Investidura de Carlos Mazón, el laboratori valencià ja navega a tot vent

Les Corts Valencianes fan avui el debat d’investidura de Carlos Mazón com a president de la Generalitat. Finalment, els terminis no s’han escurçat tant com el candidat popular hauria volgut, i tant els titulars de premsa de la sessió d’avui com la presa de possessió, dilluns vinent, hauran de conviure amb els titulars de la campanya de les eleccions espanyoles. És a dir, serà inevitable la fotografia del PP estalonat per la crossa de Vox. Aquest és l’únic petit triomf que es podrà apuntar una oposició que veurà com, finalment, avui deixa de tenir càrrecs antics en funcions i haurà d’assumir el paper que li tocarà de fer els quatre anys vinents.

Com que només hi ha quatre grups parlamentaris, la sessió començarà i s’acabarà avui. Carlos Mazón podrà exposar, sense cap limitació de temps, el programa de govern. Haurà d’incloure-hi les qüestions pactades amb Vox i publicades en aquells cinquanta punts que es van afanyar a signar a començament de juny. Són aquelles propostes que inclouen el pin parental, la priorització del castellà a l’ensenyament, la reversió de les polítiques de memòria democràtica i el negacionisme de la violència de gènere, entre més.

Per part de l’oposició, li faran la rèplica Ximo Puig i Joan Baldoví. Puig és el president del grup parlamentari socialista, però no en serà ni síndic ni portaveu. En aquesta intervenció, qui ha estat fins avui president intentarà de defensar, per darrera vegada, la gestió feta pel govern del Botànic aquests darrers vuit anys i posar damunt la taula l’extremisme i falta de moderació d’algunes de les propostes de l’hereu d’Eduardo Zaplana.

Joan Baldoví s’estrenarà a la trona de les Corts com a cap de Compromís i també mirarà de carregar sobre els aspectes més recentralitzadors de la proposta del nou govern de coalició.

Fins ara ha transcendit ben poca cosa de com serà el govern que presidirà Carlos Mazón. Com que prendrà possessió dilluns, dia 17, és probable que aquell mateix dia faça pública la llista dels elegits. Qui segur que hi figurarà és el torero retirat Vicente Barrera, un dels negociadors del pacte que es va reservar el paper de vice-president amb competències de Cultura. Vox assumirà també les carteres de Justícia i Agricultura, però encara no han transcendit els noms de qui les ostentarà. No són temes menors si es té en compte que la Conselleria de Justícia té les competències de lluita contra la violència masclista.

Justament, arran de la polèmica ocasionada pel fet que el PP va comprar de manera acrítica els postulats de Vox sobre la violència masclista, Mazón es va veure obligat a fer un moviment per eixir del pas. Va haver de dir que els temes d’igualtat tindran tanta importància en el seu gabinet que estaran adscrits a Presidència, és a dir, que els gestionarà ell personalment.

El model que Abascal vol per a Espanya

Aquest govern de coalició amb consellers, vice-president i presidència de les Corts per a Vox és el que Santiago Abascal somnia de replicar a Espanya després de les eleccions. Al País Valencià no li va costar gens que Mazón s’empassàs l’esquer i en poques hores van tenir el pacte tancat i beneït. I això, que per a Abascal és tan bo, és una nosa per al PP, que pretén de vendre moderació. No debades, el cap de llista al congrés espanyol, Esteban González Pons, va voler fer una giragonsa verbal i va arribar a dir que el fet que Vox governàs amb el PP el durà cap a la moderació.

De moment, això encara no ha passat. Quan es van constituir, ja es va veure que la fesomia de les Corts havia canviat respecte de la legislatura caducada. La novetat més evident és que en comptes de sis grups parlamentaris ara n’hi ha quatre. Però hi ha qüestions molt més de fons que permeten pensar que els anys que vénen representaran canvis molt més radicals.

El primer de tots és que Vox té un full de ruta que no modificarà per bé que a voltes puga enutjar els seus socis del Partit Popular. A més, té una sèrie de tics i una gesticulació cridanera que no s’està d’exhibir i d’amplificar. La imatge de la presidenta de les Corts, Llanos Massó, fora de la pancarta que condemnava l’assassinat d’una dona a Antella de dilluns passat es va fer pràcticament viral. Era això que volien els ultres, remarcar que res no els farà canviar de posició i que és el PP qui es doblega als seus postulats.

La presidència de les Corts és la parcel·la de poder més important que tenen fins ara, quan encara no s’han nomenat els consellers del govern. D’ençà del primer dia, Llanos Massó ha demostrat que no s’ajustarà a l’estatut i que, per exemple, menystindrà la llengua pròpia dels valencians, una altra obsessió amb què juguen perquè saben que provoca soroll mediàtic. Les xarxes es van omplir de comentaris en veure que d’ençà del primer dia, el compte de Twitter de les Corts només informa de l’activitat parlamentària en castellà.

Però Massó, Vox, només fa allò que va dir que faria i allò que ja feia. La legislatura passada, amb la mateixa pancarta, els diputats de Vox ja s’apartaven del grup. Tal feien, tal fan.

Això, tan pocs dies abans de les eleccions, molesta el soci majoritari de l’UTE de la dreta i l’extrema dreta valencianes, que fa tot de filigranes verbals per a desmarcar-se’n. Aquell pacte tan exprés que van signar a començament de juny, amb aquells cinquanta punts, els obliga a suportar-se.