Diguem no: la protesta és el so de la democràcia

«Que no estem disposats a viure sotmesos per un règim que nega la nostra veu diferent i nega, per tant, la base de la democràcia. I cal expressar el nostre no sempre, cada dia»

Vicent Partal
Vicent Partal
16.12.2018 - 21:03
Actualització: 16.12.2018 - 22:03
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Un dels problemes evidents de la democràcia representativa és el fet que els electes segresten la voluntat dels seus votants. La democràcia liberal es fonamenta, filosòficament, en l’assumpció que cada ciutadà és una veu diferent, que ha de ser escoltada i que té la mateixa força que la de qualsevol altre. Però la realitat que vivim avui és molt diferent. Quants votants de Macron, per posar un exemple fàcil d’entendre, no s’han trobat forçats ara a eixir al carrer amb el jupetí groc perquè era l’única manera d’aconseguir que els escoltàs l’home a qui van donar el seu vot perquè governàs per ells i no contra ells?

Protestar és, doncs, exercir la democràcia. La protesta és el so de la democràcia, i això és una cosa que no hauríem d’oblidar mai. I encara menys ara, quan hi ha qui vol posar en qüestió fins i tot el dret de protestar i els límits de la protesta.

El filòsof francoalgerià Jacques Rancière ha explicat d’una manera insuperable com les actuals institucions polítiques han assaltat la política, amb la intenció de limitar tot allò que es considera polític i de restringir la lliure opinió dels ciutadans, controlant la protesta. I ha deixat clar que és amb la intenció explícita de limitar el nostre dret de fer política, que les institucions s’atorguen avui dia drets impensables abans. Com el de dir-nos si una cosa és constitucional o legal, prescindint fins i tot de què diga la constitució o la legalitat. O com apropiar-se el dret de definir què és violent i què no ho és. O qui pot protestar i qui no –per a restringir el dret, que hauria de ser sagrat, d’actuar políticament. Fins i tot s’atreveixen a atorgar drets diferents a col·lectius diferents, permetent i fins i tot encoratjant alguna gent a fer coses que, en canvi, si les fan uns altres són qualificades d’horribles i perseguides per la justícia –una justícia que ha deixat de ser un poder autònom per convertir-se en un instrument de control de la dissidència política. Us és familiar tot això que Rancière explica tan bé? En aquesta explicació, no hi reconeixeu exactament tot això que ens passa avui?

Per això, doncs, exactament per això, cal dir que no. Que no estem disposats a viure sotmesos per un règim que nega la nostra veu diferent i nega, per tant, la base de la democràcia. I cal expressar el nostre no sempre, cada dia. Quan toque, votant, com ho vàrem fer el 21 de desembre de 2017. I quan toque, al carrer, com ho farem el 21 de desembre de 2018. Sense vergonya i sense haver de justificar-nos ni de donar explicacions suplementàries a ningú. Tampoc als qui, pensant com nosaltres, creuen, en canvi, que poden dir-nos exactament quan hem de protestar i de quina manera.

Direm no divendres, pels carrers de Barcelona, perquè no podem tenir gens de vergonya de fer servir la democràcia i perquè la protesta n’és el so. I encara més: direm no perquè en tenim l’obligació, en tenim el deure com a ciutadans.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Francesc Gispert
Francesc Gispert
16.12.2018  ·  22:12

Un editorial impecable, moltes gràcies, no puc afegir-hi res més. Doncs em limitaré a citar-ne el tros que més m’ha agradat: “Sense vergonya i sense haver de justificar-nos ni de donar explicacions suplementàries a ningú. Tampoc als qui, pensant com nosaltres, creuen, en canvi, que poden dir-nos exactament quan hem de protestar i de quina manera.”

Josep Almar
Josep Almar
16.12.2018  ·  23:35

Tinc la sensació que aquesta partida s’acaba. A vosaltres no us passa? Masses amenaces, massa ambient apocalíptic…

Antoni López
Antoni López
17.12.2018  ·  01:04

No crec que la partida s’estigui acabant; com tots els sentiments i llurs accions derivades pateixen cicles quant duren tant .”Això es fa llarg i cansa”diem. Durant els quaranta anys de vergonya molts ens pensàvem que ja no hi tornaria a haver-hi partida. Jo porto la motxilla molt carregada de malfiança i lo dels 18 mesos no m’ho vaig creure des del moment que ho van dir, però ara penso que de no poder parlar en l’idioma matern a haver guanyat unes eleccions es una gran victòria.Estic orgullós de formar part d’aquest poble .Crec que estem jugant els 1/4s. de Final que serà llarga duríssima i perillosa. Jo ja no en veure el final però estic convençut que mentre hi hagin catalans la partida continua.

Josep Usó
Josep Usó
17.12.2018  ·  04:53

El dret a protestar és sagrat. Ningú el pot abolir. I quan el que es reclama és just, els qui s’hi oposen ja s’arrengleren amb qui vol reprimir. Ni que ho facen de bona fe.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
17.12.2018  ·  05:30

Admeto que el dia 21 voldria no tornar a casa a dormir. Que la protesta continués. Que, a la nostra manera catalana, hi hagués un França. I no parar fins a aconseguir els canvis polítics que no només desitgem, sinó que necessitem.
I sí, a mi també m’està cridant l’atenció com d’esverats estan a Madrid. Tenen ganes que la cosa acabi en una d’aquelles grans matances que tant els plauen. Però el sol fet que facin tant de soroll ja motiva. Cansa, però motiva. Vol dir que potser, fins i tot amb tants errors com hem comès, hi ha alguna cosa de fons que l’estem fent molt bé. I, de sobte, veig el got mig ple. Bon dia 21, i ens veiem al carrer.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
17.12.2018  ·  06:57

Molt d’acord amb l’editorial Director. Salut.

Roser Cabacés
Roser Cabacés
17.12.2018  ·  07:13

21D Protestem, sí, però:

ASSEGUTS I EN SILENCI

Només des de l’unionisme s’ha dit que el dia 21 hi pot haver morts. Amb aquestes dades a la mà i sabent l’interès que tenen que hi hagi aldarulls, sincerament només veig positiva la manifestació unitària si es fa ASSEGUTS I EN SILENCI. Plantar-se en silenci és molt eloqüent i té molta força, i neutralitza qui tingui interès que hi hagi merder. Si els mitjans internacionals ens volen filmar entendran perfectament el missatge.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
17.12.2018  ·  07:15

No sé per què li diuen política, quan només acaben parlant d’economia.

Marta Sanchis
Marta Sanchis
17.12.2018  ·  07:40

Gràcies, Vicent . Allí estarem

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
17.12.2018  ·  08:20

Si una tradició segueix a França és la de la protesta. Potset des d’aquí ens sembli excessiva, però pens que ells saben defensar lo seu. Facem el mateix nosaltres o ens devoraran sense contemplacions.
Protestem doncs!

Josep Salart
Josep Salart
17.12.2018  ·  08:26

De fet si ho penses be, és per entreternir-nos i que no parem el país indefinidament, que ens conformem amb un día especial i després tots cap a casa pensant que em guanyat.

Doncs no, tenim gent a la presó i en vaga de fam, però tenim les autopistes obertes, i els diners que corren alegrement pels bancs espanyols i no som prou contundents enaccions més prolongades.
Fixeu-vos, no hi ha hagut cap mort, hem estat pacifics, responsables, plens a vessar de seny.

I fins un altre dia…

Doncs no.

jaume vall
jaume vall
17.12.2018  ·  08:48

No estic del tot d’acord. Tot i que òbviament comparteixo l’essència del text. Cal protestar contra la injustícia, sempre. Ara bé, també cal ser intel·ligent, més en una guerra -no oblidem que com recorda sovint un lector estem en guerra des de 1714- i sovint cal actuar amb factor sorpresa i fer el que no s’espera l’enemic.
S’espera una mobilització en un lloc? Deixar que hi concentri forces, i actuar en un altre lloc, potser en un altre moment.
Recordem Normandia. Els nazis esperaven un lloc i un moment per repel·lir les tropes aliades. Aquestes van entrar per una altra costa, un dia diferent.
Dit això, i tenint en compte que a voltes els nostres partits sobiranistes semblen ser l’adversari dels 2,0 M. de votants que volem la república catalana, potser tampoc estaria malament votar de manera disruptiva de la que esperen.
Creuen que poden ser incompetents a nivel local, nacional, estatal, però que els seguirem votant perquè no hi ha alternativa?
Amenacem de votar en blanc a les properes eleccions europees i seguríssim que es posen les piles davant l’escenari de 1,0M , 1,5M de paperetes en blanc.

Pep Agulló
Pep Agulló
17.12.2018  ·  09:13

21-D. REBENTEM LA PROHIBICIÓ A FER POLÍTICA, PROTESTEM!

Avui l’editorial no va de tàctiques..

Quan criminalitzen una acció democràtica tan elemental com exercir el dret a decidir, què no faran amb la llibertat d’expressió, el dret a la protesta. Si avui Vilaweb ha de fer una editorial per recordar-nos la cosa tan òbvia de què tenim dret a la protesta (i també el deure) ¿És perquè vacil·lem?

A Espanya amb aquest règim neofranquista, la causa de la dissidència, de la protesta, es ventila en el ministeri de l’Interior, als tribunals, a les presons. Per això el lema de la mani del 21-D té molt sentit: “Tombem del règim”. Mai s’havia apuntat tant al cor de l’Estat.

Sigui com sigui la protesta del 21-D, la tríada feixista i el PSOE-PSC ja han decidit el full de ruta de la repressió contra Catalunya. No ens posem la por al cos, ara toca contundència. Tant si som bons minyons com si no, actuaran. És així quan el Suprem i el TC demanen la mateixa pena pels presos polítics, per una rebel·lió amb les armes, que una simple i pacifica concentració el 20-S com va ser, sabem el pa que si dóna. Ells són els provocadors, els que atempten reprimint amb la falsa bandera de la democràcia.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Joan Begue
Joan Begue
17.12.2018  ·  09:19

Tothom sap, horas d’ara qui convoca on i hora.
Tot està per triar, i ha per a tots el gustos.
I al vespre quan els ministres hagin fotut el camp doncs tots juntets a cantar els carrers seràn sempre nostres.
Ep tingueu present que la Sra. Alcaldessa ha demanat de no bloquejar Barcelona. No fora que s’enfadin els inversors.
En fi el 21 es comença i si l’espectacle ho val, doncs repetim

Albert Miret
Albert Miret
17.12.2018  ·  09:28

La frase: “elegits per governar per ells i no contra ells”, crec que és l’expressió més significativa del que ens esta passant avui. És justament el que hem de reivindicar. No volem seguir mantenint a tota la farda de pseudopolítics d’aquí i d’allà (perquè n’hi ha a tot arreu), perquè treballin contra nosaltres i s’enfrontin a les nostres aspiracions de llibertat.
Estimat director. Permet que et faci un suggeriment: jo li enviaria al MHP. Torra aquest magnífic article perquè si al final es reuneix amb el representant de la bèstia, li doni i faci que se’l llegeixi. Més tard o més d’hora, algú d’allà ha d’entendre alguna cosa, encara que sigui només per casualitat. I si fos adient, el convidaria que li llegís al borbó tantes vegades com sigui necessari, perquè segur que és analfabet funcional. I cal explicar-l’hi bé, perquè ell és l’ànima de les barbaritats que estan fent.

Sergi Rodríguez
Sergi Rodríguez
17.12.2018  ·  09:28
JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
17.12.2018  ·  09:31

Però hem d’estar disposats a sacrificar el Nadal, i el gener, O el febrer també, cal asseure’s al mig del carrer fins aconseguir que es solucioni això, fins que guanyi la democràcia i la independència. El cost serà molt alt. Però la dignitat té preu? Seguem cadenes!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
17.12.2018  ·  10:06

Roser Cabacés, d’acord.
I, a més, el 1 d’octubre varem tenir els bombers que feien de coixì entre els piolins i els votants.
El 21 caldria que hi hagués un coixì que impedis als provocadors d’arribar a primera fila, en contacte amb la policia. Potser els musics per la independencia?

Robert Joan
Robert Joan
17.12.2018  ·  10:19

D’acord. Així ho farem.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
17.12.2018  ·  11:13

D’acord i encara que en alguns punts no ho estiguem, d’acord, participem dels objectius principals i oblidem la resta, oblidem sobretot allò de voler tenir raó sempre, aquest mal costum dels homes. I direm sempre que no a la societat segrestada per les oligarquies. I vull demanar des d’ací als valencians amb consciència política que ens fem presents en aquesta lluita de Catalunya, perquè també és la nostra lluita, del resultat de la qual depèn la nostra vida col·lectiva i personal.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
17.12.2018  ·  11:26

Vicent: “Sense vergonya i sense haver de justificar-nos ni donar explicacions”. I afegesc el que tu i altres veniu remarcant: “Amb la cara destapada”. Tots. Que els encaputxats siguen només els violents i provocadors a sou per poder-los treure el disfraç i identificar-los.

Albert Martín
Albert Martín
17.12.2018  ·  12:58

En la incerta situació actual, l’independentisme no ha d’aspirar a una única i impossible estratègia comuna. L’evolució de tot plegat ja anirà decantant la balança. L’independentisme ha de ser ara una hidra de mil caps que només han de procurar no mossegar-se entre ells.

Daniel Mir
Daniel Mir
17.12.2018  ·  13:11

Varis comentaris fan esment de que a Madrid criden molt, que estan molt esverats. Si. Bona senyal.
Els gossos, sense voler comparar (pobres gossos), borden per donar l’alarma, perquè tenen por. I com més por tenen més borden. Borden més els petits i, sobretot, els que estan lligats. Quan estan lligats no poden ni atacar ni fugir, no tenen defensa i s’ho veuen perdut.
Crec que a Madrid també s’ho veuen molt fotut.
“Ladran, luego cabalgamos”…

Josep Sànchez
Josep Sànchez
17.12.2018  ·  13:12

Protestar: manifestar-se, concentrar-se, cantar, xiular, córrer, aturar-se, tancar carreteres, despertar els politicastres sobiranistes de la seva letargia… Amb tanga, amb crosses, a pit descobert, amb mocador al nas… Cadascú, com pugui o com vulgui; la qüestió és moure’s, que si no ens rovellarem, i després serà tot molt més difícil.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
17.12.2018  ·  14:51

Proposo que siguin declarats sospitosos a neutralitzat tots els que vagin amb la cara tapada.
Tots. Perquè NO són gent de fiar ni són dels nostres.

Roser Caminals
Roser Caminals
17.12.2018  ·  15:46

La provocació del govern espanyol en aquesta visita té la finalitat de girar la narrativa pacífica en narrativa violenta. Quant més es resisteixi la provocació, més força tindràn les veus. És essencial no caure en el parany.

Rosa Castelltort
Rosa Castelltort
17.12.2018  ·  16:39

Del tot d’acord amb l’editorial. Protestarem perquè és el nostre dret i el nostre deure. I no ens ha de fer por ni n’hem de donar explicacions a ningú.

Gemma R.
Gemma R.
17.12.2018  ·  17:24

Hem de ser Intel·ligents, están desesperats perquè no només no baixa l’independentisme si no que puja. Hem demanat observadors internacionals pels judicis. Seria bo per ells aplicar el 155 i controlar l’emissió dels judicis, no? Si TV3 está sóta el seu control, només sortirà el que ells vulguin. Només tenen motivacions i més motivacions per aplicar el 155 el més aviat millor. Hi ha molt debat sobre els encaputxats a les xarxes, doncs amb tanta amanaça és lògic que molta gent vulgui protegir-se. Però crec que podem caure en el parany que están esperant. Jo no ho faria. Tothom a cara descoberta, si no hi ha vandalisme no poden fer res, només hauran d’anar amb compte els qui vagin a tallar carreteres. Però els que estarem a la capital, crec que ningú ha d’enfrontar-se a mossos, ni Carregar-se mobiliari urbà. Al contrari, hauríem d’aïllar qui vagi tapat i ho faci, probablement sigui un infiltrat. Tots estem farts de tanta repressió i de falta de política, però ja que obrir les presons no és l’estratègia, almenys arribem als judicis amb el control de la Generalitat. Un cop hi hagi sentència tornem a parlar-ne, però a un pas de mostrar al món a què ens enfrontem i d’ón volem marxar, em sembla poc pràctic posar-los-ho fàcil.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
17.12.2018  ·  18:12

El dret de protesta és bàsic individualment i col·lectiva. El títol només ja ho diu tot. I a cara descoberta, per si hi ha infiltrats

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
17.12.2018  ·  19:58

Totalment d’acord, cal protestar. I aquesta protesta ha de ser pacífica i a cara descoberta. Jo veig el govern de Madrid i els unionistes una mica desesperats. Que hagin de mobilitzar tanta policia per fer una reunió a Barcelona és el seu fracàs.
Ara bé, haurem d’anar amb molt de compte perquè tenen moltes ganes d’aplicar un 155 i faran tot el que puguin per a provocar incidents.

eva salas
eva salas
17.12.2018  ·  20:01

M’importa una bleda que vinguin els ministros. Preferiria que ens mobilitzéssim per fer mal de debò i no un dia sinó 20.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies