La doble via (o potser sí que es mou alguna cosa)

«Quant de temps feia que no teníem constància pública d'una proposició concreta que rebés el suport simultani i en públic de Junqueras i Puigdemont?»

Vicent Partal
29.10.2018 - 06:39
Actualització: 29.10.2018 - 07:39
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Després del xoc entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana al parlament, una de les coses que m’han sorprès més ha estat sentir membres del govern, de tots dos partits, com repetien una vegada i una altra que dins l’executiu del president Torra hi regnava el bon ambient. Fins i tot un va arribar a afirmar que l’enfrontament al parlament era ‘un miratge’ realment menys important que no sembla, vist que de totes maneres el govern necessitava la CUP o els comuns per a aprovar el pressupost. Doncs bé, aquest cap de setmana han passat moltes coses, especialment en el camp independentista, a les quals no trobe explicació sense tenir en compte aquest detall, sense tenir en compte la possibilitat que la trencadissa entre els dos partits al parlament només siga, només, una de les diverses cares de la moneda.

Xavier Vendrell, probablement la persona d’ERC amb més portes obertes en l’entorn de Puigdemont, dissabte al vespre al ‘Preguntes freqüents’ de TV3 i diumenge en aquesta entrevista exclusiva de VilaWeb, va proposar allò que defineix com una marxa sostinguda de milers de catalans per tot Europa, marxa que va presentar com el possible instrument per a acorralar l’estat espanyol. I de seguida el compte de Twitter del vice-president Junqueras s’hi va avenir. Cal suposar, per tal com ell és a la presó, que aquest compte el gestiona algú de confiança màxima i també és possible que, tenint en compte qui és Xavier Vendrell, la decisió de fer la piulada i el contingut de la proposta haguessen estat pactats, o si més no Junqueras en persona en tingués coneixement. Seria la cosa més lògica.

Però el que em va semblar realment significatiu va ser que el president Puigdemont també s’hi adherí immediatament, només quatre minuts després, amb un altre piulet. I no sembla pas que fos un gest casual, sinó deliberat. Ahir s’hi afegí el president Torra, de manera que completà una unanimitat gairebé total, ja que no sabem encara què en pensa la CUP, de la proposta de Vendrell. Algú pot pensar que és poca cosa, però no puc deixar de formular la qüestió en aquests termes: quant de temps feia que no teníem constància pública d’una proposició concreta que rebés el suport simultani i en públic del president i el vice-president del govern legítim?

Juntament amb aquesta situació, també dissabte, la presentació de la Crida a Manresa ens va permetre d’observar coses poc habituals. Una de les més destacades va ser l’adhesió de Josep Andreu, batlle de Montblanc, al nou moviment. Adhesió que va fer pública amb una xapa amb la cara d’Oriol Junqueras, ben visible, a la seua camisa. Josep Andreu és un dels batlles de referència dels republicans. Les seues credencials d’esquerres i independentistes vénen de molt lluny i fou un dels impulsors de les esmenes que en la conferència nacional varen obligar la direcció a tornar a acceptar la possibilitat de la via unilateral. És veritat que la Crida naix sense exclusivitats i que no demana a ningú que deixe de militar enlloc per a formar-ne part. Però el detall de la presència de Josep Andreu, i més gent d’Esquerra, en l’acte i la reacció del seu partit no pot passar desapercebuda. O no hauria de passar desapercebuda. Més enllà dels inevitables piulets descontrolats, en els comentaris dels republicans no vaig saber veure-hi cap agror ni cap retret. Es va voler marcar la diferència i la distància del partit de Macià i Companys amb el nou moviment, com és lògic i normal, però res més. Tot molt elegant.

La qüestió, en conseqüència, és si hi ha res al darrere de tot plegat, si s’albira, o si podem esperar, una reconducció de les tensions extremes que hem viscut entre els dos partits centrals de l’independentisme, especialment al parlament. I jo diria que és possible que sí. En part, precisament, perquè el govern funciona i no té problemes interns, cosa que és molt i molt important. En part, perquè l’anunci imminent de les penes que demanaran als presos necessàriament l’han d’entomar en comú. En part perquè la posició conjunta a Madrid davant Pedro Sánchez els obliga a tots dos. I potser també perquè la Crida significa una reconducció molt important de l’espai postconvergent. Una reconducció que podria facilitar un canvi també de la relació amb els altres, especialment si, com sembla que passarà, el PDECat passa a ser una força clarament marginal.

Ara, més enllà de totes aquestes raons, tot el que m’arriba aquests dies em fa deduir que tant els uns com els altres van entenent que es pot continuar fent camí junts sense que siga obligat d’entendre’s en tot ni de tenir un full de ruta estricte. A Manresa el president Torra va explicar que cal arribar a un consens social, que és el consens contra la repressió, contra la monarquia i pel dret d’autodeterminació. Un consens en què ERC ha insistit de fa temps i en què podrien avenir-se la CUP i els comuns. I alhora ERC, per mitjà de Xavier Vendrell, fa propostes de pressió política, de no acomodar-se a la situació actual ni d’acceptar-la com a inevitable, molt en la línia d’allò que fins ara havia propugnat l’entorn més immediat del president Puigdemont.

És com si dos trens, després d’haver-se barallat molt pel nom del conductor de la màquina o pel de l’estació, de sobte es posassen tímidament d’acord a explorar el tram de via que tenen davant. Mirant-se de reüll, potser. L’un potser amb voluntat d’assumir més risc que no l’altre. L’altre potser amb més ganes d’anar bé que no de córrer. Però assumint tots dos que encara hi ha un tram de via, abans de poder dir segur quin va pel camí més adequat i quin és el mapa real que porta a la destinació volguda. Potser sí que es mou alguna cosa…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Salart
Josep Salart
28.10.2018  ·  22:33

Optimisme molt, tot. Però no ho veig tant planer. El xoc fort va ser quan el senyor Torrent el mes de gener i amb la màquina a tot drap des del 21D va fotre el maquinista per la finestre sense avisar ningú. Que vostè ara em digui que el govern va be, escolti, ja pensaré amb les actituds del senyor Margall a la BBC, del senyor Bargalló pels barracons, dels passadissos del senyor Buch i potser ho veuré com vostè.
De les ganes d’anar junts, ho veurem amb els pressupostos espanyols, les accions de cara als judicis i alguna cosa més, com Veure si a l’alcalde de Montblanc li llegeixen la cartilla. I vol dir que hem de pensar amb el PdCat quan parlem de la Crida?.
A part de tot això, sóc optimista i amb més ganes que mai.

Ramon Perera
Ramon Perera
28.10.2018  ·  22:42

Al llegir l’editorial no puc deixar de pensar, amb un somriure, que al nostre director li és útil l’experiència que tenia com a kremlinòleg.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
28.10.2018  ·  22:59

Diria que comencen a assumir que la gent està enfadada, molesta i altres coses, del que està passant, del que estan fent o deixant de fer. Per tant intentaran muntar alguna mena de circ per enfrontar-se a les eleccions municipals i després ja veuran.
Pot-ser que tinguis raó, però fins que no es vegi clar, claríssim, dubto molt que tornem a confiar en la colla de polítics que tenim ara al govern autonòmic.

Josep Usó
Josep Usó
28.10.2018  ·  23:01

No tenen més remei que continuar endavant. En realitat, és la única cosa que poden fer. Tornar enrere és impossible. Per això estic segur que continuaran endavant. La República és l’única meta real. Totes les altres són derrotes massa ignominioses davant d’un enemic que no s’ho val.

Ramon Perarnau
Ramon Perarnau
28.10.2018  ·  23:10

Sr. Partal té raó, hi ha una doble via, com la que es veu a la fotografia de l’anunci del referèndum d’1-O.

En concret es veu un canvi de vies, i això és la doble via. Uns partits circulen per la via principal cap a una República, a poc a poc, amb aturades, però sempre endavant.

I un altre partit circula per un altre via, una via morta, la que porta a la suposada autonomia. No fa falta dir el nom del partit que s’ha desviat de via principal i que està circulant per via morta.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.10.2018  ·  23:10

Reconec que no m’ho creuré mentre no ho vegi amb els meus ulls. Això sí, si hi ha de veritat aquests migs acords soterrats, podrem treure el cava i el confetti, doncs portàvem una temporada digna de descens a 2a B. Per tant, admeto prudència, en un sentit i en l’altre.

Joaquim Falcó
Joaquim Falcó
28.10.2018  ·  23:21

Mai m’ha agradat en Xavier Vendrell , es un personatge molt tèrbol.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
29.10.2018  ·  05:05

Hi ha declaracions de Sergi Sabrià saludant el naixament de la Crida com la n-sima refundació de la dreta nacionalista. Per tant no em sembla a mi que anem camí de la unitat. I tampoc em sembla que la CUP hi tingui gaire interès. No és per tirar aigua al vi, però em temo que ara per ara la unitat és una construcció teòrica més que cap altra cosa.

Quant a la marxa per Europa, sincerament, no hi veig ni la utilitat ni el motiu. Si, a Brussel·les varen quedar molt bé 50000 catalans. I què ? S’ha mogut una sola cosa, encara que només sigui una ? I quina mena de format proposen ? Amb això es pensen de debò que posarem Espanya contra les cordes ? És aquesta la gran estratègia comuna ?

Crec que hauríem de ser una mica més rigorosos i curosos. No ens estem enfrontant amb Pancho Villa, sinó amb un estat amb tots els ets i uts i una mala llet infinita, com s’ha demostrat mantes vegades. Intentem proposar coses efectives, que ens facin avançar i que no facin gastar energies i il·lusions innecessàriament. Perquè gastar energies per no res porta al desànim. I és l’únic que realment no ens podem permetre. Per nosaltres i per les futures generacions.

Gemma R.
Gemma R.
29.10.2018  ·  07:09

Vicent, entenc que tú com tots, veus en la unitat la única oportunitat de tenir èxit en la nostra empresa, però per desgràcia no sóc tant optimista com tú amb els dirigents d’ERC, que no de les bases. I la CUP mentre ERC faci aquest discurs que la Crida representa la dreta independentista, ells no s’hi sumaran mai. Seguim amb estratègies partidistes per desgràcia.

Josep Mª Juanpere
Josep Mª Juanpere
29.10.2018  ·  07:25

Dins ERC sempre han estat a hòsties entre ells. Fa poc Torrent semblaque va actuar sense ni parlar amb Aragonès. Ara surt X. Vendrell com un bolet dient arreu allò que volem sentir dir a ERC. Que saps d’ell J. FALCÓ? Diria q quelcom es belluga a ERC.I en bona direcció. La marxa fa temps que Torra la menciona, i si serveix pq Europa és plantegi que hi passa amb els drets civils, anem be.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
29.10.2018  ·  07:26

Gràcies Sr. VICENT pel seu obtimisme, però crec que la realitat és un altre, no confio gaire en alguns polítics nostres.

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
29.10.2018  ·  07:42

Ho lamento però si faig un repàs calidoscòpic dels últims 12 mesos no tinc cap motiu per confiar en uns partits que l’únic que m’han demostrat és que són com aquells cavalls, grossos i vells, incapaços de fer una sola passa. Si tot un exèrcit de mosques els emprenya potser es bellugaran un pelet, un cop de cua, una petita passa… i para de comptar. Com deien les padrines “de la necessitat n’hem de fer virtut”. Hem d’aprofitar perquè tingui lloc una profunda regeneració de la mà de la democràcia participativa i posar en marxa una nova cultura política. Els mateixos que ens han dut a aquesta situació no ens en trauran pas.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
29.10.2018  ·  07:46

L’altre dia veient el FAQS, amb el Sr. Vendrell i el mantra d’eixamplar base, estava clar que el mes d’octubre de 2017 estàvem en mans d’empresaris (Sr. Coello), d’ERC i la pinça de Junqueras a Puigdemont i botiflers (Santi Vila). El President Puigdemont va tirar pel dret i proclama la República però la valentia li dura 8′.

Recomenable aquest enllaç: https://feedly.com/i/entry/9kwMuWzaVfjHp1lKASxnzFRPuKFS1ru6qwSGTEyUQlU=_166b0b47247:1343b6c:df8f4700

Roser Giner
Roser Giner
29.10.2018  ·  07:56

Estan aplanant el camí per continuar dins l’autonomisme. Ningú parla de ruptura. Només el poble en parla, i ho demana, els que vam votar i vam assenyalar als nostres representants el camí a seguir. Elles tenen els nostres vots i no són dignes de la confiança del poble. Polítiques per una banda, el poble per una altra. Sempre diem …. no ens falleu …. i ho fan una vegada i una altra. En aquest el teu editorial, no comparteixo gens ni mica el teu, optimisme ? El 155 continúa, encobert, però hi és …. oi senyor Buch, Conseller d’Interior ? O senyor Bargalló ? O senyor Maragall ara molt enfeinat amb les eleccions municipals ? TV3, la nostra ?

Albert Miret
Albert Miret
29.10.2018  ·  08:18

No és gens bo que cada vegada que hi ha algun comentari albirant una solució possible en vers a la unitat que hem estat exigint durant tot l’any, abundin reiteradament comentaris depriments que ho intenten minimitzar quan no carregar-s’ho directament. Crec que una gran diferència entre el moment actual i els finals de l’any passat, és que llavors els depressius callaven davant l’allau indiscutible d’opinions dient que ja hi arribàvem. No hi vam arribar, cert, però ens hi vàrem acostar prou per despullar l’enemic davant del món. L’optimisme sempre multiplica, i en canvi el pessimisme, que acostuma a ser la cara fàcil dels professionals del: “jo ja ho deia”, l’únic que fa és desanimar als que ens neguem a abandonar la revolució del somriure. Ens agrada més poder continuar somrient. Estic amb en Vicent Partal a totes. Potser el far ha tornat a fer llum enmig de la tempesta. Per molt que de vegades dubtem, no ho tenim tan fàcil com per carregar-nos tots els intents d’anar cap a una situació millor i, caminar sempre amb un vas mig buit et pot fer quedar sense aigua a mitja excursió. “Oido cocina”

Francesc Alcover
Francesc Alcover
29.10.2018  ·  08:27

M’afegesc als comentaris que heu fet, companys. Tampoc ho veig clar.

Per cert, paga la pena de llegir l’article de Villalonga que ens proposa la Sílvia Cariño i que jo també vaig compartir ahir a les xarxes.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
29.10.2018  ·  08:40

Crec que ja fa massa temps que ningú no ens conta la veritat. Estam novament instal·lats en l’autonomisme i no sembla que això dugui camí de canviar. La idea de Vendrell (coincidesc amb algun altre comentarista que és un tipus sinistre) em sembla una altra demostració naïf que no ens portarà enlloc.
Potser ens hem de demanar: realment volem la independència? Què estam disposats a fer per aconseguir-la? Què cal fer per aconseguir-la?
Finalment, amb els diversos reportatges retrospectius d’aquest cap de setmana em queda clar que ni Puigdemont ni Junqueres estigueren a l’alçada de les circumstàncies. Potser manca també un líder. I a mi només se m’ocorre un: Jordi Cuixart.

jaume vall
jaume vall
29.10.2018  ·  08:48

Estant d’acord amb el to, amb la voluntat de treure profit dels asos que tenim, de recordar on hem arribat a un destí encara parcial però irreversible (espero), coincideixo també amb els companys que es queixen de que els nostres representants no ens tracten com a ciutadans adults, sinó d’una manera paternal, en el millor dels casos, sinó de súbdits.
I nosaltres no ho som. Els veïns espanyols, sí, però no pas nosaltres. Per poder prendre decisions acurades necessitem informació transparent. Si els electors hem de ser responsables, els elegits han de practicar “accountability”, és a dir, retre comptes del que fan, com ho fan, perquè ho fan.

Pep Agulló
Pep Agulló
29.10.2018  ·  08:59

SE M’ESCAPA L’ABAST DELS INDICIS…

Només una observació. L’Editorial: “la Crida significa una reconducció molt important de l’espai postconvergent”. És una frase (si ja sé, s’ha de llegir tot el paràgraf), suficientment ambigua com per associar per enèsima vegada la Crida a la dreta catalana. És una maniobra de propaganda partidista que la realitat desmenteix. Aquest naixement (la Crida) amb tants enemics, només per això, promet. Potser estem albirant noves formes de fer política com a superació dels partits tradicionals, i d’aquí la furibunda reacció.

¿Heu pensat que quan alguna força política (independentista) atia el fantasma ideològic (dretes-esquerres) per caracteritzar una iniciativa política, darrere sempre hi ha un ferotge partidisme (ERC, CUP) per trencar, afeblir, denigrar qualsevol transversalisme basat en la unitat de forces plurals? Aquí ho deixo.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
29.10.2018  ·  09:28

Estic en força desacord amb aquesta editorial. Quan passem dels indicis als fets en podrem començar a parlar.
Això de que la crida és una reorganització de l’espai neoconvergent, que diu vosté és el mateix que fan còrrer ERC i la CUP per deslegitimar-ho. I no és cert pel que fa a molta de la gent que ens hi hem sumat.
La figura del sr. Vendrell no dona pas gaire confiança, veient el seu curriculum i la seva proposta de mobilització a europa sembla una broma de mal gust després de veure com ha reaccionat europa aquest any.
Finalment dir que el govern efectiu governa és molt agossarat. El dep exteriors a pas de formiga, el d’ensenyament contra la immersió lingüística, el de sanitat amb els serveis al límit de les seves forces i més desgradats que mai, els mossos estomacant indepes i uns fent declaracions contradictòries amb els altres. Massa aviat per treure conclusions per molt que es vulgui ser positiu, no troba?.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
29.10.2018  ·  09:29

Pel poca cosa Sabrià l’alcalde de Montblanc es la dreta.
Realment a ERCagadets hi ha algú d’esquerres?
Sabrià i si ingresses al PSC-GAL el teu partit de montilles i nazional.socialistes de veritat?
Sabrià, per insultar cal un mínim nivell, i tu parvulet ets socialdemocrata, com la merkel o potser com hitler, el primer socialdemocrata de la historia

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
29.10.2018  ·  09:39

Completament d’acord amb la Roser Giner, seriosament algú es creu que el Reino ha retirat el 155. Veigem que fan els mossos, TV3 i altres conselleries. Ja ho va advertir Margallo, no entregaran les claus sense violència ( la seva contra nosaltres). També en Borrell va dir que havia tornat a la política per a impedir la independència de Catalunya. Crec que aquestes declaracions els traeixen. La independència és a tocar, depèn de nosaltres. Només de nosaltres.

humbert roma
humbert roma
29.10.2018  ·  09:45

M’agradaria que els qui no estan d’acord amb la proposta d’una marxa per Europa plantegessin una alternativa. A mi, em sembla una bona iniciativa, que contribuiria a engrescar la gent i a demostrar que encara hi ha molt camí per recórrer. I tornar a evidenciar davant el món que no ens hem rendit. Esclar que l’ideal seria un vaga general indefinida, però tot arribarà. Que, de vagues indefinides, l’infern n’és ple.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
29.10.2018  ·  09:52

Companys comentaristes…i si no ho veieu clar què esteu fent per millorar-ho?
Gràcies Vicent per explicar que s’estan dibuixant camins per fer el cim…i clar no sabem el final…
El treball immens que està fent aquest poble en tots els àmbits donarà fruit.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!

Joana Rubio
Joana Rubio
29.10.2018  ·  10:30

Prou de demanar performances als ciutadans. Ara toca que el govern expliqui com punyetes ens portaran cap a la República i sobretot calen FETS.
Deixem el lliri a casa.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
29.10.2018  ·  10:33

El que cal és deixar de barallar-nos entre independentistes, que de vegades sembla un pati de col·legi! Ja sabem tots que l’única via serà la unilateral, que Espanya només negociarà quan no tingui altre opció. La clau de tot és tenir al govern gent decidida i que vagin tots a una, sense por de la presó, i d’altra banda, la societat civil empenyent ben fort des de la base. Que quedi clar que la gran força que tenim és la nostra gent i, també, la por del deute impagable de l’Estat espanyol! Amb les nostre millors armes hem de jugar la partida encara que impliqui fer saltar pels aires tota l’arquitectura institucional franquista.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
29.10.2018  ·  10:59

No puc compartir avui l’optimisme de editorial, em sap greu. No ho veig. I voldría estar equivocat. No per pessimisme, que molt bé denuncía l’Albert Miret, l’optimisme multiplica, sí, cert. El meu comentari, coïncidint amb la majoria, que no repetiré (Torrent, Buch, tv3, Bargalló, Maragall… no cal seguir) vol anar en la línea de l’opiniò d’en Pep Agulló, de la nova forma de fer política, que tanta por fa als partits (i així reaccionen i volen desacreditar), de l’unitat de veritat per assolir un objectiu, de la transversalitat que vivim al carrer, passant per sobre les velles i acomodatícies polítiques de partit. Això sí em genera optimisme i esperança i, a més, ho veig inevitable i irreversible. La nostra revoluciò de reivindicaciò nacional, ho és també de model de país, alhora. Volem viure millor, en un país millor. I si aconseguim tirar endavant aquest moviment unitari, per sobre de tot…. màxim optimisme.
(Un apunt cap a erc: Nosaltres no som els “indignats” del 15M, no som dels “que me den que no tengo”, ni ens hi semblem. Queda clar?)

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
29.10.2018  ·  11:45

Yo la única marcha por tierras europeas a la que voy a acudir (ya estuve en Bruselas) será para bloquear La Jonquera durante tres días, por supuesto junto con 50 mil personas y sus coches.

Creo que es una iniciativa optimista y que sin duda hará muchísimo ruido en Europa si es eso de lo que se trata.

Ya no es tiempo (para mí) de excursiones.

Pepi Oller
Pepi Oller
29.10.2018  ·  12:26

L’article el veig com una mostra de com necessitem agafar-nos a qualsevol senyal esperançador. Per què no? Al cap i a la fi tirarem endavant segur, i és normal que estiguem atents a indicadors que puguin mostrar el camí.

En alguns comentaris hi veig escepticisme: ‘abans de fer-me il·lusions, vull veure per on van’ Ser escèptic és ben saludable; un senyal de prudència per no fer-nos mal.

En alguns altres comentaris hi veig malfiança. La desconfiança és tòxica i tanca portes: ‘segur que ens la volen fotre’ Evitar prendre el risc per por de quedar com un ingenu impedeix que pugui donar pas a projectes il·lusionats.

Jo no sóc de tancar portes. Prefereixo donar confiança sota risc que algú n’abusi de tant en tant. Trobo que no prendre aquest risc és un risc molt més gran encara.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
29.10.2018  ·  12:52

La Crida és una eina fonamental perqué #Puigdemontnoestoca.
Quan ERC hagi interioritzat això, la unitat tornará.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
29.10.2018  ·  13:45

Fins que no ens plantem en serio, no ens hi prendran, ni a Madriz, ni a UE, ni en lloc.

Lo que més temo és que els nostres ens enganyin, dels ejpañoles ja ho espero, i ens vulguin vendre per un altre estatut o comèdies federalistes, i si fos així ja hem vegut oli.
D’Ejpaña no es pot esperar rès bo, ho sabem des de fa més de 300 anys. Mentiders, vividors, fidalgos, ganduls, i cantamañanas, a més de violents, submisos i necessitats d’un cabdill que els digui què han de fer, pensar.

Hem de marxar, sí o sí, i ja no és per viure millor, és per sobreviure com a poble, és perquè els nostres fills visquin a un espai democràtic i de respecte als seus drets com a humans i es puguin desenvolupar com a persones i ciutadans lliures.

oriol avila
oriol avila
29.10.2018  ·  14:19

Els ciutadans ens enterem del que es cou entre els alts dirigents politics, tan sols de una centésima part que deixen sortir publicament, i fan correr amb piulets, entrevistes, tertulies, declaracions, etc.
Qué hi ha de comedia, o de tacticisme electoral, o de vanitat personal o de ganes de sortir en els medis ?
Mentres tant, nosaltres lluitem entre l´ optimisme i el pesimisme alternativament !!!
UNA COSA ES CERTA: La Republica de Catalunya proclamada el 27 d´octubre de 2017 s´esta enfrontant amb l´Estat Espanyol per a continuar endevant fin a la plenitut total que demana la majoria dels catalans.
Qué podem i hen de fer els catalans dels carrers?
…Retirar diners i serveis dels BANCS espanyols i traspasar.los a CAIXA D¨ ENGiNYERS, http://www.caixa-enginyers.com. o a CAIXA DE GUISSONA http://www.caixaguissona.com
…Deixar de treballar amb les empreses que varen MARXAR fins que torin a Catalunya, , contractin publiicitat als medis netament independentustes i ajudin a entitas socials, com Banc dels aliments, etc.
…Vagues, aturades, bloqueigs, etc. puntuals, sorpresius, especialment a les fronteres i de forma que no perjudiquin als treballadors i empreses catalanes.
…Ser molt actius a les xarxes socials, als medis de comunicació nacionals i estrangers, als centres culturals, civics, als carrers, les fabriques i a tot arreu, denunciant lla corrupció, el nepotisme, el teixisme, les injusticies i abusos, etc. del Estat Espanyol.
…Posar de relleu l´error garrafal d´haver empresonat POLITICS (Major Trapero també), pel fet d´haver obeit pacificament el mandat del poble catala expressat el 1 O. i el 21 D.
…Enfortir la nostra determinació pacifica irrevocable per a gaudir de un a REPUBLICA progressista, reespectuosa de la Natura i dels drets de les PERSONES i del animals.

SOM NOSALTRES , els ciutadans qui hem de possar tot per a bastir de la REPUBLICA DE CATALUNYA, associada a altres paisos amics.
l

Roser Caminals
Roser Caminals
29.10.2018  ·  14:51

Dir que el govern funciona bé peca d’optimisme, però dir que alguna cosa es mou em sembla indiscutible. ERC donarà suport a l’acciò exterior perquè li resulta més planera que la interior, cara a cara contra en Sánchez.
D’altra banda, la Crida ha arrencat amb força i tothom–veurem què acaba fent la CUP–es vol enfilar al carro.
En Puigdemont és l’estratega, no l’ideòleg. Ha sabut sacsejar l’escaquer i aconseguir transversalitat al Consell i, fins a cert punt, a la Crida. És hora de despenjar la llufa de “la dreta postconvergent”. Observeu que el suport d’Europa a en Puigdemont ve sobretot de partits d’esquerres–Socialistes i els Verds, salvant algun demòcrata cristià.
Si la ciutadania no afluixa i el derrotisme no ens paralitza, es pot recuperar el momentum.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
29.10.2018  ·  16:02

No he llegit en Xavier Vendrell, ho faré tot seguit, però molt serà que afecti la meva impressió general sobre com estem. Potser sóc massa mal pensat, faig massa d’advocat del diable, però crec que hi ha força indicis per pensar que ens estan prenent el pèl.

M’explico. La hipòtesi seria la següent:

1.- els nostres polítics viuen sota dues pressions: Madrid i l’opinió pública independentista, “el carrer”

2.- han de tenir entretinguda la gent (que altrament se’ls i tiraria al damunt)

3.- ho han de fer sense córrer riscos

4.- organitzen les protestes sempre sota dues condicions: pacifisme i espais neutres no-espanyols (evitant, doncs, llocs com la Delegació del govern, Hisenda, Caserna de la Guàrdia Civil, Comandància de la Policia Nacional, etc.) o no vitals per a la marxa del país (Prat, línia Ave, frontera amb França, etc.)

5.- la darrera troballa és fer protestes a l’estranger, on ningú correrà cap risc, ni ells, en tant que impulsors, ni els mateixos manifestants

Què els hi garanteix el pacifisme? Dues coses:

-que les protestes siguin inoperants, i que per tant res canviï (en tot cas no de manera no controlable)
-que, adduint en tot moment la no violència, es puguin defensar davant l’acusació de rebel.lió, si més no de cara a l’opinió pública i la justícia internacionals, que són les que podrien tenir la darrera paraula

Aquesta seria l’estratègia dissenyada i que s’estaria seguint. En això tots actors implicats estarien d’acord (Puigdemontistes, PDECat, ERC), i fins i tot no és descartable que haguessin pactat l’escenari amb en Sánchez i els seus…

Sí, porto la suspicàcia força enllà, però hi ha coses que comencen a fer pudor…

PROTESTA PACÍFICA + INDULTS = AUTONOMISME PER 20 ANYS MÉS

Victor Serra
Victor Serra
29.10.2018  ·  16:41

Les marxes i mobilitzacions estan molt bé, però no ens oblidessim de guanyar les municipals i europees de l’any vinent. De moment no ho estem fent bé. I sense guanyar-les, sobretot a Barcelona, ja podem anar fent marxes multitudinàries, que tothom es podrà permetre el luxe de no fer-nos cas.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
29.10.2018  ·  19:04

L’optimisme es necessari Vicent, però no podem esdevenir ingenus.

ERC segeix anant a la seva, trencant qualsevol intent d’unitat, dins d’un autonomisme total i jugant amb les declaracions intencionades i els interessos inconfessables.

Les marxes i manifestacions estan molt bé, però son foc de palla.

Ah, per cert, en Josep Andreu, batlle de Montblanc, ja ha estat cridat a l’ordre pel Sr. Sabrià. Rès el que deiem, un model d’esprit unitari.

MAGDA GIFRE
MAGDA GIFRE
29.10.2018  ·  20:08

Algú a Ñ està jugant la carta del “divide i vencerás”. No sé quins cants de sirena escolten els de ERc, però sembla que estan caient en el parany.
Quan veig una vegada darrere l’altre, enquestes que diuen que ERC guanyaria unes eleccions, quan per mi és evident que no serà així, perquè la majoria de la gent que conec i que els votava (m’hi incloc), no té ganes de tornar-ho a fer. penso que utilitzen les enquestes com una eina per fer-los pujar el sol al cap i estimular-los a anar en solitari, pensant que tindran la part gran del pastís i la paella pel mànec.
Hi ha una realitat, per mi inqüestionable i és al PdeCAT (encara que sigui amb reticències d’alguns) posen per damunt de tot els interessos del país i a ERC prioritzen el partit.
A mi no m’interessa, ara no és hora de partits i si el que fins ara ha estat el meu referent a l’hora de votar es comporta d’una manera tant mesquina, en votaré un altre.
Perdoneu, però algú havia de dir que, sent molt trist que Junqueras estigui a la presó, com tots els altres empresonats i injustament, hi és perquè va cometre un gegantesc error de càlcul al tornar de Brussel·les.
Va cometre una altre error al creure que guanyaria les eleccions del 21D i probablement també creia que sortiria com a líder més fort. per ser President de la Generalitat. I per mi, ara en comet un altre al presentar-se en solitari.
Penso que és una gran persona que no hauria d’estar a la presó, però va molt equivocat i no ens podem permetre deixar-nos arrossegar per persones que no veuen les coses en la perspectiva correcta. si més no, per estar privats de llibertat i veure el món a través dels ulls dels qui els visiten.
En fi, si encapçala una llista unitària el votaré, però si va només en nom de ERC, tinc molt clar que NO

Carles Blas
Carles Blas
30.10.2018  ·  08:00

A Europa passen de nosaltres. L’acció s’ha de fer a Catalunya. #noatot

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes