De la “guerra civil” al “tot és ETA”, la colonització mental del nacionalisme espanyol

  • Com demostra el retorn d’ETA a la campanya electoral, és urgent de netejar-se de les toxines ideològiques que l’espanyolisme ha anat generant amb eficàcia durant dècades

Vicent Partal
16.05.2023 - 21:40
Actualització: 16.05.2023 - 22:30
VilaWeb
Alberto Núñez Feixóo, acusant ahir Pedro Sánchez al senat. Fotografia de Kiko Huesca.

A les llistes electorals de Bildu hi ha prop de cinquanta persones que temps enrere van ser condemnades, acusades de ser membres d’ETA o d’haver-hi col·laborat. Són, tots, gent que ha pagat pel que va fer i que tenen els seus drets electorals i polítics perfectament vigents. Per aquesta raó, la seua participació en els comicis ha estat validada per la junta electoral. Però, de sobte, i malgrat que fa catorze anys del darrer atemptat mortal d’ETA, dotze que no hi ha cap atemptat i sis que ETA no existeix, gràcies al PP i Vox tota la campanya electoral espanyola ha començat a girar entorn de l’anomenat terrorisme i Bildu ha acabat anunciant que si són elegits regidors no agafaran les actes.

Ja fa anys que he renunciat a entendre l’estranya deriva de l’independentisme basc, però aquest cas em deixa astorat: tant de puny alçat i tanta consigna revolucionària i ara, tot d’una, s’humilien davant el feixisme negant-se ells mateixos drets que ningú no els hauria de poder negar. Siga com siga, no és dels bascs que m’interessa parlar avui, sinó dels espanyols i dels constants jocs de paraules interessats amb què, per culpa de la feblesa intel·lectual de la perifèria, sostenen la seua dominació.

Acabaré amb el “tot és ETA” que retorna aquests dies, però permeteu-me que comence fent un exercici d’arqueologia semàntica a partir de l’anomenada “guerra civil”. Perquè dir-ne “guerra civil” d’allò que va passar entre el 1936 i el 1939 és la gran victòria política del franquisme i una de les bases més sòlides de la seua pervivència, encara avui.

Allò que va passar entre el 1936 i el 1939 no va ser cap guerra civil –una baralla entre dos on tots dos tenen part de culpa. Va ser una insurrecció militar contra la legalitat democràtica, amb el suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista com a part, ja, com a començament de la Segona Guerra Mundial –és molt interessant, en relació amb això, la visió que aporta el jove historiador David Jorge en el seu llibre Inseguridad colectiva.

De fet, el franquisme, quan va començar la insurrecció armada, no va fer servir mai l’expressió “guerra civil”, sinó “croada nacional d’alliberament”. “Guerra civil” va ser una invenció dels anglosaxons per a intentar de justificar més tard la seua política de no-intervenció, que va contribuir de manera decisiva a la derrota de la república. Tanmateix, el franquisme va entendre perfectament que li convenia parlar de “guerra civil” i, en el moment que l’eix va ser derrotat, va canviar de llenguatge per a ficar dins el cap de la gent aquesta falsa idea sobre com i per què van arribar al poder. Falsa idea que els va servir per a fer una transició a mida i encara avui per a legitimar la seua existència.

(A propòsit d’això, també és interessantíssima la posició del jove historiador Jorge Marco, que ha demostrat en diversos treballs que la guerra de Franco no va anar del 1936 al 1939, sinó del 1936 al 1952, perquè en aquests tretze anys la guerrilla i el maquis van continuar lluitant d’una manera que en qualsevol altre país es consideraria una guerra.)

Dit tot això, crec que tots devem estar d’acord que el franquisme ho hauria tingut molt més difícil per a sobreviure si als anys quaranta el món hagués assumit que la guerra continuava i s’hagués imposat el relat que la insurrecció franquista era el començament de la Segona Guerra Mundial per part de l’eix. O hauria tingut molts més problemes per a emblanquinar-se durant la transició si els demòcrates haguessen estat implacables a l’hora de denunciar el colp d’estat en compte d’acceptar el fals relat de la “guerra civil”.

Van ser oportunitats perdudes, que es van perdre en bona part perquè la colonització mental del nacionalisme espanyol es va imposar no únicament entre els seus, sinó també entre els qui haurien de ser els seus enemics. I al cap de poc temps la força narrativa del franquisme es va intensificar quan ETA va esdevenir la plaça d’Oriente de la democràcia espanyola, l’espai d’adhesió incondicional d’un dels bàndols, l’ariet amb què la dreta manté eficaçment acorralada sempre que vol l’altra Espanya –l’anti-Espanya, que diuen ells–, tal com es va veure ahir al senat en la discussió entre Feijóo i Pedro Sánchez. Els demòcrates espanyols, per la pressió de les poderoses recialles judicials, polítiques i mediàtiques, es van anar desentenent de mantenir una actitud racional sobre allò que passava al País Basc. I el preu que en paguen ara és que han acabat atrapats en un nou parany discursiu espanyolista, capaç d’empènyer-los contra la paret només a còpia d’invocar una organització que no existeix.

Ja s’ho faran –tant els bascs com els espanyols–, però amb aquests dos exemples voldria remarcar que una de les lliçons que els catalans hauríem d’aprendre del 2017 és que per a ser forts i prendre les decisions que cal prendre és imprescindible netejar-nos abans de les toxines que la ideologia espanyolista ens ha inoculat des de xiquets. Per defugir les seues acreditades trampes. Ens cal això que una certa esquerra defineix com un “reforçament ideològic de l’alteritat”, però aquesta vegada centrat en la catalanitat i la seua oposició històrica irreductible i permanent a l’espanyolitat. I això ens cal fer-ho no solament com a exercici intel·lectual d’uns pocs, sinó com un exercici social multitudinari i quotidià. Per sort, el Primer d’Octubre ha significat un terratrèmol que separa èpoques i, crec que, en part gràcies a això, darrerament assistim a una incipient i molt estimulant renovació de la narrativa nacional –tant en llibres com en actituds, i molt especialment entre la gent més jove. Que no ens tornen a fer empassar als catalans cap “guerra civil” ni cap “ETA és tots”; d’això es tracta.

 

PS. Molta gent em va demanar ahir la versió en català de l’article llarg que vaig publicar en anglès a la revista Horizons. Ací el teniu: “La independència de Catalunya, una gran oportunitat democràtica per a Europa”.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
16.05.2023  ·  22:16

Tenen molt suport mediàtic. I també deuen pagar molts favors a tot arreu (amb els nostres diners). Però no és només que són un altre poble. És que són insuportables.

Joan Manau
Joan Manau
16.05.2023  ·  22:17

“Una insurrecció militar contra la legalitat amb el suport de l’Alemsnys nazi i l’Itàlia feixista” i de la Gran Bretanya. La política de no intervenció deliberadament era només de no intervenció en favor de la República. I un gran propagandista de la causa dita nacional a l’extranger per desactivar als sectors més francesos prorepublicans va ser Francesc Cambó amb diners directament per finançar els militars i pagant de la seva butxaca un munt de publicacions per desacreditar a la Catalunya republicana i embellir a l’extranger al general Franco. Vegeu la biografia de Cambó de Borja de Riquer. L’enemic dins de casa no és nou per a Catalunya.

Josep Sivillà
Josep Sivillà
16.05.2023  ·  22:19

És impressionant veure com sucumbim als arguments del franquisme i de l’espanyolisme d’una forma tan infantil.
Ells creen un munt de relats, que no tenen ni cap ni peus, però nosaltres ens els empassem tots. Per falta d’una estratègia a llarg plaç. Seria dificil de creure sinó veiessim com es comporten els nostres politics, més preocupats del caramels que els donen, amb les seves cadires electorals, que per posar Catalunya on tots ens mereixem.

Matilde Font
Matilde Font
16.05.2023  ·  22:25

Aquest matí quan he sentit que aquestes persones no agafarien les actes de regidors si són elegits, també m’he quedat glaçada. Ja no entenc res!
Molt bona editorial de VilaWeb, Vicent.

Francesc Rodríguez
Francesc Rodríguez
16.05.2023  ·  22:26

Brillant editorial, Sr. Partal.
Llàstima que el PSOE/PSC no recordi que tenen les mans brutes de cal i de sang i mai, mai han demanat disculpes. És odi, pur odi als qui no combreguen amb ells…i em dol l’ànima,veure que seguirem sent esclaus de l’amo.

Marc Mateos
Marc Mateos
16.05.2023  ·  22:40

Sabia que avui parlaries d’això, i no puc deixar de pensar que els mateixos poders de l’estat franquista que diuen això de Bildu, no varen dir ni ase ni bèstia quan Pedro Cuevas, el criminal feixista ultraespanyolista assassí de Guillem Agulló, es va poder presentar a eleccions sense cap impediment de l’Estat per un partit d’aquests franquistes.
El paperot galdós dels grans defensors de la llibertat i la democràcia que van deixar que la República espanyola fes front sola als feixismes europeus conxorxats cal tenir-lo sempre ben present (al pecat hi van dur la penitència, val a dir); sobretot quan declarem la independència i ens vinguin amb sopars de duro mirant d’ajornar-ho en base a un diàleg impossible amb l’imperialisme espanyol.
Hem de fer que al món li resulti interessant la nostra independència, i ara mateix estem fent el contrari.
Donec perficiam!
//*//

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
16.05.2023  ·  22:45

Fou “la Guerra d’espanya” com l’anomenava Joan Fuster. No nostra. Civil entre ells. Nosaltres érem els casablanquins que deambulen en el film de CASABLANCA mentre fan la Guerra civil els francesos entre ells al Protectorat francès del Marroc. Els de Vichy controlant el territori i els de Rommel també per allà. I la Résistence també deambulant per allà i la seua Marsellesa.

El moment més revelador és quan el prefecte Renault acaba de cobrar-li la mossegada a Ricky i s’exclama:
“M’acabe d’adonar que ací s’aposta” i li tanca el cau a l’americà.
Vicent Gabarda, l’historiador de Paterna arribà a les mateixes conclusions q els historiadors que anomenes.
Demanant-se, després d’obrir les fosses dels afusellats al mur de Paterna.
Perquè hi ha tants assassinats entre 1937-39 com en el període 1939 al 1951 pels franquisme?

“Al País Valencià hi ha més morts durant la repressió republicana que durant la repressió franquista”

https://www.vilaweb.cat/noticies/vicent-gabarda-volia-saber-per-que-hi-ha-sis-mil-morts-de-forma-violenta-a-la-rereguarda/
En els comentaris, en faig també 5 cts sobre la restauració de St. Llorenç front al Palau de Les Corts Valencianes convertida en presó en la rereguarda. Com el Camp de Concentració d’Albatera.
La desorientació d’un estranger com Antonio Machado a qui, el van haver de traslladar a Godella perquè es trobava en territori estranger. Diga què diga Juan Manuel Serrat.

Ací hi ha una doble invasió des del meu punt de vista. La 1ª pels stalinistes españols vinguts des d’españa q pelen des de la dreta moderada fins a els troskistes i llibertaris valencians. El feixisme local havia fugit a Burgos o a Mallorca.
Igual que al Principat, on els españolistes eren els stalinistes i cenetistes, d’ací l’aparició de Daniel Cardona i els llurs d’Estat Català. El braç militar d’en Masià.

Poden vendre com els done la gana, però el que no podem és continuar envescats en eixa fal·lacia on españols de dreta i d’esquerra ens tenen amorrats.

Servidor segueix per TT el Sinn Féin de les dues bandes d’Eire, majorment als nord-irlandesos i mai veig eixir-se’n els col·laboracionistes unionistes amb la seua contra Gerry Adams &CO. Fins i tot fent el puta als del sud que continuen deixant anar els perseguits per Londres encara que vestits de policies britànics com es veu en la pel·li de John Ford “Com de verda era la meua vall !”

How Green Was My Valley – John Ford | 1941

https://www.youtube.com/watch?v=q9tIQN0k2AE

Josep Blesa (València)

Secundí Mollà
Secundí Mollà
16.05.2023  ·  22:49

L’espanyolisme també ens fa empassar el terme”unionisme” o la idea “unitat d’Espanya” quan és ben sabut que “unitat” és un concepte que presuposa voluntarietat: dos estan units si estan junts voluntariament. Si és que estan junts perquè el més fort li ho imposa al més feble no és “unitat” és imposició i cadena.
Trencant doncs aquest relat interessat imposat per l’espanyolisme, els catalans no volem trencar cap “unitat d’Espanya” perquè aquesta unitat no existeix, exixteix la seva imposició que ens prohibeix votar. Això és el que volem trencar, les cadenes que ens han posat a sobre i ens lliguen a Espanya.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
16.05.2023  ·  22:52

Totalment d’acord amb l’editorial. Vull destacar el comentari de Marc Mateos (22’40) recordant que Pedro Cuevas ASSASSÍ DE GUILLEM AGULLÓ es va poder presentar a les eleccions.
Sembla que si ets s’extrema dreta tens drets polítics però si pertanys a una minoria nacional no.
Em sap greu que les tertúlies que escoltat avui a Catalunya Ràdio totes s’empassaven acríticament el marc mental espanyolista i ningú s’ha enrecordat de Guillem Agulló i el seu assassí. Hi ha altres casos: torturadors condecorats, jutgesses injustes promocionades, etc.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
16.05.2023  ·  23:23

Cal ser constants en repetir que Espanya és una falsa democràcia i que continuen manant els hereus del colpista Franco.

Maximiliano Moreno
Maximiliano Moreno
16.05.2023  ·  23:30

Benvolgut Sr Partal,
Al nostre país li cal molta gent amb la claredat de mires i facilitat de comunicar les idees que té vostè. El felicito pel seu editorial corresponent al dimecres 17 de maig, i li agraeixo molt la substitució del terme “guerra civil” pel molt més encertat “insurrecció militar”.
Cordialment,
Maximiliano Moreno

Josep Pericas
Josep Pericas
16.05.2023  ·  23:41

Respecte això de la colonització mental, recupero un comentari que vaig fer sobre el «mapa d’Espanya».

Ja sé que s’han esforçat molt en fer que quan diguis espanyol entenguis castellà (en tot: l’idioma, la cultura, el tarannà…). Si demogràficament estiguéssim com fa 100 anys, ho podria donar per bo, i esperar que els meus conciutadans arribessin a la conclusió que ells no són espanyols.

Però tenint en compte els percentatge de gent immigrant més els d’arrels molt properes a terres castellanes (incloent Sudamèrica), crec més efectiu lluitar per aclarir que l’estat anomenat espanyol és Castella, que ha annexionat tots els altres estats ibèrics excepte Portugal. Que l’idioma s’anomena castellà (i és tan fàcil demostrar l’esforç del nacionalisme castellà, sobretot en temps de Franco, per canviar-li la denominació per “español”).

Convèncer la gent amb arrels a Castella (incloent Andalusia) i castellanoparlants que no són espanyols em sembla impossible. Espanya és una forma moderna d’Hispània. Geogràficament, inclou Portugal, el País Valencià, el Principat Sud, la Franja… no inclou la Catalunya Nord ni les Illes.

Per tant em sembla que és més fàcil de fer entendre que sí, que són espanyols…però alerta, també ho són els portuguesos, com molt bé deia el Conde-duque de Olivares el 1624. I després, per fer pensar: els nord-catalans no són espanyols !!! Conflicte cognitiu…em dius que tu ets català i et sents germà amb un nord-català, que no és espanyol…aleshores què vol dir ser espanyol ?…”caramba”, ara m’adono que el que sóc és un nacionalista castellà !

La idea clau és que a l’estat “espanyol” hi ha un conflicte entre la nació castellana, dominant, i la nació catalana, a qui els castellans volen assimilar i fer desaparèixer. I que els ciutadans de Catalunya han de triar a qui donen suport: a la nació castellana o a la nació catalana.

Per això la batalla perquè no es deixi d’anomenar “castellà” el seu idioma em sembla decisiva. Com la batalla perquè tothom sigui conscient que la implantació del castellà a Catalunya és molt i molt recent, que al carrer no se sentia castellà fa 100 anys. Si d’això la gent n’és conscient, viure a Catalunya i decidir conscientment ser un nacionalista castellà és un pas tan fort com fer-se del Reial Madrid. Que hi ha gent que el fa, però ja és una decisió greu. Per higiene mental, la majoria de la població crec que triaria ser fidel a la nació pròpia del país on viu abans que decidir conscientment i explícitament ser un quintacolumnista o colonitzador. Com molts russòfons s’han adherit a la nació ucraïnesa.

Joan Benavent
Joan Benavent
17.05.2023  ·  00:20

“Espanya”, aquest mot que ho resumeix tot, és la pitjor toxina, la mare de tots els verins. Menjar-se aquesta classe de tripi et pot deixar el cervell fet una ruïna. És al·lucinant observar com la gent se’l cruspeix com si no res, com es passa la vida fins la mort sense parar de repertir aquest mal vicil, adicta, aliena als efectes dramàtics que comporta per a la salut mental del consumidor i dels qui l’envolta. La toxina “Espanya”, a més de ser una substància adictiva, crea confusió i causa un tipus particular de ceguesa que entela l’enteniment i impossibilita veure a realitat i entendre la veritable història. “Espanya” és un eufemisme, una trampa, un mot enverinat que l’han deixat per tal d’amagar la veritat, per allò del “sin que se note”, per falsejar-la, per enganyar i fer-nos tornar bojos de remat. “Espanya” és una arma química en aquest sentit. L’única cosa que hi ha de debó, fins al punt que es pot olorar i tocar, és Castella i els castellans que ens volen continuar dominant, als catalans, fins a l’extermini final. El que ens passa seria més fàcil de copsar en el moment que ens desintoxiquessim d’aquesta merda. És patètic contemplar, especialment aquests dies, com els partits polítics escampen la boira amb les dues mans, de quina mala manera s’emboliquen en foteses de tant ficar-se “Espanya” pel nas, que’ls va parir. S’han rebaixat al nivell dels cafres que et diuen “queponetudni”, al nivell del mateix camell que fa el negoci.

Jaume Riu
Jaume Riu
17.05.2023  ·  00:32

LA GUERRA, SENSE CAP ADJECTIU
M’agrada Partal quan sap canviar de punt de vista i ens fa arribar al moll de l’os del relat oficial, per desarmar-lo.
Avui fem l’exercici de reconèixer un cop d’estat militar amb bombardejos sobre la població civil, que de cap manera no va ser una guerra civil sinó una insurrecció franquista.
Espanya és l’únic país d’Europa en què el feixisme va guanyar la seva guerra, i no ha tingut necessitat de reordenar la vida posterior a partir de la democràcia.

El 7 d’abril de 1948, jo ja havia nascut i, fins aleshores, el govern espanyol no derogava oficialment l’estat de guerra decretat el juliol de 1936, nou anys més tard de 1939 com es diu en el relat oficial.
De fet, de 1939 fins el 1948, i més i tot, en el Camp de la Bota de Barcelona es van executar milers de ciutadans, afusellats sense judici, perquè encara perdurava oficialment la insurrecció militar contra la legalitat democràtica, mentre els aliats s’ho miraven sense intervenir.

A les altres cases no en parlaven gaire, però a la meva família sí. De petit vaig sentir i escoltar a casa molts relats en primera persona de les bombes a la Batalla de l’Ebre, del camp de concentració de Saint Cyprien del Rosselló, de “la Carbonera” i del Castell de St.Ferran de Figueres, dels morts a les cunetes amb un tret de gràcia al cap, dels presoners condemnats a fer treballs forçats, i sempre en deien “la guerra”, sense cap adjectiu.

Salvador Molins
Salvador Molins
17.05.2023  ·  05:28

Gràcies Vicent Partal i Vilaweb, gràcies a tots els comentaristes i lectors, hem de coordinar la nostra lluita i com diuen Partal, Costa, Fachin i l’ANC, el CdR, Ponsatí, Puigdemont, Debat Constituent i molts més hem de preparar l’espurna i l’embat definitiu.
Lleials a l’1-O coordinem les nostres obediències i desobediència.

Dignifiquem aquestes eleccions municipals amb un compromís polític per la Llengua Catalana:

Per què, els Partits Catalans, i totes les llistes catalanes no fan un acte unitari de compromís veritable per a defensar seriosament la Llengua catalana, abans de les eleccions municipals?

Seria un gest que els podria dignificar i un primer pas pel redreçament de la responsabilitat de totes les institucions en la defensa i promoció de la llengua catalana.

És molt necessari !
Qui s’hi apunta?

https://youtu.be/jHa6zwXg1OA

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
17.05.2023  ·  06:23

Avui un excel·lent editorial Sr. Partal. Salut.

Núria Coma
Núria Coma
17.05.2023  ·  07:10

Brillant Vicent

PAU BOLDU
PAU BOLDU
17.05.2023  ·  07:11

De la Sagrada Inquisición a la Sagrada Constitución, a on els catalans van reconèixir el IDIOMA COMUN DELS CASTELLANOS, pur genocidi del IDIOMA DELS CATALANS. Qui va votar aixó eren purs castellanos o analfabetsqueno van llegir la putrefacta del 78

Eduard Llaudó
Eduard Llaudó
17.05.2023  ·  07:15

Com tot el que hi ha a la Vikipedia és imperfecte, i susceptible de millora, però permet fer una primera ullada ràpida als temes, en aquest cas el nacionalisme espanyol: https://ca.wikipedia.org/wiki/Espanyolisme

Albert Miret
Albert Miret
17.05.2023  ·  07:22

L’espectacle d’ahir al Senat, en què dos mentiders patològics es barallaven perquè el seu enemic comú, és a dir NINGÚ, fos el més perillós i espantés més a la gent. Va ser un exemple de bravejada espanyola sense cap intent d’intel·ligència ni cap intenció real. És el guinyol exclusiu per a espanyols, als quals no els fa falta entendre res, perquè ja s’han acostumat al fet que res tingui sentit. En cap altra societat europea es permetria un debat tan estúpid i mancat de sentit. Espanya està boja i ja no te arreglo ni embotint-la de psicòtrops com està fent la perversa Unió Europea a còpia d’abocar bilions d’euros perquè no canti massa el fet que això no és, ni ha sigut, ni serà mai un país ni europeu ni democràtic…”Antes la muerte”, com diuen ells mateixos.

Carles Serra
Carles Serra
17.05.2023  ·  07:26

Brillant editorial Vicent; per la resta que vols que et digui després de 300 anys de colonització/repressió.
És evident que la reprèssio meditada i planificada té els seus efectes; no cal anar en el País Basc, mira el comportament dels que varen estar a la presó i varen/reben la reprèssio d’aquesta espaÑa franquista i corrupte arran del procés; el resultat ha sigut obediència i lo més fort col.laborar en aquest sistema espaÑol; ja em diràs lo que fa ER i els seus caps més visibles; la Carmeta Forcadell, el Judes de Junqueres i així la llista és llarguíssimaaaa.
Això sí Vicent, com els bascos, molta proclama de consciència social i puny en l’aire com molt bé fas esment ep!!! progresistes independentistes.
Entre els drames Vicent, és que els mitjans de comunicació entre ells Vilaweb, segueixen definint ER partit independentista i d’esquerres, com dir PSC, quant TOTS sabem que és una sucursal del PSO€; per cert, en aquestes eleccions municipals, les seves llistes farcides de pajaros procedent d’un partit franquista i xenòfob com Ciudadanos.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
17.05.2023  ·  07:54

Doncs no, a mi no m´agrada buscar al veí per justificar la nostra passivitat. Quan ocupem les places indefinidament? Ara seria bon moment, o escolteu al poble o aneu a votar vosaltres.

Amadeu Rovira
Amadeu Rovira
17.05.2023  ·  07:58

El Partit Comunista d’Espanya tampoc en deia guerra civil, fins i tot quan ja havia deixat de ser un partit revolucionari i s’enpescà allò de la «reconciliación nacional», obrint la porta a la colonització mental del nacionalisme espanyol a tot un sector de l’esquerra. L’any 1960, en el llibre redactat per una comissió del partit «Historia del Partido Comunista de España», encara l’anomenava Guerra Nacional Revolucionaria del poble español contra el feixisme, pel caràcter de lluita nacional, democràtica, revolucionària i per la independència que tenía la guerra contra el feixisme internacional.

Pep Agulló
Pep Agulló
17.05.2023  ·  08:12

DESINTOXICANT…

El terme guerra civil, no és només intoxicació del franquisme, síno, i molt important, l’obssessió de l’estalinisme de anorrear la revolucionaris llibertària amagant en el bandol republicà el pes de la guerra i enviant les brigades internationals de pura propaganda, quan el pes del combat era de les columns anarquistes…Stalin no volia sentir el mot revolució espanyola.

Perquè la resposta a la insurrecció feixista va ser la revolució llibertària… Aclarim-ho.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
17.05.2023  ·  08:55

Magnífic editorial, Vicent ! M’he quedat de pedra quan he llegit la notícia sobre Boldú i els seus regidors. Tanta lluita i tants anys de plom a Euskadi per això??

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
17.05.2023  ·  09:12

Em fa la impressió que l’estat espanyol, a tarvés de la por que tenen les persones que lideren els moviments democràtics enfrontats al colonialisme espanyol, ha aconseguit l’objectiu de contenir-los i manejar-los.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
17.05.2023  ·  09:46

Avui no entraré en el tema concret de l’editorial perquè crec que estem davant d’una mostra més de que el que cal és una Revolució. En el cas del nostre País: un procés d’Independència i regeneració democràtica.
El problema de la política és el mateix que tenen totes les organitzacions jeràrquiques que maneguen diners propis o aliens, especialment si són aliens (exemples: l’església catòlica, les forces armades i policials, el món empresarial o els òrgans rectors com les federacions de futbol professional). Totes aquestes (i moltes més) son les diferents cares del Poder.
El Poder sempre necessita establir estructures jeràrquiques d’autoritat-submissió a on l’alienació de valors suposadament ètics i la injustícia són principis fonamentals, a on l’accés a “gestionar” els diners és un “premi” i no un aspecte operatiu i instrumental de la funció de gestor. A on la corrupció es un dels màxims components motivacionals i alimentadors del sistema.
Els humans som així. Tenim un instint de lluita, superació i/o supervivència tant o més fort que les normes cíviques / socials establertes. La combinació dels elements “membre dominant del ramat” i la “capacitat de raonar” té molt sovint en aquestes organitzacions tòxiques i perverses un resultat nefast pel ramat.
La proporció d’humanitat” i “valors ètics” als membres d’aquestes organitzacions és absolutament inversa a l’alçada del nivell jeràrquic. Les bases solen tenir gent mínimament competent i útil a nivell social (unes organitzacions més que d’altres) però a les cúpules ja només tenim supervivents en la llarga lluita per l’accés al lideratge (per l’accés als diners, l’accés a la fracció de poder que el Poder els deixa tocar).
Tal com el Poder es va lliurar a la gran onada de Globalització desbocada amb el col·lapse del Comunisme i l’explosió d’Internet, en un exemple de com el Món pot gestionar un canvi global i massiu (quan al Poder li interessa, els diners que aquesta operació li ha reportat són infinits i ja fa anys que ho estem “pagant”), el Poder no fa res per lluitar globalment i àgil contra la Crisis Climàtica (que no aporta diners a curt termini sinó despesa).
El Poder en la seva forma actual, global i ultra-lliveral o nou-feudal és el nucli de la major part dels nostres mals. I més en un estat com espanya que es campiona en la perversió d’aquest Poder corrupte, violent i irracional.
Amics, necessitem una re-Organització de l’Independentisme ja !!! Llista Cívica ja !!! (amb o sense l’ANC. És molt urgent !!)

Andreu Carnota
Andreu Carnota
17.05.2023  ·  09:49

Exactament, per aixo vaig escriure aixó:
GUIA PRACTICA PER TERTULIANS, ACLARINT CONCEPTES sobre el fexisme

Permeteu-me aportar uns conceptes per millorar el debat:

Els ESPANYOLS no són innocents, perquè amb el seu silenci avalen la repressió, són COMPLICES

L’ESTAT ESPANYOL

NO són constitucionalistes, no respecten els drets humans contemplats en la seva pròpia constitució, no respecten la LLEI

NO són unionistes, no volen la unió entre iguals, ans al contrari, defensen la supremacia del seu país per sobre dels altres, són COLONIALISTES

NO són españolistes, no desitgen millorar el seu país, volen fer més gran Espanya a costa de les nacions veïnes, són IMPERIALISTES.

No són demòcrates perquè no defensen la igualtat de tots davant la llei, sinó que utilitzen la llei per al seu benefici, són FEIXISTES.

NO són FORCES DE SEGURETAT ni forces d’ocupació, són POLICIA COLONIAL.

NOSALTRES

No som separatistes, volem alliberar-nos d’una situació d’opressió. som LIBERTADORS.

No som nacionalistes, estem sotmesos a un control extern imposat per la força, som una MINORIA NACIONAL reprimida.

No som insolidaris, som una minoria nacional a la qual es neguen els seus drets polítics, econòmics i culturals, som les VÍCTIMES.

No tenim ORGANITZACIONS NACIONALISTES, som un MOVIMENT DE LIBERACIÓ NACIONAL.

A veure si aprenem a no acceptar el marc mental que ens volen imposar.
Catalunya és l’última colònia d’Europa.

Andreu Carnota. 2020.01.12

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
17.05.2023  ·  09:53

Celebro aquest editorial com també molts dels comentaris, especialment els de Joan Benavent i Albert Miret.
Espanya ( trampa semàntica) -ancorada en el passat – continúa sent la Castella violenta, inculta i dominadora que arrasa tot el que no es plega a les seves consignes .

Oscar Bernades
Oscar Bernades
17.05.2023  ·  10:22

Tot el que té a veure amb l’origen de l’actual règim polític és un gran exercici de prestidigitació. A l’inici de la guerra el bàndol franquista és conegut com a bàndol nacionalista (Karl Polanyi entre d’altres), més endavant passen a ser anomenats “nacionals”….en canvi a partir de la transició els nacionalistes passen a ser els catalans…i efectivament la IIGM comença el 36, cosa que els anglosaxons i potser també francesos, no acceptaran mai, perquè cauria la ficció que anglesos i francesos no van descobrir que que Hitler era un Sr. molt dolent fins que va envair Polònia. Es reescriu la història constantment, i en aquests moments amb pel.lícules i documentals a dojo sobre la IIGM, sempre cau la mateixa pregunta, com és que França i Anglaterra no perceben el risc del nazisme fins la invasió de Polònia, ignorant absolutament la seva intervenció en la guerra de Franco.

Josep Soler
Josep Soler
17.05.2023  ·  12:21

Felicitats Vicent. Avui has fet un dels millors articles -teus i també dels altres- amb molt de temps.
Ja es hora que deixem d’exaltar mentides i d’embolicar la historia amb elements de distorsió, que només serveixen als interessos dels instal.lats de sempre.
Aquest es un relat que cuidaran de mantenir la majoria dels espanyols, perquè saben que el manteniment d’aquest relat els afavoreix (potser fins i tot ajudats per la realitat actual dels bascos, que es evident que l’statu quo actual, els es d’una utilitat inqüestionable) i sempre ajudats pels instal·lats de tot el mon (alguns d’ells potser mes evolucionats que d’altres) que igualment viuen de la “sopa boba”.
El factor secessionista de Catalunya també va ser decisiu per no trencar uns esquemes de “pàtries fixades” al estil jacobí francès (participat per la majoria de les nacions) que interessava també mantenir, per propis interessos “de casta”.
Ens costarà però al final, per molt col.col·laboracionista que se’n vulgui aprofitar, la consciencia de país no podran arravatar-nos-la.
Per cert que molt interessant la persona i molt interessant per com descriu la realitat, aquesta extraordinària alcaldessa de la Catalunya Nord dels Banys i Palaldà Maria Costa.
Tinguem-la en compte.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
17.05.2023  ·  12:38

Gràcies Partal! Magistral editorial la teva. Tens tota la raó, i això sempre ha sigut així a tot arreu: els vençuts acaben sovint acceptant la ideologia dels vencedors. Pedrò l’1-O els vencedors fou la ciutadania catalana, i els vençuts España i força politics catalans. És curiós, l’esquerra que en principi té la seva base en l’anàlisi i la critica, és la primera que accepta els trets de la ideologia dels opresors.

Per exemple: propaganda electoral de les municipals a BCN de ERC: “Ni dividida ni resignada, una Barcelona per a tothom”. Dividida?? l’independentisme ha dividit als catalans i als barcelonins? S’accepta una de les principals tesis de l’unionisme espanyolista sense ser-ne conscients!. I com aquest moltíssims exemples.

Daniel Mir
Daniel Mir
17.05.2023  ·  13:12

No. La guerra d’Espanya no va acabar el 1939, ni el 1948, ni el 1975, ni el 1978. La guerra d’Espanya encara no ha acabat i està ben oberta. O es que el crit del “a por ellos” del diumenge passat al camp del Espanyol, com el del primer d’octubre del 2017, no és un crit (i una declaració) de guerra?

La guerra d’Espanya, tampoc va començar el 1936, ni el 1931, ni el 18…, ni el 1714, ni el 1624. La guerra d’Espanya va començar el dia que un castellà va ser conscient de que tenia veïns.

De vegades encara sospito de que Caïn era espanyol.

jordi Rovira
jordi Rovira
17.05.2023  ·  15:55

No fa tant, en V. Partal es feia ressò de la idea que un periodista no deixa de ser una mena: “d’historiador apressat”. En tot cas, i el manlleu és molt suggerent, sí ens dóna una idea excel·lent de la tasca que s’està fent.
Avui toca repassar aquells elements incrustat en l’ideari d’un nacionalisme espanyolista banal, sorgit de la propaganda i l’educació encara més apressada d’una historiografia que podríem qualificar: “de clavegueres”. Tampoc ens queden gaire lluny quan comencem a fer possible l’expressió d’altres veus i altres mirades que confronten el discurs oficial i que sovint acaba resultant tant poc lògic i molt fràgil.
Tot plegat constitueix l’entramat que aguanta la idea d’Espanya. Un entramat teixit però fràgil com una samarreta lowcost. I la feina proposada és molt important per la manera en que ve a omplir aquells buits i aquells dubtes que tots teníem l’1-O al respecte de la solidesa de les nostres posicions. Tanmateix aquesta solidesa va lligada a la fragilitat que comença a caure com pluja de maig, sobre els postulats d’un espanyolisme que ja es defensa amb ungles i dents. Veieu si no la tesis d’en Mayor Oreja. Anem bé, i sobretot tenim ben desplegat el fil que ens ha de conduir a l’entrada d’aquest laberint.
Continuem picant pedra!

Paola Polacco
Paola Polacco
17.05.2023  ·  16:18

Moltes gràcies per la meravellosa editorial d’avui, senyor Partal. Que clar i senzill ho expliqueu! Tenim sort de tenir-vos a VW.

Antònia Renau
Antònia Renau
17.05.2023  ·  17:42

Gracies per el vostre editorial com també dels comentaristes.
Sembla que la similitud dels lluitadors independentistes,que han sofert la presó, catalans i bascos, després es tornen bons nois fins el punt de renunciar als seus objectius d’independència.amb una baixada de pantalons que reforçant el poder del enemic.
Potser la psicologia tendria una bona tesis per investigar.
Tants anàlisis, tants estudis i diplomes per no entendre que quan et sotmets l :altre guanya!!!

Carles Roger
Carles Roger
17.05.2023  ·  18:10

Un polític basc, li va dir ,em sembla que fou a l’Artur Masque si volies tirar-te al piscina primer l’hauries d’omplir.Jo crec que el consorci basc fou barat a llevar-li el tap a la piscina.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
17.05.2023  ·  18:15

Arnaldo Otegi qui t’ha vist i qui et veu. Cada vegada més aprop d’ERC

Lluís Paloma
Lluís Paloma
17.05.2023  ·  18:50

Sempre diré que el primer element on ens han guanyat és amb una capital enorme que és a la vegada el quilòmetre zero del Principat i un ens desconnectat de la realitat del país (suposo que al País Valencià deuen tenir el mateix problema amb València), i que el remei és descentralitzar de facto. I no estem descentralitzant. Evidentment, la divisió per províncies i comunitats autònomes és una altra desgràcia de la que almenys a Vilaweb sí que se n’ha parlat. Dit això, algunes de les coses que ens passen son trets al peu, i hem d’aprendre a identificar-les. Ens ho juguem tot.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any