La Magrana torna a les llibreries recuperant els valors literaris dels orígens

El grup Penguin Random House, que ha comprat el segell, publicarà quinze novetats i recuperarà quaranta títols del catàleg històric, durant l'any vinent

VilaWeb
El director editorial dels segells en català per a adults de Penguin Random House, amb una part del seu equip.
Montserrat Serra
30.11.2021 - 21:11
Actualització: 30.11.2021 - 22:11

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any 1975 moria Franco. Després de quaranta anys de dictadura, de repressió indiscriminada, s’havien de refundar les estructures culturals del país. En l’àmbit de l’edició en llengua catalana, Edicions 62 havia tingut l’hegemonia d’ençà de l’any que es fundà. I va funcionar gairebé tota sola fins que a mitjan anys setanta i començament dels vuitanta van aparèixer una colla d’editors desacomplexats que van fundar noves editorials, van permetre de diversificar l’oferta literària en català a les llibreries i van donar musculatura econòmica al sector. Naixia la Magrana de Carles-Jordi Guardiola el 1975; Quaderns Crema de Jaume Vallcorba el 1979; Empúries de Xavier Folch el 1983; Columna de Miquel Alzueta i Àlex Susanna el 1985; i també la Campana d’Isabel Martí i Josep M. Espinàs el mateix 1985.

Edicions de la Magrana, fundada per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola, que en fou el director, va tenir unes primeres dècades brillants: va descobrir Jesús Moncada, Maria Barbal, Joan-Lluís Lluís… Però amb el final de segle XX van començar les dificultats econòmiques que van acabar amb la venda del segell al Grup RBA l’any 2000 i esdevingué el segell català del grup. Els editors d’aquesta segona etapa van continuar descobrint nous autors que van connectar amb el públic. El cas més destacat fou el de Marta Rojals, col·laboradora de VilaWeb. Segurament, el 2014 va ser un dels darrers anys significatius de la Magrana dins d’RBA, amb la publicació de la segona novel·la de Rojals i el rellançament de la novel·la negra amb el premi Crims de Tinta, que havia impulsat el llibreter de novel·la negra i criminal Paco Camarasa.

Ara fa uns quatre anys que la Magrana era un segell inactiu, gairebé congelat, i a partir del 2018 sense editor. El propietari d’RBA, Ricardo Rodrigo, es volia vendre tot el grup i en el paquet hi anava el segell. No va ser fins fa pocs mesos que el Grup Penguin Random House anunciava que havia arribat a un acord per a adquirir la Magrana i els segells infantil i juvenil en espanyol Molino i Serres. Ahir el grup va presentar els criteris de reactivació.

Tres col·leccions que enllacen amb els orígens de la Magrana

S’havia especulat que Penguin Random House es quedaria la Magrana només per aconseguir els segells d’infantil i juvenil. Ahir, el director editorial dels segells per a adults en català del grup, Joan Riambau, ho desmentia a VilaWeb: “Teníem Rosa dels Vents i la Campana i buscàvem un tercer segell més literari en català.” Un cop es va comprar el segell, la primera cosa que va fer Riambau va ser analitzar quins títols del catàleg encara eren vius i parlar amb els editors anteriors i amb llibreters, per reconstruir la història del segell.

En la primera etapa, i deixant de banda els títols infantils i juvenils, la Magrana havia conformat un catàleg a partir de tres columnes: la col·lecció de narrativa, Les Ales Esteses; la col·lecció de no-ficció, Orígens; i la col·lecció de clàssics grecs i llatins, Clàssics Grècia i Roma, destinats a joves estudiants de batxillerat (aleshores de BUP i COU) i estudiants universitaris. Ara, Penguin Random House recuperarà aquestes tres columnes sobre les quals fonamentarà la reactivació i, a més, recuperarà bona part de la cinquantena de títols del catàleg encara vius.

Un altre vincle que la nova etapa de la Magrana fa amb el passat és el disseny, que variarà poc, tot mantenint el requadre tan característic de les cobertes. Riambau diu: “Buscant la memòria del segell, d’editors i llibreters, tots vam coincidir que el requadre era un record molt positiu, que a més té la connotació d’una finestra oberta.” El logotip tampoc no l’han modificat.

El Nobel Abdulrazak Gurnah, Gabriel Marat, Ponç Puigdevall, Cinta Farnós, Núria Perpinyà

La Magrana tornarà a les llibreries el febrer de l’any vinent. Durant tot l’any publicarà quinze novetats i recuperarà quaranta títols del catàleg històric. Entre les novetats es destaquen dues obres del darrer premi Nobel de Literatura, Abdulrazak Gurnah: a l’abril arribarà By the sea (A la vora de la mar) i al setembre Afterlives. By the sea és, segons que indica l’editorial, una història èpica en què dos refugiats de Zanzíbar es troben en una petita ciutat costanera d’Anglaterra. A Afterlives, Gurnah dóna vida als oblidats de la guerra colonial amb la història d’un nen robat per les tropes alemanyes.

L’editorial també difondrà veus noves com ara Cinta Farnós amb Geosmina; Gabriel Marat amb La vida de l’altre; i el debut literari d’Aina Gatnau amb Canviar de pell. I també publicarà la nova novel·la de la consolidada Núria Perpinyà, una obra important, segons Riambau, que es titula Diatomea (a final de març, a les llibreries). En l’àmbit de la no-ficció, la nova Magrana s’estrena amb un llibre del crític literari i escriptor Ponç Puigdevall, Jardins secrets, un homenatge a l’amor pels llibres i per la literatura, un elogi de la literatura catalana.

Entre les obres de fons del segell que aquest 2022 arribaran a les llibreries es destaquen: Suite, d’Irène Némirovsky; La marca de l’home, de Philip Roth; Estudi en lila, de Maria-Antònia Oliver; La senyora Dalloway, de Virginia Woolf; Tota la veritat, de Núria Cadenes, obra que va guanyar el setè premi Crims de Tinta; Jacques el Fatalista, de Denis Diderot; i les dues novel·les que va publicar Marta Rojals a la Magrana: Primavera, estiu, etcètera i L’altra. Riambau ha explicat que Rojals és fidel a la seva editora, Isabel Obiols, i continuarà publicant amb ella a Anagrama, però també és fidel al seu antic segell i per això ha permès la recuperació dels seus dos primers títols a la Magrana.

A més, una quarta part de títols del fons recuperats corresponen a clàssics grecs i llatins. Els primers: Història d’Heròdot; Ilíada i Odissea, d’Homer; L’art d’estimar d’Ovidi; Les metamorfosis d’Ovidi; i Cants de Safo.

Rosa dels Vents, la Campana, la Magrana

El grup Penguin Random House té ara tres segells que conformen la seva estratègia editorial en català: Rosa dels Vents, que publica literatura comercial i llibres de divulgació; la Campana, abocada a la crònica periodística i que treballarà fort en la literatura internacional; i la Magrana, concentrada en l’àmbit literari i en el planter en llengua catalana.

Amb aquests tres segells, Penguin Random House s’ha convertit en el segon grup editorial més important en català, després del Grup 62. La previsió és que Rosa dels Vents publiqui quaranta títols l’any; la Campana, quinze; i la Magrana, quinze novetats. A més, l’any vinent, amb el rellançament, també arribaran a les llibreries els quaranta títols recuperats.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes