TEMA DEL DIA
Digital.
Els militants del PP no han decidit mai res. El partit de Manuel Fraga ha utilitzat la via digital (del dit) per anar designant els seus dirigents, sense gaires discussions congressuals. Va ser l’ex-ministre franquista qui va ungir José María Aznar, després del parèntesi fallit d’Antonio Hernández Mancha, i va ser Aznar qui va elegir Mariano Rajoy. Però la jubilació anticipada d’aquest últim, després de perdre la moció de censura que va presentar Pedro Sánchez, ha obert la guerra de faccions al partit, amb sis candidats a succeir a Rajoy, que es troben obligats a passar tots per les urnes. I el militant, per primera vegada, té el dret de decidir.

Com que el PP no s’esperava pas això de fer unes primàries descontrolades, amb cent avals ja pots aspirar a succeir Rajoy, cosa que és a l’abast de gairebé qualsevol militant. Per tant, encara pot augmentar la llista de candidats. Les primàries són de dues tandes. En la primera voten tots els militants, però en la segona només els delegats al congrés del 20 i 21 de juliol, cosa que ja representa un petit filtre, però no del tot controlable. Hi ha vertigen a la democràcia, perquè en alguns altres partits les primàries han deixat molts il·lustres cadàvers polítics.

La previsió era que hi hagués una successió ordenada, amb el flamant president gallec, Alberto Núñez Feijóo com a hereu digital legitimat per unes primàries que tenia guanyades sense haver de baixar de l’autobús. Però l’elegit ahir es va fer inesperadament enrere, i encara ningú no sap per què. El seu entorn explica que és per motius de conciliació familiar, cosa molt poc creïble, i la gent que malpensa, però sovint l’encerta, expliquen que potser hi ha alguna cosa més que fotos amb un narco que li complicarien el seu futur polític. Corren dossiers, diuen.

Tampoc no són germanetes de la caritat les dues principals favorites, Cospedal i Sáenz de Santamaria, responsables –la primera, com a secretària general del PP– de la corrupció del partit i –la segona, com a vice-presidenta– de la repressió a Catalunya i l’aïllament polític de Rajoy que li va costar el càrrec. No les separa cap idea, són com dues gotes d’aigua, però s’odien. Serà un debat sense pietat, només pel poder, que promet. Les primàries del PP no seran pas ideològiques, de projectes confrontats, sinó una lluita descarnada pel poder.

Darrere les dues principals favorites treu el cap el jove Ricardo Casado, grimpador polític professional especialitzat també, com Cristina Cifuentes, a fer màsters de pressa i corrents. Sortit de la factoria de la FAES, replicant d’última generació, el seu objectiu és recuperar l’electorat de Ciutadans i de Vox, cosa que ja l’encaixa com a extrem dret en l’alineació de les primàries. Com a aportació intel·lectual, hom en recorda la previsió que Carles Puigdemont acabaria com Lluís Companys i manté bona relació amb el PP valencià d’Isabel Bonig.

Però, més enllà de veure qui és més de dretes, no s’esperen gaires debats d’idees ni propostes renovadores, perquè tots els candidats pensen igual. Tots llevat d’un, José Manuel García-Margallo. L’ex-ministre, que es presenta per Alacant i que avui ha rebut l’insòlit suport de Ximo Puig, té la gosadia de proposar una reforma de la constitució espanyola per resoldre el conflicte territorial de l’estat espanyol. Predica en el desert, però serà la nota de color, si no és que a la fi es retira. Això a banda, la unitat d’Espanya és fora de discussió: per damunt de la veritat, com va dir un director de diari.

MÉS QÜESTIONS
Rajoy recupera la seva plaça de registrador de la propietat a Santa Pola.
Mariano Rajoy, fins fa poc president del govern espanyol, es va presentar ahir de sorpresa a Santa Pola (la Marina) per recuperar la seva plaça de registrador de la propietat. L’ex-president espanyol va abandonar l’acta de diputat després de perdre la moció de censura i avui ha fet gestions a Santa Pola per recuperar la seva antiga feina. La feina de registrador de la propietat és una de les deu feines més ben pagades a l’estat espanyol. Es calcula que es pot guanyar, pel cap baix, 100.000 euros l’any, tot i que el sou podria arribar a superar el milió i mig d’euros.

Demanen que s’arxivi el cas Taula després de la mort de María José Alcón. La mort per ‘accident’ de l’ex-regidora del PP a València, María José Alcón, dissabte passat quan va caure pel balcó del seu apartament a Callosa d’en Sarrià (la Marina), ja ha motivat la demanda d’arxivament del cas Taula. Alcón va denunciar un sistema d’emblanquiment de diners que utilitzava el PP en el període en què Rita Barberà era batllessa. La defensa d’un altre regidor, Cristóbal Grau, ha demanat que s’arxivi perquè la mort d’Alcón ‘desvirtua els pilars de la present instrucció’. Afegeix que les seves declaracions no havien estat fetes ‘en plenitud de facultats’. És previst que aquests dies més lletrats demanin també l’arxivament amb escrits propis. L’argument és que la instrucció del cas Taula s’ha exhaurit, perquè no s’hi practica cap diligència de fa un any.

Els sindicats andorrans no descarten de fer vaga per la jubilació a seixanta anys. La decisió del govern andorrà d’acceptar la jubilació dels mestres a seixanta anys ha fet que la resta de funcionaris públics també ho reclamin i els sindicats no descarten de fer una vaga per a aconseguir-ho. El portaveu de la plataforma sindical que aplega els col·lectius de la funció pública, Gabriel Ubach, ha dit que no era pas improbable que proposessin de convocar aturades per a forçar l’executiu a fer més concessions, després d’haver-se aconseguit la jubilació anticipada dels docents. Ubach creu que si els mestres han aconseguit que el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, acceptés les reivindicacions del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) ha estat gràcies a la vaga dels dies 15 i 16 de març, que va ser seguida sobretot entre el cos educatiu. I no descarta de repetir l’esquema de mobilitzacions tot i que esperen gests de l’executiu durant el tràmit parlamentari de la llei de la funció pública, sobretot pel que fa a les condicions de jubilació dels funcionaris del cos general.

El govern espanyol no concreta quan entrarà en vigor el descompte del 75% per a residents a les Illes. El ministre de Foment espanyol, José Luís Ábalos, no ha posat cap data per a l’entrada en vigor del 75% de descompte per als residents illencs que han de viatjar a la península. Ábalos ha dit que calia esperar que s’aprovés definitivament el pressupost de l’estat espanyol. Dilluns al vespre va passar el tràmit del senat, però la setmana entrant tornarà al congrés on ha d’aprovar-se definitivament. El PP, després de trobar-se desposseït del govern, hi ha introduït esmenes per valor de 179 milions d’euros. Cap esmena no afecta el descompte del 75%, però Ábalos s’excusa en el fet que encara no ha estat aprovat. A les Illes calculen que no entrarà en vigor fins al setembre.

La Plataforma per la Llengua presidirà la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. La primera presidenta de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer, que es va estrenar ahir, serà Irene Coghene, presidenta de Plataforma per la Llengua a la ciutat. La funció d’aquest organisme és vetllar i promoure l’ús del català a l’Alguer. En la mateixa reunió van ser elegits la vice-presidenta Maria Antonietta Salaris, de l’escola d’alguerès Pasqual Scanu, i el secretari Guido Sari, de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Històrico-cultural de l’Alguer. La Consulta tindrà la seu al Palau Serra i coordinarà totes les iniciatives relacionades amb el català.

LA XIFRA
265.000 signatures s’han presentat al Ministeri d’Interior espanyol perquè es retiri la medalla al mèrit policíac al torturador Billy el Niño.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de juny de 1707 Felip V executa l’ordre d’incendiar la ciutat de Xàtiva. En record de la matança avui es pot veure el quadre de Borbó de cap per avall al Museu Municipal de l’Almodí.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.