar el càrrec a qui no cumpleixi eficientment i lleialment: Suissa, Letonia, US, UK, Alemanya… son simples democràcies. nyordia és una ‘democràcia consolidada’… què és molt diferent! (i nosaltres com a ostatges, el mateix, si fà no fà).
A cap partit l’interessa fer cap canvi en aquest funcionament mafiós ‘consolidat’…

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
23.01.2023  ·  23:46

Fa anys vaig descobrir aquests dos videos https://youtu.be/k8vVEbCquMw
https://youtu.be/UoP_mSIHqTY
Des de llavors que em va quedar molt clar que NO vivim en un sistema democràtic. Mireu, mireu! I entendreu moltes coses…

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
24.01.2023  ·  00:00

He trobat molt interessant la idea de desvotar. No la coneixia. Caldria fer alguna cosa perquè els polítics no es pensin que poden fer el que volen amb els nostres vots.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
24.01.2023  ·  00:07

A mi em sembla bé l’operativa d’en Jaume Collboni.

Sembla que ací, a VilaWeb pretengueu polir i regenerar la “democràcia” española.

Pense, que ja ens va bé veure aqueixes bretolades d’un sistema que ens és aliè.

El que cal anar fent és una Constitució de les nostres repúbliques com a fita d’on volem anar.

Igual que VW ha fet un paradigma diferent a la resta de jornalisme nacional , tot intentant emular i copiar allò que hi ha de bo a la resta del món, i creant un “model” on l’español no pot ni emmirallar-se, cal fer unes estructures d’estat per part de la gent que senta tot allò aliè, estrany i marcià.

Aqueix estat mental que hi havia a finals dels 1970′ en la societat valenciana i durant els 1980′ el pujolisme sabé implementar a nivell ciutadà al Principat.

Si creiem que els nostres col·laboracionistes i 5ªcolumnistes podreixen españa, només ens cal que avalentonar-los a que s’esmercen més i millor.

I si hi ha repartiment d’estopa per part de llurs amos de Màdrix, nosaltres mirar-nos-ho des de la graderia amb joia i xerinola.

Josep Blesa (València)

Lluís Paloma
Lluís Paloma
24.01.2023  ·  00:12

T’oblides de les xarxes clientelars, que electoralment son fonamentals, almenys amb el Règim del 78. Sobre eleccions, son un bluff, i igualment “Indra te lo afina”. He deixat de creure en els polítics i en la política, només crec en com posar-los pals a les rodes i que no puguin decidir res, perquè quan decideixen és sempre en contra de la ciutadania.

Roser Bravo
Roser Bravo
24.01.2023  ·  00:25

Sobretot serietat… La clau per trencar amb tot això, la té el votant al 100 x 100!!!

Josep Jallé
Josep Jallé
24.01.2023  ·  00:34

Fa anys, molts i potser des de l’inici d’aquesta transició cap a la democràcia, que mai acaba d’arribar, que la governança és a mans del Psc, es digui com es digui el cap de la llista i els seus acompanyants a les llistes electorals. Així que res més que dir d’aquests “sotogovernos” que remenen les olles. I els tripartits sempre a punt. La mamella és la mamella. Urbi et orbi.
Salut.

Antoni López
Antoni López
24.01.2023  ·  01:48

Son mamífers amb el JO descontrolat, fidels a la Doctrina de San Galtes : Primer Jo, després Jo, sempre Jo i tot el que resti, per a MI,
amen. A voltes son aprofitables i a voltes no, depèn de ves a saber què… com qualsevol altre. Pot ser un bon batlle, qui ho sap….

Lluis Lopez
Lluis Lopez
24.01.2023  ·  02:09

La idea es ser politic i estar al servei dels ciutadans. Aixi s’enten que als Estats Units (EUA), un representant (diputat) es triat per a 2 anys i pels ciutadans de la seva circunscripcio, on el contacte entre ciutada i representant es constant. A vegades un representant pot votar en contra del seu partit en alguna llei que perjudiqui els seus electors (es passen comptes al final dels 2 anys). Es podria intentar a la Catalunya independent, pero a l’autonomia espanyola impossible. La idea es ser “funcionari” del partit, a grimpar i a viure.

Ferran Izquierdo
Ferran Izquierdo
24.01.2023  ·  07:38

els politics no pensen que som imbecils. SABEN QUE SOM IMBÉCILS, car no fem res Per canviar el sistema. Molttíssima gent passa de la política i es pensen que no hi ha res a fer davant un sistema corcat, corrupte i quasi feudal.

Raul Magdalena
Raul Magdalena
24.01.2023  ·  07:42

Això de revocar s’assembla molt al ostracisme. M’ estimo més un sistema de democràcia directa amb delegació de vot opcional. Técnicament ja és possible

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
24.01.2023  ·  08:13

Acord per la independència per les municipals, cap vot pels tres professionals de la política que actuen d´esquena al poble.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
24.01.2023  ·  08:26

Una estafa

Anton Boqué
Anton Boqué
24.01.2023  ·  09:47

Aquest Sr. És un pallasso i estic d avird en l escrit q reclama una llei electoral..

Votar Collboni es Votar una persona sense principis…

Els barcelonins teniu la paraula

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
24.01.2023  ·  09:53

Això només s’arrecla fent cau i net i depèn de si estem disposats a fer-ho nosaltres assumint-ne els riscos.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
24.01.2023  ·  10:05

Fan el que volen amb els nostres vots és indignant

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
24.01.2023  ·  10:17

Bona reflexió general del Director i m’afegeixo al comentari de Víctor Serra sobre la llei electoral catalana. Un exemple més del baix nivell intel·lectual i polític del nostre sistema.

Carles Farre
Carles Farre
24.01.2023  ·  11:21

I si parlem de la “pantomima” del progressisme?
https://youtu.be/KDgbKmbNZB4

Jaume Riu
Jaume Riu
24.01.2023  ·  11:45

DEMOCRACIA RADICAL
Fa anys, molts, que parlem de les promeses electorals que no es compleixen mai -mai-, i no passa res.
Des de fa quaranta cinc anys hem suportat pactes postelectorals que no ha votat, ni votaria ningu, i no passa res.
La barra de Collboni amb els pactes a l’Ajuntament de Barcelona tot i ser els que exhibeixen l’aplicació del 155 sense vergonya, i la barra del pressupost que arrossega la Generalitat des de fa mesos mentre els republicans diuen que s’aprovarà immediatament, i la barra de la taula de diàleg inexistent i impossiblep entre el regne d’Espanya i Catalunya, tenen en comú la barra del PSOE i dels que els hi riuen les gràcies. Aquesta és la qüestió.
Amb els exemples de democràcia radical que explica Partal per retirar la confiança als càrrecs electes quan l’elector ho creu oportú, ens fa visualitzar una bona proposta per governar el Consell de la República i una Catalunya independent.
Però dins d”Espanya, ho hem comprovat i ja hem vist que és impossible una democràcia radical.

Pere Roca
Pere Roca
24.01.2023  ·  12:05

a UK els parlamentaris tenen unes hores cada setmana per atendre els votans, ja està que al votar un sol parlamentari a la papeleta (mes un partit per arrodonir la quantitat) fa que la llista es oberta i el parlamentari es degui als votans mes q al partit

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
24.01.2023  ·  16:34

El nostre fracàs democràtic i obviament dels partits és fruit de la llei electoral vigent.
Sánchez deu voler Collboni a Barcelona i assegurar la presidència de La Generalitat per Illa.

Carles Serra
Carles Serra
24.01.2023  ·  16:59

Collboni és el clar exemple d’un Iceta, un element sense escrúpols, un element sense cap valor democràtics ni humà; però també és la representació d’aquesta societat, que una part important ens l’han imposada; el franquisme i el cinisme per bandera

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
24.01.2023  ·  17:06

Una vegada més critiquem la llei electoral suïcida com altres mil vegades.
Marmolem, rondinem i parlar entre dents contra el sistema electoral catalanoespanyol i se’ns en va tota l’energia en paraules inútilment.

A ningú (ciutadà o polític) se li acudeix fer un cop de força i canviar el rumb antidemocràtic.

A ningú!
I si ens hi poséssim?
I si fóssim valents altra vegada com el 1’Oc??

Pauli Morer
Pauli Morer
24.01.2023  ·  23:21

Que els socialistes diguin que volen encapçalar el canvi a Barcelona, on governen des de 1979, excepte els quatre anys d’en Trias, sembla un acudit, sembla que el sr. Collboni vol fer veure que no te res a veure amb les bertranades que ha fet l’alcaldessa, com si no hagués estat el seu primer tinent d’alcalde.
Sobre els incompliments dels càrrecs electes desprès de les eleccions diria que també els electors tenen la seva part de culpa tornant-los a votar.
Sobre polítics cínics citaria l’Eva Parera, de Valents, que ara desbarra contra la Colau després d’haver-la votat per alcaldessa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes