Una important reflexió quebequesa per als qui encara no veuen clar d’anar a la manifestació de la Diada

Abandonar ara la lluita per la independència seria un error que pagaríem molt car durant dècades i que simplement no ens podem permetre

Vicent Partal
08.09.2022 - 21:40
Actualització: 09.09.2022 - 12:04
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

[Nota: En una primera redacció d’aquest article havia escrit que el segon referèndum del Quebec va ser el 1985, quanen realitat va ser el 1995. Demane disculpes als lectors.]

 

Denis Turcotte, l’any 1983, va ser el fundador de Québec Monde, una organització, una fundació i una escola que durant tots aquests anys ha treballat pels drets de la llengua francesa al Quebec. Dotze anys després de fundar-se Québec Monde, el govern quebequès va convocar un referèndum d’independència que, amb una participació del 93%, van guanyar els partidaris del no, pels pèls i amb polèmica inclosa. Sobre un total de 4.757.509 votants, la diferència entre el sí i el no fou tan sols de 54.288 vots. Només van faltar 54.289 vots.

El Quebec havia fet un primer referèndum d’independència l’any 1980, en què els contraris a la independència es van imposar per més de vint punts de diferència. Però després d’aquella votació la campanya sobiranista va continuar amb més força i va arribar aquest segon referèndum, en què la diferència va ser d’un sol punt. Però d’això ja fa quinze anys i el tercer ja no ha arribat.

Turcotte, en un article impressionant que va publicar al diari Le Devoir el juny passat, ha volgut recordar que aquell resultat tan ajustat li va “trencar el cor”, a ell i al moviment per la independència del Quebec. Havien estat tan a prop! Havien estat tan a tocar de la independència que molts no van suportar que no es plasmés en la pràctica –oimés essent conscients que en bona part era perquè el Canadà havia manipulat el cens de votants.

Però permeteu-me que copie la part central del text de Denis Turcotte, perquè crec que és molt important que el pugueu llegir amb la perspectiva catalana d’avui. I demane especialment a aquells independentistes que avui no acaben de veure clar si anar a la manifestació de la Diada o no que el llisquen amb molta calma i vulguen aprendre la lliçó que conté. I que pensen si voldrien que algú escrivís un article semblant, referit a Catalunya, d’ací a vint-i-cinc anys.

Diu Turcotte: “La nostra generació va ser portadora d’un projecte admirable que va mobilitzar les nostres energies durant dècades. Teníem una fe indestructible en els beneficis de la independència del Quebec. Però, malauradament, després del fracàs del referèndum del 1995, vam abandonar aquest projecte creient que correspondria de dur-lo a terme a les generacions futures o esperant que un esdeveniment excepcional el revifàs. Quin gran error! El nostre projecte nacional no és prerrogativa d’una generació, sinó de totes, inclosa la nostra. I com convencerem les noves generacions perquè prenguin la torxa si nosaltres la deixem caure? Quin mal missatge els hem fet arribar! No hem pogut transmetre el nostre ideal i avui els joves semblen indiferents al futur del Quebec, la seva pàtria.

[…]

Per a la majoria de nosaltres, la jubilació ha superat el projecte en què hem treballat durant dècades. Fins al punt que hem passat de ser independentistes retirats a ser jubilats independentistes. Alguns de nosaltres ens mantenim en la lluita. Però és tan poc comparat amb el desafiament! Naturalment, el projecte nacional no ens ha abandonat, ni de bon tros. Però evitem de parlar-ne per no obrir una ferida que triga a cicatritzar.

Per això cal que els jubilats de la independència eixim de la nostra reserva. La nostra generació entra en l’ocàs de la seua vida i ara estem en condicions d’avaluar el dany considerable que el fracàs del 1995 va causar al nostre poble. I és l’hora que tornem a agafar la torxa i ens comprometem a defensar i promoure aquesta opció en el temps de què disposem. Perquè aquest és el millor llegat que podem oferir als nostres fills i néts. Perquè seria desastrós declinar aquesta responsabilitat.

Actuem ara perquè les generacions futures no ens puguen retraure la nostra negligència o la nostra indiferència. Fem un gest per demostrar que no ho hem oblidat, que la qüestió nacional batega encara en els nostres cors, que creiem fermament que la independència és la millor solució per als quebequesos. I vetllem perquè el crepuscle de la nostra generació no siga també el crepuscle de la nació.”

La reflexió quebequesa em sembla especialment pertinent, avui, en aquest moment en què, després de les grans onades del 2014, el 2017 i el 2019, hi ha gent que dubta si cal continuar pressionant, si cal continuar empenyent, o bé fa obertament una crida a la desmobilització. Anar-hi, anar-hi i anar-hi ens cal, tantes voltes com siga necessari. Perquè l’única lluita que es perd és la que s’abandona i abandonar és un luxe que no ens podem permetre, ni als Països Catalans ni al Quebec.

Ens veurem diumenge al Paral·lel. Per la independència.

 

PS1. La mort de la Reina Elisabet d’Anglaterra és la gran notícia del dia. No cada dia es mor una persona que ha regnat literalment sobre mig món durant setanta anys. En aquesta Pissarreta especial us ho explique.

PS2. Avui, divendres, el Galeusca de directors que escrivim cada cap de setmana Martxelo Otamendi, Maria Obelleiro i jo mateix el farem presencialment al Palau Robert de Barcelona, seu de l’exposició “Revolució VilaWeb”. L’audiència serà formada per subscriptors, però tothom podrà seguir en directe el debat en vídeo, ací mateix, a VilaWeb.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
08.09.2022  ·  22:14

Exacte i molt oportú pel 11S
Com sempre, gracies per la vostra feina

Jaume Bonet
Jaume Bonet
08.09.2022  ·  22:20

El traidor Jordi Sanchez fent campanya contra la diada (semidissimuladament). Ja veureu com els d’ERC ho fan servir per justificar-ne els seus atacs a l’ANC i a la diada. https://twitter.com/LaRepublicaCat/status/1567820853299101697

Josep Usó
Josep Usó
08.09.2022  ·  22:21

Molt bona reflexió. Amb l’agreujant que Espanya (Castella) no es pot comparar al Canadà. És un estat gairebé medieval. I això fa molt mal. A nosaltres i als que vindran. Bona Diada i ja veureu com ho omplirem tot

Matilde Font
Matilde Font
08.09.2022  ·  22:28

Diumenge serem a la manifestació de l’ANC. Com sempre i sempre que faci falta fins aconseguir la independència.
Ens veurem al paral·lel.

Marc Renau
Marc Renau
08.09.2022  ·  22:37

Partal, gràcies.

joan rovira
joan rovira
08.09.2022  ·  22:51

La presència individual dona forma material al dret a ser independents i lliures assolides col·lectivament.

Per tant, per fer-la permanent, és tan senzill com perllongar aquesta presència temporal col·lectivament.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
08.09.2022  ·  23:33

Evidentment cal anar a la diada l’11 de setembre.
” el Canadà havia manipulat el cens de votants.” I Espanya també ho farà perquè no sap jugar net. No ho ha fet mai. Hem de tenir-ho clar.
Mantenir-nos dins Espanya és un suïcidi.

Jaume Puig
Jaume Puig
08.09.2022  ·  23:35

Cinc anys més tard del referèndum quebequès, es va aixecar el secret de les accions que va fer el govern canadenc sota mà per afavorir-ne el “no”. El pressupost gastat va ser de 100 milions de dòlars: compra d’opinió, subvencions a moviments antiindependentistes, propaganda…

Anna Linares
Anna Linares
08.09.2022  ·  23:38

Allá estarem com sempre, enfadats amb els polítics xq no ho fan bé
I exigin que acabin la feina que varem començar i per la qual els hem
votat, tenim tot el dret de protestar i el polític que no hi sigui , es un covard , i no està a l’alçada del que aquest poble es mereix, amb milers de represaliats i amb tots els esforços, il·lusions i lluites d’aquets últims anys!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
08.09.2022  ·  23:45

Apreciat director, dieu: “hi ha gent que dubta si cal continuar pressionant, si cal continuar empenyent, o bé fa obertament una crida a la desmobilització”. Em sembla una disyuntiva forçada que no descriu prou bé la realitat. Des del meu punt de vista, estem en una etapa de recerca del mecanisme més adequat per continuar, conscients que, si tornem a fer el mateix, obtindrem el mateix resultat…o pitjor.
Dit d’una altra manera: la mobilització futura no es pot fer “només” al carrer. Cal mobilitzar altres recursos, altres potencialitats. Bastir estructures polítiques, consistents i diverses, que no siguin ni unitàries ni uniformes. O aprenem a gestionar, en positiu, la diversitat de la part de ciutadans que creu en l’autodeterminació o no en sortirem. No serem mai prous.
Que als que tenen el poder ara ja els hi va bé que no ens en sortim?
No us diré pas que no.
Una lluita d’alliberament no deixa de ser una lluita dels que no tenen el poder contra els que el tenen.
Així de senzill i així de difícil.

Berta Carulla
Berta Carulla
08.09.2022  ·  23:58

espanya ja està manipulant el cens, fa anys, hi ha moltes maneres de fer-ho, una d’elles atapeir-nos de forasters als qui atorgar la nacionalitat que naturalment votaran quedar-s’hi. Però també altres. Per això no s’ha de fer cap més referèndum, sinó que la indy s’ha d’aconseguir per la insostenibilitat de la [seva] repressió. Només en la confrontació, excitant el monstre al punt de fer-lo mostrar la seva vilesa, el monstre que colpeja i també causa la ruïna, no només la dels catalans. Cal muntar aquesta estratègia, perseverar, persistir. Com ells fan utilitzant els nostres representats com si fossin titelles una vegada i una altra.

Salvador Molins
Salvador Molins
09.09.2022  ·  05:25

Aquest 11S i el proper 1-O, més que mai i més encara …

Visquem la Llengua i Visquem la Independència que vam decidir, que vam guanyar, que vam declarar.

La lluita i la vida per la Llengua i per la independència són indestriables, són complementàries, no en baixem, no les abandonem!

I “demanar que dimiteixi el govern titella que tenim” dir titella és poc! Catalanicida diria jo. No és el govern que ens mereixem o necessitem. És com una tupinada gegant, un 52% que fa un riure sarcàstic amb la cara estrafeta de dolor i fàstic, que del riure passes al plorar sense n’hi adonar-te’n.

Malgrat tot, jo ja sóc un català lliure de la nova i incipient República Catalana Independent, ja estic censat al CxR, amb els altres 102.683 empoderats de l’1-O i la DUI catalana de 2017. Cada dia reafirmo la meva i nostra Independència, la de la Catalunya aixecada, no pas la dels vençuts i sempre esclaus!

Certament, Srs. Denis Turcotte i Vicent Partal, “vetllem perquè el crepuscle de la nostra generació no siga també el crepuscle de la nació.” i com deia Toni Massagué de Berga “Anar-hi, anar-hi i anar-hi” “ens cal, tantes voltes com siga necessari” i com deien les “Madres de Mayo” de Buenos Aires “l’única lluita que es perd és la que s’abandona” i abandonar és un luxe que no ens podem permetre, ni als Països Catalans ni al Quebec.

Entre el 2004 i el 2005 Santiago Espot, Josep Castany i més persones fundaren “Catalunya Acció”, l’objectiu “portar Catalunya a la seva Independència en 10 anys” encara és viu i la seva idea força també: “Il·lusionar els convençuts”

Que així sigui!

PS:
Catalunya Acció va ser-hi a totes les manifestacions, actes i Consultes, sempre per la Independència, el 2006, 2009, 2010, 2011, 2012, 2014, 2017. La nostra pancarta i lema el recordareu tots els que hi hereu: “Catalonia T’he Next State in Europe” Quan el 2006, la Maria Torrents i jo mateix la montàvem agenollats a terra, va passar un home i ens va dir en positiu “no sabeu ben bé el que esteu fent!” com si ens digués que estàvem traient la primera pedra del gran mur que empresona tots els catalans. El lema “Nou Estat d’Europa” per a les manifestacions encara va tardar 6 anys, Catalunya Acció vam ser precurssors i pioners, ho dic per remarcar-ne el nord i sumar.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
09.09.2022  ·  06:18

Lleig, que posis sobre la taula l´opció d´abandonar la lluita. Només hi ha una persona que no vindrà al carrer perquè prepara la taula.
O carrer o submissió !

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
09.09.2022  ·  06:47

Bona diada!

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
09.09.2022  ·  07:28

Vicent, et vaig veure de lluny a la segona manifestació del carrer Marina, una diada.

Ja havia estat a la primera, aquella pels presos, que va acabar amb la foto nocturna plena de llum.

I sabeu què? Vaig tenir la sensació d’estar perdent el temps; de “què hi estem fent aquí?”.

Després d’haver ocupat l’aeroport o l’AP7, tornar a Barcelona a les 17.14h un any més, no em motiva gens.

I el que és més, per a les noves generacions, no crec que sigui cap bon exemple.

*M’ha agradat molt lo de “no ho deixeu per a les properes generacions. És una tasca de cada generació”.

..i què proposo?

Castigar tots 3 partits sense vot, evidentment. Hem de sacsejar els partits.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
09.09.2022  ·  07:57

Efectivament Vicent, no podem defallir ni caure en la resignació. Si nosaltres , la generació dels “juvilats independentistes” no seguim en la lluita, quin exemple podem donar a les generacions futures??? L’absoluta necessitat d’assolir la indepàndencia ens ha de fer tirar endavant sense excuses; ja s’encarregarà la història de jutjar els Aragonés i Sanchez que ens volen dur a un estat de misèria intel.lectual i social. Ens veiem diumenge al Paralel!!

enric llopis
enric llopis
09.09.2022  ·  08:21

Un conegut meu em diu:
“ Aquest any no anirem a la manifestació… Aquest any serà un fracàs, ja veuràs“
De ben segur no faltarà al partit del Barça. Quin pais més trist. Com engrescar de nou aquesta gent? Senyor Puigdemont, quines propostes tenim passada la manifestació? Per a quan la creació d’un partit unitari que tingui com a principal finalitat la INDEPENDÈNCIA de Catalunya?

Pep Agulló
Pep Agulló
09.09.2022  ·  08:35

DETERMINACIÓ DAVANT EL DUBTE

Aquí, a qui cal “sortir de la reserva” són els joves. Com diu Turcotte: “El nostre projecte nacional no és prerrogativa d’una generació, sinó de totes”…

El món ens mira amb ulls d’ocell i veu tota la planúria com un sol espai i no pas les diferents parcel·les en què està dividit. Demostrem al món que som un sol poble amb la voluntat de llibertat.

Si amb tantes evidències encara hem de convèncer, seran el llast de la tropa…

Víctor Torguet
Víctor Torguet
09.09.2022  ·  08:37

Aquest any més que mai només veig motius per ser-hi a la macro-manifestació de la Diada. I tants como puguem a d’altres actes com l’ofrena a Casanova.

Les raons que els fake-indepes esgrimeixen per no anar-hi són, en realitat, les més poderoses raons per anar-hi i demostrar que som un Poble que vol culminar el procés d’Independència el més aviat possible.

Ningú no pot trepitjar la nostra legítima i justa voluntat.

Aquest any més que mai hem de ser molts i tornar a fer que l’enemic es faci caca a les calces (començant pel govern de la Generalitat).
Fins diumenge !!!

Jordi Torres
Jordi Torres
09.09.2022  ·  09:03

Només per com el president Aragonès, en Junqueras i el molt autonomista Jordi Sànchez, estan atiant la desmobilització i la desunió, tots els independentistes hem d’anar a la Diada. Hem de ser-hi.

Que cadascú porti la pancarta i la samarreta que vulgui. De fet, com més diversa i heterogènia sigui la manifestació més por els hi farem als que ens volen controlats. Un col·lectiu divers que està unit per la mateixa causa és molt més difícil de manipular que una massa homogènia.

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
09.09.2022  ·  09:05

Jo en un principi no tenia intenció d’anar-hi. M’hagués motivat més anar a la Plç. de S. Jaume que no a l’estació de França, anar al grà i deixar de fer numerets. Però no em veig a casa al sofa després de l’enganyifa del nostre govern que no fa res d’efectiu per a la nostra independència, del boicot innoble d’ER a la mani, de donar-los-hi aquesta satisfacció als espanyolistes, d’estar inactiu una diada així, quan milers d’homes i dones del meu país estaran al peu del canó, allí al cap i casal aixecant l’estelada. Jo també hi aniré.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
09.09.2022  ·  09:10

Una dada més del Quebec : van perdre, sobre tot, per la campanya “lerrouxista” d’Otawa, impulsant el “no” en allò que aleshores deien “al·lòfons”, o sigui, els immigrants i els inuits (esquimals).
Us sona el tema…? Qui està ara fent de Quinta Columna de l’espanyolisme a Catalunya? Doncs els “al·lòfons” sudamericans, entre altres.

Jaume Riu
Jaume Riu
09.09.2022  ·  09:15

Sí que és important la reflexió quebequesa, per aquí mateix el regne d’Espanya ens fa reflexionar cada dia amb arguments molt potens:
“Les hemos destrozado el sistema sanitario…, y los Mossos…, y la immersión lingüística…, y el sistema ferroviario” …
SUSPÈS EL SERVEI DE TRENS DE RODALIES DE CATALUNYA PER UNA INCIDÈNCIA EN SISTEMA DE COMUNICACIONS D’ADIF.
I encara alguns pensen que si ells aconsegueixen governar, resoldran els problemes de l’autonomia constitucional que ens regala el regne d’Espanya.
Si comuns, junts, republicans i socialistes ens volen enganyar seria gravíssim, però si s’ho creuen de debò, és pitjor.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
09.09.2022  ·  09:27

Tavernes de la Valldigna, País Valencià.

Jo també seré diumenge al Paral·lel. Per la independència.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
09.09.2022  ·  09:51

Totalment en desacord amb el raonament d’aquest article per una qüestió fonamental: El Quebec va fe un referemdum i el va PERDRE. Catalunya ha fet un referèndum i l’ha GUANYAT.
Per tant, ja no és hora denfer manifestacions per la independència. És hora de complir amb el que vol el poble i FER FORA L’ESTAT ESPANYOL DE CATALUNYA.
Salut

David Badia
David Badia
09.09.2022  ·  10:13

Anem a la manifestació, els unionistes (PSOE-psc,PP,VOX) aniran els seus votans en bloc a la mani del 12 d’octubre

Joan Oriola
Joan Oriola
09.09.2022  ·  10:15

“l’any 1983, va ser el fundador de Québec Monde, (…). Dos anys després de fundar-se Québec Monde, el govern quebequès va convocar un referèndum d’independència que, amb una participació del 93%, van guanyar els partidaris del no”. Això sembla indicar que el referèndum es va fer el 1985 (però sabem i, després ho dius, que va ser el 1995). No se si vols dir que es va convocar el 1985 i es va celebrar el 1995, o si és un error de dates.
Per cert, molt encertada la reflexió que, si quan hi ha la energia per fer el pas, es deixa, després cada vegada estàs més allunyat d’aquella energia que hi havia. Pensar (com sembla que suggereix ERC) que l’energia es mantindrà impoluta mentre ampliem la base, pot ser molt poc sensat. La base s’amplia tensant la corda amb Espanya i fent que aquesta es mostri com un Estat que ens no ens tracta bé ni té cap atractiu i que, per tant, en volem marxar.

Francesc Rodríguez
Francesc Rodríguez
09.09.2022  ·  10:53

No tenia intenció d’anar-hi però veient que el govern més mediocre de la història de Catalunya no hi anirà, tornaré a fer cinc-cents quilòmetres per ser’hi. Gràcies Vicent, per aixecar-nos l’ànim. Endavant!!!

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
09.09.2022  ·  11:42

Ens hauríem de fixar més en allò del qual no es parla ni és objecte de discussió. Ens hauríem de plantejar coses noves i autènticament revolucionàries. Coses que de veritat col.loquin als partits polítics en situacions que els siguin incontrolables. L’1 d’octubre se’ls va escapar de les mans perquè va ser un èxit. Cal fer coses que de veritat se’ls escapi de les mans i que els converteixi en peces prescindibles. Només forçarem la independència si els obliguem a un moviment que els aboqui a l’autoliquidació. La independència és una revolució, no una reforma. I ja hem vist que quan travessàvem la ratlla de la “reforma” jutges, polítics, funcionaris, etc., es posaven del costat de la reacció conservadora, fins i tot els que deien que eren “independentistes”. El problema de tot això és que aleshores la independència no és una cosa guapa i festiva, educada i gairebé sense cost, sinó una mica més dolorosa (o molt) i amb uns costos personals i col.lectius molt evidents a curt termini, dubtosos a mig termini però innegables a llarg termini. La “visió d’estat” és el llarg termini. La visió d’estat catalana només pot ser revolucionària i a llarg termini. I només ho aconseguirem quan (i en la mesura que) molts de nosaltres a nivell personal assumim que cal assumir costos i riscos, i que estarem disposats, peti qui peti, a entomar-ho. Això és el que esperàvem dels nostres líders el 2017, i somiàvem en part de nosaltres mateixos (“no hi hauran prous presons per a tot un poble…”). I això és el que encara ens falta. Mentre no arribi l’hora de la determinació la decadència prendrà forma d’agonia i angúnia.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
09.09.2022  ·  11:44

El poble català, no és que ara està per la Independència, és que SEMPRE ho ha estat, tot i que SEMPRE, també, amb el coll xafat sota les botes d’Espanya, sense llibertat per respirar des dels seus anhels polítics i identitat diferenciada. És l’economia, xiquet, són els diners. Ens volen, ens han tingut, submisos en cos i ànima. A l’estil de tots aquells meus “patriotes” valencians que encara canten: “Para ofrendar nuevas glorias a Espanya….”, abans, ara, i sempre, tot i ser espoliats en milers de milions d’euros anuals, de nostra suor, direcció Madriz, sense retorn. Són culpables, principalment, els nostres polítics. On està la seua pedagogia, valenta, en aquest sentit, cara al poble?. Tenen por. Estan acomodats. “Acojonidos”. Nacionalment, estatalment institucionalitzats. Autoconsciència, del poble, de la pròpia situació? Ni està ni se l’espera tenir, sempre votant partits polítics directament espanyols o espanyolitzats, dependents, estil nostre actual M.H. President Ximo Puig. Esperar un canvi positiu, un reconeixement, com cal, de part d’Espanya vers nosaltres, és com posar una espardenya dins la gàbia i esperar a que cante. Només espere, i confie!, en que Catalunya, més prompte que tard ( perquè m’agradaria vore-ho), assolisca la Independència. I, aleshores, vore quina cara posaran els anticatalanistes valencians, embolcallats i potenciats amb tanta cura per la seua aliena “madre patria castellana”. I no és que estiga en contra d’ella, és que no la vull, possessiva, excloent com és, en contra nostra. Ni en favor de ser-ne maridat. Aposte per la seua independència de nosaltres. Podríem ser amics. Cadascú, en i des de la llibertat, amb els propis defectes i virtuts. Sense sotmetiments que anul·len la capacitat i el potencial humà de l’altre. Endavant, enhorabona Procés Independentista a Catalunya! A tots els que l’encoratgeu! Sempre heu estat un referent de dignitat, emmordassat pel poder alié contra natura. A ningú ens agrada ser una rèplica mimètica d’altri. Adéu, Espanya. Ens estimarem des de l’enriquidora, complementaria llibertat mútua. L’única manera de fer-ho possible.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
09.09.2022  ·  11:58

Tos hi hem de ser-hi perdir prou de tota aquesta pantalla autonomista, volem i exigim que treballin per la independència del nostre pais i si ells no tenen la capacitat per fer-ho dons ja ho fera la societat civil, la pressió del carrer. Gràcies per aquesta editorial tant ben explicada

PAU BOLDU
PAU BOLDU
09.09.2022  ·  13:24

El dia que sapiguem el pacte escrit i firmat del INDULTO JUNQUERAS, entendrem el comportament nazional.psoecialista d’Erc. Una persona, per junqueras, val molt més que Catalunya. QUE ES FACI PÚBLIC, tenim dret a saber fom ens van vendre com si fossim un ramats de corders

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
09.09.2022  ·  13:40

Recollint la idea d’algun altre subscriptor, crec que la ANC podria anar preparant pel 2023 el canviar la manifestació del 11-S, dia que recorda una dolorosa derrota, al 1-O, dia d’una gran victòria de l’independentisme malgrat la violenta repressió del naZionalisme espanyol i malgrat les maniobres traïdores del Gran Botifler Oriol Junqueras.

És algo a estudiar i preparar amb un any d’anticipació.

Roser Caminals
Roser Caminals
09.09.2022  ·  15:40

Em sumo a la proposta de Joan F. Ruiz

Hem de mantenir la torxa encesa abans que creixi la primera generació que ja no ha viscut o no recorda l’1-O.

Paola Polacco
Paola Polacco
09.09.2022  ·  16:40

Tot el meu respecte, Vicent Partal. Dès de l’estranger, aquest any i amb molta tristor, jo no hi seré. Vaig abdicar perqué tenia massa por que la mani poguès ser festiva (com sempre) i no revindicativa, com caldria que sigui. Ara el dia s’acosta i llegint la vostra editorial ja em penedeixo! De tot cor espero que sigueu molts, moltissims, i disposats a cridar a veu alta que el govern ha de canviar seriosament de rumb o plegar i noves eleccions. Visca la Diada! Visca Catalunya lliure! .

Josep Albà
Josep Albà
09.09.2022  ·  17:00

Ho lamento, però l’exemple quebequès no em serveix. El Quebec va perdre dos referèndums en 15 anys, i al davant d’aquesta evidència democràtica, és lògic desmobilitzar-se i deixar passar un temps, potser una generació sencera, abans de replantejar el tema.

Nosaltres vam guanyar un referèndum -vinculant, ens van dir- de manera clara i contundent, sota les porres i la violència de les forces d’ocupació.

I, a continuació, els nostres líders polítics, tots sense excepció, en lloc de fer efectiva la independència, van decidir rendir-se i entregar el país a l’enemic, sense condicions.

No sortiré de casa a manifestar-me per una cosa que ja vam guanyar, que ja és nostra. Només sortiré, exclusivament, per fer complir el mandat democràtic de l’1 d’Octubre, per ocupar les nostres institucions, treure-hi la bandera de l’enemic i el retrat del Borbó, i foragitar-ne els botiflers que ara hi ha instal·lats aprofitant-se dels nostres vots independentistes.

Joan Baptista Capó
Joan Baptista Capó
09.09.2022  ·  17:22

El segon referèndum va ser el 30-10-1995.

Albert Miret
Albert Miret
09.09.2022  ·  20:39

Ja no és una qüestió de guerretes ridícules per engrunes de poder el que ens ha de moure. És la recuperació de la dignitat com a catalans. No podem tolerar ni un dia més davant d’un espoli total al que ens estan sotmetent aquesta colla de bàrbars incapaços de guanyar-se la vida dignament i deixar de robar-nos. En aquest país, és indigne l’acte d’anar a hisenda a pagar els no serveis que rebem.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
09.09.2022  ·  21:07

Ens veurem diumenge al Paral·lel. Perquè la independència, el nostre projecte nacional no sigui una prerrogativa d’una generació, sinó de totes, inclosa la nostra. I convencerem les noves generacions perquè prenguin la torxa si nosaltres no la podem aconseguir.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes